30 de desembre 2017

Dret civil propi i felipisme

Interessant article sobre el manteniment del Dret privat a Catalunya i a Balears després de perdre la guerra contra els borbons, amb un fragment de l'informe Ametller que descriu a Felip V com era el poble català, poc després de l'ocupació, als ulls dels invasors castellans. 300 anys i no han canviat gens les coses! ("Son apasionados a su patria [...] Aquel grande orgullo está abatido y respetan ya los preceptos de S. M. y a la Justicia, no por afecto y amor sino por la fuerza de las armas”) 


Es quebrado y montuoso, (...) bastante fructífero por la industria y aplicación de los moradores; (...) multitud de pequeñas aldeas poco sujetas a la dirección de la justicia y educación (...) criados sin docilidad y con pocos incentivos de religión. Contiene 23 partidos llamados veguerías [una jurisdicción administrativa medieval] y soto veguerías (...). Son amantes de la libertad, aficionados a todo género de armas, prontos en la cólera, vengativos, siempre se debería recelar de ellos (...). Son apasionados a su patria con tal exceso que les hace trastornar el uso de la razón y solamente hablan en su lengua nativa, es su genio laborioso e infatigable (...) y más presto a ahorrar que consumen en lo necesario (...). Aquel grande orgullo está abatido y respetan ya los preceptos de S. M. y a la Justicia, no por afecto y amor sino por la fuerza de las armas

26 de desembre 2017

Comunista

Acab de llegir que la Corona, en un Estat en què el 40% de la infància està per davall del llindar de la pobresa, s'ha gastat 760.000 euros en compra de menjar pel Palau de la Zarzuela; i m'ha vengut automàticament al cap una frase de Helder Cámara. Jo també, com ell, estic orgullós que m'acusin de ser comunista (i republicà, of course).

 "Si le doy de comer a los pobres, me dicen que soy un santo. Pero si pregunto por qué los pobres pasan hambre y están tan mal, me dicen que soy un comunista." 

Helder Cámara

22 de desembre 2017

Eleccions Catalunya 2017

Xavier García Albiol fa història quedant el Partido Popular darrer a les eleccions de Catalunya, sense grup propi, havent de compartit grup mixt amb la CUP Països Catalans. Riurem aquesta legislatura amb els gags de POLÒNIA sobre el grup mixt al Parlament de Catalunya. Esquerra Republicana de Catalunya ha patit l'empresonament polític del seu líder, sense el somiat sorpasso, tot i que ha aglutinat vot "útil" d'esquerres sent la CUP la gran damnificada. El PSC Partit dels Socialistes de Catalunya continua sent el que era: el bufó graciós que balla (mai millor dit) al so del que li marca Ciudadanos, el PP i, per damunt de tot i de tots, l'IBEX35. Enfonsament total de Podemos; amb una fuga massiva de vot del cinturó obrer cap a Ciudadanos. Gràcies Juan Carlos Monedero, sense el teu suport al 155 mai hagués estat possible. Gràcies Pablo Iglesias i palmers: sense el vostre estalinisme tampoc. Tot i que els seus líders (i "lideresas") vagin a fer espectacle a Tele Cinco contant la seva vida sentimental i la seva orientació sexual, el votant "lumpen" en terminologia marxista, acaba votant ultra dreta nacionalista espanyola sempre que pot; així, Podemos ha perdut per un costat el votant intel·lectualment il·lustrat, fart del seu estalinisme i neo Populisme Peronista (PP) i, per l'altre, el votant que mira Mediaset, que ha votat en massa Cs. Es reprodueix el model francès allà a on els barris que sempre havien votat al Partit Comunista, ara voten al neofeixisme del Front Nacional. Un Cs que guanya però molt lluny de poder sumar amb els seus socis de l'ànima del "Movimiento Nacional": Partido Popular i PSOE una majoria espanyola que li permeti governar Catalunya democràticament (només poden i podran governar via colpista - 155). Els republicans fórem i continuam sent majoria a Catalunya front al bloc monàrquic del 155 (Cs-PSOE-PP). Mentre tot s'aclareixi, ara governa de forma absoluta i absolutista Catalunya, manu militari via 155, un partit que democràticament ha obtingut 3 diputats del 135 que composen el Parlament de Catalunya. I després li diuen democràcia...


21 de desembre 2017

Democràcia?

La Junta Electoral ha ordenat retirar per la força una pancarta que simplement posava "democràcia" a l'Hospital Clínic de Barcelona. Una metàfora perfecta del que són aquestes eleccions convocades i controlades pel bloc monàrquic del 155 que ens volen fer creure que són "democràtiques". Unes eleccions amb una Generalitat intervenguda, presos polítics a les presons, i exiliats a Bèlgica, sigui quin sigui el resultat, s'ha de dir fort que no són ni unes eleccions lliures, ni unes eleccions democràtiques. Tot això sense oblidar que el recompte ho farà, supervisat pel CNI, l'empresa INDRA, una empresa que fou imputada per la Gurtel. 


20 de desembre 2017

Presos polítics

Oriol Junqueras serà "castigat" incomunicant-lo a una cel·la d'aïllament per haver fet una entrevista de premsa de 2' des de la presó, sent candidat en una campanya electoral d'unes eleccions que els monàrquics consideren "normals" i per tornar a la "normalitat". Tota la meva solidaritat amb ell i amb els companys d' Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). De cada cop em recorda tot plegat la situació que va patir Bobby Sands i els presos polítics irlandesos a les presons britàniques. 


16 de desembre 2017

Templers

Retaule de Sant Bernat; originalment ubicat a l'Oratori del Temple* (avui tancat al culte ordinari) de Palma. Ara que HBO España ha estrenat Knightfall estic tornant a investigar un tema que m'apassiona: el passat templer de Mallorca; una illa en la qual sempre, fruit d'aquest passat templer, hem tingut una especial devoció a Sant Bernat de Claravall, un dels pares fundadors de l'ordre templària. Quants d'episodis de la nostra història que ens han tingut amagats fruit de l'autoodi. Recuperar la nostra història, és recuperar la nostra identitat. Non nobis Domine non nobis sed Nomini Tuo da gloriam. 


