Article publicat al Diario de Mallorca el proppassat dilluns dia primer d'octubre de 2006:
Un nou curs universitari
Antoni Bennàssar Moyà
L’any 1995 ingressava per primera vegada a la Universitat de les Illes Balears en qualitat d’alumne. Han passat ja més d’onze anys, i durant aquest temps he tingut l’oportunitat d’anar passant per diferents fases de la vida universitària. En primer terme, alumne de la llicenciatura de Dret, seguidament, alumne de doctorat i becari d’investigació, i durant els darrers anys, professor a l’àrea de Dret Constitucional. Així, el darrer decenni de la meva vida, llevat d’una breu etapa en què em vaig veure obligat a guanyar-me les sopes fora de la UIB, ha estat marcat per la vinculació a la institució universitària. Una institució universitària que comença enguany un nou curs a les Illes Balears i a la resta de l’Estat espanyol amb la necessitat obligada de canviar importants elements del funcionament.
El nou curs universitari s’inicia amb una sèrie de reptes que haurem d’afrontar, en major o menor grau, tots els que estam a la nostra universitat. El nou any acadèmic vindrà marcat, segons la meva opinió, per quatre grans fites: la implantació de l’espai europeu d’educació superior, la reforma de la Llei orgànica d’universitats (LOU), i les eleccions al Rectorat de la UIB i a la comunitat autònoma de les Illes Balears. La implantació de l’espai europeu d’educació superior ja ha suposat i suposarà, sens dubte, canvis importants en la manera d’entendre les titulacions i la docència universitària. És un repte que hauran d’afrontar amb decisió professors, alumnes i gestors polítics universitaris. Així, entram en una nova etapa en la qual la manera tradicional d’entendre les classes i la docència és posada en dubte. A més, la implantació dels nous plans d’estudis i titulacions adaptats a les directrius de la Declaració de Bolonya va paral·lela al procés de reforma de la LOU que just ara s’ha començat a tramitar al Congrés dels Diputats. D’aquesta reforma, em centraré en un apartat que m’interessa especialment: l’accés a la carrera docent universitària. L’actual LOU, aprovada a finals de l’any 2001, canvià substancialment les formes d’accedir a la docència universitària. Es varen introduir les denominades «acreditacions», que eren necessàries per poder concursar a contractes laborals de docent, i per guanyar places funcionarials s’havia de passar prèviament per la denominada «habilitació nacional». Aquest sistema ha trasbalsat les universitats espanyoles; però no ha acabat, sinó que s’ha agreujat, un problema endèmic: la precarietat dels joves professors i investigadors. La trajectòria docent a Espanya d’un investigador en fase de formació es perfila a dia d’avui com una interminable carrera de resistència i obstacles que ve completada amb qualque mina antipersona deixada pel camí. El sistema actual marca un camí per als joves investigadors que passa per estar alguns anys de becari d’investigació i, si hi ha sort, poder passar a una etapa de vuit anys en la qual el professor en formació ocuparà dues figures contractuals: la de professor ajudant i la de professor ajudant doctor. Durant aquest període, que s’apropa als deu anys, els joves professors cobren uns sous que oscil·len entre els 900 i 1.200 euros al mes. Acabada la fase de formació, ningú no assegura un lloc de treball estable al docent. El professor haurà d’intentar accedir aleshores a una plaça laboral de contractat indefinit guanyant un concurs oposició després que una agència «de qualitat» li hagi «acreditat» el seu currículum. En tot cas, el concurs només es produirà a la seva universitat si hi ha necessitats docents, disponibilitat pressupostària i voluntat departamental de fer-lo. Tot plegat fa que quedar a la institució universitària esdevingui una opció laboral molt poc engrescadora per a un jove amb bon currículum. Aquesta situació, segons el meu punt de vista, s’ha de canviar, i la reforma de la LOU que s’afrontarà durant aquest any ha de ser necessàriament la primera passa.
S’ha de fer esment, finalment, que el nou curs vindrà marcat també pel calendari electoral. Durant el curs 2006-2007 viurem eleccions a la comunitat autònoma, al Rectorat de la Universitat de les Illes, i fins i tot eleccions sindicals. Aquests processos poden suposar canvis de persones i polítiques en els òrgans directius de les institucions esmentades. Seran els nous gestors, en tot cas, els que hauran d’administrar durant els propers quatre anys els difícils reptes que suposa una universitat en profund procés de canvi i que presenta a dia d’avui en determinats àmbits, com el del jove professorat, mancances importants.
