22 de desembre 2007

Nadal 2007



Nadal

Sento el fred de la nit
i la simbomba fosca.
Així el grup d'homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
que l'empedrat recolza
i els altres qui l'avencen, tots d'adreça al mercat.


Els de casa, a la cuina,
prop del braser que crema,
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna, que m'apar lluna plena;
i ells recullen les plomes,
i ja enyoren demà.

Demà posats a taula oblidarem els pobres
-i tan pobres com som-.
Jesús ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l'hora de les postres
i després de mirar-nos arrencarà a plorar.


Joan Salvat-Papasseit

14 de desembre 2007

L'ipc i les recepte neoliberals

La inflació s'ha disparat a l'Estat Espanyol i ja supera el 4,1 %. Sent a l'oposició del PP dient que tot això és cupa del govern de ZP. Ara que tot depèn, en un món globalitzat, de les autoritats internacionals, sembla que encara s'empren els argument econòmics locals per intentar desgastar al govern de torn. Escolt la notícia, al mateix temps i per la ràdio, que la llet ha pujat el darrer any un 3o%. Jo em vaig criar a un Pla de Sant Jordi ple de vaques, blanques i negres totes elles, de races holandeses i que convertien aquells horts d'alfals en un espectacle bucòlic. Quan era adolescent, aquelles vaques passaren per davant ca meva rump a l'excorxador. El culpable estava ben lluny, a Brussel·les. Resultava que les nostres vaques produíem massa llet, i que la recepta europea davant aquell despropòsit productiu era la de matar als pobres animalets per reduir la nostra quota lletera. S'aplicaven per part de la UE, de forma paradoxal, tàctiques de planificació, dins d'un discurs suposadament liberal, que recordaven el dirigisme estalinista. Ara, anys després, les vaques són mortes, els horts abandonats o urbanitzats, i els mateixos liberals que ens feren matar les vaques ara es queixen que manca llet i que per tant puja el preu. Res, l'històric conte de la lletera, adaptat com sempre, a la falàcia liberal.





03 de desembre 2007

Generals

Si ens descuidem queden menys de quatre mesos per les eleccions generals espanyoles. S'ha debatut molt durant aquest temps sobre quina estratègia conjunta hauria d'adoptar l'esquerra illenca de cara a les generals. Darrerament han sortit veus des de ERC i Entesa reclamant que es faci un "front nacional" que agrupi ERC, PSM, Entesa i Unió Mallorquina. Aquesta opció implicaria, segons el meu punt de vista, dinamitar moltes de les coses aconseguides pel Bloc per Mallorca. Ja sé que des de fa molt de temps es ve defensant la superació de la dicotomia esquerra i dreta a les Illes i que s'ha de generar un "tercer espai" "únicament" nacionalista. La proposta del pacte amb UM de cara a les generals respon a n'aquesta visió de la política illenca. Jo discrep, des de els inicis, d'aquesta manera de veure les coses. Les diferències entre esquerra i dreta es mantenen i surten a la llum en el dia a dia parlamentari i de gestió política. L'exemple màxim es troba, per posar un exemple, en les discusions que es viuen, a la pràctica, a l'hora d'apostar per un determinat model territorial. Òbvia dir, en aquest aspecte i per posar un exemple, que el model del BLOC és molt diferent al model que puguin tenir el PSOE o la mateixa Unió Mallorquina.

Crec, en definitiva, que s'ha de fer una passa valenta de cara a l'estructuració d'un espai nacional, esquerrà i ecologista que vengui representat pel model que ha propugnat el BLOC per Mallorca. Per assolir aquest objectiu l'aposta d'una candidatura unitària a les generals és una passa més que necessària. Veurem que decideixen els partits polítics protagonistes d'aquesta història (PSM, EU-Verds i ERC) de cara a les eleccions, però desitjaria veure el dia en que el projecte polític del BLOC estigués tan consolidat en l'àmbit interinsular que ni es fes necessari plantejar aquesta diatriba abans d'una contesa electoral.

24 de novembre 2007

Joven guardia

Fragment de la pel·lícula Las Trece Rosas:

Setmana intensa

Setmana intensa aquesta que ha passat, i molt vinculada a les noves tecnologies i a la Universitat. 20 de novembre, dia internacional de la infància, jornades a la UIB sobre els drets del menor i les noves tecnologies. Vaig tornar a l'edifici Jovellanos, cosa que sempre és agradable. Un èxit, més de 120 persones assistents i unes conclusions força profitoses. Dijous dia 22, signatura d'un conveni amb la UIB per continuar amb el consorci Xarxa Segura. Continuarem fent feina...




Presentació de la jornada sobre menors i mitjans de comunicació


Signatura del conveni de col·laboració amb la UIB del projecte Xarxa Segura


19 de novembre 2007

Diari d'una menor alcohòlica


El diari El Mundo publica un impressionant relat, en forma d'entrevista, de la vida d'una menor alcohòlica. Crec que tot plegat ens hauria de fer reflexionar sobre el paper que representen determinats estils de vida pel futur de la infància i la joventut. Comença a ser hora que la societat es plantegi si la cultura del botellón, de les drogues sintètiques, de les sortides fins a la matinada de nins i nines de quinze anys, unida de la relativització de gairebé qualsevol patró moral, és el camí a seguir. No tinc solucions màgiques, ni grans receptes de caire moral a dir, però el que sí sé és que aquest relat m'ha impactat.

Empecé a consumir drogas por tontería, por darme importancia ante mis compañeros de clase y creerme la más vacilona del instituto, la más flipada, la que iba al BCM mientras otros se quedaban en casa. Así me sentía superior.

Volvía a mi casa cayéndome por los suelos, con las media rotas, sin zapatos, los tacones rotos, con la falda no sé dónde, superborracha, vomitando. Cualquiera podía abusar de mí, violarme. Al día siguiente te sientes muy mal contigo misma y, ¿qué haces?, pues beber más para quitarte ese malestar.

El mono del alcohol es el peor que hay, el único que te puede matar. Cada mes recaía hasta que me cabreé tanto conmigo misma que me dije, ¡basta ya, joder!, voy a cumplir 22 años, bebo desde los 15, he perdido lo más bonito de mi adolescencia y no quiero desperdiciar el resto de mi vida.

18 de novembre 2007

El català recula

El Diario de Mallorca publica una interessant notícia reproduint les dades d'un estudi realitzat pel Govern de les Illes Balears. L'estudi versa sobre l'ús de la llengua catalana a les Illes i és, certament, preocupant. Si bé augmenta el coneixement del català, el seu ús disminueix de manera preocupant entre els joves. Ja podem aplicar aquí aquella màxima sociolingüística que diu "hem guanyat l'aula i hem perdut el pati". El retrocés de l'ús social del català requereix, segons la meva opinió, un seguit d'actuacions fermes. L'ús als mitjans de comunicació ha de ser un element bàsic. I ara, malauradament, tenim una realitat en la qual el cent per cent de la televisió privada estatal emet exclussivament en castellà. A més, s'ha d'emetre un missatge als nous vinguts en el qual quedi ben clar que el català és una "llengua útil" i la llengua pròpia del nostre País. S'han d'eliminar les esquizofrènies lingüístiques i des de els poders públics s'ha d'impulsar sense pors la nostra llengua. Fa empegueir veure encara avui càrrecs públics que fent ostentació de la pitjor diglòssia encara canvien de llengua a determinats actes oficials. Necessitam molts d'esforços per intentar preservar una llengua i una cultura en franc retrocés després de dur segles sent trepitjada.

11 de novembre 2007

por qué no te callas...



Resposta del President de Venezuela:

"Él (el rey) "es tan jefe de Estado como yo, con la diferencia que he sido electo tres veces", ha sostenido Chávez. "Ningún jefe de Estado puede estar mandando a callar a otro, a mí me dijeron después que al rey tuvieron que agarrarlo, que se iba a parar (levantar) de su asiento, (pero) yo no lo vi". "No estaba hablando con el rey y él es tan jefe de Estado como yo lo soy, con la diferencia que yo soy electo, he sido electo tres veces con 63%; son tan jefes de Estado el indio Evo Morales como el rey Juan Carlos de Borbón"


PS. Es veu que els darrers viatges del cap d'estat espanyol al Nord d'Àfrica i a Amèrica Llatina faran millorar significativament les relacions diplomàtiques espanyoles.

07 de novembre 2007

Una web més unida al .cat

http://www.google.cat/. De cada vegada som més. Benvinguts al Club!

La revolució d'octubre, 90 anys després


Tal dia com avui de l'any 1917 començava la revolució social més important de la història: la revolució soviètica. Vilaweb n'ha fet un especial força interessant amb enllaços a pàgines web amb continguts específics sobre la revolució . A més, al diari El País podeu trobar un article sobre el que queda de la revolució d'octubre a la Rússia actual. Una dada molt significativa és el fet que la popularitat de Lenin hagi caigut en picat mentre que la de Stalin vagi en augment. Molt significatiu de l'esperit totalitarista que sembla renéixer a l'antiga URSS. El retorn a l'armamentisme, la retallada de llibertats, la mort d'opositors i periodistes... fan recordar a la Rússia de Putin el pitjor de l'era estalinista. I tot ben mesclat, paradoxalment, amb un capitalisme exacerbat.

De 1990 a 2007, los simpatizantes hacia Lenin han disminuido del 67% al 27%. La figura de Stalin, en cambio, se revaloriza. Los que simpatizan con Stalin han aumentado (del 8% al 15%) y los que sienten antipatía, disminuido (del 49% al 29%).

