Llengua, dretes i esquerres

Molt trist que els president de tots els mallorquins assumeixi les tesis dels seus socis d'extrema dreta (VOX) i afirmi que el català ha estat "imposat" per "la izquierda". La única llengua imposada des de 1715 a les Illes Balears ha estat la castellana.

Gabriel Cañellas va aconseguir un consens lingüístic amb l'Estatut primer i la Llei de Normalització després que, ara, els seus nets ultres estan destruint totalment. A més, crec que és un greu error del PP identificar el català com a la llengua "de les esquerres". És més, he analitzat, des de fa anys, molts dels discursos de Gabriel Cañellas en la seva època de president i jugava obertament a identificar de forma populista als mallorquins amb el PP, relegant al PSOE i a les esquerres en general com els partits dels "forasters". Aquesta actuació de Cañellas no era improvisada, sinó que pretenia entroncar amb el conservadurisme caciquil rural d'arrel maurista, que durant segles ha controlat a la part forana de Mallorca, i que tant bé ha estudiat científicament la historiadora Dra. Isabel Peñarrubia.

Ara, els seus nets ideològics, de la mà de l'extrema dreta espanyolista, en part mossona i en part botifler, han invertit la tendència, i pretenen identificar el castellà amb la llengua "de les dretes" i el català propi com un reducte només defensat per les esquerres. És aquest un viratge ideològic de profundes conseqüències que haurem de veure com es trasllada al futur de la llengua i del País. 

Periko Solabarria

El dia de Sant Joan de 2015, tal dia com avui de fa 8 anys, moria Periko Solabarría. Fill d'un miner i una criada, fou ordenat sacerdot catòlic. Periko va compatibilitzar sempre la tasca sacerdotal amb la feina d'obrer (feia de picapedrer) i l'activisme polític. Se'l considera un dels pioners del moviment denominat de "curas obreros" a l'Estat espanyol. A l'any 1969 fou empresonat per primera vegada pel que va dir durant una predicació durant la missa. A partir d'aquí, fou empresonat en repetides ocasions per la seva activitat d'oposició, des d'un catolicisme marxista, a la dictadura franquista. Membre històric de l'esquerra abertzale fou diputat al Congreso de los Diputados dues legislatures. Des de la seva mort, el seu memorial rep constant atacs de l'extrema dreta.

Periko sempre dia que preferia trepitjar el fang que les moquetes, ja que, el fang, com a mínim deixa petjada... ah, i que només el peixos mort, naveguen seguint la corrent. 

Jaime Bueno, company

Mentre altres en matèria de memòria històrica es feien les fotos, Jaime Bueno feia les lleis i la feina callada. Avui, al tanatori de Son Valentí durant a l'acte d'acomiadament den Jaime, li recordava al gran camarada Miguel Mascaro Carrera que, per mi, hi ha una imatge den Jaime Bueno que tenc gravada i que el retrata. Recordo, com si fos avui, el dia en que entregaren a les famílies els cossos de la "fossa dels mariandos", la primera fossa oberta a Balears. En aquell acte, mentre molts de politicuchos i suposats "activistes" de la societat civil es feien fotos, Jaime, 50 metres enfora de l'acte i tot sol, mirava emocionat l'escena intentant passar desapercebut. Així era en Jaime. Mai va intentar cercar cap tipus de protagonisme, tot i que és el gran pare a l'ombra de la política de memòria històrica a les Illes Balears. I crec que tots el que, d'alguna manera, hem donat una mà en matèria de memòria històrica, ara que ja no hi és, li hem de reconèixer. 

Al marge de la política de memòria històrica, Jaime fou un gran defensor dels drets humans. Ajudant com advocat, des de l'anonimat, als més humils sens que ningú ho sabigués. Jaime sabia que els immigrants són els grans esclaus del sistema capitalista. Per això, les va ajudar sempre. I bo també és recordar-ho, precisament avui, en que l'extrema dreta xenòfoba ha ocupat la segona institució de les Illes Balears.

La candidatura Frankenstein

 La candidatura Frankenstein:

Sembla que, pendent d'una assemblea confirmatòria per part de MÉS per Mallorca (que es celebrarà dia 6 de juny), està pràcticament feta la coalició per les generals, que es venia cuinant des de fa molt d'amagat, i que unirà a "Ara Més - Unidas Podemos - Movimiento Sumar". El nom "Ara Més - Unidas Podemos - Movimiento Sumar" ja és tota una declaració d'intencions: una mescla frankenstein d'organitzacions i d'idiomes.

Sorprèn, que "Ara MÉS" s'aliï amb una organització que ha quedat pràcticament extraparlamentària a les Illes Balears (Unidas Podemos). Hem de recordar que "Unidas Podemos", a les recents autonòmiques i "insulars", ha quedat fora de totes les assemblees llevat de mig diputat obtingut a Menorca, diputat que haurà de compartir amb Esquerra Unida mitja legislatura. Així, UP no té cap conseller insular, i només té 0,5 diputats al Parlament de les Illes Balears. I, curiosament, la diputada (per Menorca) que compartirà escó amb EU, ha estat una dissident profundament crítica des de fa anys amb la direcció de UP a les Illes Balears. En quant al "Movimiento Sumar" és tota una incògnita, ja que el partit té, a dia d'avui, 5 dies de vida (es va fundar el partit dilluns passat). No coneixem el seu programa electoral, ni tampoc els seus dirigents, més enllà de la seva presidenta Yolanda Díaz.

Davant el pacte de "Ara MÉS" amb Podemos, em queden mil incògnites: quin serà el programa electoral? hi haurà òrgans de direcció conjunta més enllà de les eleccions? en cas de conflicte d'interessos, els representants obtinguts, com votaran? qui, i com, pagarà la campanya?

Sembla, en tot cas, que només importa a qui col·locaran de cap de llista i la persona/es que podran estar 4 anys cobrant una nòmina a càrrec del Congreso si van bé les eleccions. De totes formes, trob menyspreable, la forma com s'ataca per part de MÉS a la figura dels independents en política, i que se'ns compari als que ho som, amb la "desastre" (sic) que fou Sonia Vivas; i tot per defensar als polítics "professionals" (el que porten mitja vida vivint de la política) i no fer "experimentos raros". Simplement recordar que dos dels millors diputats de la història del Congrés espanyol foren independents: Uxue Barkos (Nafarroa Bai) i, el gran i estimat, José Antonio Labordeta (Chunta Aragonesista).

El bou de Montaura

 A finals del segle XVIII es va trobar, per casualitat, un santuari talaiòtic al puig de Montaura, pertanyent a terrenys de la possessió de Massanella (Mancor de la Vall). A dita troballa hi aparegueren 7 valuoses figures talaiòtiques i romanes. El 30 de març de 1803 dites figures foren entregades pel polític absolutista foraster Juan Pérez Villamil a la "Real Academia de la Historia", amb seu a Madrid. Des d'aleshores, s'ha perdut el rastre de dites figures; i, només, se n'han pogudes recuperar dues dins la Real Academia, que incorpor al post, amb fotos del historiador (i investigador sobre aquest tema), Dr. Aramburu-Zabala. Cap institució mallorquina, començant pel Consell de Mallorca, ha investigat aquest tema, i, el que és meu greu, no ha reclamat tampoc el retorn de dites figures a Mallorca, lloc d'on foren espoliades i enviades a la metròpoli. Els "bous de Costitx" no són els únic bens patrimonials talaiòtics espoliats i que romanen ara a Madrid.