Poema de Nadal 2010

Després de posar poemes d'altres autors al bloc des de fa temps he decidit, per aquestes festes, publicar uns versos escrits del meu puny i lletra. Sé que les meves línies fan riure al costat dels grans poetes als que admir, però m'he decidit, des de la modèstia, començar a publicar els meus experiments amb els mots i les lletres. Les paraules les se’n duu el vent, i les meves són molt poca cosa, però darrera elles hi ha un temps de reflexió i creació que he dedicat, aquest Nadal, als meus amics. El gran diccionari Alcover-Moll defineix l'amistat com aquell "sentiment afectuós envers d'altri, independent dels lligams de parentiu i de l'atractiu del sexe". L'afectuositat autèntica, l'amistat en definitiva, és de les poques coses coses que no es poden comprar amb doblers i, per tant, crec que s'han de valorar en extrem en aquest món materialista que vivim (o patim) tots plegats.  

Poema de Nadal 2010

En les llars es passa gana

en els cors hi ha dol

en l’any que ara s’acaba

mai clar ha brillat el sol

La solidaritat està mal ferida

els mercats ens estan comandant

i els treballadors acabam pagant

com sempre, perdent la partida

L’esperit del Nadal ens acompanya

el temps ens imposa el compromís

de superar la mala anyada

i fer front al desencís

En èpoques de desesperança

quan ja ens ha superat el neguit

una petita espira pot fer encendre la flama

que fa reviscolar l’esperit

Preguem tots per l’arribada

d’una època molt millor

que la primavera superi a la tardor

i la negror es vegi derrotada

Afrontem l’ensopegada

deixem enrrera els plors

que una nova època sigui engegada

sorgint d’entre les cendres flors

Amics, un desig us vull fer arribar:

que l’any que ve us sigui molt millor

que de la feblesa en faceu fortor

i mai us deixeu derrotar

Memòria ODDM 2009

Avui hem lliurat al Parlament de les Illes Balears la memòria 2009 de l'Oficina de Defensa dels Drets del Menor que dirigesc. En total, durant l'any 2009, hem dut a terme 300 actuacions de defensa dels drets del menor, a més d'instruir 172 expedients de defensa, que han suposat un seguiment detallat del cas per part de diferents professionals i institucions. La majoria d'actuacions de defensa han anat referides a la desprotecció jurídica del menor (un 46 % del total d'actuacions de l'oficina). En quant a altres àmbits significatius, destaca un 19 % d'actuacions referides a l'àmbit educatiu. A aquesta xifra li segueix un 13 % d'actuacions referides a maltractaments de menors. Aquests casos són els més dramàtics. Quan hom ha de tractar a menors que han patit maltractament, viu situacions que el marquen per a la resta de la seva existència. Així, en el marc d'aquest 13% s'inclouen els casos d'abusos sexuals (un 2,5 % del total d'actuacions de l'Oficina). Els abusos sexual són d'un dramatisme màxim, ja que no tan sols marquen de forma desgraciada el present dels menors, sinó que determinen de forma decisiva el seu futur. En quant a altres actuacions destacades, m'agradaria referir-me al paper de l'ODDM en el món de les noves tecnologies. Així, s'han dut a terme 18 actuacions de defensa del menor a internet, així com la tramitació de 13 expedients de protecció en el mateix àmbit. Durant l'any 2009 s'ha elaborat un estudi exhaustiu en matèria de pornografia infantil a la xarxa que serà pròximament presentat. A més, l'ODDM és part activa del consorci Xarxa Segura, que ha donat més de 30 conferències a diferents centres educatius per formar a pares, professors i alumnes en un ús responsable de les noves tecnologies. En resum, crec que llegint la memòria ens podem sentir orgullosos de la tasca realitzada i continuar el camí que començarem a dibuixar l'any 2007.     

Acte de lliurament de la memòria 2009 de l'ODDM

A on és l'esquerra?

"La recuperación de la cultura es la primera premisa para recuperar la política de izquierda. Todos dicen que se debe mirar al centro, yo creo que se debe empezar por recuperar la izquierda". 

Stefano Rodotà, professor emèrit de la Universitat de La Sapienza i coautor de la Carta Fonamental de Drets de la Unió Europea a El País de 12 de desembre dixit.

N'estic fart que la resposta a una crisi econòmica espectacular que ha provocat la dreta siguin solucions d'extrema dreta. Els drets socials que han costat segles aconseguir ara seran eliminats sota la premissa de la necessària recuperació. Els que ens ho recepten són els mateixos que propugnaven la privatització dels beneficis de les grans empreses en èpoques de bonança. Aquest és el capitalisme del segle XXI, un capitalisme que privatitza els beneficis i socialitza les pèrdues amb fons públics. I jo em deman: a on és l'esquerra davant tot això? Ja no em referesc a l'esquerra partidista, en bona mesura aburgesada i convertida en multinacionals els socialdemòcrates o en sopa de lletres els socialistes, sinó a l'esquerra social. És necessari vertebrar, ara més que mai, a la intel·lectualitat crítica i que es faci una passi cap endavant reivindicant el llegat de l'esquerra, el seu passat gloriós, i, sobretot, el seu futur, un futur que hem de construir entre tots per aspirar a forjar una societat més justa. 

Sobre l'èxit vital

"La vida és allò que et va passant mentre estàs ocupat fent altres plans"

John Lennon, en la lletra de la cançó Beautiful Boy (Darling Boy). 

