30 de març 2009
28 de març 2009
Receptar i prendre
Avui el Consell de Govern ha aprovat l'exigència d'un nivell mínim, mínim (el "B") de català a tots els funcionaris de l'àmbit sanitari. És inclús un nivell inferior a l'exigit pel primer pacte de progrés a tots els funcionaris de grau mitjà i superior de la Comunitat Autònoma. La dreta, com quasi sempre, s'ha posat les mans al cap davant una mesura igualitària envers la nostra llengua. És un dret bàsic de tot pacient el fet de ser atès amb la seva llengua, i més si aquesta és la pròpia i oficial del País. A l'espanyolisme no li sembla bé aquesta mesura, i diu que no hi haurà cap metge que vulgui fer feina a les Balears, i que el veritablement important és que el professional sàpiga de medicina, no la llengua que parli. Estaria bé que s'apliqués aquesta mateixa tesi al conjunt de l'Estat i que es permetés que a Madrid i Badajoz hi hagués metges i infermeres contractats de nacionalitat estrangera que no sapiguessin dir ni una paraula de castellà. Així, per ventura, els espanyolistes sabrien el que sentim nosaltres quan veim els nostres drets lingüístic trepitjats. Tal vegada se n'adonarien que, en matèria lingüística, no és el mateix receptar que prendre .
26 de març 2009
La llei penal juvenil
Article aparegut al Diario de Mallorca el dimarts 10 de març de 2009, pàgina 28:
Des de la darrera campanya electoral a les eleccions generals, s´ha posat en entredit el funcionament del sistema penal juvenil, i s´ha arribat a defensar la rebaixa de l´edat penal a dotze anys. En qüestions que afecten aspectes tan delicats per a una societat com és el dret penal i, en especial, si fa referència als menors d´edat, la prudència hauria de ser la tònica per part dels responsables polítics. Malauradament, en els darrers temps la cosa no ha anat així. El model de sistema penal actual, democràtic i de dret, ha estat un dels grans avenços del món occidental. La superació de la llei del talió, de la venjança entre particulars, dels linxaments populars contra presumptes culpables o innocents que tenien la mala sort de passar per allà, ha estat el que ha permès construir un model de democràcia parlamentària representativa fonamentada en el respecte a la llei i al sistema administratiu de justícia. Així, a les facultats de dret se sol explicar als alumnes que volen ser advocats i s´acaben d´incorporar a la carrera que el dret neix precisament per a això, per evitar la violència privada entre particulars quan hi ha disputes, i que sigui un tercer respectat per tots, l´Estat, l´encarregat d´impartir justícia. Construir un model punitiu revengista que només vulgui castigar el delinqüent sense intentar reinserir-lo a la societat és un greu error i parteix d´un model de dret penal propi del segle XVIII.
La Constitució espanyola de 1978, tan clamada i lloada en determinats discursos polítics, és obviada intencionadament en d´altres. Així, s´ha de recordar que l´article 25 de l´actual text constitucional estableix clarament que qualsevol mesura privativa de llibertat ha d´anar orientada a la reinserció i a la reeducació social. En matèria de dret penal juvenil, la qüestió és, a més, especialment delicada. S´ha de partir de la premissa que cada menor d´edat que comet un fet delictiu representa un fracàs notori de la societat en conjunt. Darrere cada infant o jove que delinqueix hi sol haver un adult que l´ha instigat a fer-ho o, en moltes ocasions, un passat negre de dolor i abandonament que l´ha dut a situar-se fora de la llei. La manca de referents paternals o el fet d´haver crescut en un ambient social desestructurat poden impulsar molts de menors cap al camí de la delinqüència. Així, en matèria de menors d´edat, la feina de l´Administració s´ha dividit des de sempre en dos camps: la protecció (actuació sobre menors desvalguts) i la denominada antigament reforma (actuació sobre menors que han comès actes delictius). Jo pens, i de cada vegada més, que per disminuir la feina de la mal anomenada històricament reforma és imprescindible augmentar els esforços en matèria de protecció. Tot allò que no ens gastem a protegir els menors que es troben en situacions familiars i socials difícils ens ho haurem de gastar després en centres socioeducatius de compliment de mesures de justícia penal juvenil.