15 de desembre 2017

Llistes d'espera

Acab de demanar cita pel meu metge de família de Ib-Salut. Servei de Salut de les Illes Balears. Govern de les Iles Balears al Centre de Salut de Son Ferriol, me l'han donada per d'aquí 7 dies, una setmana. He cridat i m'han dit el mateix, que per d'aquí 7 dies. Afortunadament el meu cas és rutinari, però, amb 7 dies d'espera, el malalt, o ja ha anat a unes urgències colapsades, o ja és mort. El Govern de les Illes Balears havia de llevar les llistes d'espera i les ha implantades fins i tot al metge de capçalera. I les urgències completament saturades. Al nostre veïnat hospital de Son Llàtzer és habitual esperar entre 6 i 7 hores per a què t'atenguin a urgències. No sé si a tots els PACs/Centres de Salut de les Illes és igual, però la situació a Son Ferriol és penosa i dramàtica. Des de l' Associació Sa Creu Vermella que presidesc, duim anys reclamant un PAC a Son Ferriol, i ningú ens fa cas. A més tenim les mateixes infraestructures sanitàries, educatives i socials de quan érem 3.000 habitants i ara en som 13.000. I les darreres grans infraestructures que es varen construir a Son Ferriol daten de l'època de Ramón Aguiló batle (PSOE) i Ignasi Ribas regidor d'urbanisme (PCE). Agrair, a Fina Santiago que estan construint un centre de dia per gent gran a Son Ferriol, ja que aquesta construcció és la primera infraestructura social que es construeix al poble en gairebé 30 anys. Després de l'enrabiada agaf el diari i veig que amb 6 mesos hem augmentat 10.000 habitants a les Illes. No fa falta ser catedràtic en geografia humana per deduir que això farà un tro. Augmenta de forma constant la població, i, fruit de l'espoli fiscal que patim per part d'Espanya tenim les mateixes infraestructures de quan érem gairebé la meitat de la població. Els serveis socials bàsics (educació, sanitat, dependència...) estan colapsats; la població no deixa d'augmentar, i no podem augmentar els serveis socials degut a què Espanya ens roba els doblers que generam. És un cercle viciós colonial que ens duu a l'autodestrucció. I no hi ha ningú d'entre la classe política que parli clar o proposi solucions. 


14 de desembre 2017

Sóller

Una bona notícia el rescat del túnel de Sóller. Era una vergonya que els mallorquins, que hem pagat les autovies i AVEs de tota Espanya, haguéssim de pagar per passar per un túnel nascut de la corrupció. Ara, a llegir la lletra petita del que ens costarà als mallorquins. I, sobretot, veure quin serà l'impacte que ocasionarà urbanísticament sobre un poble que duu segles aïllat o semi aïllat.


10 de desembre 2017

Platocràcia

La "nova política" és anar al vomitiu programa Salvamé Deluxe de T5 a parlar sobre la teva sexualitat? Ni m'importa la vida sexual d'Ada Colau; ni la seva vida personal; ni familiar... l'únic que m'importa és que la política ja es fa als platós de Mediaset, parlant sobre bajanades, mentre hi ha gent a la presó per les seves idees; i es violen a diari els drets humans a l'Estat, sense que gairebé ningú, ni de la "nova", ni de la "vella" política ho denunciï. El peronisme a l'europea ja és aquí.

05 de desembre 2017

Turquia oest

Tribunal Suprem espanyol. Interlocutòria d'ahir. Diu que el fet que els empresonats polítics catalans es presentin a les eleccions del 21D és un argument per a no treure-los de la presó; ja que no han renunciat a les seves idees independentistes i si sortissin elegits diputats suposaria un "riesgo de reiteración delictiva". Després argumenta l'interlocutòria que se les pot demanar una "renúncia" "voluntària" a la participació política si volen la llibertat i que aquesta "renúncia" no atemptaria als seus drets humans. Aquesta és la "democràcia" i "Estat de Dret" que patim. Definitivament som la Turquia de l'oest d'Europa.


Toros "a la balear"

Jo em deman, si, tal i com vaig predir tècnicament mil vegades, tanmateix el TC ha suspès la llei de protecció animal de les Illes Balears: per quin motiu havíem de fer el paripé vergonyós de legislar uns "toros a la balear" per a què no s'enfadassin a Madrid, si, de totes formes, s'han carregat/ es carregaran, la llei des de Madrid? D'haver de morir davant Madrid, s'ha de morir en peus i amb la dignitat intacta com a poble; no de genollons suplicant clemència davant un botxí que saps que t'acabarà matant; quelcom ha fet el pacte amb un ridícul de llei que tanmateix ens han impugnat, ens han suspès, i que es carregaran completament al constitucional d'aquí uns mesos.

03 de desembre 2017

Analfabetisme a Ciutat

Si escoltau determinats comentaris pels carrers i bars de Palma i us escandalitzau com faig jo en ocasions del que diuen, pensau que el 20% de la població de Ciutat és analfabeta. Això sí que és un drama social i polític. Com va escriure Emili Darder "Només la cultura farà ciutadans lliures"; i, el problema, és que n'hi ha molts de poderosos que ja les va bé aprofitar-se de la ignorància i la incultura de gairebé un terç de la població.


01 de desembre 2017

Apologia institucional del feixisme

Us imaginau a n' Angela Merkel dient que prefereix que un carrer d'Alemanya es digui Joseph Goebbels o Heinrich Himmler enlloc de Johann Goethe? El president d'Espanya per gràcia del partit únic (PP-PSOE-Cs) va dir ahir que preferia que els carrers de Galícia portin els noms dels ministres de la dictadura de Franco que no el de la gran poetesa gallega Rosalía de Castro. 

Can you imagine Angela Merkel saying that she prefers to call a street in Germany Joseph Goebbels than Johann Goethe? The president of Spain for the benefit of the single party (PP-PSOE-Cs) said yesterday that he preferred that the streets of Galicia bears the names of the ministers of Franco's dictatorship, not that of the great Galician poet Rosalía de Castro.


30 de novembre 2017

Postureo ecologista

Ada Colau vetarà la circulació a Barcelona dels cotxes vells, els que tenim la classe mitjana-baixa, els dies de més contaminació. Quan han demanat a l'Ajuntament de Barcelona si també vetaran l'atracament de creuers els dies de més contaminació, han dit que, òbviament, no, que això perjudicaria al turisme de Barcelona. Segons un estudi fet a Alemanya per diferents organitzacions ecologistes, un creuer emet el mateix CO2 que 8.638 cotxes, el mateix NOx que 421.000 vehicles i tant de sofre com 376 milions de cotxes. Els obrers no podran treure el cotxe, matinaran el doble, i, per ventura, arribaran tard a la feina i hauran de tornar més tard a casa després d'un dia dur de treball. En canvi, els milionaris podran atracar al Port de Barcelona amb el seu creuer contaminant; i agafar un taxi per moure-se còmodament per tot Barcelona, ja que tenen doblers per pagar-ho; i si pagues pots contaminar tot el que vulguis. La restricció de circulació de cotxes vells és la típica hipocresia i "postureo" de la "nova política" pihippie que ens governa.

