Diari d'un Rebel

"Estic tot sol, però no sóc l'únic que ho està. Tots estam tot sols, tots sols per sempre".

Diari d'un Rebel* 1995, Scott Kalvert, amb Leonardo DiCaprio.

El republicans del 31 i Undargarín

Les curiositats de la història han dut que gairebé coincidís en el mateix dia el 75 aniversari de l'afusellament del darrer batle republicà de Palma, Emili Darder, i la declaració judicial del gendre del Rei, Inaki Undargarín. Són dues notícies que han tingut un resò molt diferent als mitjans de comunicació però que estan, en definitiva, interconnectades. Emili Darder, Antoni Maria Ques i la resta de repressaliats per les seves idees republicanes durant l'any 1937 no eren republicans (i federalistes majoritàriament...) per una oposició personal a la figura de n'Alfonso XIII (que també, m'imagin). La gent culta, i els republicans del 31 ho eren, es sentien republicans i antimonàrquics pel que representava de privilegi la monarquia, i, perquè havien vist des de la experiència històrica els efectes perniciosos que havien provocat els Borbons en el territori espanyol. La monarquia, i sobretot allò que l'enrevoltada (els "Grandes de España", el nepotisme, el bipartidisme, els "cesantes", els "delirios de grandeza", la corrupció i la militarització d'una societat empobrida...) eren vistos, pels intel·lectuals republicans del 31, com a la causa del retard històric de l'Estat espanyol. Supòs que ells, no obstant, no s'haurien imaginat mai, per molts de motius, poder arribar a veure a un gendre del Rei, interrogat per un jutge granadí, en l'antic col·legi de La Salle de Palma. Almanco amb això, i per ara, sí que hem avançat...

Grècia crema

Els treballadors grecs s'han tirat a la desesperada als carrers. S'han ocupat estudis de televisió, s'han cremat desenes d'edificis, i s'ha atacat a la policia en autèntiques batalles campals. Les televisions espanyoles, en la seva tasca desinformativa, parlen de "disturbios callejeros". Gràcies a twitter i facebook rebem la informació en temps real i de contingut real penjada pels propis ciutadans grecs a través dels seus smarts phones. Així es fan les revolucions del segle XXI. Són revolucions que trenquen el control informatiu vertical tradicional, i això sí que és autènticament revolucionari.

Grècia, el bressol de la democràcia, està lluitant per recuperar-la. No importa el que han votat o el que votaran els grecs, les estan governant des de Berlín i, d'això, el poble, ja fa temps que se n'ha donat compte. Veurem com acaba la vella Europa, però només hi ha dos camins, o recuperar la democràcia, o iniciar una llarga etapa d'esclavitud.

Els gavatxos i els esportistes espanyols...

Llegesc amb estupefacció les reaccions institucionals en contra de les sketchos que ha emès el Canal + francès sobre els esportistes professionals espanyols i el dopatge. Ho trob ridícul, certament. Que hi hagi una indignació col·lectiva, amb intervenció d'un ministre i recepció oficial del President del Govern a n'en "Rafa" Nadal com a acte de desgreuge em sembla esperpèntic. El Canal + és un canal privat, que té un programa d'humor sarcàstic (que jo enyor des de que en l'any 2008 es va deixar d'emetre la versió espanyola), i que té dret de riure-se'n del que vulgui i d'insinuar el que trobi sobre qui sigui. A n'això, als Estats democràtics, se li sol dir llibertat d'expressió, informació i opinió. La diferència, em supòs, és que França és un Estat de llarga tradició democràtica, amb vàries revolucions lliberals i socialistes al llarg de l'edat contemporània (les més importants la de 1848 i la Commune de 1871), al contrari, òbvia dir-ho, del que ha passat històricament a n'això que se'n diu Espanya.