El sentit de la vida segons Schopenhauer

"Estimar és essencialment sofrir, i com viure és estimar, tota la vida és per essència dolor. Quant més elevat és l'ésser, més sofreix... La vida de l'home no és més que una lluita per l'existència amb la certitud de resultar vençut [...] És una història natural de dolor, que es resumeix així: estimar sense motiu, sofrir sempre, lluitar de continu, i després morir... i així successivament pels segles dels segles, dels segles fins que el nostre planeta es faci bocins".

Arthur Schopenhauer, en la seva obra Parerga i Paralipómena.

Schopenhauer es fa ver famós en el món de la filosofia per la que seria, gairebé, obra pòstuma Parerga i Paralipómena. En ella  es tracten múltiples temes, de forma força heterogènia i molt poc cartessiana. Es desprèn, en gairebé tota ella, una visió pessimista de l'antropologia humana i del destí de l'home. Crec que aquest fragment, que llegia durant aquestes festes, mostra força bé la síntesi de bona part del seu pensament. El dia a dia, la quotidianitat, ens menja en ocasions, i, durant les festes, com aquestes de Pàsqua, intent aprofitar per llegir textos de filosofia i teologia que et duen a pensar sobre les grans preguntes transcendents que han guiat el destí humà. Schopenhauer, és un dels meus filòsofs favorits (tot i que em consider hegelià, contradiccions internes meves...), i, sens dubte, aquesta cita (una de les seves més conegudes) m'agrada força ja que en un món el qual el materialisme consumista i la publicitat ens diuen que hem de ser feliços per decret, convé reflexionar sobre la infelicitat i, sobretot, enrecordar-nos d'aquells que, per diferents motius, ho passen malament, i sobre el sofriment que està força estès pel món.  

14 d'abril

Ahir tingué lloc a la Plaça de Cort de Palma un acte en record del que va representar la II República. Ara fa 80 anys va arribar amb alegria, després d'unes simples eleccions municipals, tot un canvi de règim. La República, tot i les seves mancances, fou una onada fresca de llibertat. Arribava el règim republicà enmig d'un Estat que mantenia reductes del feudalisme, amb el caciquisme predominant en molts d'àmbits, i amb una societat analfabeta i sotmesa al jou permanent de la pobresa. La Constitució republicana començava dient, en el seu article 1, que Espanya es constituïa en una República democràtica de treballadors de tota classe, que s'organitzava en règim de llibertat i justícia. La referència als treballadors ja deia molt de l'orientació ideològica del nou règim, donant el màxim protagonisme a un col·lectiu, els dels treballadors, que mai havien estat res en la història de l'Estat espanyol. En determinats aspectes, la Constitució de 1931 era molt més avançada que no l'actual de 1978. Així, l'article segon establia, de forma clara i rotunda, que "tots els espanyols són iguals davant la llei". Per la seva part, l'article tercer, que l'Estat espanyol no té religió oficial. Com es veu, no s'incorria en eufemismes embullants com el terme "aconfessionalitat" que empra l'actual Constitució. A més, es determinava, de forma expressa, que Espanya renunciava a la guerra com a instrument de política nacional (art. 6). El republicanisme no tan sols es donava amb l'absència d'un monarca, sinó que l'article 25 establia, de forma clara, que l'Estat no reconeixia ni distincions ni títols nobiliaris. Així, el republicanisme és una ideologia que no tan sols esta en contra de l'existència d'un rei com a cap d'Estat, sinó que, i fonamentalment està en contra de qualsevol privilegi o discriminació per raó de naixement i, per tant, en tot règim republicà no tan sols s'ha d'abolir la Corona, sinó també tots els títols nobiliaris que li són adjacents. Aquesta premissa igualitària no es pot oblidar mai.   

Lectura dels articles de la Constitució Republicana a la Plaça de Cort (14/04/2011)

Desamor per sms

 "Según el último estudio masivo al respecto, el 43 por ciento de las mujeres y el 27 por ciento de los hombres han sido despachados en alguna ocasión por sus parejas vía un gélido mensaje de texto telefónico. La disparidad de los porcentajes no implica que los hombres superen en insensibilidad a las mujeres, sino que los varones mienten más y se resisten a confesar sus fracasos. Aunque nadie me ha encuestado, no figuraría en esa estadística porque mis parejas siempre han querido contemplar mi desesperación en vivo."

Matías Vallés dixit en un article titulat "Despedir al amor por sms";

La frase típica és que les noves tecnologies estan canviant de manera radical la manera de comportar-nos. De totes formes, s'ha de dir que el resultat de les estadístiques presentades per Matías Vallés impliquen, en el fons, una nova manera de relacionar-se que, al marge d'internet i la telefonia mòbil, ve marcada per la insensibilitat. L'egoisme i l'hedonisme que caracteritza l'actual societat capitalista té la seva translació a àmbits molts diversos. Així, el reflex de l'egoisme en la nova manera de comportar-se de les persones en la seva vida diària és el cinisme davant tercers. D'aquesta manera, la gran majoria de la població mira única i exclusivament per un mateix, fora importar-li el més mínim si les seves accions, siguin aquestes preses en l'àmbit professional, amical o afectiu, poden fer mal o no a terceres persones. I aquest radical canvi antropològic, no ho oblidem, és molt més profund que una simple evolució tecnològica.