Docendo discimus

"Docendo discimus" 
‘(els docents) aprenem ensenyant’. 

Séneca, Epistulae morales ad Lucilium 7 y 8.


"No ensenyis res, ja que encara ho has d'aprendre tot"


Fernando Pessoa, L'educació de l'Estoic

A pesar de tots els regustos amargs que he patit, i que encara patesc a la docència universitària, he gaudit, gaudesc i gaudiré probablement sempre d'ensenyar. Unes ensenyances, les meves, que sempre parteixen de la humilitat d'hom que encara li queda tot per aprendre. Avui m'ha vingut de gust posar un aforisme clàssic i una frase literària del gran escriptor portuguès Fernando Pessoa, en un instant de reflexió filosòfica sobre l'ensenyament, un ensenyament menyspreat, de cada cop més a n'aquest País, tant pels responsables polítics com per una part important de la societat.  

Acràcia amorosa

Ensenyar és la millor manera d'aprendre. Les meves classes de Dret matrimonial em permeten, en darrera instància, reflexionar sobre determinats aspectes filosòfics, vitals i professionals. Així, a la meva darrera classe els vaig recomanar un petit fragment d'un poema den Pablo Neruda, Farewell: 

"Yo no lo quiero, Amada. 

Para que nada nos amarre 

que no nos una nada. 

Ni la palabra que aromó tu boca, 

ni lo que no dijeron las palabras. 

Ni la fiesta de amor que no tuvimos, 

ni tus sollozos junto a la ventana. 

Amo el amor de los marineros que besan y se van. 

Dejan una promesa. 

No vuelven nunca más. 

En cada puerto una mujer espera: 

los marineros besan y se van. 

Una noche se acuestan 

con la muerte en el lecho del mar. 

Amo el amor que se reparte 

en besos, lecho y pan. 

Amor que puede ser eterno

 y puede ser fugaz. 

Amor que quiere libertarse para volver a amar. 

Amor divinizado que se acerca 

Amor divinizado que se va". 

És aquesta. sens dubte, una visió romàntica i jo m'atreviria a dir que àcrata de l'amor. El que passa, és que s'ha de diferenciar molt i molt bé, entre amor, parella i matrimoni. Els dos darrers conceptes (parella i matrimoni) estan fonamentats en elements patrimonials i familiars que superen, de molt, l'amor que va poder donar lloc a que s'originés la parella o el matrimoni. En tot cas, els diferents sistemes jurídics matrimonials, fugen, molt i molt, de l'acràcia de la poesia del poeta xilè.

El Hong Kong del Mediterrani

Cada dematí un s'aixeca amb l'anunci d'un nou projecte urbanístic que vol promoure el Govern de les Illes Balears. Els ultraliberals que ens governen no han après la lliçó. Que els quedi clar, la crisi és la crisi del totxo, una crisi provocada per l'especulació en el món de la construcció. Idò bé, ens pretenen treure de la crisi fent grans projectes urbanístics a dit amb la intenció d'afavorir a especuladors que suposadament generaran riquesa en bé de tots. No m'ho crec, sincerament. 

Un dia ens diuen que urbanitzaran el Guix, l'on demà que faran un parc temàtic religiós a Ses Salines, passat demà que faran un parc temàtic no religiós de 200 hectàrees a Llucmajor, l'altre dia que urbanitzaran Ses Fontanelles, sense comptar el pelotazo (ho he d'escriure en castellà, com no...) de Calvià concedint llicencies a dit per reorganitzar una zona pública segons els interessos singulars d'un determinat grup hoteler. A més, es tornen a classificar desenes d'urbanitzacions protegides per nosaltres, els rojos, a l'hora que es donen llicències per construir vivendes a urbanitzacions no dotades de serveis. El concepte balearització, nascut a les illes per definir una política de destrucció del territori i exportat a la resta del món, està tornant amb força. No sé cap a on anam, no sé quin és el destí que ens té planejat aquesta dreta radical i grisa (com el ciment) que ens governa. El que sí sé és que si continuam així, en pocs anys, no podrem parlar de la illa de la calma, sinó del Hong Kong del Mediterrani. 

La cultura twitter

"Twitear no és escriure, és fer graffitis amb signes de puntuació"

Diàleg de la pel·lícula Contagion (2011).

De cada cop estam immersos en la cultura del breu. Twitter, amb els seus 140 caràcters, n'és el màxim exponent. És això periodisme? I escriptura? Es pot considerar el microblogging una forma de literatura o periodisme? Tot el ben fet necessita el seu temps, i la seva dedicació. Difícilment es poden resumir coses importants en tant poques lletres i, el resultat final, sol ser una mediocritat lingüística i periodística. Visca la immediatesa, però fora perdre mai el gust per la lingüística i la literatura. 

Jobs a Standford

"No us deixeu atrapar pel dogma que és viure segons els resultats del pensament dels altres.

No deixeu que el soroll de les opinions dels altres ofegui la vostra pròpia veu interior.
I el més important, tingueu el coratge de seguir al vostre cor i la vostra intuïció.
D'alguna manera ells ja saben el que tu realment vols ser.
Tota la resta és secundari".

Steve Jobs, fundador d'Apple Computer i Pixar, discurs a la cerimònia de graduació d'Standford de l'any 2005.

Reduir despesa, 4 propostes

Davant les retallades que està duent la dreta, tant la dreta del PP, com la del PSOE, ara que vénen les eleccions generals, vull fer una proposta, com a expert en Dret Públic, de reestructuració del sistema institucional espanyol per reduir dèficit (ara que això sembla el més important). Propòs suprimir 4 institucions, reconegudes constitucionalment que, al meu parer, són totalment inútils, i que es podrien eliminar fora que passés absolutament res. 

D'aquesta manera, propòs eliminar las següents institucions:

- La Corona (Títol II de la Constitució).

- El Senat (Títol III)

- Les Diputacions Provincials (Títol VIII)

- Els Delegats del Govern (Títol VIII).

No sé quants de centenars de milions d'euros suposaria eliminar aquestes institucions, però sí que sé que, tal i com estan configurades, no aporten res que no puguin fer altres ja existents. Les funcions del Cap d'Estat les pot fer el Cap de Govern. Les funcions del Senat les pot fer el Congrés. Les funcions de les Diputacions Provincials les Comunitat Autònomes i les Mancomunitats. I, per últim, les funcions dels Delegats del Govern els Consellers d'Ijnterior de cada Comunitat Autònoma. Enlloc de retallar drets socials, comencem a debatre retallar institucions que, al meu parer, a dia d'avui són totalment inútils. 

Terra i llibertat

Una de les millors escenes de cinema polític dels darrers 20 anys:

"...vamos a dejarlos en la tierra, pero esta tierra ahora nos pertenece compañeros, y de aquí tenemos que sacar la fuerza para seguir luchando, porque la batalla es larga y son muchos, pero nosotros somos muchos más, siempre seremos muchos más, el mañana es nuestro compañeros. La lucha continúa, no pasarán, nosotros pasaremos..."