04 de novembre 2007

Reflexions d'un jutge de menors

Vídeo molt interessant que reprodueix una conferència donada pel jutge de menors de Granada D. Emilio Catalayud Pérez.


27 d’octubre 2007

El "primo" de Mariano Rajoy

Mariano Rajoy va negar els perills del canvi climàtic, argumentant el que li havia dit "su primo". Per ventura el que passsa és que té un pla "B" per si efectivament es desertitzen determinades zones de l'Estat espanyol:

26 d’octubre 2007

Tretze roses roges


Article publicat al diari Ultima Hora del dia 26 d'octubre de 2007, pàgina 44:

Tretze roses roges

Antoni Bennàssar Moyà

El director Emilio Martínez Lázaro estrena aquesta setmana la pel·lícula Las trece rosas, basada en uns fets reals esdevinguts a la finalització de la Guerra Civil espanyola. Es tracta de la història de tretze al·lotes, set de les quals menors d’edat, que moriren afusellades a mans dels guanyadors de la guerra. Era un cinc d’agost de 1939, el lloc triat fou el cementiri de l’est de Madrid, i les bales segaren la vida a tretze joves dones, militants totes (llevat d’una, Blanca Brisac Vázquez) de les Joventuts Socialistes Unificades (JSU).

La mort de les denominades «tretze roses» de Madrid fou un fet convertit ràpidament, per part de la resistència antifranquista, en una icona de la brutal repressió postbèl·lica que tenia lloc a Espanya. La història de les tretze roses de Madrid m’ha interessat personalment des d’un vessat particular: investig, des de ja de fa molt de temps, el fenomen polític que fou la constitució, l’any 1936, de les JSU. Les JSU nasqueren el mes de març de 1936 com a resultat de la fusió de la Unió de Joventuts Comunistes d’Espanya i les Joventuts Socialistes del PSOE. El resultat d’aquesta unió fou l’aparició d’una organització nova, molt propera a l’ala esquerrana i postsoviètica del PSOE, que s’incardinava en una dinàmica unitària de l’esquerra política que es va produir a l’Europa de final dels anys trenta. Les JSU naixeren com a resultat de l’èxit electoral que va obtenir el Front Popular a les eleccions de febrer de 1936. L’esquerra se n’adona que la unitat electoral és l’única manera de plantar cara als seus rivals polítics. Les eleccions de febrer de 1936, amb el triomf de la candidatura unitària d’esquerres, és el primer gran èxit d’aquesta estratègia. A més, i en l’àmbit estrictament socialista, les candidatures unitàries de febrer, que agermanen per primera vegada des de 1921 en unes mateixes llistes socialistes i comunistes, fan somiar en la superació de la ruptura del PSOE. En el cas espanyol, l’objectiu darrer desitjat per molts era la reunificació del PSOE i el PCE en una sola formació política. Les JSU foren la culminació d’aquest objectiu en l’àmbit juvenil. La guerra va estroncar la possibilitat d’una unificació dels partits mare. Una excepció fou el cas català, ja que a Catalunya es fundà, el mes de juliol de 1936, del Partit Socialista Unificat de Catalunya, el PSUC, fruit de la fusió, en bona mesura, de les federacions catalanes del PSOE i del PCE.

Les JSU tingueren un paper molt important durant la Guerra Civil espanyola. Molts de joves que lluitaren en el conflicte ho feren des de la seva militància en les JSU. En determinats moments del conflicte, les JSU s’aproparen als 500.000 militants. Entre aquests hi havia, acabada ja la guerra, tretze al·lotes de Madrid. Aquestes al·lotes, amb unes biografies personals molt diverses, tenien en comú la seva integració en la formació juvenil i el fet que la majoria eren menors d’edat en el moment en què foren assassinades (una minoria d’edat establerta aleshores als 21 anys). Bona part de les tretze roses es guanyaven la vida fent de modistes (Virtudes González, Julia Conesa, Dionisia Manzanero, Ana López, Martina Barroso, Pilar Bueno, Carmen Barrero y Luisa Rodríguez). Algunes, com Victoria Muñoz, s’havien afiliat a les JSU als 15 anys. Dionisia Manzanero havia entrat a les JSU després que una bomba franquista matàs la seva germana petita. Julia Conesa havia ingressat inicialment a les JSU perquè l’organització li permetia practicar esports, la seva gran passió. L’única que no era membre de les JSU, Blanca Brisac, tenia 29 anys (la més vella del grup) i era casada amb un fill petit. Blanca era catòlica practicant, votant de la dreta, i fou afusellada pel simple fet que el seu marit havia ajudat econòmicament un amic seu comunista. Com es pot veure, els orígens i les causes que havien fer que afusellassin aquelles dones eren molt heterogènies.

L’afusellament massiu de dia 5 d’agost de 1939 va tenir el seu origen en un atemptat de la resistència antifranquista que havia costat la vida al comandant de la Guàrdia Civil Isaac Gavaldón i a la seva família. El règim va acusar les JSU de l’assassinat i, com a represàlia i escarni públic, es va organitzar un afusellament massiu de militants de l’organització. Aquell dia 5 d’agost al cementiri de l’Almudena de Madrid moriren 56 joves, entre els quals hi havia les tretze roses. Julia Conesa, una de les víctimes, demanava en la seva darrera carta «que no me lloréis y que mi nombre no se borre de la historia». Pel·lícules com la d’Emilio Martínez Lázaro permeten que aquesta darrera voluntat es compleixi.


20 d’octubre 2007

Educación marxista

Llegesc a El País que la fundació del PP ha promogut una publicació en la qual denúncia el caràcter "marxista" dels llibres de l'assignatura "educación para la ciudadanía". Segons el document els llibres de educación promouen que es nins tendeixin a "razonar sistemáticamente en clave marxista" (uffffffffff, quina por...) a més de difondre "valores anticapitalistas, antioccidentales, antiamericanos, anti-PP y anticristianos". Les reflexions del document FAES són molt divertides i es recomenable la seva lectura. Imaginau-vos, fins i tot s'enfaden pel fet que es citi al pare Casaldàliga a algun llibre d'"educación".

16 d’octubre 2007

Cremant senyeres

Impressionant imatge (font, diari Público), en primer pla, d'un grup d'ideologia d'extrema dreta cremant una senyera catalana el dia de la fiesta nacional. Esper que fiscalia actuï també contra els que cremen símbols autonòmics amb tota la duresa que està prevista al Codi Penal.


15 d’octubre 2007

El franquisme... "era una situación de extraordinaria placidez"

L'eurodiputat del PP Jaime Mayor Oreja ha estat entrevistat pel diari La Voz de Galicia. A l'esmentada entrevista, el polític popular ha afirmat que el franquisme era una situació "de extraordinaria placidez" (pels franquistes, es suposa). A més, es nega a condemnar el franquisme i les seves atrocitats amb el següent argument: "¿Cómo voy a condenar lo que, sin duda, representaba a un sector muy amplio de españoles?". Sobren, com casi sempre, els comentaris.

13 d’octubre 2007

15.000 visites

Avui dia 13 d'octubre ha superat el blog les 15.000 visites. Mai m'hagués pensat arribar a n'aquesta xifra quan vaig començar aquest espai de reflexió personal. Ara a seguir, dia a dia, amb la meva petita entrada a la blogosfera.

Celebració del dia de la hispanitat

A Madrid s'ho passaren molt bé ahir celebrant el dia de la hispanitat. Un grup de joves cultes, en el marc de les celebracions, es dedicaren a fer coses ben divertides: calaren foc a una estelada (la vermella, la socialista, la del PSAN, com no...), insultaren al president del govern espanyol i al conseller primer de la Generalitat catalana, proferiren visques a n'en Hitler i cantaren el "cara al sol". A més, com es pot veure al vídeo, algun d'aquests "joves" dugueren a l'acte de celebració ninets de pocs anys (supòs que amb la finalitat de què en vagin aprenent). Res més a contar, el vídeo ho diu tot. Si l'Audiència Nacional vol actuar identificant aquests senyors (ara que ja en té experiència d'identificacions per crema de banderes) el vídeo roman penjat a la xarxa.


12 d’octubre 2007

El caballo ganador

Frases estel·lars de Maria de la Pau Janer a la seva darrera entrevista:

"Él [Jaume Matas] era el caballo ganador. Tenía una fuerza enorme".

"yo no creí nunca que en el PP balear, que yo consideraba, viendo a Jaume Matas, muy moderado y muy de centro, pudiera haber tanta gente de extrema derecha"

"Jaume Matas se equivocó. Yo también, porque ninguno de los dos pudo imaginar las consecuencias de aquella historia. Yo sufrí un linchamiento. Unos me decían pepera, y otros catalanista traidora. Yo llegué a pensar que si hubiera una guerra civil vendrían los dos bandos a matarme"

"Tú te vas a Washington y me dejas a mí en medio de este pastel..."

11 d’octubre 2007

Espanya, Espanya, Espanya!

