13 d’agost 2011

Caos governatiu

Pels seus fets les coneixereu, diuen els evangelis. El nou govern ja dona mostres dia a dia de la seva manera d'actuar i a la primera situació de conflicte ja ha mostrat les cartes. La vaga del transport discrecional organitzada per USO i per organitzacions sindicals independents ha estat una bona mostra del caos governatiu que patim. Quan s'ha originat la vaga, el govern se n'ha donat compte, oh sorpresa, que amb la seva imatge de suposada eficiència, havia suprimit la Conselleria de Treball. Clar, sense Conselleria de Treball (això de crear llocs de feina, prevenir riscos laborals, autoritzar acomiadaments a través d'EROs, etc. no és el suficientment important, com és obvi, per tenir una conselleria pròpia), qualcú havia de intentar evitar una vaga que podia fer malbé mitja temporada turística. Davant la inexistència d'un conseller de treball, què fa el president? Idò de bones a primeres dóna una roda de premsa en la qual diu que la vaga és una "absoluta vergüenza" (ho va dir en castellà, com és obvi). Ja seria censurable que un president d'un govern democràtic qualifiqui de vergonya l'exercici legítim d'un dret constitucional, però així anam en quant a atacs als drets fonamentals. Després de dir que era de "vergüenza", es va posar, en pla John Wayne, a arreglar com a bon "jefe", ell mateix el problema. Va fracassar. I què fa després? Idò el lògic hagués estat cedir la negociació a la Directora General de Treball i Seguretat en el Treball, la menorquina Juana María Camps i, en el seu defecte, el Director General de Transpors, el Sr. Iriarte. Idò no, resulta, pel que llegesc, que davant la catàstrofe de la vaga, es va anar a cercar a la Directora General de Professorat, que, pel que es veu, havia estat a la Conselleria de Treball durant l'època Matas, i fou finalment ella qui va negociar amb els sindicats. Aquesta senyora, a qui el Diario de Mallorca la qualifica en el seu titular d'avui com la "mujer de rojo", se li va encomanar pel President, davant la ineficiència prèvia dels responsables polítics que havien tractat el cas, que solucionés la crisi. Segons el mateix diari, l'esmentada senyora va aconseguir el que no havien aconseguit prèviament ni els responsables de les àrees implicades ni el propi President. I de quina manera es va negociar l'acord? Segons diu el propi diari, de la següent forma: "Subida a unos tacones y embutida en un traje rojo corto y ceñido, ayer maniobró in extremis a las puertas del Consolat. Mezcló firmeza y compadreo para impedir que empresarios y sindicalistas se escaparan con el hacha desenterrada". Sense comentaris, ni sobre el to del diari, ni sobre l'escena que es degué veure. Idò, ja ho tenim, la responsable del professorat negociant amb els sindicalistes del transport a les portes del Consolat. A n'això sen diu organització i bona gestió. Ara supòs que negociarà els interitnatges del professors el Director General d'Agricultura, i les guàrdies dels metges i infermers el Director General de Ports. Visca l'eficiència i la bona gestió del govern ultraliberal den Bauzá!