29 de novembre 2017

The Straight Story

Gairebé 20 anys abans de Nebraska (film); amb una idea semblant al meu entendre, David Lynch va fer una obra mestra: The Straight Story. Un retrat brutal de la gent pagesa i honrada dels Estats Units profunds. Avui l'he tornada a veure... i no he pogut deixar de pensar amb els versos que millor han retratat a la pagesia mallorquina i a la seva honradesa escrits per Josep Maria Llompart. 

He vist uns homes 
de sang agadigada, 
ossos humiliats d'enllà dels segles; 
uns homes amb els ulls com ganivetes 
per fitar el cel amarg. 

Aquest homes 
no diuen mai: la nostra terra, 
perquè ells són 
la nostra terra.

Casablanca

Aquesta setmana es compleixen els 75 anys de l'estrena de la millor pel·lícula de tots els temps: Casablanca. Humphrey Bogart i Ingrid Bergman aixecaren el cinema al nivell de la màgia. Un clam a l'amor i a la lluita per la llibertat. 

Rick: Don't you sometimes wonder if it's worth all this? I mean what you're fighting for. 
Laszlo: You might as well question why we breathe. If we stop breathing, we'll die. If we stop fighting our enemies, the world will die. 





26 de novembre 2017

7 ministres, 7

7 ministres, 7: Manuel Fraga Iribarne; Cruz Martínez Esteruelas; Federico Silva Muñoz; Laureano López Rodó; Enrique Thomas de Carranza; Gonzalo Fernández de la Mora; i Licinio de la Fuente. Foren 7 ministres, 7, del règim feixista del dictador Francisco Franco; soci, aliat i col·laborador de Hitler i Mussolini, els que fundaren el Partido Popular. I ara hem d'aguantar que els hereus d'aquells ministres de la dictadura feixista i col·laboradora del nazisme ens acusin a tots els que no pensam com ells i defensam la democràcia i els drets humans de què som uns "nazis". No tenen vergonya. Ja va sent hora que algú les recordi la història. 


25 de novembre 2017

Doblers tudats i gent passant fam

Algú me pot dir qui ha pres la decisió i quant han costat les dues pàgines senceres de publicitat, que no diuen absolutament RES, i que publica avui el Consell de Mallorca a les pàgines centrals del Diario de Mallorca d'avui? Veure gent dormint al carrer entre cartrons i que els nostres governants tirin els doblers públics d'aquesta manera m'encén la sang. 



21 de novembre 2017

Espoli i salut

La Presidenta de les Illes Balears ha al·legat avui al Parlament com a causa del tancament de les urgències oncològiques de Son Espases - Hospital Universitari la manca de finançament per part de Madrid. Els que reclamam que s'aturi l'espoli que ens fa Espanya dels nostres recursos (1.511 milions d'euros, com a xifra reconeguda, l'any passat) és per acabar amb aquestes injustícies. Que amb els nostres impostos s'estiguin construint estacions d'AVE per 150 passatgers diaris a Espanya, i aquí els malalts oncològics no puguin tenir una atenció especialitzada per manca de finançament és un escàndol. I mentres callem i paguem com a indígenes, la metròpoli ens continuarà xuclant fins a la darrera gota de sang. No en tingueu cap dubte.


Colonialisme

Fart de TUI-Land; del colonialisme polític espanyol i del colonialisme capitalista alemany. A les Illes Balears ens veuen, uns i altres, com una colònia a espoliar i explotar; i als que vivim aquí, com a pobres indígenes desgraciats, beneits útils pels seus propòsits. Ara, ja no tenen ni vergonya, i no s'amaguen de dir orgullosament els seus propòsits! 



19 de novembre 2017

Tortura

Llegint l'informe del Council of Europe sobre la tortura a Espanya. El primer que trobaren només arribar a una comissaria de Madrid fou, a la sala d'interrogatoris, pals diversos, un bat de beisbol; una corda per fermar, un fuet... i una dona policia que denunciava el masclisme dels seus companys #marcaEspaña


15 de novembre 2017

Right to privacy

Fart completament de les cridades d' Orange; Jazztel i Vodafone España en dies i hores intempestives per fer-me ofertes comercials dels seus productes. Mai he estat client seu i no sé d'on han tret les meves dades personals. Les dic cada vegada que me criden que, per favor, cancel·lin tota dada personal que tenguin meva, i que no me tornin a cridar, a l'empara de la LOLS i se'n riuen de jo. Les denúncies a la AEPD no han servit de res. A on queda el "right to privacy" a Espanya? De què serveixen les Lleis Orgàniques si tanmateix ni es compleixen ni ningú les fa complir? És vergonyós i per mi un suplici haver de viure a un Estat a on no es respecten, en res, els drets fonamentals.


AVE i espoli

Dues notícies d'un mateix dia. La conclusió és clara: Espanya ens roba a les Illes Balears la riquesa que produïm per poder pagar a grans empreses oligopolístiques que financen als partits del règim corrupte del '78 mitjançant la construcció d'infraestructures inútils. Basta veure la llista d'estacions d'AVE amb menys de 150 passatgers diaris. El llistat ho diu tot. La solució dels espanyols davant els risc de què els ciutadans de les Illes Balears obriguem els ulls? Ficar mà a les escoles, amb una nova FEN (Formación del Espíritu Nacional), per adoctrinar en l'espanyolisme als nostres nins; no sigui cosa que les colònies insulars ens adonem de l'espoli i comencem a clamar INDEPENDÈNCIA com fan els nostres germans catalans. Ja comencen a tremolar els espanyolistes per si la seva màquina d'alienació (la TV) deixa de funcionar. 



14 de novembre 2017

Bandera roja

En els 100 anys de la revolució soviètica, història de la falç i el martell, contada per la BBC. Gran document històric! 