S'acosta el 12 d'octubre, "día de la raza" en temps del general Franco. En una al·locució sense precedents ni comparances el líder de l'oposició dretana a l'Estat espanyol, Mariano Rajoy, es va dirigir a la "nación", com si un cap d'estat fos, per donar la seva particular visió d'Espanya. A n'aquest discurs fa una crida a "honrar la bandera"... "La bandera que aprobamos en 1978, la que exhiben nuestros deportistas con orgullo, la que cubre el féretro de nuestros soldados, la que saludan con respeto todos los jefes de Estado que nos visitan, el símbolo de España, el símbolo de la nación libre y democrática que formamos más de cuarenta millones de españoles, la bandera de todos, porque en ella estamos todos representados". Aquesta pública ostentació de la bandera ha de servir, segons Rajoy, "Para que todo el mundo sepa lo que los españoles sentimos por España, y que sabemos proclamarlo sin aspavientos, pero con orgullo y la cabeza bien alta...". Sobren els comentaris. I després, el més curiós, és que aquests mateixos són els que diuen que els nacionalistes som nosaltres, els periféricos, aquells que no ens sentim representats per aquest nacionalisme espanyol que pretén ostentar i capitalitzar en Mariano Rajoy.

En tot cas, vegeu el vídeo i reflexioneu:



PS: Mai m'hagués pensat que el meu blog hagués servit per fer publicitat d'un vídeo del PP, però ja veis, ho trob tan graciós i significatiu que li don difusió. Quines coses que aconsegueix aquesta gent! ;-)


10 d’octubre 2007

Viure amb 1.000 euros

Segons les darreres dades publicades, el 60% dels treballadors de les Illes sobreviuen amb salaris de 1.000 euros. Si afegim això a l'alt cost que té la vivenda a les Illes, els resultats són evidents. Aquesta és la "rica" comunitat en la qual ens toca viure. I no em serveix l'excusa recurrent de l'existència d'economia submergida que distorsiona aquestes dades: la realitat quotidiana implica que, si bé hi ha gent fent feina en "negre", aquesta feina que no cotitza ni surt a les enquestes és un complement imprescindible per poder arribar a final de mes pagant l'hipoteca com a conseqüència d'uns sous "reals" d'autèntica misèria.

30 de setembre 2007

Doblers destinats a política lingüística

El Diari de Balears inclou a l'edició d'avui un article amb les xifres comparatives de doblers destinats a política lingüística. A les Illes Balears, la quantitat no arriba als quatre milions d'euros. Poques coses es poden amb aquests doblers. A més, si comparam els nostres quatre milions amb els noranta-dos que hi destina Euskadi, la xifra fa empegueir. I si ho comparéssim amb els doblers que destina Espanya a l'Institut Cervantes, el resultat seria colpidor.

26 de setembre 2007

Qué ens costarà la Casa Reial durant l'any 2008?...

... la quantitat de 8.66 milions d'euros. Aquí, la notícia. Evidentment, despeses de seguretat, viatges, manteniment de palaus i demés no hi romanen incloses.

17 de setembre 2007

N'hi ha que tenen sort

Els fills del president del Real Madrid CF han tengut molta de sort. Han aconseguit l'adjudicació, per part de la Comunidad Autónoma de Madrid (presidida per Esperanza Aguirre), de tres àtics de protecció oficial a preu de ganga. Sempre n'hi ha d'afortunats. Tres joves "de classe treballadora" menys cercant vivenda; ara, a Madrid, "només" ens queden 200.000 que continuen en cerca. Llegiu aquí la notícia.

11 de setembre 2007

11-S

Davant la injustícia, tal i com deien les argentines mares de la Plaza de Mayo, "ni olvido, ni perdón".






09 de setembre 2007

La justícia es polititza

Grans esquetx humorístic dels bufons de Polònia sobre la politització de la justícia. Afortunadament, qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència.

08 de setembre 2007

Empenedida

Déu les vol empenedits:

Maria de la Pau Janer quiere ´olvidar´ su relación con el PP y critica a sus dirigentes: "La derecha del Estado es tan desagradable que nadie quiere pactar con ellos", dijo en Catalunya Radio

Relleu al capdavant del PP

El PP ja té nou, o millor dit, "nova", líder. La successora de Jaume Matas és Rosa Estaràs. D'aquest relleu em criden l'atenció dues coses. Primer, la forma amb la qual s'ha produït la dimissió de l'antic pressident: per fax des de Washington. Es veu que l'ex-president de les Illes no tenia temps suficient per viatjar al seu antic País per fer un relleu en condicions. El segon que em crida l'atenció és la persona triada per substituir a Jaume Matas: Rosa Estaràs. La política valldemossina és la persona que fa pocs mesos va fonamentar la seva estratègia política en una campanya extremadament dura, amb atacs furibunds i personals, contra Unió Mallorquina i Maria Antònia Munar. Ara, actualment, el PP està a l'oposició, entre d'altres coses, degut a què UM es va negar a pactar amb el PP, un partit que havia sotmès al partit regionalista i a la seva líder a tot tipus d'insults durant la campanya electoral de RosaEstaràs. Sembla que, amb el relleu actual, el PP vol continuar amb aquesta línia d'atacs i enfrontament total amb UM. Que els vagi bé, i que continuïn així per molts d'anys.

PD. El PP, en solitari i al llarg de la seva història, només ha obtingut la majoria absoluta del Parlament de les Illes Balears en una ocasió: l'any 2003. A la illa de Mallorca, MAI ha aconseguit la majoria absoluta en solitari. Dades significatives per un partit que, tant a les Illes com a la resta de l'Estat espanyol, està tancant de manera sistemàtica qualsevol possibilitat de què altres partits pactin amb ell.

02 de setembre 2007

La sanitat als Estats Units

Impressionant article econòmic sobre el sistema sanitari dels Estats Units. La privatització provoca que una operació d'apendicitis et pot costar 40.000 euros de la teva butxaca. I una altra dada molt preocupant, als Estats Units hi ha més d'un onze per cent dels menors d'edat que no tenen cobertura sanitària. Xifres impressionants, i més si les comparam amb la depesa en armament que té la gran potència nord-americana. Aquestes xifres ens han de fer reflexionar sobre les conseqüències que té el capitalisme ultralliberal si no li aturam els peus des de el sector públic. Afortunats som els europeus de tenir el sistema sanitari que tenim.

30 d’agost 2007

Article sobre el primer pacte de progrés a l'Ajuntament de Palma

Molt interessant article de Miquel López Crespí sobre el primer govern d'esquerres postfranquista a l'Ajuntament de Palma. Es veu que el PSM ja tenia aleshores dues ànimes: una més esquerrana, i una altra eminentment nacionalista. La història és cíclica, tal i com va escriure Marx al preàmbul del 18 Brumuari de Napoleó Bonapart. Reproduesc, acollint-me al dret de cita, un petit fragment d'aquest article que parla d'un episodi cabdal de la política illenca:

Hi havia membres de la direcció del PSM entestats en pactar amb UCD, «pel bé del nacionalisme», explicaven. S'havia d'escollir dreta o esquerra. Inexorablement arribava el moment d'escollir. Els terminis legals finien i tot depenia del vot del PSM. En Ramon Aguiló no sabrà mai el prop que va estar no ser mai batle de Palma! El nostre vot decidia si era l'UCD o el PSOE -aliat amb PCE i PSM- qui es feia amb el govern municipal. La reunió definitiva en el local del Temple fou dura. Record que combatre a fons la posició que pretenia un pacte amb UCD ja que em semblava eminentment reaccionària. Hi hagué torn d'intervencions. Finalment la major part de l'executiva del PSM de la qual jo formava part es decantà per llevar la batlia a la dreta de sempre. Fou quan s'optà per enfortir les posicions de l'esquerra i rebutjar les suggerències de pacte amb els hereus del Movimiento. Al cap d'infinites hores de discussió (la nit s'eternitzava), finalment, a mà alçada, decidírem respectar la voluntat de Ciutat i anar cap a un pacte PSOE-PCE-PSM que donàs la batlia a membres de l'oposició antifranquista.

28 d’agost 2007

A l'escola: un ordinador per cada nin

Article publicat al diari Ultima Hora el dissabte 25 d'agost de 2007 (pàgina 48):

