Orgull anticonstitucional

"El major honor de la meva carrera política fou no haver votat la constitució"

Heribert Barrera, dixit.  In memoriam.

Aquest passat cap de setmana ens va deixar un patriota, Heribert Barrera. És cert que es pot discrepar d'alguna de les seves postures polítiques, però sempre va ser una persona que va dir el que pensava, sense importar-li ser "políticament correcte". D'aquest tipus de personatges, com n'Heribert o en Vázquez Montalbán, per posar un altre exemple, de cada cop en queden menys. Una mala notícia per a la llibertat d'expressió i per a la salut democràtica del nostre País. La valentia intel·lectual, malauradament, no sol donar prebendes institucionals, i són d'admirar les persones que, des de la llibertat d'opinió, diuen sempre el que pensen. 

Reforma constitucional

En 24 hores, el bipartidisme PP-PSOE ha arribat a un acord per reformar la Constitució. Dúiem 33 anys esperant, semblava que la Constitució era un text bíblic intocable, i, ara, en 24 hores, resulta que s'ha acordat revisar la Constitució, i que en menys d'un mes i mig estarà canviada. El motiu del "miracle"ha estat que els que ens governen vertaderament (i que no hem votat, visca la democràcia!), Àngela Merkel i Nicolas Sarkozy, han decidit que s'ha de posar una clàusula constitucional d'endeutament màxim. En aquest món del capitalisme feudal, allò que ordena un senyor feudal, els seus súbdits ho han d'obeir ipso facto, i així ho estan fent els súbdits espanyols, popular i "socialistes". M'enrecord que ara fa 7 anys, en José Luís Rodríguez Zapatero va presentar un projecte seriós de reforma constitucional: volia constitucionalitzar el nom de les autonomies, reformar el Senat, eliminar la discriminació de la dona en la successió hereditària a la Corona, i la menció constitucional a la Constitució europea (sí, sí, la Constitució europea, aquell OJNI que un bon dia va aparèixer, i un altre desaparèixer...). Ara, després de 7 anys d'inactivitat i projectes frustrats de reforma, en 24 hores resulta que volen constitucionalitzar els límits de dèficit i despesa pública que fixa Brussel·les (és a dir, na Merkel i en Sarkozy). Tot per procediment d'urgència, sense debat, botant-se la discussió parlamentària en comissió, i trepitjant a tot aquell que es posi per endavant. És aquesta una reforma que, a més, esclafa el principi d'autonomia pressupostària autonòmica i local, trencant el lleuger equilibri territorial aconseguit en el pacte constitucional. Esperem que, com a mínim, hi hagi un grup de diputats o senadors que, renunciant al sucós dels seus privilegis, tinguin la valentia democràtica d'exigir un referèndum, a celebrar el mateix dia de les eleccions, per aprovar la reforma. Necessitam 35 diputats o 26 senadors valents. Esperem aconseguir-los. 

Una nova temporada

Ha començat una nova temporada a l'Atlètic Balears. Avui tocava derbi amb el Manacor, hem guanyat, 2 a 0, una bona notícia (cosa gens habitual que hi hagi bones notícies a l'Atlètic). Per primera vegada en molt de temps començam una temporada amb il·lusió els balearicos. Es parla molt de què enguany és el gran any, i que podem pegar el bot a Segona A (categoria que no trepitjam des de els anys 60). Al Club hi duc tota la vida, soci des de sempre i directiu des de el 2004. Un club amb qui ja porto, com a directiu, 3 ascensos, 1 a Tercera Divisió, i 2 a Segona B. El Club és, en certa mesura, un element més de la meva vida. Així, quan comença a rodar la pilota em ve al cap la imatge del meu padrí matern, amb qui, des de petit, anava cada diumenge a l'Estadi. Entre la nostàlgia, em vénen al cap també altres grans amics balearicos també finats: en Miquel Arnáiz, don Joan Marí, en Tolo Ruberts, tants i tants, que físicament ja no ens acompanyen, però que, des de allà a on estiguin, segur que duen la samarreta blanc-i-blava i segueixen amb nirvis i patiment (que seria dels balearicos sense patiment) els partits i tenen marcat al calendari amb un rotllo la data en què jugarem aquesta temporada en contra del Mallorca. Enguany ens haurem de conformar en jugar en contra del Mallorca "B", cosa que no esperàvem d'inici, ja que els barralets varen comprar a cop de talonari en el darrer moment una plaça després del seu descens a tercera; esperem, en tot cas, que l'any que ve hi hagi el "gran derbi", i ens poguem enfrontar contra el Mallorca "A", a la segona divisió "A" del futbol espanyol.  