El dia de la nostra societat ens impedeix veure les coses amb la suficient perspectiva. Tothom es troba immers en una espiral laboral i social que dificulta plantejar-nos els gran temes vitals. L'espai d'introspecció personal és pràcticament inexistent i la gent es troba immersa en una gran fuita de cap endavant, sense aturall ni destí. S'ha arribat a un extrem a on la pròpia paraula filosofia o intel·lectual tenen un to despreciatiu en determinats àmbits. La nostra societat marca que l'individu s'ha de dedicar a fer coses "productives", a aconseguir grans objectius professionals, a tenir millors cotxes i millors cases, a fer grans viatges de luxe i a cremar la targeta de crèdit en les millors tendes de roba. Són aquests paràmetres mesurables econòmicament els que  s'empren, a dia d'avui, per reconèixer l'"èxit" social d'una persona. Jo em deman, totes aquestes coses materialistes, fan feliç, veritablement a les persones? D'acord amb la publicitat i els paràmetres socials establerts, sí. Crec,  no obstant, que en el fons el que són és una font constant d'infelicitat. Així, per aconseguir aquest pretès èxit social i econòmic, en moltes ocasions, es deixa passar la vida, mirant sempre de cap a un suposat futur , brillant i millor, i deixant a un costat el present, el dia a dia, que es sol omplir d'infelicitat. I és  precisament en el present allà a on es pot computar la felicitat, sens dubte. En aquest sentit, sempre m'ha agradat una frase de Juan de Mairena (Antonio Machado), que un dia comentaré amb calma al blog, i que diu "confunde todo necio valor y precio". Les coses que autènticament valen a la vida no tenen preu, i no són mesurables en paràmetres econòmics. Així, el somriure d'un nin de cap als seus pares, l'abraçada d'un amic en un moment difícil, o el gest carinyós d'una persona que t'estima, són impagables i no computables en termes materialistes. Malauradament, precisament per aquesta impossibilitat de còmput econòmic (preu),  no solen ser valorades.  Crec que hauríem de reflexionar profundament sobre un sistema social que ens duu a no valorar allò que veritablement val i a sobrestimar allò que en termes absoluts i de felicitat personal no val, en el fons, absolutament res. I mentres, life is just what happens to you, while your busy making other plans.

La pobresa infantil a Espanya

No fa gaire s'ha presentat l'informe Unicef 2010. Les xifres d'aquest informe donen per molt, però, d'entre elles, destacaria ara que el 24% dels nins espanyols entre 0 i 17 anys estan en risc greu de pobresa. En el marc europeu, la mitjana es situa en el 20% el risc de pobresa infantil. En aquest sentit, l'informe és clar a l'hora d'establir que els anys de bonança econòmica a l'Europa occidental no va servir per reduir el nombre de menors en risc de pobresa en la majoria de països, sinó que augmentaren. Ara, amb la crisi, s'ha incrementat encara més el número de menors en situació de risc d'exclusió social. Crec, per tot això, que és obvi que l'actual sistema capitalista no aprofita les etapes de creixement per beneficiar als més necessitats, mentre que, quan vénen mal dades, són aquests els primers en empitjorar, encara més, la seva situació. En quant a la comparativa entre països, les xifres fan empegueir, així, per posar un exemple esfereïdor, a Dinamarca només el 9% dels nins i adolescents estan en risc de pobresa, front al 24 % espanyol. Aquestes xifres fan especial mal en l'any 2010, que fou declarat l'any europeu de lluita en contra de la pobresa i l'exclusió social. Crec que tot plegat ens hauria de dur a reflexionar, ja que hi ha un quart món que no veim o no volem veure, amb menors que ho estan passant molt malament al voltar dels nostres carrers i places. Hem de intentar ser cada dia, per tant, la veu dels sense veu, denunciant les injustícies d'un món i un sistema que perjudica manifestament als més dèbils de la nostra societat, sent les primeres víctimes els nostres menors d'edat.

El somni comunista

"El mite intern que movia les desenes de milers de comunistes no era un altre que la seva rebel·lia davant la percepció d'injustícia i la seva voluntat de lluitar per una societat millor"

Carme Molinero i Pere Ysàs, en Els anys del PSUC. El partit de l'antifranquisme (1956-1981), pàgina 17.

Estic llegint en aquests moments el magnífic assaig històric d'aquests dos catedràtics d'història contemporània i he trobat una frase que resumeix el pensament comunista. Com a nét de comunista vaig entendre, des de ben petit, que la ideologia comunista, per damunt de sigles i estratègies de partit, era el fruit de la il·lusió de molta gent honrada i pobre que simplement aspirava, des de la base, a canviar les estructures d'una societat summament injusta. Aquest noble esperit fou posteriorment prostituït per múltiples dirigents que, partint de la nomenkatura estalinista i arribant a l'entreguisme monàrquic carrillista, varen acabar amb els nobles ideals de la militància. No obstant, continuam sent molts els que en el dia d'avui,  tal i com ahir, seguim lluitant, des de la rebel·lia davant la injustícia, per construir una societat millor. En aquest sentit, la lluita mai no mor, i sempre arribaran noves generacions que agafaran el relleu en la lluita contra la injustícia capitalista i la servitud imperialista, contribuint a construir, sobre la base del socialisme, una societat millor.