11 de novembre 2017

Anne

Una nina braç en alt en una manifestació unionista de Madrid. El més trist és que ningú deu haver explicat a n'aquesta nina que els que feien fa 80 anys aquesta mateixa salutació que ara repeteix ella, mataren, entre la guerra i la postguerra, segons gairebé tots els historiadors hispanistes, més d'un milió de persones a Espanya. I que aquests mateixos que aixecaven el braç com fa ella, mataren també a 6 milions de jueus arreu del món; i provocaren, a més a més, una guerra mundial que va matar 55 milions de persones. Per ventura, si algú li hagués explicat a n'aquesta nina, que aquells que aixequen el braç, mataren fa molts d'anys a una nina com ella, de la seva mateixa edat, que havia nascut a una llunyana ciutat anomenada Frankfurt, i que es deia Anne Frank, la nina madrilenya no aixecaria el braç. Si algú li hagués explicat que aquella nina nomenada Anne, era alemanya, i que la mataren els que aixequen el braç com fa ella perquè no la consideraven una alemanya "pura" ja que professava la religió que es diu jueva, i pensaven que els jueus no eren autèntic alemanys i que per això mereixien morir... tal vegada, la nina madrilenya, no aixecaria el braç. Però bé, si algun mestre s'atreveix a llegir el diari d'aquella nina anomenada Anne Frank a classe, el mestre corr el risc de acabar com els, per ara 6, mestres catalans que, per dir als nins que no estava bé que es pegui a la gent pel fet de voler votar, estan ara imputats i se les demana una pena de 4 anys de presó acusats de fomentar l' "odi" contra els que pegaren a la població indefensa un dia 1 d'octubre de 2017. Per tant, és poc probable que ningú, a cap escola madrilenya, li expliqui a n'aquesta nina del braç en alt, el que significa aixecar el braç i les víctimes que provocaren, i provoquen encara a dia d'avui, els que aixequen el braç com fa ella.

07 de novembre 2017

Equidistància

No es pot posar dins el mateix sac a les víctimes i als botxins; dient que ambdós tenen la mateixa culpa. Ni es pot dir que l’independentisme, amb 1.000 ferits per les forces d’ocupació; 10 presos polítics i 5 exiliats refugiats a Bèlgica estigui fent “victimisme”. L’independentisme no fa “victimisme”, té víctimes, que no és el mateix. L'equidistància contra la repressió, és col·laboracionisme tàcit amb la dictadura. Que tothom ho tengui clar.


05 de novembre 2017

Carta des de la presó

Emocionat després de llegir la primera carta escrita des de la presó per part d' Oriol Junqueras; vicepresident de Catalunya, president d' Esquerra Republicana de Catalunya i, actualment, pres polític del Regne d'Espanya. 

"Diu el versicle de la Bíblia: “Senyor, perdona’ls, perquè no saben el que es fan”. Doncs això, oblidem tot el dolor que ens volen infligir i no ens deixem arrossegar per cap altre sentiment que no sigui l’amor a la llibertat". 

"Un missatge a tot el poble de Catalunya, mai no defalliu. Ens hi juguem tant que ens ho juguem tot. Siguem dignes de tota la gent que ens ha precedit, penseu en els vostres fills, penseu que som davant d’una operació de càstig contra les llibertats, contra Catalunya, que ens volen de genolls, submisos, que ens volen convertir en una província, que atien l’odi contra l’escola catalana per crear un problema on no n’hi havia, que un dia i un altre atempten contra totes les nostres decisions i voluntat, que fomenten la fugida d’empreses amb tot el desvergonyiment, que alimenten l’economia especulativa i menyspreen l’economia productiva, que ni tan sols es comprometen a respectar les eleccions que ells mateixos han convocat. I, davant de tot això, serenitat, determinació, mobilització, compromís i vots i urnes;

"Permeteu-me que, amb tota la serenor, em pregunti si hauria estat possible l’aplicació del 155 sense l’absoluta complicitat del PSOE i, tristament també, del PSC. Sense el PSC Partit dels Socialistes de Catalunya, entregat en cos i ànima al PP, cap de nosaltres no seria avui a presó, cap. Tampoc els Jordis. La seva legitimació per perpetrar aquest escenari de repressió ha estat imprescindible".

03 de novembre 2017

Trolls

El SG de Podemos a Catalunya i membre d' Anticapitalistes, Albano Dante Fachin Pozzi, va denunciar ahir vespre una pràctica que molts hem patit dins aquella organització: revela un document intern sorgit de la direcció estatal de Podemos ordenant fer de "trolls" a les xarxes als fanboys de Podemos per atacar al SG de Podem Catalunya i les seves "locuras", evitant d'aquesta forma amb aquesta campanya de difamació un Front comú per la democràcia a Catalunya. 




01 de novembre 2017

Halloween

Respect qui vulgui celebrar Halloween amb disfresses barates comprades a una tenda xinesa; quelcom respect a qui vulgui celebrar el Dia d'Acció de Gràcies o el Black Friday... però jo confés que sóc de la Nit de les Ànimes; de la missa de difunts; dels estranys als cementiris; del dol pels que ja no hi són; sóc dels panellets i els rosaris ensucrats regalats pels padrins joves... sóc, en definitiva, d'una Mallorca que, fruit de la globalització, es va extingint; i es fa molt poc per conservar-la.

29 d’octubre 2017

MLB

4art partit de la World Series de la MLB, entre Astros i Dodgers, tal vegada el partit més important de la temporada, i, per mutu acord dels dos equips i la lliga, s'atura el partit un cop començat i tots els jugadors, entrenadors i públic mostren durant un minut un cartell amb el nom d'un familiar directe que ha mort per culpa d'un càncer, fent una crida als milions de persones que miren el partit arreu del món per a què donin doblers si poden a l'organització científica que triïn per contribuir a la investigació contra aquesta malaltia. Quantes coses tenim que aprendre de l'esport professional nord-americà! 



28 d’octubre 2017

Els intel·lectuals espanyols

Acab d'escoltar a Víctor Manuel dient per Catalunya Ràdio (en concret al programa El Suplement) que estava en contra de la independència i que era "justo" i de "izquierdas" que catalans i "baleares" mantinguem amb els nostros impostos a la resta de Comunitats Autònomes, ja que, "por algo sois más ricos". Aquesta és la suposada "esquerra intel·lectual espanyola". Com es veu, l'espanyolisme és transversal i no entén de dretes i esquerres. Les estadístiques són molt clares els Països Catalans (Catalunya, País Valencià i Balears) mantenim fiscalment la festa de la resta de l'Estat, ja que Madrid no és significativa degut a què és la seu fiscal i social de la pràctica totalitat de les empreses, dins una estructura fiscal radial molt ben explicada pel catedràtic Germà Bel. Mentrestant, els nostres serveis públics es deterioren dia a dia, i el nostre PIB cau en picat fruit de l'espoli. Ah, i per no comptar amb el 10,4% de la nostra població viu en pobresa extrema; una pobresa que no podem combatre perquè els nostres recursos ens les espolia Madrid.