Tempesta papal

Una gran tempesta va fer suspendre part de la vigília d'oració, el gran acte central en certa mesura, de la visita papal a Madrid. Fou curiós, ja que durant tot el dia els acampats havien suportat temperatures de més de 40 graus i fou arribar el Papa i començà a ploure de forma tempestuosa. La creu que hagueren aixecat els peregrins va caure, un envelat es vengué abaix ferint a un grup de persones i es banyaren les sagrades formes, impedint que avui milers de persones poguessin combregar. Tot molt simbòlic. Els fenòmens naturals, produïts com a protesta divina, forma part dels textos sagrats, amb eclipsis, tempestes i terratrèmols.Quan de matinada vaig encendre el televisor i vaig veure les imatges me va venir al cap un determinat passatge evangèlic. Així, conta l'evangeli de Sant Lluc (Lc 23, 44-46):

"44 Era ja cap al migdia quan es va estendre per tota la terra una foscor que va durar fins a les tres de la tarda: 

45 el sol s'havia amagat. Llavors la cortina del santuari s'esquinçà pel mig.  

46 Jesús va cridar amb tota la força:

--Pare, confio el meu alè a les teves mans.

I havent dit això, va expirar."

 

No seria aquesta tempesta una protesta divina simbòlica davant uns fausts molt poc apropiats segons la humilitat que predica la doctrina cristiana? Recordem que els que instaren la crucifixió de Crist foren, precisament, sacerdots, escribes i fariseus. I recordem també, davant aquestes grans concentracions públiques, el que diuen els Evangelis: "Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que purifiqueu per fora copes i plats mentre per dins els teniu plens de rapacitat i cobdícia! Fariseu cec, purifica primer la copa per dintre, i així també el defora serà pur" (Mt, 23, 25-26)

Visita papal

Aquests dies tothom parla de la visita papal. És l'aconteixement de l'estiu. Quan veig les posicions, favorables i contràries, a la visita papal em venen al cap les paraules del falangista Agustín de Foxá, que va dir a mitjans del segle passat que els espanyols estan "condenados a ir detrás de los curas, unos con un cirio y otros con un garrote". El clericalisme i l'anticlericalisme ha estat sempre una constant en la política espanyola, amb més o manco intensitat. En aquesta visita, s'han entremesclat elements polítics internacionals, acollint al Papa com un cap d'Estat, amb altres propis d'una activitat privada organitzada per una comunitat de creients. Al marge d'això, s'ha parlat molt de laïcisme. El laïcisme hauria de ser un desideratum de tots, creient o no creients. Així, la separació entre el poder polític i el religiós és la base d'un correcte funcionament d'ambdós. Basta llegir els evangelis per saber que s'ha de donar a Déu el que és de Déu, i al Cèsar el que és del Cèsar. Malauradament a l'Estat espanyol mai hi ha hagut cap gran revolució liberal que separi ambdós àmbits, tal i com ha esdevingut a altres països. En tot cas, recordar que les teocràcies, siguin del signe que siguin són un gran perill per a la llibertat humana, i, sinó, mirau el que passa al món àrab. Donem gràcies per no viure en una societat així.  

