666

Aquesta és l'entrada 666 del meu blog des de que el vaig crear l'any 2004, aviat farà 10 anys. Crec que es mereix un apartat especial sobre el significat teològic d'aquest nombre, aprofitant l'avintentesa per parlar de teologia, demoniologia, Dret canònic, i un poc de cinema...

"I a tots, petits i grans, rics i pobres, esclaus i lliures, els fa portar a la mà dreta o al front un encuny, perquè ningú no pugui comprar ni vendre si no porta l'encuny, és a dir, el nom de la bèstia o la xifra del seu nom. Aquí cal la saviesa! Qui sigui intel·ligent, que calculi la xifra de la bèstia, que és una xifra referida a una persona: sis-cents seixanta-sis"

Apocalipsis, 13, 16-18.

Hi hauria molt per escriure sobre el 666. L'autor de l'Apocalipsis, Joan de Patmos, fa un convit a desxifrar el sentit d'aquest número. Molts de biblistes ho identifiquen com una representació numèrica de Neró, perseguidor els cristians (teoria bíblica de Nero Redivivus). Però no és tan clar ja que en l'Egipte faraònic es representava en els jeroglífics a 666 figures dimoniaques amb cos d'home i cap d'animal (els Elohim). En aquest sentit sembla que hi havia un ordre de sacerdots que rendien culte a aquests dimonis en l'època de Moisès, amb qui es va enfrontar l'alliberador del poble elegit. Reactualitzant la descripció bíblica a l'Apocalipsi, alguns han interpretat l'Anticrist com un líder polític que vindrà per a controlar el món, i qui no obeeixi el seu poder terrenal serà perseguit: "Tots els habitants de la terra l'adoraran, tots els qui, des de la creació del món, no tenen escrit el seu nom en el llibre de la vida de l'Anyell degollat. Qui tingui orelles, que escolti: El qui ha d'anar a la captivitat, hi anirà; el qui ha de morir a espasa, hi morirà. Aquí mostrarà el poble sant la perseverança i la fe!"(Apocalipsis 13, 8-10). Així, el poder de l'Anticrist vendria de la política, i actuaria a través de bruixots infiltrats en les diferents esferes de poder que seguirien les seves ordres. D'aquesta manera, i al meu entendre, s'ha perseguit durant anys a la francmaçoneria per part del catolicisme com un instrument d'infiltració en les esferes de poder del maligne, actuant, principalment, a través del control econòmic. En aquest sentit, El cànon 2335 del Codi de Dret Canònic de 1917 establia que "els que donen el seu nom a la secta maçònica, o altres associacions del mateix gènere, que maquinen contra l'Església o contra les potestats civils legítimes, incorren ipso facto en excomunió simplement reservada la Seu Apostòlica". En l'actual Codi Canònic de 1983, el canon 1374, estableix, de forma més laxe, que "Qui s'inscriu en una associació que maquina contra l'Església ha de ser castigat amb una pena justa; qui promou o dirigeix ​​aquesta associació ha de ser castigat amb entredit". Aquesta omissió expressa provocà un fort debat en el seu moment i feu que la Congregació per a la Doctrina de la Fe emetés una"Declaració sobre la Maçoneria" amb el següent contingut: "S'ha presentat la pregunta de si ha canviat el judici de l'Església respecte de la maçoneria, ja que en el nou Codi de Dret Canònic no està esmentada expressament com ho estava en el Codi anterior. Aquesta Sagrada Congregació pot respondre que aquesta circumstància és deguda a un criteri de redacció, seguit també en el cas d'altres associacions que tampoc han estat esmentades per estar compreses en categories més àmplies. Per tant, no ha canviat el judici negatiu de l'Església respecte de les associacions maçòniques, perquè els seus principis sempre han estat considerats inconciliables amb la doctrina de l'Església, en conseqüència, l'afiliació a les mateixes segueix prohibida per l'Església. Els fidels que pertanyin a associacions maçòniques es troben en estat de pecat greu i no poden acostar-se a la santa comunió. No entra en la competència de les autoritats eclesiàstiques locals pronunciar-se sobre la naturalesa de les associacions maçòniques amb un judici que impliqui derogació de tot el que s'ha establert més amunt, segons el sentit de la Declaració d'aquesta Sagrada Congregació del 17 de febrer de 1981. El Summe Pontífex Joan Pau II, en l'audiència concedida al Cardenal Prefecte sotasignat, ha aprovat aquesta Declaració, decidida en la reunió ordinària d'aquesta Sagrada Congregació, i ha manat que es publiqui.
Roma, a la seu de la Sagrada Congregació per a la Doctrina de la Fe, 26 de novembre de 1983. "