A l’escola: un ordinador per cada nin
Antoni Bennàssar Moyà

El Ministeri d’Educació i Ciència acaba de fer públiques les dades estadístiques sobre la implantació de la informàtica en els centres educatius no universitaris durant el curs 2005-2006. La mitjana aritmètica espanyola és de 9,3 alumnes per cada ordinador disponible a una escola o institut. Si la xifra és alta de per si comparada amb la d’altres estats desenvolupats, les dades són més colpidores si analitzam el nombre d’ordinadors en funció de la comunitat autònoma de què es tracti, ja que la diferència entre territoris és espectacular. Així, i per posar un exemple, a Extremadura hi ha un ordinador per cada 2,6 nins. En el cas de les Illes Balears, que en això, com en altres coses, estam a la cua de l’Estat, tenim un ordinador per cada 14,2 nins. La diferència ho diu tot. Curiosament, l’altra comunitat autònoma que està quasi "tan malament" com nosaltres quant a disponibilitat informàtica en l’àmbit escolar és la valenciana, amb un ordinador per cada 14 nins.
Des d’un punt de vista de finançament autonòmic, resulta paradoxal que dues de les comunitats que més aporten fiscalment a l’Estat (Illes Balears i País Valencià) siguin les que tinguin pitjors infraestructures informàtiques a les aules. Per la seva banda, Extremadura, que és la comunitat que més rep de l’Estat per solidaritat interterritorial, és la que té millors infraestructures informàtiques. Les dades en aquest sentit són clares, i s’han de tenir en compte a títol d’exemple simptomàtic, ja que, malauradament, sol ser habitual acusar les Illes Balears d’insolidàries quan ens atrevim a reclamar millores pressupostàries que tendeixin a equilibrar en el nostre favor l’esbiaixada balança fiscal que patim. A pesar que les xifres exposades són certes, també hem d’apuntar que no es pot culpar plenament el sistema de finançament autonòmic de les mancances informàtiques que patim a les Illes Balears o al País Valencià. Així, i per parlar de la Comunitat Valenciana, hom pot pensar que, amb una mínima part dels doblers públics invertits en grans projectes faraònics (v. gr. Terra Mítica o Ciutat de les Arts i les Ciències), s’hagués pogut dotar un ordinador per cada nin valencià. En el cas de les Illes Balears, i per posar un exemple significatiu, es pot pensar amb les millores informàtiques que s’haguessin pogut fer amb el més d’un milió d’euros que va costar un simple esborrany de projecte d’òpera elaborat per Santiago Calatrava, o quants d’ordinadors no s’haguessin pogut comprar amb els milers de milions de pessetes que va costar a la comunitat el patrocini d’un equip ciclista professional durant la passada legislatura. Així, les necessàries millores de finançament s’han d’acompanyar d’un ordre molt clar de prioritats en el moment de gestionar els doblers públics per part dels governants.
A l’hora de fer lloances, s’ha de reconèixer que Extremadura ha fet una gran optimització de recursos apostant, de manera pionera i agosarada, pel programari lliure. Allò que s’ha estalviat no pagant llicències d’ús de programes privatius a les grans companyies multinacionals ho ha pogut invertir en material informàtic. Així, Extremadura ha impulsat una distribució pròpia de Linux, coneguda amb el nom de Linex, que és enormement popular. Andalusia ha seguit les passes extremenyes i té també la seva pròpia distribució anomenada Guadalinex. En contraposició, l’impuls del programari lliure per part de les administracions de les Illes Balears no s’ha produït en cap moment. Ans al contrari, una de les darreres despeses que va fer l’anterior executiu balear en matèria informàtica fou gastar-se 2.424.400 euros en la compra de llicències d’ús dels programes informàtics Office i Windows (en podeu veure l’anunci d’adjudicació en el BOE de 7 de març de 2007). Amb dos milions i mig d’euros s’haguessin pogut comprar molts d’ordinadors amb el sistema operatiu gratuït Linux instal·lat.
Hem de dir, en resum i per acabar, que ha de ser una prioritat de les autoritats públiques posar els mitjans necessaris que permetin la millora de l’accés dels menors d’edat a la informàtica en l’àmbit escolar. Només d’aquesta manera podrem instruir els futurs ciutadans i treballadors del demà en una eina imprescindible per a la seva vida quotidiana. A més, des d’un punt de vista d’igualtat social, l’escola ha de servir per intentar eliminar el trencament digital que es produeix entre els nins que tenen ordinador i internet a casa seva i aquells que no en tenen.

24 d’agost 2007

Metro inundat

El metro de Palma es va inaugurar a corre-cuita poc abans de les eleccions. Fou símbol electoral d'un partit polític que, fins i tot, va presentar la seva candidatura autonòmica en una rèplica d'estació de metro i amb el logo públic del mitjà de transport. Ara el metro, a les primeres pluges de final d'estiu, està inundat d'aigua. A més, llegesc amb preocupació les declaracions del conseller de mobilitat en les quals explica les mancances en matèria de manteniment que té la infraestructura. Esperem que poguem corregir, des de el pacte de progrés, les mancances que s'han generat en els serveis públics durant els quatre darrers anys de govern autonòmic. Una legislatura, la passada, fonamentada en una política de projectes "estrella", de molt de rebombori mediàtic però que, a l'hora de la veritat, mantenia greus mancances de fons.

PS: Pau, el dibuixant del DM, ja pensa amb un metroacuarium:

16 d’agost 2007

Nins per ordinador

Quan es reclama un millor finançament autònomic, i es parla de balances fiscals, no es fa de manera aleatòria. Acab de llegir un informe del Ministeri d'Educació i Ciència en el qual s'estableix que a Extremadura hi ha un ordinador per cada 2,2 alumnes. A les Balears, tenim un ordinador per cada 14,2. Si mal no record, les Illes som la Comunitat que més aporta a l'Estat fiscalment, i Extremadura la que més rep del propi Estat. Aquest model de finançament es reflecteix després amb dades com aquesta.

12 d’agost 2007

Ha mort Josep Maria Xirinacs

Ha mort Josep Maria Xirinacs. Ha mort un referent de l'independentisme socialista als Països Catalans. Ha mort un capellà. Ha mort un lluitador per la amnistia política. Ha mort un defensor de la no violència. Ha mort un candidat al premi Nobel de la pau. Ha mort un ex-senador del BEAN, el "bloc" català (Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional). Ha mort un pensador. Ha mort un polemista. Ha mort, en definitiva, una persona que el darrer que ha fet abans de morir ha estat denunciar en un poema-epitafi la covardia dels líders polítics catalans. Descansi en pau.

PS: El mateix dia de la seva mort han passat dues coses: a) Madrid ha patit un terratrèmol b) hi ha hagut una reunió extraordinària de consellers catalans per tractar el desastre d'infraestructures que pateix Catalunya, fruit d'anys de manca d'inversions per part de l'Estat al Principat. Molt significatiu tot plegat.

PS-2:

"No oblidarem les coses que hem après
en aquests anys de fosca tramuntana
les ribes uniran homes de pes
i obrirà solcs l'esquerra catalana"

Joan Brossa
Fragment de l'"Oda al President Companys"
1971


10 d’agost 2007

Nin predicador

No em deixa de sorprendre els resultats que pot donar la mescla de noves tecnologies, mitjans mass media, i la situació social i cultural d'un continent com sudamèrica. El darrer producte d'aquesta realitat és una autèntic "fenomen" de masses a Amèrica llatina. Es tracta d'un nin que s'ha convertit en predicador d'una església evangèlica. Divulga, a més de per televisió, per internet el "seu missatge". Aquí el podeu veure emetent un "sermó" en el qual nega la teoria evolutiva de Darwin. Sobren els comentaris.

09 d’agost 2007

Indígenes

A la presentació del Real Mallorca SAD el seu entrenador, Gregorio Manzano, es va dirigir al públic dient unes paraules en català. Per al diari El Mundo aquest fet fou motiu d'una notícia completa en la seva edició de dia 8 d'agost de 2007, en concret, a la segona pàgina de la seva secció d'esports. Aquest era el titular que encapçalava la notícia:

FÚTBOL/ XXXIII Trofeu Ciutat de Palma
Promesas en mallorquín

MANZANO SORPRENDE A LOS AFICIONADOS LEYENDO CASI TODO SU DISCURSO EN LENGUA INDÍGENA


Es veu que pel rotatiu, els catalanoparlants som "indígenes". Sobren els comentaris.

05 d’agost 2007

Tretze roses


Tal dia com avui (un 5 d'agost) de 1939, morien afusellades a les tàpies d'un cementiri de Madrid un grup d'al·lotes joves, la majoria menors d'edat. Ràpidament foren conegudes amb el nom de les "trece rosas" i es convertiren en un mite dins de la resistència antifranquista. Eren totes elles militants d'una organització política que he tengut oportunitat d'estudiar: les Joventuts Socialistes Unificades (JSU). Les JSU foren el primer i el darrer gran intent d'unificar sota una mateixa organització a socialistes i comunistes, superant la divisió de 1921. Ara, i tornant a les tretze roses roges, hem de dir que, gairebé setanta anys després, no queda més que recordar la seva memòria i la de tants altres que moriren durant la guerra civil. S'ha d'intentar donar compliment, en tot cas i en l'aniversari de l'afusellament, a la darrera voluntat d'una de les afusellades (Julia Conesa, de 19 anys), reflectida en el seu testament, i que era que s'impedís que el seu nom, juntament amb el de les seves companyes, "no se borre en la historia...".

04 d’agost 2007

8.500 al mes

Poc a poc, es van sabent coses de l'anterior etapa de govern. Avui el Diario de Mallorca reprodueix les reaccions a la remodelació directiva de IB3. Una de les dades que més m'ha cridat l'atenció de la notícia és el que cobrava el metge forense (que no llicenciat en ciències de la informació) Javier Alarcón per presentar el seu programa a IB3 ràdio. Eren un total de 8.500 al mes si sumam els conceptes. A més, a n'aquesta quantitat se li havia de sumar el sou de director general de la vivenda (a temps parcial) a l'Ajuntament de Catalina Cirer. És a dir, si sumam, uns ingressos mensuals autènticament impressionants. I els resultats de la feina feta, com més d'un recordarà, les vaig patir en carn pròpia. Afortunadament, el temps posa a cadascú al seu lloc.

Se da además la circunstancia, siempre según fuentes de IB3, de que Alarcón había solicitado, el pasado mes de marzo, abandonar su colaboración con la emisora autonómica, por la cual cobraba 6.000 euros -correspondientes a la presentación de Balears al dia- más otros 2.500 por producir a Àngela Seguí -que recibe una indemnización de 30.000 euros por la rescisión de contrato- en Es Frontó.

PS. Quan he llegit que el portaveu parlamentari del PP recomana com a medicina per IB3 "Desmantelar el monstruo que sólo genera déficit" he quedat un poc sorprés, la veritat.

29 de juliol 2007

Sexisme publicitari

Avui, llegint la Ultima Hora, m'he trobat un anunci que m'ha fet mal als ulls. És, segons el meu punt de vista, d'una inoportunitat absoluta. No sé ben bé encara quina relació hi té una dona nua amb els mobles. En tot cas, faré arribar aquest anunci a l'Institut de la Dona per si jurídicament hi ha qualque cosa a fer des de l'administració pública.