Caos governatiu

Pels seus fets les coneixereu, diuen els evangelis. El nou govern ja dona mostres dia a dia de la seva manera d'actuar i a la primera situació de conflicte ja ha mostrat les cartes. La vaga del transport discrecional organitzada per USO i per organitzacions sindicals independents ha estat una bona mostra del caos governatiu que patim. Quan s'ha originat la vaga, el govern se n'ha donat compte, oh sorpresa, que amb la seva imatge de suposada eficiència, havia suprimit la Conselleria de Treball. Clar, sense Conselleria de Treball (això de crear llocs de feina, prevenir riscos laborals, autoritzar acomiadaments a través d'EROs, etc. no és el suficientment important, com és obvi, per tenir una conselleria pròpia), qualcú havia de intentar evitar una vaga que podia fer malbé mitja temporada turística. Davant la inexistència d'un conseller de treball, què fa el president? Idò de bones a primeres dóna una roda de premsa en la qual diu que la vaga és una "absoluta vergüenza" (ho va dir en castellà, com és obvi). Ja seria censurable que un president d'un govern democràtic qualifiqui de vergonya l'exercici legítim d'un dret constitucional, però així anam en quant a atacs als drets fonamentals. Després de dir que era de "vergüenza", es va posar, en pla John Wayne, a arreglar com a bon "jefe", ell mateix el problema. Va fracassar. I què fa després? Idò el lògic hagués estat cedir la negociació a la Directora General de Treball i Seguretat en el Treball, la menorquina Juana María Camps i, en el seu defecte, el Director General de Transpors, el Sr. Iriarte. Idò no, resulta, pel que llegesc, que davant la catàstrofe de la vaga, es va anar a cercar a la Directora General de Professorat, que, pel que es veu, havia estat a la Conselleria de Treball durant l'època Matas, i fou finalment ella qui va negociar amb els sindicats. Aquesta senyora, a qui el Diario de Mallorca la qualifica en el seu titular d'avui com la "mujer de rojo", se li va encomanar pel President, davant la ineficiència prèvia dels responsables polítics que havien tractat el cas, que solucionés la crisi. Segons el mateix diari, l'esmentada senyora va aconseguir el que no havien aconseguit prèviament ni els responsables de les àrees implicades ni el propi President. I de quina manera es va negociar l'acord? Segons diu el propi diari, de la següent forma: "Subida a unos tacones y embutida en un traje rojo corto y ceñido, ayer maniobró in extremis a las puertas del Consolat. Mezcló firmeza y compadreo para impedir que empresarios y sindicalistas se escaparan con el hacha desenterrada". Sense comentaris, ni sobre el to del diari, ni sobre l'escena que es degué veure. Idò, ja ho tenim, la responsable del professorat negociant amb els sindicalistes del transport a les portes del Consolat. A n'això sen diu organització i bona gestió. Ara supòs que negociarà els interitnatges del professors el Director General d'Agricultura, i les guàrdies dels metges i infermers el Director General de Ports. Visca l'eficiència i la bona gestió del govern ultraliberal den Bauzá!

Capital humà

De cada 100 aturats que hi ha a les Illes Balears, només 4,8 tenen estudis universitaris. Tot plegat demostra les greus mancances formatives que té aquest País. Amb uns índexs de fracàs escolar que fan feredat, i amb una manca de capacitació professional de bona part dels nostres aturats, es planteja un futur no gens optimista. En aquesta època de la tècnica a ultrança el patrimoni d'un País es valora fonamentalment en la formació dels seus habitants. Així, la capacitat tecnològica d'un determinat territori unida a una població formada és sinònim de riquesa. El know-how és a dia d'avui un bé immaterial que defineix la riquesa o pobresa de les nacions.

I què fan els nostres governants populars davant aquesta situació? Idò la resposta és clara: reduir la inversió en educació. Els numerus clausus s'han estès a gairebé totes les carreres universitàries, i, a FP, la demanda desborda de molt el número de places existents. Ara ja no és que els nostres joves no vulguin estudiar, sinó que molts de joves que volen estudiar no ho poden fer degut a què no hi ha places per fer-ho. Si no es fa un pensament, i es canvia l'ordre de prioritats, ens espera un futur molt negre.      

Good bye jústicia social!

El nou Govern de JR Bauzá està mostrant les seves cartes. Dins la marca ultraliberal que els caracteritza acaba d'anunciar que davallarà a menys de la meitat els ajuts a les ONGs que atenen els sector més desvalguts de la societat. En total, es deixaran de pagar més de 133 milions d'euros. Quan parlam d'ONGs estam parlant des de l'atenció als sense sostre que dóna Caritas, fins als Metges del Món que atenen amb les seves furgonetes a les prostitutes de la Porta de Sant Antoni i als drogoaddictes de Son Banya. Com veis, li espera un mal futur a la justícia social a les Illes Balears. 

Curiosament, a n'aquestes retallades se li afegeix un anunci més que simptomàtic del nou tarannà governamental: vol aprovar una llei per fer grans esdeveniments esportius (bàsicament vela i regates) amb doblers públics. Per això sí que hi ha doblers. Evidentment, entre fer-se fotos amb la família reial damunt un vaixell d'una desena de milions d'euros, i subvencionar als metges que donen xeringues als drogoaddictes no hi ha color. Una cosa te glamour i et permet sortir a l'HOLA, i l'altra no.