Las Palmeras

He vist que diferents pàgines gonelles i espanyolistes han difós que era "fals" l'episodi de discriminació lingüística a una professora catalanoparlant de la UIB al restaurant "Las Palmeras" de Deià. Ara, a Tripadvisor, s'ha recuperat una entrada de 2015 en el que la gerència del restaurant diu que fou una "VERGÜENZA Y UN INSULTO" que un client "HABLANDO UN DIALECTO" es negàs "HABLAR EN CASTELLANO" a la seva cambrera. Aquesta és la realitat colonial que patim: et poden atendre a un restaurant de les illes en tots els idiomes estrangers que vulguis (anglès, alemany, francès, rus, etc...) però si vols parlar en la llengua pròpia d'aquesta terra, ho consideren una "VERGÜENZA Y UN INSULTO". De fora vendran i de ca nostra ens trauran. 

Cuba (II)

El racisme hispànic en tot el seu esplendor. Declaracions del president del Govern espanyol, Cánovas del Castillo, publicades a La Vanguardia de 21 de novembre de 1896:

Cuba

La Vanguardia; 21 de novembre de 1896: Cánovas del Castillo després de dir al Congrés dels Diputats que "Cuba no será nunca independiente" atribueix el moviment independentista cubà a "bandas de negros de Cuba que van mandadas por un negro de la República Dominicana, Maceo"; i confia en un exèrcit de 270.000 soldats, dirigit per un militar del meu poble, Son Ferriol, el "senyor" de Son Roca (una possessió de Sa Creu Vermella), Valeriano Weyler. Weyler  passaria a la història per haver estat l'inventor dels camps de concentració contra els independentistes cubans, que després copiaren els nazis, per això supòs que té dedicats un parell de carrers als seus títols nobiliaris a Son Ferriol i una plaça destacada a Palma. L'estratègia dels espanyols passava per matar a tots els independentistes cubans, confiant cegament amb la força de les armes. Els espanyols fracassaren a Cuba fa 120 anys, i fracassaran a Catalunya; n'estic segur. És qüestió de resistir.

Castellà

Estim el castellà. Tenc grans amics castellanoparlants. La meva vida no seria la mateixa sense la poesia de Miguel Hernández; Antonio Machado o Pablo Neruda. M'agrada parlar i escriure en castellà; i, com he dit, l'estim. I, per tot això, no entenc com algú, des d'una ideologia, pot odiar tant la meva llengua, la catalana, quan és una llengua que, durant 300 anys, no ha fet més que patir atacs i menyspreus.

Santa Rita i el cançoner popular català

Dins la tradició popular mallorquina, Santa Rita té una devoció especial. Avui, dia 22 de maig, que dins el santoral catòlic es celebra Santa Rita, he pogut descobrir per casualitat una petita joia: una cançoneta infantil popular mallorquina sobre la Santa italiana. Després, rebostejant, he vist que està recollida, en versions diferents, en les recopilacions de cultura popular catalana. Una llàstima que tot aquest patrimoni cultural es vagi, poc a poc, perdent.

Santa Rita anava a missa

amb un vestit molt hermós,

es àngels l’acompanyaven

a n’es convent del Secós (Socors).

Mentres cantaven matines

ella feia oració,

demanant al Senyor

una corona d’espines.

Una espina li va entrar

a la seva cara hermosa,

tot el cel va davallar

per veure aquella senyora

tan polida i tan hermosa

que a la terra no n’hi ha. 

Maig francès

Daniel Cohn-Bendit, "Dany le Rouge" (Dani el Roig). Líder del Maig francès de 1968; referent de l'esquerra internacional, impulsor de l'ecologisme europeu i eurodiputat verd durant més de 20 anys. Si hagués fet el que va fer a França fa 50 anys a la Catalunya actual, o estaria a la presó acusat de rebel·lió, o a l'exili de Brussel·les. Feliç 50 aniversari del maig francès.

Ladària cardenal

El Papa ha nomenat al manacorí Lluís Ladària (SJ) cardenal. És el primer cardenal mallorquí des del cardenal Despuig, mort al 1813, i que tant va fer per la cultura a Mallorca. Els altres cardenals mallorquins que hem tingut han estat: Nicolau Rossell (1314-1362) Antoni Cerdà (1390-1459); Jaume Pou (1497-1563); i Antoni Despuig (1745-1813). Ladària és el primer cardenal illenc nomenat en més de 200 anys. Una fita història, sens dubte, per l'església de Mallorca.

Els d'adalt i els d'abaix

Vist com actuen uns i altres; jo crec que, d'aquesta vinyeta, es pot llevar directament la denominació "de derechas" a un costat i a l'altre; i deixar-la només amb dues categories: "votantes" i "políticos". Els d'adalt i els d'abaix. Els que viuen dels nostres impostos i els que les pagam la festa. Les denominacions o ideologies són supèrflues al Règim del '78 ja que, quan toquen poder, pràcticament tots són iguals i reprodueixen les mateixes pràctiques. El 15M s'ha convertit en 15M + EURIBOR.

Mandiola

Molt content de la renovació del nostre míster Mánix Mandiola. En sóc el seu fan número 1. Pocs havien connectat amb l'afició com ell durant els darrers 10 anys. Basc, euskaldun, intel·ligent com la fam, clar quan parla, amb noblesa i experiència; i, sobretot, bregat en mil batalles del futbol humil. Encaixa 100% amb l'ADN balearico i ho feu des del primer moment. El futbol dóna moltes de voltes, ho sé per experiència, però avui estic molt feliç que Mánix Mandiola sigui el capità del Atlètic Balears 2018-2019. Eskerrik asko Mánix, eta datorren urtean guztiontzat izango da!

Etnocides

Fart completament de la curtor de mides de la dreta espanyolista del PP i Cs. Ara el PP justifica els seus darrers atacs contra el català a les Illes per la "sobredimensión del nacionalismo en Balears". La defensa de la nostra llengua no té res a veure amb ideologies. Conec a molts de catalanoparlants que són feixistes espanyols; i a molts de castellanoparlants que són republicans independentistes. La llengua no té res a veure amb les ideologies. Gabriel Cañellas a n'això ho tenia clar; i els seus hereus, autèntics talibans espanyolistes, l'han fet bo, vint anys després. El seu radicalisme colonialista ha fet que mostrin el llautó. Són tan dolents que volen destruir una llengua amb més de 800 anys d'història i 9 milions de parlants per intentar destruir una ideologia que no comparteixen. Etnocides: que us jutgi la història.

Sense límits, no hi ha futur

Em sap greu però no puc compartir les declaracions de la màxima responsable de política territorial de la Illa de Mallorca, Consellera Mercedes Garrido, quan diu que:

"Som una Comunitat Autònoma d'acollida i continuam sent una terra d'acollida que no pot posar límit a la gent que hi vulgui venir a viure. No es pot marcar un nombre màxim de residents, sobretot perquè estem dins un món molt globalitzat".

 O aturam el creixement territorial i poblacional desenfrenat, o això farà un tro. I s'ha d'aturar fonamentalment frenant el creixement urbanístic i el lloguer vacacional; i posant fiscalitat ambiental a les activitats turístiques.