15 dies de gestió

Aviat farà quinze dies que vaig assumir la direcció de l'Oficina de Defensa del Menor. Si ja és de per sí una tasca agradable la de gestionar els interessos públics, si t'encarreguen la defensa d'un dels sectors més desafavorits de qualsevol societat, tal i com és la infància i la joventut, la feina feta és particularment engrescadora. La problemàtica dels menors a les Illes Balears és molt greu. Tenim, i de cada dia més, greus problemes socials que es tradueixen en situacions de desemparament clamoroses pels menors d'edat. Sembla mentida, quan a hom li ha tocat veure de primera mà la dura realitat que els toca viure a moltes famílies, que encara hi hagi demagogs que parlin de què Mallorca és el paradís. És cert que a les Illes molta de gent viu bé, però no és menys cert que, els que viuen malament, ho fan passant-lo molt pitjor que a altres bandes, degut a l'ambient en el que els toca sobreviure. Hi ha un autèntic món de sofriment, davant ca nostra, que molts no volen veure. A jo particularment, em tocarà durant el meu mandat afrontar tota aquesta problemàtica. Esper poder ajudar a arreglarr, en la mesura de les meves possibilitats, alguns d'aquests problemes que afecten als infants i adolescents. Ells bé que ho necessiten.

21 de juliol 2007

Nomenaments


Poc a poc, el Govern de les Illes va acabant l'organigrama que haurà de regir el futur polític d'aquest País durant els propers quatre anys. Aquest dies hi ha hagut, en especial, quatre nomenaments que m'han satisfet a títol personal. El primer, l'elecció de Pere Sampol com a nou senador per les Illes Balears a la Cambra Alta espanyola. Jo sempre he estat crític amb les funcions i el paper secundari del Senat espanyol, però el fet que, per primera vegada, tinguem un parlamentari d'esquerra nacionalista a Madrid és un factor a destacar. A més, s'ha anunciat que, amb tota probabilitat, a l'històric Pere Sampol el substituirà a mitjan legislatura Miquel Àngel Llauger, portaveu i diputat de Els Verds de Mallorca. En Miquel Àngel serà, si no vaig errat, l'únic parlamentari verd que hi haurà a les Corts espanyoles, una altra fita històrica. El tercer nomenament que m'agradaria destacar és el de la nova Directora General d'Universitat, Francesca Garcias. Xesca, degana de la Facultat de Ciències, és amiga i companya de moltes activitats acadèmiques que hem pogut fer junts. Sens dubte, amb ella al capdavant, la política universitària donarà un gir positiu. Per últim, el darrer nomenament que m'agradaria significar és el de Sebastià Serra i Busquets com a Director de l'Institut d'Estudis Baleàrics. Amb en Sebastià m'uneix una gran relació personal i molts d'anys d'activitat acadèmica conjunta. Va ser, entre d'altres coses, un dels primers en felicitar-me pel meu nomenament com a responsable de la defensoria del menor de la CAIB, i no em queda d'altre de manifestar la meva pública satisfacció, al marge de conjuntures polítiques singulars que no vénen al cas, pel fet que un amic assumeixi un càrrec tan important pel desenvolupament cultural del País.

14 de juliol 2007

Curiosa publicitat

Avui dematí, dissabte, aprofitava per repassar les notícies polítiques a diferents mitjans. M'he trobat, sorprès, que a un mitjà, en concret el noticiari web Baleares Liberal (òrgan d'expressió del col·lectiu Circulo Balear), hi havia una publicitat força curiosa. A la web del Circulo hi apareixen banners publicitaris que posen "hola deseo conocer chicos" o un altre que diu "tu agencia más exclusiva de señoritas y profesionales, míranos y decide". Tots aquests anuncis van ben acompanyats de fotos d'al·lotes curtes de roba. Si fas click als mateixos, et redirecciona a pàgines de contactes-prostitució. M'imagin que la publicitat té per missió finançar a l'organització però no sé si és el més apropiat per una plana web política a la que hi té accés tothom. Molt curiós tot plegat. Jutjau vosaltres mateixos amb la captura de pantalla il·lustrativa que he pres.


13 de juliol 2007

Nova etapa laboral

Avui comença per jo una nova etapa laboral. Surt publicat al BOIB el meu nomenament com a nou Director de l'Oficina de Defensa dels Drets del Menor. És un càrrec que per jo suposa tota una nova responsabilitat i que implica, segons el meu punt de vista, un important avanç en el terreny professional i en el personal. Esper fer la tasca encomanada pel Govern de les Illes Balears de la millor manera possible i que els meus defensats, la infància i la joventut, en acabar el meu mandat es sentin orgullosos de la feina feta.

05 de juliol 2007

Ja tenim President

Després de molts esforços, per part de tots, ha estat possible l'alternança política a les Illes Balears. Esperem que, continuant fent feina tots plegats, l'alternança es converteixi en autèntic canvi polític. Hem d'aprendre, no obstant, dels errors del passat, i evitar totes aquelles coses que ens feren retornar a l'oposició l'any 2003. Queden quatre anys d'esperança, d'il·lusió, i de contribuir a què les ànsies de canvi dels nostres votants no es vegin decebudes. Endavant amb el pacte!

29 de juny 2007

Jo vull ésser capità

Colpidor poema del gran poeta algaidí Pere Capellà:

Jo vull ésser capità
dels desheredats del món
i amb els morts de fam anar
pertot... no m'importa a on.

Despertar amb els meus crits,
tremolant a la serena,
tots els que estan adormits
conformats i panxa plena.

I vull que sia ma llança
el llamp que en tots els combats,
il·lumini l'esperança
de tots els desesperats.

I sens parar de lluitar,
cercant ales pel meu vol,
morir sense doblegar
els genolls, mirant el sol.

Pere Capellà

28 de juny 2007

Un milió dos-cents mil euros al poal dels fems

Avui s'ha celebrat el darrer Consell de Govern presidit per Jaume Matas. S'ha fet públic que es pagaren 1,2 milions d'euros per l'avantprojecte de Santiago Calatrava de construir un teatre de l'òpera a la badia de Palma. Era el projecte estrella d'una manera d'entendre la política a la valenciana. Ara, aquests 1,2 milions d'euros seran, com molts d'altres, doblers tudats, ja que molt difícilment es tirarà cap endavant per part del nou executiu un projecte que ni és necessari ni va acompanyat d'un estudi seriós des de un punt de vista cultural i turístic. Quants de doblers tudats durant els darrers anys fruit d'una manera megalòmana d'entendre la política!

27 de juny 2007

El sistema electoral espanyol

He trobat, navegant per internet, un interessant article titulat "mites electorals" en el qual s'analitza quina seria la composició del Congrés espanyol en cas de què s'apliqués el sistema proporcional pur enlloc del mètode d'Hondt. Els resultats són força significatius. Entre altres coses, IU tendria entre 12 i 13 diputats més dels que té ara, i, tal i com apunta un lector del blog, la gent del BLOC tendríem assegurat un diputat a Madrid.

PSOE 153 (164)
PP 136 (148)
IU-ICV 18 (5)
CiU 12 (10)
ERC 9 (8)
EAJ-PNB 6 (7)
CC 3 (3)
BNG 3 (2)
PA 3 (0)
CHA 1 (1)
EA 1 (1)
NA-BAI 1 (1)
BLOC (BNV-EV) 1 (0)
BLOC (PSM-EN-EU-EV-ERIB) 1 (0)
CenB 1 (0)
ARALAR-Zutik 1 (0)

PS. Convendria que la gent del PP, quan parla de canviar la llei electoral per "eliminar" els partits petits del joc polític, tenguessin en compte estudis com aquest.

25 de juny 2007

Ja hi ha pacte


Avui migdia la Comissió Política del BLOC per Mallorca ha donat el vistiplau a l'acord de govern amb el PSOE i UM. Neix, amb aquest pacte, un govern destinat a regir els propers quatre anys de la vida d'aquesta comunitat. Ara queda el repte de fer feina i que la gent vegi la mà del BLOC en els nous temps, sempre positius, que ens esperen a la política balear.

24 de juny 2007

L'acta de Maria de la Pau

La fuita de Jaume Matas de la política illenca ha provocat un efecte inesperat. Llegesc al Diario de Mallorca, bastant estorat, com el PP sembla que reclama l'acta de diputat a Maria de la Pau Gener. És impressionant que el "fitxatge estrella" sigui defenestrat d'aquesta manera "només" pel fet d'haver perdut les eleccions. En la vida s'ha de ser coherent i si Maria de la Pau i el Pepé consideraren que havia de ser diputada l'escriptora mallorquina, ara han de mantenir la coherència i mantenir-la (o aguantar-la, tal i com es pot desprendre de les declaracions), durant quatre anys.

ELECCIONES 27-M. CONSECUENCIAS EN EL PP DEL ABANDONO DE MATAS DE LA VIDA POLÍTICA

Ramis recuerda que Janer fue una apuesta de Matas y es lógico plantear su continuidad
Joan Huguet, en cambio, considera inadecuado que se reclame a la escritora su acta de diputada

V.EZA. PALMA.

Las gestiones que ha iniciado el PP balear para que la escritora Maria de la Pau Janer no tome posesión de su escaño en el Parlament tienen el respaldo de la mayoría de los dirigentes del partido. El propio portavoz del PP, Miquel Ramis, consideró que "tiene sentido que si Janer fue una apuesta personal de Jaume Matas y este se va, como mínimo se planteen dudas". Recordó que la propia Janer dijo "que su apuesta era por Matas más que por el PP". En cambio, el hasta ahora portavoz del PP en el Parlament, Joan Huguet, se mostró en contra de reclamar a la escritora su acta de diputada.