27 d’octubre 2017

Advocat per xat

Endesa España, una empresa elèctrica, oferint assessorament legal a través d'una franquícia d'"advocats" mitjançant una aplicació de mòbil via xat. "Abogado 24h" li diuen. A quin nivell de degradació a què ha arribat la nostra professió 😓

República i estatus jurídic internacional

Si es proclama la República, el tema català deixa de ser un "conflicte intern" i passa a ser un conflicte internacional entre dos Estats amb personalitat jurídica internacional pròpia; i, per tant regulat, pel Dret internacional. Ja no es podrà parlar de "un conflicto interno de España" com fa ara la Unió Europea; la UE reconeixerà com a tal la República o no; però haurà de canviar forçosament el discurs. Estarem durant anys igual que passa amb Palestina o Kosovo en un estatus d'Estats que ens reconeixen com Estat sobirà, i altres que no... però hi haurà personalitat jurídica i dignitat internacional. Pensau que Espanya no ha reconegut encara i diu que no reconeixerà mai Kosovo com Estat independent i que per ells, encara forma part de Sèrbia (surrealista). Crec que al marge de reconeixements (hi haurà Estats que reconeixeran la República i altres que no), trobo que no s'ha fet suficient esment jurídic a tot plegat; que, per mi, té una importància majúscula i Espanya ho sap; d'aquí el pànic que té a la proclamació de la República.


26 d’octubre 2017

No és l'hora dels traïdors

Al fossar de les moreres
no s'hi enterra cap traïdor;
fins perdent nostres banderes
serà l'urna de l'honor.
Així mestre Jordi, un dia
cavant, deia en lo fossar,
quan Barcelona sentia
que l'anaven a esfondrar.
La batien bronze i ferro
dels canons de Felip Quint.
Ell els mata i jo els enterro -
lo fosser deia, enfondint.


Quin vellet el fosser Jordi!
Jo l'havia conegut;
no hi ha pas qui se'n recordi
que no el plori condolgut.
Havia passat la vida
mirant la mort fit a fit,
i era una ànima entendrida;
no l'havia això endurit.


Era vell: mes ningú ho veia
veient-lo al fossar, cavant;
aquell pit que tot és teia
quan és sec no aguanta tant.
Son dol no el feia commoure,
i, la ge, el veia patint;
era un cor dur com un roure
que sentia com un nin.


Sempre al fossar anava
a cavar amb un nét seu;
si ell el seu magall portava,
- Jo - el nin deia - porto el meu! -
I cavant els dos alhora,
i fent fosses al fossar,
sempre dels morts a la vora
se'ls sentia mormolar:
- Al fossar de les moreres
no s'hi enterra cap traïdor;
fins perdent nostres banderes
serà l'urna de l'honor.


Molts jorns feia que, sitiada
la ciutat pels de Verwick,
amb l'ànima trasbalsada
el vell cavava amb fatic.
Els fossars de Barcelona
s'omplien de gom a gom.
Pel tros d'or d'una corona
si se'n gastava de plom!


Mestre Jordi, que això veia,
cavant deia en el seu nét:
- Felip Quint que tan se'n reia
vet aquí el què n'haurà tret:
rius de sang i un munt de ruïnes
per pujar al tron reial.
Ni essent d'or i pedres fines,
val res un ceptre que tant val?


I així dient, el vell plorava,
i ofegava amb el seu plor
una pena que el matava
i li trossejava el cor.
Tenia un fill, que era pare
d'aquell nin que li era nét,
i li enrogia la cara
la vergonya d'un secret.


Que aquell fill... taca afrontosa!
no tenint la pàtria en res,
va abandonar fill i esposa
i es va vendre al francès.
Compteu, doncs, si del vell Jordi
no fóra amargant el plor;
no hi ha pas qui se'n recordi
que no el planyi amb tot el cor.


Ell tan lleial a Catalunya,
i el seu fill tan criminal...!
Qui, si té bon cor allunya
aquest pensament mortal?
Per aixo el pobre vell plorava
com si cavés el clot seu,
i tot cavant, mormolava:
- Si sigues... no ho voldrà Déu!
Al fossar de les moreres
no s'hi enterra cap traïdor;
fins perdent nostres banderes
serà l'urna de l'honor.


Cava el pobre vell la terra
amb l'ajuda del seu nét.
Fa ja avui tres jorns que enterra;
tants de morts li duu la guerra
que són pocs els clots que ha fet.
De trenc d'alba a la vesprada,
de la nit al dematí,
els morts li van com riuada
i ell obre pas amb l'aixada
a aquell riu que no té fi.


- Bé en tenim, fill meu, de feina!
- Oh, mon avi, aqueixa rai!
Mentre no torni a la beina
l'arma del soldat, nostra eina
no espereu que pari mai.
- Mes, al fossar - respon l'avi -
no hi hem d'enterrar a ningú
que a la pàtria faci agravi.
Que cap traïdor se n'abali!
Si jo em moro, pensa-hi tu.


Conec bé de quina banda
són els morts que van venint
al fossar a esperar tanda.
No en vull cap dels que comanda
el botxí de Felip Quint,
Ja hi ha un clot fet per eixos
fora el marge del fossar;
traïdors amb traïdors mateixos.
Així els vils tindran esqueixos
per plantar i replantar.


I, així dient, lo nét i l'avi
anaven clots enfondint,
mentre obrint just el llavi,
com si dir-ho fos agravi,
seguien, baix, repetint:
- Al fossar de les moreres
no s'hi enterra cap traïdor,
fins perdent nostres banderes
serà l'urna de l'honor.


Ai, pobreta Barcelona,
Com t’estrenyen
Felip Quint l'assalt et dóna
i t'ofega amb sa corona
apressant ton fi mortal.
Mes tots fills per ço no afluixen
i combaten sempre forts,
i en los murs que, caient cruixen,
entre rius de sang que els ruixen
s'alcen altres murs de morts.


I a rengleres, a rengleres
els van portant a enterrar
al fossar de les moreres
entre fum i polsegueres
i un retrò que fa esglaiar.
Barrejats en un munt cauen
els d'un i d'altre cantó,
i encara quan morts ja jauen
sembla que en combatre es plauen
el lleial amb el traïdor!


De sobte, l'avi es fa enrera
en mirar un mort que han dut,
i el nin, en veure qui era,
tant és el que s'esparvera,
que, de l'esglai, resta mut;
contemplant-se'l, nét i avi
s'estan al mig del fossar
sens obrir per res el llavi;
a tots dos los sembla agravi
el mot que han de pronunciar.


I mentrestant, allà, al lluny,
encara la canonada,
fent núvols de fum, retruny
i el vell veu l'eina mullada
de sang del seu fill, al puny.
- No, no - al fi esclata, amb foc que llança
pels ulls la ira del cor seu -
Mira'l, Déu n'ha pres venjança
Duu el vestit de l'host de França...
i és el teu pare, fill meu!