Hem de desmentir, per acabar, el discurs demagog que, aprofitant-se de la ignorància jurídica de la gent, afirma que a un menor no li passa res si comet un acte delictiu. La Llei orgànica 5/2000, de 12 de gener, regula la responsabilitat penal dels menors d´edat. A qualsevol menor de divuit anys i major de catorze que comet un delicte, se li aplica el règim penal establert en el títol segon de la Llei orgànica. Les mesures punitives van des de l´internament en règim tancat en un centre de menors fins a la realització de les activitats reeducatives (per exemple, treballs en benefici de la comunitat) que el jutge consideri pertinents (article 7). L´elecció de la mesura, la fa el jutge de menors, amb intervenció del ministeri fiscal i havent escoltant prèviament l´equip tècnic dels jutjats. Si els fets són greus, se´n decreta l´internament en un centre tancat, d´on el menor intern sortirà en haver complit la condemna, quan el jutge revisi la mesura i sigui substituïda per una de llibertat vigilada, o quan ingressi a presó, per ordre judicial, una vegada superada la majoria d´edat. La tasca educativa dels professionals del centre s´encamina a tornar el jove pel bon camí, amb tallers ocupacionals, classes de formació reglada i tot un seguit d´activitats destinades a dur a terme un procés de reinserció social del menor infractor. Tot això sense oblidar que un centre d´internament en règim tancat és un lloc on s´aplica un règim disciplinari rígid i estricte. Que ningú escolti els discursos maniqueus que afirmen que els centres socioeducatius de règim tancat són una espècie de colònies d´estiu: l´internament del menor va destinat a reeducar-lo, sens dubte, però també li serveix perquè vegi les conseqüències negatives que impliquen els actes que violen el sistema punitiu de l´Estat. Així, és extremadament dur per a un jove, avesat a fer el que vol en la majoria d´ocasions, que se´l privi de la seva llibertat, valor polític suprem de qualsevol ciutadà. D´aquesta manera, l´internament és probablement un escarni molt important que li permetrà veure que si no canvia la seva actitud acabarà sent, el dia de demà, un usuari habitual de les presons d´adults.
Intentant resumir el contingut d´aquest article, convé afirmar que la justícia penal juvenil és una qüestió complexa i difícil, que constitueix un element cabdal per a l´estabilitat de qualsevol sistema social. En matèria penal, i en especial en matèria penal juvenil, s´ha de fugir dels grans titulars de premsa i de les respostes simplistes i grandiloqüents, tot recordant sempre que qualsevol reforma del sistema ha de ser estudiada amb profunditat i cautela, i mai no s´han de prendre decisions legislatives de manera impulsiva o seguint la passió d´un cas concret.
Des de la darrera campanya electoral a les eleccions generals, s´ha posat en entredit el funcionament del sistema penal juvenil, i s´ha arribat a defensar la rebaixa de l´edat penal a dotze anys. En qüestions que afecten aspectes tan delicats per a una societat com és el dret penal i, en especial, si fa referència als menors d´edat, la prudència hauria de ser la tònica per part dels responsables polítics. Malauradament, en els darrers temps la cosa no ha anat així. El model de sistema penal actual, democràtic i de dret, ha estat un dels grans avenços del món occidental. La superació de la llei del talió, de la venjança entre particulars, dels linxaments populars contra presumptes culpables o innocents que tenien la mala sort de passar per allà, ha estat el que ha permès construir un model de democràcia parlamentària representativa fonamentada en el respecte a la llei i al sistema administratiu de justícia. Així, a les facultats de dret se sol explicar als alumnes que volen ser advocats i s´acaben d´incorporar a la carrera que el dret neix precisament per a això, per evitar la violència privada entre particulars quan hi ha disputes, i que sigui un tercer respectat per tots, l´Estat, l´encarregat d´impartir justícia. Construir un model punitiu revengista que només vulgui castigar el delinqüent sense intentar reinserir-lo a la societat és un greu error i parteix d´un model de dret penal propi del segle XVIII.
La Constitució espanyola de 1978, tan clamada i lloada en determinats discursos polítics, és obviada intencionadament en d´altres. Així, s´ha de recordar que l´article 25 de l´actual text constitucional estableix clarament que qualsevol mesura privativa de llibertat ha d´anar orientada a la reinserció i a la reeducació social. En matèria de dret penal juvenil, la qüestió és, a més, especialment delicada. S´ha de partir de la premissa que cada menor d´edat que comet un fet delictiu representa un fracàs notori de la societat en conjunt. Darrere cada infant o jove que delinqueix hi sol haver un adult que l´ha instigat a fer-ho o, en moltes ocasions, un passat negre de dolor i abandonament que l´ha dut a situar-se fora de la llei. La manca de referents paternals o el fet d´haver crescut en un ambient social desestructurat poden impulsar molts de menors cap al camí de la delinqüència. Així, en matèria de menors d´edat, la feina de l´Administració s´ha dividit des de sempre en dos camps: la protecció (actuació sobre menors desvalguts) i la denominada antigament reforma (actuació sobre menors que han comès actes delictius). Jo pens, i de cada vegada més, que per disminuir la feina de la mal anomenada històricament reforma és imprescindible augmentar els esforços en matèria de protecció. Tot allò que no ens gastem a protegir els menors que es troben en situacions familiars i socials difícils ens ho haurem de gastar després en centres socioeducatius de compliment de mesures de justícia penal juvenil.