Aquesta Declaració aclaratòria sobre la francmaçoneria fou signada pel Cardenal Prefecte Joseph Ratzinger, actual papa Benet XVI, i deixa clar que la pertenença a la maçoneria és una causa d'excomunicació.

Tornant a la cita bíblica inicial, és especialment interessant la referència a la denominada "marca de la bèstia": "els fa portar a la mà dreta o al front un encuny, perquè ningú no pugui comprar ni vendre si no porta l'encuny". Així, alguns, actualitzant la profecia han interpretat en el dia d'avui l'encuny del front i la mà com un codi de barres o, fins i tot un microxip de radiofreqüència en aquesta època en què estam tots controlats per la tecnologia. I com es pot identificar l'Anticrist? "Qui és, doncs, el mentider? ¿No és el qui nega que Jesús sigui el Messies? Aquest és l'Anticrist, que nega tant el Pare com el Fill. Tothom qui nega el Fill no té tampoc el Pare; tothom qui confessa el Fill té igualment el Pare" 1ª Joan, 2, 22-23.

Per no aprofundir en el debat teològic sobre l'element dimoníac, i apareixent la meva vena cinèfila, enllaçaré la primera epístola de Joan, que es refereix claríssimament a la mentida com element d'identificació del maligne, amb un diàleg de la meva pel·lícula de por favorita: The Exorcist:

"Ell és un mentider. El dimoni és un mentider. Ell mentirà per confondre'ns. Però també barrejarà les mentides amb la veritat per atacar-nos. L'atac és psicològic, Damien, i poderós. Així que no li facis cas. Recordau, i no l'escoltis".

Pare Lankester Merrin al Pare Damien Karras en la pel·lícula The Exorcist, William Friedkin, 1973.

Ha mort Carrillo

Avui ha mort Santiago Carrillo. No repetiré els estàndards biogràfics que demà es publicaran als diferents mitjans informatius. Diré, simplement, el que va representar Santiago Carrillo per a mi. De petit, Santiago Carrillo, era, per a mi, la imatge del PCE. Poc importava que ja no hi fos al partit, i que ni es presentés "el Partit" a les eleccions (ja estava dissolt dins Izquierda Unida), i que hi hagués al capdavant de l'esquerra del PSOE un tal Gerardo Iglesias (sense comentaris...), però, per a l'imaginari col·lectiu en el que em vaig criar, Santiago Carrillo i Dolores Ibarruri eren les icones del comunisme a l'Estat espanyol. De petit, no sabia qui era en José Díaz ... ni n'Andreu Nin ..., ni les diferències entre el PSUC i el PCE, però sabia qui era en Carrillo i la Pasionaria. Això, per bé i per mal, em va marcar. Carrillo, Pasionaria, Rafael Alberti i Vázquez Montalbán han estat, per a mi, sempre, la imatge del comunisme a l'Estat espanyol.

Anys després, quan m'iniciava en el doctorat, em vaig dedicar a estudiar les Joventuts Socialistes Unificades (JSU) i, de retruc, vaig poder estudiar la seva vida, obra i pensament. Ja més d'adult, per a mi, en Carrillo era la veu brillant, culte i "moderna" de les tertúlies de La Ventana amb na Gemma Nierga a la Cadena Ser. Com he gaudit d'escoltar-ho, per favor!

No entraré en valorar llums i ombres, ni parlaré de l'eurocomunisme ni de la seva postura davant la qüestió nacional, ni molt manco de Paracuellos, tema recurrent dels feixistes radio-televisius quan parlen den Santiago, per a mi, Carrillo, ha estat, és, i probablement sempre serà, una part molt important del meu procés de formació política. I això, li he d'agrair sempre!