I el vell, que el magall empunya,
diu tot d'una al nin que plora:
- El seu crim dels bons l'allunya,
fou traïdor a Catalunya.
- On l'enterrem? - A fora.
Al fossar de les moreres
no s'hi enterra cap traïdor;
fins perdent nostres banderes
serà l'urna de l'honor.

Menxevics vs Bolxevics

El 26 d'octubre de 1917, tal dia com avui, després de l'assalt del Palau d'Hivern el dia anterior, la dreta menxevic pretén aturar la revolució russa i Lenin respon proclamant un govern republicà bolxevic compost per Lenin, Trotsky, Stalin, Lunatxarski i Rikov. Així naixia, de forma embrionària, la URSS. 100 anys després tornam a estar igual, entre menxevics i bolxevics, a Catalunya.


25 d’octubre 2017

UIB mediocre

Podem Illes Balears acaba de dir al Parlament que la UIB (Somuib) és una universitat mediocre i sense prestigi. Se les ha oblidat a n'aquesta afirmació felicitar a l'equip de física de la UIB partícep enguany del premi Nobel. Se les ha oblidat també felicitar a la UIB per haver format com a Doctor a Antoni Celià, a dia d'avui l'investigador jove més prometedor a nivell mundial en matèria d'oncologia (amb 30 anys justs complits ara ja ha publicat a Nature i és investigador principal a Princeton). També se les ha oblidat dir que som la universitat pitjor finançada de tota Espanya i que amb els nostros impostos mantenim la resta de les universitats espanyoles, totes elles millor finançades no la nostra; i que enlloc de poder invertir els nostres doblers a la universitat de la nostra terra per a què reverteixin en els nostres joves, ens les roba Espanya per a què ells puguin tenir universitats "no mediocres". Supòs que tot el que no estigui ubicat a Madrid als seus ulls és mediocre, provincià i sense prestigi. Valdria més que començassin a estudiar a les universitats abans d'opinar sobre elles. S'han llevat la careta i ja demostren obertament que no només no volien que es pogués estudiar medicina a les Illes Balears, sinó que tracten amb igual menyspreu tot l'ensenyament universitari illenc. I que consti que sóc extremadament crític amb moltes de coses que afecten a la nostra universitat i al sistema universitari espanyol, però no es pot insultar d'aquesta manera a 18.000 persones que cada any estudiam o feim feina a la Universitat del nostre país. I molts, ho hem fet i ho feim, no només de forma professional sinó també vocacional.


22 d’octubre 2017

Violacions dels drets humans

Segons el Govern espanyol l' 1-O no va passar res. Aquí teneu les dades del Servei de Salut de Catalunya avalades pels col·legis de metges: 991 agredits; entre els quals, 2 nins més petits d'onze anys i 23 persones de més de 79 anys. Només 12 policies i guàrdies civils hagueren d'acudir per ser atesos sanitàriament. El 12,5% dels agredits eren nins o ancians. Fa molt bon pegar armats fins a les dents contra població indefensa. 




Poesia necessària

Afamat de justícia, i sense poder dormir, acudesc, com gairebé sempre, a la poesia; a la poesia d'un mestre republicà algaidí, represaliat i expulsat de la docència acusat de ser republicà i catalanista: Pere Capellà; en "Batle" de malnom. Ara que els neofeixistes de PP-PSOE-Cs volen tornar a fer purgues de mestres a l'educació per motius ideològics a les escoles, tal i com feren amb en Pere en el seu dia, que no el deixaren tornar a ensenyar per evitar que els alumnes poguessin ser "adoctrinats" per un catalanista, m'agrada recordar la seva poesia que, sens dubte, ha marcat la meva vida.

Jo vull esser capità
dels desheredats del món
i amb els morts de fam anar
pertot… No m’importa a on.
Despertar amb els meus crits,
tremolant a la serena,
tots els que estan adormits
conformats i panxa plena.
I vull que sia ma llança
el llamp que en tots els combats,
il·lumini l’esperança
de tots els desesperats.
I sens parar de lluitar,
cercant ales pel meu vol,
morir sense doblegar..."

Mingo Revulgo


21 d’octubre 2017

Llibertat

La llibertat és la raó de viure,
dèiem, somniadors, d'estudiants.
És la raó dels vells, matisem ara,
la seva única esperança escèptica.
La llibertat és un estrany viatge.
[...]
La llibertat és fer l'amor als parcs.
La llibertat és quan comença l'alba
en un dia de vaga general.
És morir lliure. Són les guerres mèdiques.
Les paraules República i Civil.
Un rei sortint en tren cap a l'exili.
La llibertat és una llibreria.
Anar indocumentat. Són les cançons
de la guerra civil.
Una forma d'amor, la llibertat.
Joan Margarit


18 d’octubre 2017

El camí de la llibertat mai ha estat fàcil

Entre 1920 i 1931 Mahatma Gandhi va romandre empresonat 7 anys condemnat per sedició per part de l'imperi britànic per haver defensat l'independentisme hindú. A la presó, va formular una de les seves cites més famoses: "Més que els actes dels dolents; m'horroritza la indiferència dels bons". Una frase plenament vigent amb el que està passant aquests dies a Catalunya. Entre 1930 i 1931 l'Imperi Britànic va empresonar 100.000 hindús acusats de sedició construint grans camps de concentració allà a on hi ficava a tots els independentistes que trobava. El 15 d'agost de 1947 (jo vaig néixer un 15 d'agost i per tant aquesta data sempre la tenc present); l'Índia assolia el seu alliberament nacional i proclamava la independència. Mai ningú va dir que fos fàcil la lluita per la llibertat...


Tribunal Suprem

Xavier O'Callaghan Muñoz, magistrat jubilat del la Sala Penal del Tribunal Suprem espanyol: 

"Es impropio de un país civilizado decretar prisiones para oponentes políticos. Una sedición es impensable en el caso actual

"El actual juzgado central recuerda hoy el antiguo juzgado de orden público de infausta memoria

Una altra víctima el magistrat de l'adoctrinament de l'escola catalana m'imagin... 