23 de juny 2007

Blandengue

This is Mallorca

Presumpte atemptat a la intimitat dels treballadors a la comarca d'Inca. Maldament ho sembli, no és una inocentada (font: Ultima Hora 23/06/2007):

Detenido un empresario de Inca por colocar una cámara bajo la mesa de su secretaria
La webcam enfocaba directamente las partes íntimas de la trabajadora

JAVIER JIMÉNEZ
Un empresario de la construcción de Inca decidió aprovechar al máximo el rendimiento de su secretaria... en todos los sentidos. Le colocó una cámara oculta debajo de la mesa, que enfocaba directamente a sus partes íntimas, y la grabó en al menos 80 ocasiones. La Guardia Civil lo ha detenido por un delito contra la intimidad.

El constructor, que tiene 45 años, estaba supuestamente obsesionado con su trabajadora y sin que ella se diera cuenta le colocó una cámara webcam que estaba conectada a su ordenador, en otro despacho. La mujer, sin embargo, un día reparó casualmente en la cámara y acudió a la Guardia Civil para denunciar los hechos. Los agentes se presentaron en las oficinas de Inca y procedieron a la detención del empresario, tras confirmar que en su ordenador almacenaba al menos 80 vídeos y fotografías de las partes íntimas de la empleada. La oficina fue registrada.

17 de juny 2007

Un dissabte, Cort

El darrer pic que Palma va investir a un batlle d'esquerres jo tenia deu anys. El batlle en qüestió era Ramon Aguiló. Aquell darrer mandat fou un caos: trànsfugues, suport altern de partits diferents, enfrontament amb gairebé tothom... el resultat, la dreta al poder, una dreta que hem hagut d'aguantar setze anys. Després de tanta d'espera, la gent del BLOC anàrem a Cort per veure el canvi d'equip consistorial. L'experiència és per contar-la. Dos regidors del BLOC (el vot "útil" ens n'ha fet perdre tres en relació amb l'anterior legislatura) juraren el càrrec (l'amiga Nanda, sense renunciar al dret d'autodeterminació del nostre poble). La votació d'investidura del nou batlle fou nominal, i un regidor ppero del meu poble, Sebastià Sansó, va generar més d'un comentari quan, enlloc de simplement dir el nom de Catalina Cirer, va dir que donava el seu vot «per convicció, por coherència, por lleialtat al partit i per la gran persona que és... Catalina Civer» (més que un vot semblava una declaració). Durant la votació, tres militants del PP increpaven a Aina Calvo i a la gent d'esquerres portant una cartolina que deia "dónde están los votos del PP?" (sic) i reclamant "listas abiertas" . Divertiren l'acte, si més no. Al final, festa al carrer. Cantàrem amb la gent de Salom-Ib3, es va fer onejar una bandera republicana (a veure si és un preludi d'un pròxim 14 d'abril en que gaudim de la plaça de Cort sense les limitacions i obstacles que han imposat els "populars" durant els darrers anys a l'associació per a la memòria històrica). En resum, el dissabte 16 de juny de 2007 ens tornarem a trobar a Cort tota la gent del BLOC, aquells que des de fa més d'un any feim feina dia a dia per consolidar un projecte polític destinat, sens dubte, a canviar la fisonomia política d'aquest País.

15 de juny 2007

La glosa de les negociacions

Circula per internet...


1

En Matas està coc-piu,
que ha perdut la majoria.
Pensava que guanyaria
i que tot s'ho menjaria
de modo definitiu.
I, quan fletxendo i altiu
les tovalles estenia,
les urnes amb valentia
l'han menjat de viu en viu.

2

En Matas va planejar
amb el pitjor de la dreta
ficar endins la ganiveta
al partit de na Munar.
I ara l'ha de festejar
amb la coa ben estreta;
com un xotet de cordeta
darrere li ha d'anar,
besant mà esquerra i mà dreta
i el cul, si falta fa.

3

En Matas tot fet un brau
deia que tot funcionava,
i mirau si cert estava
que amb els doblers que guanyava
va poder comprar un palau.

Però ara l'han fet blau
i ha quedat fet una trava,
quan ha vist que el cap no alçava
i qui esclafar se pensava
ara té el pany i la clau.

I ara amb tot aquest cacau
està més gelat que un rave;
si de funcionar es tractava,
res funciona i tot s'acaba
i el seu estel veloç cau.

Més vos diré si escoltau:
l'ocellet que abans cantava
quan pel món es passejava
ara està mut dins el cau.
I si de volar provava,
sé cert que no l'animava
ni tan sols na Mari Pau.

Marimacho

No comment:

Un diputado del PP llama "ministro marimacho" a Magdalena Álvarez

Conde Roa califica de esta manera a la titular de Fomento en una entrevista en la Cadena Ser

EFE - Madrid - 14/06/2007

El diputado y candidato del PP a la Alcaldía de Santiago de Compostela, Gerardo Conde Roa, ha llamado "ministro marimacho" a la titular de Fomento, Magdalena Álvarez. Conde Roa hizo estas declaraciones en una entrevista que concedió a la Cadena SER en Santiago de Compostela a propósito del retraso de las obras del AVE a Galicia.

Xina i el Tibet oprimit

Impressionant vídeo, gravat per uns alpinistes, que mostra com franctiradors xinesos maten a sang freda peregrins que van a visitar al Dalai Lama. Que un Estat opressor que no respecte els més elementals drets humans sigui seu ben aviat, amb l'aquiescència occidental, d'uns Jocs Olímpics és una cosa que fa empegueir. Freedom for Tibet!

14 de juny 2007

16 anys després

Buf, casi ni m'enrecord de Palma governada per l'esquerra. Ja ha plogut, 16 anys, quasi res. Jo era petit encara quan un Ramon Aguiló en franca decadència i ofegat per quatre anys de govern absolut deixava l'Ajuntament. Des de llavors, les gavines han governat Ciutat. Avui, quan he sentit la notícia, encara no m'ho creia, semblava impossible que, després de anys i més anys de govern absolutista del pepé, tinguem l'oportunitat de tornar a governar Ciutat. Fins que no arribi dissabte, i es consumi el traspàs de poders, no m'ho creuré ben bé. Encara m'enrecord de la decepció del 99, quan per un grapat de vots perdérem a darrera hora la possibilitat de governar.Esperem que tot vagi bé, que es pugui dur a terme un canvi de maneres de fer a Cort, que s'acabi amb el clientelisme i nepotisme com a manera d'entendre la política, i, esperem sobretot, recuperar els anys perduts. Salut i BLOC companys.

Una gran nación

Es plantejarà la fiscalia general de l'Estat la il·legalització del PP?


05 de juny 2007

Tècniques arquitectòniques

He trobat, navegant per internet, una curiosa foto que demostra la manera de fer les obres a Espanya (en concret, la foto ha estat presa a Cerdanyola, Catalunya). Com deia un lema del BLOC Jove, la seva corrupció és la nostra hipoteca.


30 de maig 2007

Crònica d'una jornada electoral

Me pos a escriure, passades ja les dotze de la nit del dimecres 30 de maig de 2007, després d'uns dies molt intensos. Divendres, trobada d'apoderats, la gent molt nirviosa pel tema del vot per correu. Dissabte, preparant la jornada de diumenge. Diumenge, 12 hores al col·legi de Son Ferriol fent d'apoderat. Escrutini i començaren a arribar les males notícies. A Son Ferriol (feu pepero) els vots no foren especialment bons. Ràdios en marxa, ens diuen que hi pot haver un desastre i que el PP governi per tot. Primeres llàgrimes entre els apoderats, joves la majoria, del BLOC a Son Ferriol. Sense gaires ànims partim cap al Restaurant Pequeño Mundo que està aprop, just davant el Carrefour Coll den Rabassa. Allà un drama, la gent decebuda, pensant en un futur ple de blau del PP. Nines plorant pels cantons, males cares, i sentiment de decepció. Molts se n'anaven ja. Pugen els candidats, Eber el primer. Unes paraules. Joana Lluïsa el segueix en els discursos. Diu que hem fet una gran campanya i que no ens hem de sentir tristos. Entra corrent Andreu Caballero, el nostre cap de premsa. Puja i dóna a Biel Barceló un paperet blanc. Veig que en Biel s'emociona, aquí ha passat cosa. Es demana el micròfon. No escolteu IB3, no escolteu IB3, pujam al quart diputat i el PP, amb aquest resultat, ha perdut la majoria absoluta. Són les tantes de la nit. La gent, després de tant de patiment, romp amb eufòria. Abraçades, moltes llàgrimes, amics plorant com a nins, i en aquest cas d'alegria. El PP ha perdut la majoria, hi ha possibilitat de Pacte de Progrés. Comencen els càntics, "BLOC", "BLOC", "BLOC". El BLOC, no fa un any que era un simple projecte, ara és el crit de guerra de l'esquerra nacional i alternativa d'aquest País. Les abraçades es succeeixen, les teles connecten en directe. Apareixen les estelades, les banderes tricolors i una bandera roja, amb la falç i el martell, onejant al vent, totes elles enmig d'un munt de banderes verdes del BLOC. La gent s'abraça emocionada, els càntics es fan més i més forts: "Front Popular", "BLOC Nacional i de Progrés", "Ni Matas ni Cirer, el PP al carrer", i, sobretot,"Adéu PP, Adéu". Apareix en Jaume Matas per IB3, la "seva" televisió. La cara és de derrotat. Els joves del BLOC canten "Rasputín, Rasputín" i "El teu palau, te l'hem d'expropiar". Antoni Noguera, el secretari general dels Joves d'Esquerra Nacionalista, treu una botella de cava (català, of course). L'obri després de remenar-la i em deixa xop. Les notícies es succeïxen: hem guanyat Formentera, Eivissa també, Menorca es roja, el PP ha perdut Sa Pobla, Sant Joan, en Pere Rotger ha davallat a Inca... El Pequeño Mundo és una festa roja i quatribarrada. És de matinada, es mou el vent, "aire fresc". Un aire fresc que pot desallotjar al PP del poder. Esperem que així sigui.