Absentisme escolar

Article aparegut al Diario de Mallorca de divendres dia 14 de setembre de 2012, pàgina 31:

 

Absentisme escolar

Antoni Bennàssar Moyà

Se m’ha demanat per part de les associacions de pares i mares d’alumnes que, en qualitat de jurista, doctor en Dret, i ex Defensor del Menor de la Comunitat Autònoma, em pronunciés sobre la polèmica referida a la campanya de protesta “Així el meu fill no comença” promoguda per determinats col·lectius de pares d’alumnes. Dir que sóc poc amic de les polèmiques i que, simplement, aprofitaré l’avinentesa per aclarir un grapat de conceptes jurídics referits a la no assistència dels alumnes a classe. La primera distinció que s’ha de fer és entre absentisme i desescolarització. Un alumne absentista és aquell que estant escolaritzat (és a dir matriculat) deixa d’acudir de manera reiterada a classe. Un alumne desescolaritzat és aquell que ni tan sols està inscrit en un centre educatiu. A Espanya, al contrari que a altres països occidentals, és un deure l’escolarització dels nens en les etapes d’educació obligatòria. En l’àmbit autonòmic l’absentisme escolar ve marcat per tres normes bàsiques: la llei 17/2006, de protecció de la infància i adolescència a Balears; el Decret 121/2010, de drets i deures de l’alumnat; i la instrucció de la Direcció General d’Ordenació Educativa en matèria d’absentisme pel curs 2011-2012. L’article 36.1 de la Llei 17/2006 obliga a l’administració a elaborar plans per evitar l’absentisme escolar i garantir l’escolarització obligatòria. L’article 36.2 obliga a denunciar els casos d’absentisme, desprotecció i maltractament per part dels centres escolars.  En aquest sentit, durant la passada legislatura es va aprovar el Protocol Unificat en Matèria de Maltractament Infantil que inclou un full específic pel sector educatiu que integra l’absentisme i la no escolarització. Aquest concepte d’absentisme va referit a un absentisme continuat i greu, sent un indici socioeducatiu d’una situació de desprotecció familiar integral del menor. El Decret 121/2010 preveu que serà cada centre educatiu, a través del seu Reglament de Funcionament (ROF), el que establirà com actuar davant l’absentisme (art. 26.3). A més, aquest Decret preveu, de forma molt innovadora, una espècie de dret de vaga pels alumnes a partir de tercer d’ESO que no vulguin acudir a classe per reivindicar alguna causa (art. 14). Esmentar, per últim, que la Instrucció de la DG d’Ordenació Educativa estableix que s’haurà d’actuar notificant l’absentisme als pares a partir de cinc faltes acumulades d’assistència en primària (art. 3.2.1) i catorze en secundària (art. 3.2.2).

En resum, l’absentisme és un indici de desprotecció integral del menor, i, per tant, ve sent observat i investigat per l’ordenament jurídic, arribant-se inclús, en els casos més greus, a una actuació protectora de Fiscalia de Menors. Aquest concepte jurídic d’absentisme no té res a veure amb deixar d’anar a una o dues classes com a acte de protesta, i, de cap manera, es pot confondre.       

Eurovegas i el tabac

El tabac provoca la mort de 53.000 persones cada any a Espanya. Els no addictes a la nicotina vàrem veure fortament millorada la nostra qualitat de vida amb la llei 42/2010, més coneguda com a la llei antitabac. Ara, n'Esperanza Aguirre ha anunciat que vol que es reformi l'esmentada llei per permetre que es pugui fumar al seu nou centre de vici, denominat Eurovegas, que vol construir a Madrid. Jo em deman: Es permetria que fos legal una organització terrorista que mata a 53.000 persones cada any a un País? Jo crec que no, idò bé, tenim una droga assassina entre nosaltres que, a més, provoca efectes i morts entre els denominats fumadors passiu, i ara resulta que el govern reaccionari que ens governa sembla que vol tornar a permetre que es pugui fumar a locals tancats. Davant l'atac a la nostra salut, no podem consentir que es doni ni una sola passa endarrera.