16 d’octubre 2017

CCOO vs ANC

Any 1973. Marcelino Camacho y els seus 9 companys de la direcció de CCOO Comisiones Obreras foren condemnats a penes d'entre 12 i 20 anys de presó. El sindicalisme segons la LLEi i la CONSTITUCIÓ espanyola de l'època (Fuero de los Españoles i resta de Leyes Fundamentales del Movimiento) era un delicte i la ideologia comunista també. Defensar els drets dels treballadors era considerat també delicte i era jutjada per part del TOP (Tribunal de Orden Público); un òrgan judicial que avui s'anomena Audiencia Nacional. Gairebé 50 anys després, l'Audiència Nacional torna a enviar a la presó a dos demòcrates per defensar unes idees que són consideractes delictives i perilloses pel règim espanyol: avui l'independentisme és el comunisme dels anys '70, tot i que la repressió és la mateixa. Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són els Marcelino Camacho i Nicolás Sartorius dels nostres dies. Des de la indignació, faré meves les paraules del camarada Marcelino Camacho dient que per molt que ens reprimeixin: "Ni nos domaron; ni nos doblaron ni nos van a domesticar".


ATIB

Ho diré alt i fort: NO TENEN VERGONYA. L'ATIB i la majoria d'Ajuntaments de l'illa no envien enguany els rebuts de l'IBI. Alguns afortunats (jo no sóc un d'ells) han rebut les instruccions per poder accedir als seus rebuts a través d'internet. M'acab d'assabentar pel Diario de Mallorca que si no corr a l'Agència Tributària m'hagués arribat per novembre el rebut amb un recàrrec del 20%. Jo em deman: Què passa amb tota la gent analfabeta digital? Què passa amb tota la gent que no té ordinador? Què passa amb tota la gent que no té internet? Què passa amb tota la gent que durant tota la vida havia rebut a ca seva els rebuts per anar a pagar? Què passa amb la gent jubilada que li ve just el llegir i escriure? Què han de fer? anar a fer coa a l'ATIB els afortunats que s'han assabentat i la resta que no a pagar el recàrrec? I això del "carter digital" ho fa un govern que es diu "d'esquerres" i que "defensa els més dèbils". Saben els emmoquetats que han pres aquesta decisió el que suposa un 20% de recàrrec per un jubilat que cobra una pensió de misèria? Supòs que no, i supòs que per això, i per moltes més coses, perdran les properes eleccions.




Escola nacional

Cada pic que veig a Partido Popular y Ciudadanos parlar de ficar les seves mans a les escoles dels PPCC, per acabar amb una llibertat de càtedra que ells denominen "adoctrinament", no puc evitar recitar mentalment el poema del nostre gran Blai Bonet.

ESCOLA GRADUADA 

Era una sala quadrada 
i tenia cinc finestres, 
una muntanya pelada, 
que era violeta als capvespres. 

Darrera d'un mestret vell, 
Jesús estava enclavat, 
José Antonio ampliat, 
Franco amb un faixí vermell. 

La tarda era com un ciri. 
Tocava Història d'Espanya. 
Hi havia un gran cementiri: 
la creu, els morts, un que guanya. 

Darrera els vidres volava
 la bandera de tergal: 
volava, volava, estava 
a l'aire i fermada a un pal. 

Damunt una vidriera, 
el sol fugia; el camp no. 
Feia fred. La Sabatera 
cantava al capdecantó: 

"Sa moixa m'ha fet moixons 
vestits de seminaristes, 
quan han obert els ullons 
han estat tots comunistes". 



14 d’octubre 2017

Bauman

Cap de setmana amb Zygmunt Bauman:

- Vivim en una societat de consum en la que qualsevol recerca individual de felicitat passa per comprar coses al mercat. 

- El consumidor és el gran enemic del ciutadà. 

- Amb la globalització s’ha passat de l’aburgesament del proletariat a la proletarització de la burgesia. 

- A la Unió Europea hi ha 150 milions de persones, d’entre 25 i 64 anys, que no han acabat els seus estudis primaris.

13 d’octubre 2017

Ferrer i Guàrdia

Tal dia com avui de l'any 1909, Espanya afusellava al més gran innovador que tal volta hi ha hagut en la pedagogia durant el segle XX: Francesc Ferrer i Guàrdia. El seu delicte? Fou acusat de "rebel·lió" pels fets de la Setmana Tràgica. "Rebel·lió": us sona? El mateix delicte que volen aplicar a Carles Puigdemont i Casamajó; a Oriol Junqueras i al major Trapero... A dia d'avui, la rebel·lió "només" està penada amb 30 anys de presó i no amb l'afusellament tot i que molts d'espanyolistes canten a les manifestacions "Puigdemont al paredón" rememorant vells temps. La premsa francesa, ja que, com sempre, s'ha de mirar a la premsa estrangera, per fugir per la mentida adoctrinadora periodística espanyola contava al món els autèntics motius de l'afusellament per part del sistema polític i judicial espanyol del gran pedagog català: "«El seu crim és el de ser republicà, socialista, lliurepensador; el seu crim és haver creat l'ensenyament laic a Barcelona, ​​instruït a milers de nens en la moral independent, el seu crim és haver fundat escoles». Què poc han canviat les coses en els darrers 100 anys.


"Arrux" vs "arruix"

El Diario de Mallorca relata avui pintades contra la seu del Partido Popular a Balears i s'insinua a la notícia que podrien provenir de catalanistes. Les pintades estan signades segons les fotos per "Arrux". "Arrux", que no "arruix" com deis a la notícia, és una organització d'extrema dreta anticatalanista. Per favor, la premsa no hauria de confondre a la gent; contrastau les notícies abans de publicar-les. Hem de contribuir tots a què es detenguin els culpables. 



12 d’octubre 2017

La nació són les persones

I jo em deman: per quin motiu no sortiren els espanyolistes als carrers a protestar, amb les seves banderes comprades als xinos, quan tota una generació, la millor preparada de la seva història, va haver de partir a l'exili econòmic? Per quin motiu no protestaren quan hagueren de tornar a les cases dels seus pares passat els 30 degut a què la banca que ara defensen les va prendre els pisos que havien comprat amb hipoteques subprime? Per quin motiu no sortiren i protestaren quan una guarda de lladres que encara les governa robaren a mans plenes els doblers públics d'aquesta "España" que diuen tant estimar i defensar? Les nacions son les persones, no els bocins de tela asiàtica ni els càntics repetitius apresos a manera de lletania barata a un camp de futbol. Però, per entendre això, es necessita cultura, i, d'això, precisament en manca molta...