Hem de desmentir, per acabar, el discurs demagog que, aprofitant-se de la ignorància jurídica de la gent, afirma que a un menor no li passa res si comet un acte delictiu. La Llei orgànica 5/2000, de 12 de gener, regula la responsabilitat penal dels menors d´edat. A qualsevol menor de divuit anys i major de catorze que comet un delicte, se li aplica el règim penal establert en el títol segon de la Llei orgànica. Les mesures punitives van des de l´internament en règim tancat en un centre de menors fins a la realització de les activitats reeducatives (per exemple, treballs en benefici de la comunitat) que el jutge consideri pertinents (article 7). L´elecció de la mesura, la fa el jutge de menors, amb intervenció del ministeri fiscal i havent escoltant prèviament l´equip tècnic dels jutjats. Si els fets són greus, se´n decreta l´internament en un centre tancat, d´on el menor intern sortirà en haver complit la condemna, quan el jutge revisi la mesura i sigui substituïda per una de llibertat vigilada, o quan ingressi a presó, per ordre judicial, una vegada superada la majoria d´edat. La tasca educativa dels professionals del centre s´encamina a tornar el jove pel bon camí, amb tallers ocupacionals, classes de formació reglada i tot un seguit d´activitats destinades a dur a terme un procés de reinserció social del menor infractor. Tot això sense oblidar que un centre d´internament en règim tancat és un lloc on s´aplica un règim disciplinari rígid i estricte. Que ningú escolti els discursos maniqueus que afirmen que els centres socioeducatius de règim tancat són una espècie de colònies d´estiu: l´internament del menor va destinat a reeducar-lo, sens dubte, però també li serveix perquè vegi les conseqüències negatives que impliquen els actes que violen el sistema punitiu de l´Estat. Així, és extremadament dur per a un jove, avesat a fer el que vol en la majoria d´ocasions, que se´l privi de la seva llibertat, valor polític suprem de qualsevol ciutadà. D´aquesta manera, l´internament és probablement un escarni molt important que li permetrà veure que si no canvia la seva actitud acabarà sent, el dia de demà, un usuari habitual de les presons d´adults.
Intentant resumir el contingut d´aquest article, convé afirmar que la justícia penal juvenil és una qüestió complexa i difícil, que constitueix un element cabdal per a l´estabilitat de qualsevol sistema social. En matèria penal, i en especial en matèria penal juvenil, s´ha de fugir dels grans titulars de premsa i de les respostes simplistes i grandiloqüents, tot recordant sempre que qualsevol reforma del sistema ha de ser estudiada amb profunditat i cautela, i mai no s´han de prendre decisions legislatives de manera impulsiva o seguint la passió d´un cas concret.
02 de març 2009
Eleccions autonòmiques
Eleccions a dues "comunitats històriques", Galícia i Euskadi. Els dos grans partits espanyols estan contents. Sembla que han pogut eliminar el darrer govern autonòmic que rompia el panorama bipartidista de la política espanyola. Tot fa preveure que hi haurà un gran pacte entre PSOE i PP a Euskadi, tal i com ve funcionant a Navarra. No sé si la gent demanarà explicacions a pactes de governabilitat que agrupen amb interessos "nacionals" espanyols, als dos grans partits per treure de les institucions al nacionalisme democràtic "perifèric". Això fa, sens dubte, que reviscoli la idea de què entre uns i els altres (PP i PSOE) no hi ha gaire variacions de model polític i que, a l'hora de la veritat, poden governar junts (ho demostren a Navarra i ho faran a Euskadi) sense gaires inconvenients. La derrota basca es cupa de molts de factors, i l'impacte del procés d'il·legalització de la llei de partits ha estat determinant, sens dubte. Però ho ha estat més, segons la meva opinió, els deliris de grandesa que han duit a Eusko Alkartasuna a presentar-se en solitari. Ha passat de 7 a 1 escons, cosa que ha portat en safata de plata la lehendekaritza a mans dels socialistes. Seria bo que alguns il·luminats crítics amb projectes unitaris de l'esquerra i el nacionalisme prenguessin nota de l'exemple basc de cara al futur de les Illes Balears. En el cas gallec la cosa és també alliçonadora. Des de Mallorca, i desconeguent el dia a dia de Galicia, he percebut no obstant un distanciament entre la gestió i les bases, i m'ha donat la sensació de què el poder havia aburgesat als líders del PSOE segur i del BNG molt probablement. La imatge de n'Antxo Quintana passejant en un iot de luxe d'un gran empresari, o inclús els trajes cars i les obres faraòniques a determinades conselleries xoquen molt amb aquell partit que, de la mà de José Manuel Beiras, es va convertir en referent de l'esquerra nacionalista, anticapitalista i crítica amb la Unió Europea, de tot l'Estat. Queda molt per fer, però sobretot, queda aprendre dels errors dels altres per no repetir-los en un mateix.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)