Jo continuaré fent feina, dilluns ja en vaig fer i demà, avui ja, a les 7 estaré en peu per anar cap al Parlament que es fa l'escrutini general per part de la Junta Provincial. Lluitarem fins el darrer vot, ja que per un 0,1% no tenim el quart conseller. Ara, a recuperar-me de l'escanyament de gargamella, a superar la tensió de les jornades passades, a continuar fent feina i a treballar, en la mesura de les meves modestes possibilitats, per a què el BLOC sigui una alternativa de canvi, amb molt bon futur, a n'aquest País. Salut i BLOC companys.

24 de maig 2007

Perdent els nirvis

Fragment del debat electoral d'Inca:

En Pere Rotger, xerra quasi el doble que els altres candidats. En un moment donat, després d'una intervenció de rèplica de quasi 10 minuts,el moderador li demana que vagi acabant.Ell continua i és xiulat per el públic.

La seva reacció...

"ja podeu siular, ja mos veure dia 27 (el public pita) si si, ja mos veurem..."


Stop War

A un petit poble d'Indiana, anomenat Bloomintong, han fet a un dels seus carrers una curiosa pintada. A n'això se'n diu art.

19 de maig 2007

De campanya per Son Ferriol

Avui la gent del BLOC hem repartit les nostres propostes, en forma de fulletó, entre la gent de Son Ferriol, el meu poble. Esteim em plena campanya electoral i a vuit dies de les eleccions. Meam que passarà diumenge dia 27... esperem que sigui positiu!


Vídeo del BLOC per Mallorca

17 de maig 2007

Masclisme periodístic

No sóc ni de UM, ni na Maria Antònia Munar em cau simpàtica, però avui dematí, després de llegir El Mundo, m'he hagut de sol·lidaritzar amb la gent de UM. A un editorial, l'esmentat mitjà tracta d'una manera molt denigrant a la Presidenta del Consell de Mallorca. Si s'entra a n'aquest joc, aviat ens podrem posar amb l'estatura de Jaume Matas, o amb la panxa o no panxa que pugui tenir qualsevol altre candidat. Demanaria, per tot plegat, un poc de dignitat i fair play periodístic. Malauradament sembla, vistes com estan les coses, una tasca impossible:
Aunque la propaganda electoral da para exhibir poco, ya que las fotografías de la cabeza de UM al Parlament son sólo de su fino rostro de treinteañera y no de cuerpo entero, a ella se lo han aderezado de forma conveniente. Con sus mejillas de relucientes repelladas de maquillaje, el cabello pasado por las manos de Llongueras y con las arrugas de su rostro de cinco décadas estirado por el Photoshop, Munar ha aderezado su fotografía con unas perlas que no se encuentran en ninguna otra candidata. Para ella sencillez y discreción son algo ajeno, vulgar.

14 de maig 2007

Els joves i l'alcohol

Llegesc al Diari de Balears que missatges anònims sms conviden als joves a participar a un botellot que coincideix amb una festa del PP de Campos en la qual es donarà "pomada" de franc per a tothom. Llegir la notícia m'ha duit a cercar, dins de la meva hemeroteca, una genial vinyeta del gran Forges.

13 de maig 2007

Oportunitats immobiliàries

N'hi ha que tenen sort...

Matas pagà pel 'palau' quasi el mateix que cobrà pel seu xalet adossat
La nova casa és en ple nucli històric de Palma i l'extensió és molt superior a la del xalet
P.M. Palma.
El president Jaume Matas i la seva esposa, María Teresa Areal, compraren la planta noble del palau de Can Sales Menor, al carrer de Sant Feliu de Palma, gairebé pel mateix preu que cobraren per la venda del xalet on residien, a Cas Català Nou. L'escriptura de la compra del palau es formalitzà el 21 de novembre de 2006, pel preu de 950.000 euros.
La venda de l'habitatge de Cas Català Nou es formalitzà el 15 de setembre de 2006, per 840.000 euros. El seu comprador és Jaume Buxó Clos, director general de màrqueting de la companyia hotelera Barceló.
La part del palau que ha adquirit el matrimoni ocupa tota l'extensió de la primera planta de l'edifici, amb una superfície construïda total de 475 metres quadrats. Disposa d'una terrassa posterior de 24 metres quadrats, una altra terrassa balcó de vuit metres quadrats i el dret exclusiu d'emprar el jardí posterior de l'immoble, després d'haver-se extingit el servei personal amb el qual estava gravat, amb una extensió de 60 m2, d'allò que eren les antigues cavallerisses (en total, 567 m2).

(Font: Diari de Balears, 13/05/2007)

10 de maig 2007

Una Universitat del segle XXI

Article publicat al diari Ultima Hora dia 10 de maig de 2007:

Una universitat del segle XXI
Antoni Bennàssar Moyà
Aquests dies ha estat notícia la Universitat de les Illes Balears a causa de la presa de possessió de la nova Rectora, la doctora Montserrat Casas. Un canvi de Rector sempre és una fita cabdal per a qualsevol institució universitària, i en aquest cas, per moltes raons, més encara. La primera dada innovadora d’aquesta presa de possessió és que Montserrat Casas és la primera dona que assumeix el càrrec de Rectora de la nostra universitat. En un moment en el qual s’està produint una feminització de l’ensenyament universitari, amb majoria d’alumnes dones en molts d’estudis, que la màxima autoritat de la UIB sigui una dona és, per si mateix, un detall remarcable. Abans de presentar-se a les eleccions rectorals, a Montserrat Casas se la coneixia pel fet d’haver estat Síndica de Greuges de la nostra universitat. En aquest sentit, el primer record personal que tenc de la nova Rectora és el d’un brillant i contundent discurs expositiu de la memòria anual de la Sindicatura que vaig poder escoltar en primera persona gràcies al fet que era membre del Claustre universitari en representació dels alumnes. Em va sorprendre fonamentalment d’aquell discurs un fet: la valentia de denunciar sense eufemismes les mancances i injustícies que es produïen a la comunitat universitària; una denúncia feta en públic i davant les persones que tenien la potestas política. Alguns dels lectors poden pensar que això té poc mèrit, i que actuar d’aquesta manera ve implícit en el càrrec de Síndic, però hom, que coneix bé les maneres de fer a la Universitat en determinats àmbits, va valorar en aquell moment, i a dia d’avui, amb perspectiva, encara més, el tarannà independent i valerós que va demostrar la Síndica. Així, és malauradament habitual que alguns membres de la comunitat universitària entenguin «vida acadèmica» com a sinònim de submissió al superior. Una submissió que es reflecteix després en la prepotència sobre el dèbil i l’obediència cega davant el poderós. Precisament per això crec que un dels grans objectius del nou equip rectoral ha de ser intentar acabar des de la valentia amb pràctiques que, escudant-se en una suposada autonomia docent de les àrees de coneixement, deriven cap a situacions injustes i apropades al nepotisme. És per això un dels grans reptes de la nostra universitat, i de la universitat espanyola en general, intentar eliminar els successius vincles de submissió feudal que, establerts en cascada, comencen en determinades càtedres i arriben al darrer contracte de professor ajudant.
El mandat de Montserrat Casas serà un mandat dificultós. Bona part dels reptes educatius universitaris d’aquest començament de segle els haurà d’afrontar el nou equip rectoral. Està pendent fer l’adaptació de la UIB a la recentment aprovada Llei orgànica d’universitats, implementar els nous plans d’estudis i culminar (o posar en marxa, segons com es miri) el procés de convergència universitària europea, redactar els nous documents de plantilla per a professorat i personal d’administració i serveis, com també dur a terme una autèntica política de qualitat en l’ensenyament universitari. A més, es parla darrerament de la creació de nous estudis i del fet que s’hagin d’afrontar obres d’infraestructura ben necessàries per al futur del campus: construcció de la biblioteca central i el paranimf, conversió del centre del campus en un espai per a vianants, com també reforma paisatgística integral d’aquest. A més, és necessari un fort impuls de la investigació i la docència. Esdevé imprescindible la promoció de nous instituts i centres de recerca de tipus interdepartamental i interuniversitari, com també donar salaris dignes i contractes estables als joves investigadors universitaris. Hauria de fer avergonyir el conjunt de la societat mallorquina que una institució pública com la UIB tingui investigadors que fan més de dotze hores de feina diàries, amb una llicenciatura realitzada i un doctorat acabat o a punt d’acabar, sense cap perspectiva estable de futur laboral i amb un sou inferior als mil euros cada mes. Amb aquesta política laboral s’engega les persones vàlides cap a l’estranger o cap al sector privat, i tot plegat provoca una fuga de potencial humà que ni la Universitat ni la societat mallorquina no es poden permetre. Finalment, el gran repte del nou equip rectoral serà establir un nou marc de relacions entre Universitat i empresa privada. Universitat i empresa són dos àmbits que han de dur a terme una retroalimentació mútua, sense que això sigui l’excusa, com han pretès en ocasions alguns, per dur a terme un procés de mercantilizació de la Universitat. Així, personalment pens que a l’alumne d’una universitat pública no se’l pot mirar mai com si fos un simple client.
Com es veu, els reptes són molts, i les dificultats també, per tant, no em queda més que desitjar-li a la Rectora i al nou equip rectoral tota la sort del món per construir una autèntica universitat del segle XXI.

