La llei penal juvenil

Article aparegut al Diario de Mallorca el dimarts 10 de març de 2009, pàgina 28:

Des de la darrera campanya electoral a les eleccions generals, s´ha posat en entredit el funcionament del sistema penal juvenil, i s´ha arribat a defensar la rebaixa de l´edat penal a dotze anys. En qüestions que afecten aspectes tan delicats per a una societat com és el dret penal i, en especial, si fa referència als menors d´edat, la prudència hauria de ser la tònica per part dels responsables polítics. Malauradament, en els darrers temps la cosa no ha anat així. El model de sistema penal actual, democràtic i de dret, ha estat un dels grans avenços del món occidental. La superació de la llei del talió, de la venjança entre particulars, dels linxaments populars contra presumptes culpables o innocents que tenien la mala sort de passar per allà, ha estat el que ha permès construir un model de democràcia parlamentària representativa fonamentada en el respecte a la llei i al sistema administratiu de justícia. Així, a les facultats de dret se sol explicar als alumnes que volen ser advocats i s´acaben d´incorporar a la carrera que el dret neix precisament per a això, per evitar la violència privada entre particulars quan hi ha disputes, i que sigui un tercer respectat per tots, l´Estat, l´encarregat d´impartir justícia. Construir un model punitiu revengista que només vulgui castigar el delinqüent sense intentar reinserir-lo a la societat és un greu error i parteix d´un model de dret penal propi del segle XVIII.
La Constitució espanyola de 1978, tan clamada i lloada en determinats discursos polítics, és obviada intencionadament en d´altres. Així, s´ha de recordar que l´article 25 de l´actual text constitucional estableix clarament que qualsevol mesura privativa de llibertat ha d´anar orientada a la reinserció i a la reeducació social. En matèria de dret penal juvenil, la qüestió és, a més, especialment delicada. S´ha de partir de la premissa que cada menor d´edat que comet un fet delictiu representa un fracàs notori de la societat en conjunt. Darrere cada infant o jove que delinqueix hi sol haver un adult que l´ha instigat a fer-ho o, en moltes ocasions, un passat negre de dolor i abandonament que l´ha dut a situar-se fora de la llei. La manca de referents paternals o el fet d´haver crescut en un ambient social desestructurat poden impulsar molts de menors cap al camí de la delinqüència. Així, en matèria de menors d´edat, la feina de l´Administració s´ha dividit des de sempre en dos camps: la protecció (actuació sobre menors desvalguts) i la denominada antigament reforma (actuació sobre menors que han comès actes delictius). Jo pens, i de cada vegada més, que per disminuir la feina de la mal anomenada històricament reforma és imprescindible augmentar els esforços en matèria de protecció. Tot allò que no ens gastem a protegir els menors que es troben en situacions familiars i socials difícils ens ho haurem de gastar després en centres socioeducatius de compliment de mesures de justícia penal juvenil.
Hem de desmentir, per acabar, el discurs demagog que, aprofitant-se de la ignorància jurídica de la gent, afirma que a un menor no li passa res si comet un acte delictiu. La Llei orgànica 5/2000, de 12 de gener, regula la responsabilitat penal dels menors d´edat. A qualsevol menor de divuit anys i major de catorze que comet un delicte, se li aplica el règim penal establert en el títol segon de la Llei orgànica. Les mesures punitives van des de l´internament en règim tancat en un centre de menors fins a la realització de les activitats reeducatives (per exemple, treballs en benefici de la comunitat) que el jutge consideri pertinents (article 7). L´elecció de la mesura, la fa el jutge de menors, amb intervenció del ministeri fiscal i havent escoltant prèviament l´equip tècnic dels jutjats. Si els fets són greus, se´n decreta l´internament en un centre tancat, d´on el menor intern sortirà en haver complit la condemna, quan el jutge revisi la mesura i sigui substituïda per una de llibertat vigilada, o quan ingressi a presó, per ordre judicial, una vegada superada la majoria d´edat. La tasca educativa dels professionals del centre s´encamina a tornar el jove pel bon camí, amb tallers ocupacionals, classes de formació reglada i tot un seguit d´activitats destinades a dur a terme un procés de reinserció social del menor infractor. Tot això sense oblidar que un centre d´internament en règim tancat és un lloc on s´aplica un règim disciplinari rígid i estricte. Que ningú escolti els discursos maniqueus que afirmen que els centres socioeducatius de règim tancat són una espècie de colònies d´estiu: l´internament del menor va destinat a reeducar-lo, sens dubte, però també li serveix perquè vegi les conseqüències negatives que impliquen els actes que violen el sistema punitiu de l´Estat. Així, és extremadament dur per a un jove, avesat a fer el que vol en la majoria d´ocasions, que se´l privi de la seva llibertat, valor polític suprem de qualsevol ciutadà. D´aquesta manera, l´internament és probablement un escarni molt important que li permetrà veure que si no canvia la seva actitud acabarà sent, el dia de demà, un usuari habitual de les presons d´adults.

Intentant resumir el contingut d´aquest article, convé afirmar que la justícia penal juvenil és una qüestió complexa i difícil, que constitueix un element cabdal per a l´estabilitat de qualsevol sistema social. En matèria penal, i en especial en matèria penal juvenil, s´ha de fugir dels grans titulars de premsa i de les respostes simplistes i grandiloqüents, tot recordant sempre que qualsevol reforma del sistema ha de ser estudiada amb profunditat i cautela, i mai no s´han de prendre decisions legislatives de manera impulsiva o seguint la passió d´un cas concret.