11 d’octubre 2017

Pàtria

Escolt a Pablo Iglesias​ omplir-se la boca amb la paraula "PÀTRIA" al Congreso de los Diputados​. I escolt a Mariano Rajoy Brey​ contestar-li alabant-lo i dient de què està molt content de què empri la paraula "pàtria" per referir-se a Espanya. Jo sóc marxista i, per tant, NO tenc pàtria, tal i com diu tenir ara el Sr. Iglesias; jo tenc NACIÓ, i vull esdevenir en classe nacional sobirana, tal i com va instar el meu admirat Karl Marx​; i vull fer-ho per aconseguir l'alliberament nacional del meu poble, i l'emancipació social de la meva classe social: la treballadora. Un recordatori a Pablo Iglesias del Manifiesto del Partido Comunista​, que, per ventura, li farà recordar l'època en la qual, abans d'arribar ell al poder, compartíem ideologia marxista i, cap dels dos, teníem pàtria: 


«Hoy en día, el obrero no tiene patria, no tiene parte propia en la vida de la nación, está aún excluido de sus bienes materiales y espirituales. Pero la clase obrera adquirirá algún día el poder político y ocupará una posición dominante en el Estado y en la nación, y será entonces, cuando en cierta medida se haya constituido ella misma en tanto que nación, que será también nacional y se sentirá nacional, por más que su nacionalismo sea de una naturaleza distinta que el de la burguesía»




Orwell català

Albert Rivera acaba de dir al Congreso que per "devolver la democracia a Cataluña" s'han de dissoldre de manera immediata per part del govern espanyol les institucions democràtiques catalanes. És un oxímoron dut a les darreres conseqüències. Per defensar suposadament al poble de Catalunya, i tornar la democràcia a Catalunya, s'han de dissoldre els representants democràticament elegits per part del poble de Catalunya; que han donat la veu al poble de Catalunya per a què votin democràticament en referèndum. Orwell ha estat el Nostradamus de la la literatura política... i va clar el que acabaria passant. El gran germà és aquí. 

LA GUERRA ÉS LA PAU 
LA LLIBERTAT ÉS L'ESCLAVITUD 
LA IGNORÀNCIA ÉS LA FORÇA



08 d’octubre 2017

Surrealisme

Acab d'escoltar a un escriptor multimilionari peruà; que viu a una urbanització de luxe de Madrid; i es va presentar a les eleccions de Perú fent un ridícul estrepitós, dient a Barcelona, en una manifestació de nacionalistes espanyols, que els espanyols no eren nacionalistes i que els autèntics nacionalistes, que són els catalans, són "racistes" i volen convertir a Catalunya en un estat del tercer món; tot plegat 48 hores després de què el Govern espanyol fes un decret exprés per a què les empreses se'n vagin de Catalunya amb la intenció de què Catalunya es converteixi econòmicament en el tercer món. Des de l'exhumació de Dalí, tot és tremendament surrealista.

27 de setembre 2017

5%

Aquest article del Diario de Sevilla explica el que hi ha darrera del "A por ellos, oe". Curiosament, tot es resumeix en un 5%. 



Según el Sistema de Cuentas Públicas Territorializadas, que realiza el profesor Ángel Fuentes para Fedea y el Instituto de Análisis Económico, y que es lo más fiable para medir eso que se llaman balanzas fiscales, Cataluña aporta al sistema común un total de 9.892 millones de euros. Es la diferencia entre lo que da y lo que recibe, alrededor del 5% de su PIB. [...] En España, también aportan de modo neto la comunidad valenciana y la balear. ¿Y Andalucía? Nuestra región recibe un 5% de su PIB del resto del país, 7.689 millones de euros.

23 de setembre 2017

Zoològic

Cada pic que surten del zoològic, ells tots sols es retraten...




16 de setembre 2017

Hipocresia

Veient determinats noms que conec bé entre els signants d'aquest manifest, crec que els alumnes haurien de fer una contra recollida de signatures per demanar que alguns d'aquests catedràtics compleixin la LOU, els reglaments acadèmics, i, alguns fins i tot, els drets humans, abans de posar-se a demanar els arrogants catedralicis el compliment de la Constitució. També estaria bé revisar com alguns d'ells arribaren a les seves càtedres i les polítiques mafioses d' "escuelas" amb les quals es reparteixes les titularitats i les càtedres.


13 de setembre 2017

Semàfors

Algú li podria explicar a n'aquest que te fagin un llei a mida per a què puguis construir en rústic un pelotazo urbanístic és "saltarse un semáforo rojo" en matèria territorial? 





12 de setembre 2017

Al carrer per la llengua

Permetrà MÉS per Mallorca això? De Podemos ja ni m'ho deman, ja que la resposta segur que és "sí" en coherència al seu paper de fidel comparsa del PSOE que són a les Illes Balears... La pregunta és: Per arribar aquí sortírem més de 150.000 persones contra Bauzá al carrer? Per arribar aquí milers de persones estaren en vaga setmanes contra els atacs a la llengua duts a terme per Bauzá i el PP?

Sincerament: els mateixos cans, amb distints collars. 

Que excepcionin també els coneixements de castellà i que contractin a metges anglosaxons de manera "EXCEPCIONAL" que no sàpiguen parlar el castellà si són tan "bilingües" i cosmopolites. Camarades, els que hi ha a les institucions fa molt que no ens representen: Va sent hora de mobilitzar-nos.

"Així mateix, el decret que aprovarem preveurà EXEMPCIONS quan de manera extraordinària, la prestació assistencial pugui resultar afectada per la manca o insuficiència de professionals, l'òrgan pertinent fixarà la vigència i l’extensió de l’exempció esmentada...

Francina Armengol dixit 


09 de setembre 2017

Mallorquinitis

Llegesc al Diario de Mallorca: "El futbol balear toca fondo". No us deixeu enganar: el futbol balear no ha “tocado fondo”; qui ha “tocado fondo” (o això es pensen, perquè jo crec que encara no), és el Real Mallorca. 4 equips a Segona B, i 2 amb aspiracions a ascendir a Segona A; i 4 equips a Divisió d’Honor Juvenil és per estar contents. Fart de mallorquinitis i manipulació informativa.

07 de setembre 2017

Estadi Balear

Fa ara 12 anys vaig tenir la possibilitat de sobrevolar l'Estadi Balear i aterrar-hi dins. A n'aquest vetust Estadi m'hi he passat mitja vida, i l'estim amb locura. Avui, gràcies fonamentalment a la bona tasca feta per Antoni Noguera i Susanna Moll Kammerich, podem dir que els balearicos que, després de cinc anys d'èxode, tornarem a ca nostra. Vaig escriure no fa gaire un article al Diario de Mallorca dient que l'Estadi Balear és el "Field of Dreams" dels balearicos, i, avui, puc dir clarament que és el dia de major glòria blanc-i-blava en molts de lustres. D'aquesta temporada ja no en puc demanar res més, ja que la felicitat esportiva per mi és absoluta... bé, sí, una cosa demanaria tal vegada: guanyar a Son Moix! Tota la resta, ara ja, és secundari!