Nins i nines (separats, of course!)

"Hay que plantearse hasta qué punto el argumento de que la educación diferenciada supone discriminación entre los sexos es un argumento compatible con la Convención de la Unesco que firmó España contra la discriminación en la enseñanza"

José Ignacio Wert, Ministre espanyol d'educació, referint-se a la sentència del Tribunal Suprem que prohibeix finançar a les escoles que segreguin per raó de gènere, dixit.

No me pensava mai que veuria a un Ministre espanyol criticant al Tribunal Suprem per progressista. El Tribunal Suprem s'ha oposat a una cosa que és òbvia: no es pot finançar amb doblers públics a les escoles que segreguen per raó de gènere a les seves aules. De la mateixa manera que no es podria finançar amb doblers públics a les escoles que segreguen per raó de raça, religió, classe social, o qualsevol altre causa de discriminació de les incloses a l'article 14 de la Constitució. Aquest model segregador era propi de l'escola franquista, plena de prejudicis, misogínia i doble moral. I jo em deman, si qui segregàs, enlloc d'escoles integristes catòliques, fossin escoles religioses musulmanes, es permetria que es continués pagant els concerts i s'apel·laria a la llibertat d'elecció dels centres i els pares? Quan tenim un govern amb membres més reaccionaris que els propis i conservadors membres de la carrera judicial, molt malament anam...

 

De "putas" i "zorras"

Estic, un cop més, empegueït de pertànyer a n'això que en diuen Espanya, i, especialment, dels meus "compatriotres", tan ben educats: il·lustrats per T5 i ensenyats per na Belén Esteban. Una regidora socialista de Toledo ha estat víctima d'un delicte de revelació de secrets, difonent-se per internet un vídeo privat eròtic que ella protagonitzava. La resposta de la gent del seu poble, enlloc de donar-li suport, ha estat anar a escridassar-la en el primer ple municipal, dient-li "puta" i "zorra".  Viure a un Estat que tracta amb indiferència a la corrupció i als lladres dels doblers públics, i que, en canvi, es mobilitza per anar a linxar a una pobre dona víctima d'un delicte contra la intimitat, és per avergonyir-se, i, fins i tot, per exiliar-se. Veure com lladres dels meus i nostres doblers públics entren rient als Jutjats entre la indiferència de la gent i com una representant popular i víctima de la delinqüència informàtica és increpada no es sap ben bé perquè me fa renegar, un cop més, de l'Espanya de charanga y pandereta a la qual no em queda més remei que pertànyer, i de bona part dels meus conciutadans.

TOLEDO | Olvido Hormigos

La concejal del vídeo erótico recibida con gritos de 'puta' y 'zorra' en el pleno

• Decenas de vecinos se dan cita en el ayuntamiento para increpar a la edil
• Escena inquisitorial y aberrante contra ella por un vídeo íntimo
• Aunque anunció su dimisión, finalmente continuará tras el apoyo recibido
• El único imputado es un joven amigo de la víctima al que envió las imágenes
• 'Señor alcalde, ¿ha salido de su dirección de e-mail?', pregunta el PSOE
• El primer edil, del PP, opta por callar y emplaza su respuesta a otro pleno

 

Rajoy i l'IVA

Rajoy acaba de dir a Sotomayor (Galícia), referint-se a la pujada de l'IVA:

"Si hubiera habido una alternativa, ¿alguien creen que no habría sido el primer interesado en adoptarla?"

Hi ha alternatives a la pujada de l'IVA, i n'hi donaré 5 al "nostre" president del Govern, de bones a primeres:

1.- Pujada de l'IRPF a les rendes més altes.

2.- Reimplantació de l'impost sobre el patrimoni.

3.- Impost de societats progressiu.

4.- Enduriment penal del frau fiscal i prohibició expressa de l'aplicació de l'indult per part del Govern als defraudadors fiscals.

5.-Aplicació d'un nou impost sobre les transaccions de capitals especulatives.

Com veis, propostes alternatives n'hi ha moltes des de l'esquerra. Ells són el d'adalt i governen només pels d'adalt. Que no ens prenguin el pèl, per favor!