09 de maig 2007

Zapatero y "La Pantoja"


Angel Acebes, portaveu del PP, ha declarat que darrera de la detenció de Isabel Pantoja, coneguda "tonadillera", hi ha la mà del president del Govern espanyol, José Luis Rodíguez Zapatero. En declaracions a Europa Press, Acebes ha manifestat que " 'nadie' puede creer al Gobierno cuando se sostiene que el presidente, José Luis Rodríguez Zapatero, no conocía de antemano que la tonadillera Isabel Pantoja iba a ser detenida por supuesta implicación en el 'caso Malaya' ". A més, segons Acebes el President del Govern espanyol "ha resultado ser un "alumno aventajado" de la "época del felipismo". Una època que Acebes va associar amb la "corrupción y despilfarro"; afirmant tot seguit que "Felipe tuvo su caso de Lola Flores y Zapatero tiene el de Isabel Pantoja". Tot això, maldament sembli una broma, és cert. Sí, sí, l'oposició al Govern espanyol s'ha erigit en defensora de "tonadilleras" detingudes per suposats delictes fiscals i de blanqueig de doblers. El proper capítol no sé quin serà, però em supòs que podríen proposar substituir els debats a les Corts Generals per tertúlies estil "Aquí hay Tomate" i que les normes jurídiques, enlloc de publicar-se al BOE, es publiquin a Pronto, Diez Minutos y Qué me dices. Visca l'oposició de "charanga y pandereta"! (que almanco fa que ens divertim).

01 de maig 2007

Plato de Jamón Gratis

"Todos los jueves día de la patria: Al pedir una consumición diga com firmeza "VIVA ESPAÑA" y degustará gratuitamente un platillo de jamón".


No comment. This is Spain.




27 d’abril 2007

No passaran!


Més de tres-cents valencians valents han impedit avui dematí que les tropes de la Generalitat Valenciana duguessin a terme un acte de censura política i nacional sense precedents clausurant el repetidor que permet visualitzar TV3 al País Valencià. Podeu llegir la notícia completa aquí i aquí. Només puc dir als companys valencians que endavant amb la lluita i desitjar que sigueu capaços d'aturar els peus, amb valentia, als censors populars i als consentidors del PSOE.

24 d’abril 2007

Discurs Steve Jobs

Gran discurs del fundador d'Apple Steve Jobs a la cerimònia de graduació de la Universitat d'Stanford. Crec que fa tota una sèrie de reflexions filosòfiques i vitals que molts hauríem de tenir sempre en compte.

23 d’abril 2007

10.000 visites


Aquest blog, que el vaig començar ja fa anys com un simple entreteniment, ha superat avui les 10.000 visites. Aquest rècord es produeix precisament en un dia tan significatiu com és la diada de Sant Jordi. Als lectors, només els puc dir que continuaré llegint, escrivint i lluitant contra el dragó, a l'igual que va fer el màrtir cristià. Un Sant, Sant Jordi, que curiosament fou, des de que així ho instauràs el Rei Pere I d'Aragó l'any 1094, el patró de l'exèrcit de la corona catalano-aragonesa. Per això és bo incovar a n'aquest Sant cada pic que vulguem plantar batalla a l'enemic. Conten les cròniques, en aquest sentit, que l'aparició d'un cavaller blanc durant l'assalt de la murada de Medina Mayurca fou interpretada pels sarraïns com a l'aparició del mateix Sant Jordi, i fou aquesta una de les causes que possibilitaren la victòria catalana front als defensors àrabs. Així, i en una època de fort menyspreu cap a la cultura i la història, reproduiré un fragment d'un poema del gran poeta català Joan Maragall allà a on es glosa l'esmentada aparició:

Tota la nit ha vetllat,
i quan veu l'alba esclarida
alça l'espasa real
bo i cridant: Santa Maria!
Tots els cavallers s'aixequen,
mes els raca l'embestida.
«Vergonya, barons, vergonya!»,
clama el rei en santa ira;
i com fera celestial
entra al combat i els hi atia.
Fou llavors que els sarraïns,
amb ullada estamordida,

van veure la host catalana
com mai ningú més l'ha vista,
i al blanc cavaller Sant Jordi
lluitar en nostra companyia.

(Visions i Cants, Joan Maragall)

15 d’abril 2007

Festa de Progressistes

Divendres dia 13 (temptant a les supersticions) es va celebrar la festa de Progressistes pel BLOC. A pesar de què era un vespre amb molts d'actes a la illa (vigília del 14 d'abril) fou èxit d'assistència de públic. Hi intervenguérem, en representació de Progressistes, Margalida Capellà, Cathy Sweeney, i jo mateix. Projectàrem vídeos de "Ja n'hi ha prou" (el de Pedro. J. fou un èxit!) i en Pere Morey va fer actuar a n'Esperanceta, que ja s'ha convertit en tota una icona de Progressistes.

10 d’abril 2007

Qui estima una terra, no la vol destruir

Qui estima una terra, no la vol destruir1

Article publicat el dimarts 10 d'abril de 2007 al diari Ultima Hora, pàgina 27.

El dissabte 17 fou un dia històric per a la defensa del territori illenc. Milers i milers de ciutadans de les Illes digueren “basta”, manifestant-se de manera pacífica pels carrers de Palma amb la intenció de denunciar la destrucció territorial que està patint la nostra illa. Sota el lema “salvem Mallorca” la ciutadania illenca va intentar expressar que ja n’hi havia de prou d’un model de desenvolupament que ens duu cap a l’autodestrucció. Ara, dies després, i des de la perspectiva que ens dona el pas del temps, s’ha de dur a terme una reflexió assossegada sobre les causes que ens han dut durant els darrers anys a una destrucció territorial de Mallorca sense precedents.

El terme “balearització” és un concepte urbanístic malauradament conegut a tota Europa que intenta definir un model de desenvolupament constructiu basat en l’edificació, sense miraments, de grans blocs de pisos, hotels i apartaments en primera línia de mar. El terme pren el seu nom de la construcció en massa al litoral balear que es dugué a terme durant les dècades dels anys seixanta i setanta del segle passat. El model constructiu balear de finals del segle XX es va convertir per tot plegat en el patró a fugir per qualsevol indret que volgués preservar la seva riquesa patrimonial i paisatgística. La balearització del anys seixanta vingué de la mà d’un model de desenvolupament econòmic impulsat des de el poder, en concret per Manuel Fraga (ministre d’informació i turisme entre 1962 i 1969), que identificava construcció i turisme de masses amb progrés. Els resultats d’aquestes polítiques fou un litoral illenc destruït de manera irreparable. Basti veure, a títol d’exemple, fotografies històriques de la badia de Palma abans i després del boom turístic. A més, la balearització era, i continua sent, una condemna de futur ja que un territori destruït difícilment atraurà als tant reclamats i productius “turistes de qualitat”.

Si durant el segle passat les Illes patiren la balearització originària, ara, a començaments del segle XXI, n’estan patint una segona onada. Una onada que està asfaltant i urbanitzant tot allò que deixaren intactes els primers destructors del segle passat. Ara, tal i com abans, la destrucció ve impulsada des de el poder polític. En primer extrem, i de forma directa, construint els poders públics grans obres viàries que no tant sols suposen per si mateixes un impacte paisatgístic brutal, sinó que, i això és el més greu, converteixen a Mallorca en una gran urbanització. Pobles com Marratxí, Calvià, Santa Maria, Campos, Inca o Manacor, amb les noves autopistes, estan esdevenint en barriades dormitori de Palma. Basti veure els anuncis de les agències immobiliàries per adonar-se’n d’aquest fet. A més a més, des de les polítiques públiques s’ha estimulat indirectament la construcció amb plantejaments econòmics fonamentats amb la doctrina del “laissez faire, laissez passer”. Si no es posen límits a l’economia, i el mercat és el que ha de comandar, tot és possible en tant que sigui rentable econòmicament per l’empresariat capitalista. El liberalisme ferotge s’ha traduït a les Illes en un model productiu fonamentat gairebé en exclusiva en un turisme de masses de baixa qualitat, atès per una mà d’obra de baixa formació i mal remunerada (composada per immigrants de cada vegada més), que s’allotja en zones turístiques completament encimentades. És aquest el model econòmic, social i urbanístic que volem? Aquesta és la resposta decisiva i, en cas de respondre “no”, ens haurem de demanar si es pot, des de les institucions públiques, canviar-lo.

Invertir dinàmiques que duen dècades d’inèrcia és una tasca força difícil, però no impossible. És factible encara, segons la meva opinió, que es capgiri des de el poder públic la situació vigent. Per fer-ho, i a títol de proposta, s’haurien de dur a terme mesures urbanístiques més restrictives, una autèntica aplicació de la disciplina urbanística, polítiques fiscals redistributives de les plusvàlues que genera el turisme i un autèntic compromís d’Estat per canviar un model econòmic fonamentat en la depredació del territori que és insostenible. I és necessari, sobretot, que es trenqui el mite liberal de què més construcció, més autopistes, més hotels i més turistes, és igual a més progrés. Un concepte simplista de “progrés” que implica pa mal repartit a dia d’avui i una condemna a la fam per tots els nostres fills.