22 de desembre 2007

Nadal 2007



Nadal

Sento el fred de la nit
i la simbomba fosca.
Així el grup d'homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
que l'empedrat recolza
i els altres qui l'avencen, tots d'adreça al mercat.


Els de casa, a la cuina,
prop del braser que crema,
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna, que m'apar lluna plena;
i ells recullen les plomes,
i ja enyoren demà.

Demà posats a taula oblidarem els pobres
-i tan pobres com som-.
Jesús ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l'hora de les postres
i després de mirar-nos arrencarà a plorar.


Joan Salvat-Papasseit

14 de desembre 2007

L'ipc i les recepte neoliberals

La inflació s'ha disparat a l'Estat Espanyol i ja supera el 4,1 %. Sent a l'oposició del PP dient que tot això és cupa del govern de ZP. Ara que tot depèn, en un món globalitzat, de les autoritats internacionals, sembla que encara s'empren els argument econòmics locals per intentar desgastar al govern de torn. Escolt la notícia, al mateix temps i per la ràdio, que la llet ha pujat el darrer any un 3o%. Jo em vaig criar a un Pla de Sant Jordi ple de vaques, blanques i negres totes elles, de races holandeses i que convertien aquells horts d'alfals en un espectacle bucòlic. Quan era adolescent, aquelles vaques passaren per davant ca meva rump a l'excorxador. El culpable estava ben lluny, a Brussel·les. Resultava que les nostres vaques produíem massa llet, i que la recepta europea davant aquell despropòsit productiu era la de matar als pobres animalets per reduir la nostra quota lletera. S'aplicaven per part de la UE, de forma paradoxal, tàctiques de planificació, dins d'un discurs suposadament liberal, que recordaven el dirigisme estalinista. Ara, anys després, les vaques són mortes, els horts abandonats o urbanitzats, i els mateixos liberals que ens feren matar les vaques ara es queixen que manca llet i que per tant puja el preu. Res, l'històric conte de la lletera, adaptat com sempre, a la falàcia liberal.





03 de desembre 2007

Generals

Si ens descuidem queden menys de quatre mesos per les eleccions generals espanyoles. S'ha debatut molt durant aquest temps sobre quina estratègia conjunta hauria d'adoptar l'esquerra illenca de cara a les generals. Darrerament han sortit veus des de ERC i Entesa reclamant que es faci un "front nacional" que agrupi ERC, PSM, Entesa i Unió Mallorquina. Aquesta opció implicaria, segons el meu punt de vista, dinamitar moltes de les coses aconseguides pel Bloc per Mallorca. Ja sé que des de fa molt de temps es ve defensant la superació de la dicotomia esquerra i dreta a les Illes i que s'ha de generar un "tercer espai" "únicament" nacionalista. La proposta del pacte amb UM de cara a les generals respon a n'aquesta visió de la política illenca. Jo discrep, des de els inicis, d'aquesta manera de veure les coses. Les diferències entre esquerra i dreta es mantenen i surten a la llum en el dia a dia parlamentari i de gestió política. L'exemple màxim es troba, per posar un exemple, en les discusions que es viuen, a la pràctica, a l'hora d'apostar per un determinat model territorial. Òbvia dir, en aquest aspecte i per posar un exemple, que el model del BLOC és molt diferent al model que puguin tenir el PSOE o la mateixa Unió Mallorquina.

Crec, en definitiva, que s'ha de fer una passa valenta de cara a l'estructuració d'un espai nacional, esquerrà i ecologista que vengui representat pel model que ha propugnat el BLOC per Mallorca. Per assolir aquest objectiu l'aposta d'una candidatura unitària a les generals és una passa més que necessària. Veurem que decideixen els partits polítics protagonistes d'aquesta història (PSM, EU-Verds i ERC) de cara a les eleccions, però desitjaria veure el dia en que el projecte polític del BLOC estigués tan consolidat en l'àmbit interinsular que ni es fes necessari plantejar aquesta diatriba abans d'una contesa electoral.