Nova etapa audiovisual

Aquest any 2010 comença amb forces novetats en el panorama audiovisual espanyol. En primer terme, s'està acabant de tramitar la llei audiovisual de l'estat, una norma que duu dècades de retard. A més a més, a partir del proper divendres RTVE deixarà d'emetre publicitat, mesura que s'acompanyarà d'una nova programació més cultural i menys comercial. Sembla que tot son bones notícies, però no és ben bé així, sobretot per a la nostra llengua. La implantació de la TDT ha suposat un seriós retrocés de la llengua i cultura catalanes a nivell audiovisual. La proliferació de canals no s'ha traduït en un augment del número de canals en català. Ans al contrari, la política duta a terme des de els responsables de IB3, amb la aquiescència dels de TV3, ha provocat que s'aprofités el canvi tecnològic per impedir-nos veure la TV3 que s'emet a Catalunya, enviant-nos a nosaltres una senyal "per estrangers" (TV3cat). El retrocés és, doncs, notable i s'ha traduït, per posar un exemple concret i recent, en què els aficionats al futbol no haguem pogut veure aquest Nadal l'històric partit de Catalunya contra l'Argentina de Maradona. La regionalització del senyals televisius s'ha de combatre i hem de defensar que els drets que tenim els 7 milions de catalanoparlants residents a l'Estat espanyol de veure tots els canals que s'emeten en la nostra llengua. A més de reivindicar, entre moltes altres coses, el dret de què RTVE emeti en català de forma proporciona al nostre pes poblacional dins el conjunt de l'estat. Hem de tenir en compte, per posar un exemple vergonyós, que la única presència del català a RTVE que rebem els illencs és una desconnexió de 25 minuts cada migdia en forma de "informativo territorial". I tant de bo del ben aprofitats que són aquests 25 minuts gràcies a la gran tasca que fan, sense gairebé mitjans, els periodistes de l'Informatiu Balear.

Juguetes de Nadal

El Nadal s'ha convertit en l'etapa més consumista de l'any. És una de les èpoques en què el materialisme es manifesta de forma més clara en forma de compres. Així, es produeix anualment per aquestes dates un increment espectacular de la demanda de juguetes, producte de la visita dels Reis d'Orient o del Pare Noel. És convenient, com cada any, recordar que les juguetes que es regalen als nostres nins no han de tenir, en cap cas, connotacions sexistes o de foment de la violència. El joc lúdic és una de les principals eines educatives de què disposam en el procés d'aprenentatge dels infants i, per tant, no s'ha de fer servir per a què els menors aprenguin comportaments que puguin resultar-lis perjudicials. Afortunadament, de cada pic es veuen menys nins amb juguetes bèl·liques pels carrers. A pesar d'aquesta dada positiva, s'ha de dir que, en moltes d'ocasions, les juguetes bèl·líuques s'han substituït per videojocs violents que són emprats pels nins en els seus ordinadors o videoconsoles. Així, de cada pic més, s'ha de fer esment en requerir especial cura als pares per a què els menors no facin ús de videojocs que no són adequats a la seva edat. Els videojocs adopten una classificació per edats similar a la de les pel·lícules de cinema i és molt fàcil saber a quin tipus públic van orientats. Per tant, ara només queda confiar en que els Reis d'Orient miraran sempre l'esmentada classificació a l'hora de fer regals electrònics als nins d'aquestes Illes.

Lluís Sitjar, una mala opció

Poc a poc es van sabent més dades del projecte, impulsat per l'Ajuntament, de construir el nou recinte firal a l'Estadi Lluís Sitjar. És un projecte que no m'agrada i que desaprovo des de un començament. I, com que me supòs que més d'un pensarà que la meva postura es deriva de la meva condició de balearico confés, posaré una sèrie d'arguments, d'entre els molts que tenc, que fan que consideri poc apropiat la construcció del recinte firal a l'antiga seu dels hereus dels alfonsins.

Avui mateix, el Diario de Mallorca publica els primer informes que maneja l'Ajuntament de cara a defensar que la Conselleria de Comerç construeixi al Lluís Sitjar la seu del recinte firal. L'espai del recinte firal, sense capacitat d'expansió degut a què romandrà inserit dins una trama urbana, és de 10.000 metres quadrats i sembla que està previst que pugui acollir unes 6.000 persones com a màxim. Si feim una comparativa ràpida, podem veure que el principal recinte firal de l'Estat, IFEMA, a Madrid, té unes dimensions de 200.000 metres. La diferència amb Palma és òbvia. Més d'un em dirà que no compari Palma amb la capital de l'Estat, i no ho faré. Ho compararé, en tot cas, amb una petita ciutat mediterrània que està executant un projecte de recinte firal: Alacant. El recinte de IFA 2011 ocuparà quasi 320.000 metres quadrats i tindrà 18 espais d'exposició distints. A més, el cost total del projecte alicantí és de 18 milions d'euros, molt menys que el que costa la compra del Lluís Sitjar. Jo crec que el solar impulsat per l'equip municipal queda petit molt abans de començar, però tot són opinions.

En quant a accessos, algú de l'Ajuntament ha pensat en fer un projecte de mobilitat global? I d'interconnectar-ho amb el tramvia de l'aereoport? La notícia del DM parla de les línies de bus, però consider il·lògic construir una infraestructura que hauria d'anar destinada a dur turisme de congressos i fires i que no estigui connectada directament amb l'aereoport amb un tramvia que ens costarà 350 milions d'euros i que arriba a les portes de Via Alemanya (bastant enfora del recinte firal). El model de IFEMA a Madrid, i la línia 8 del metro, és ideal. Botes de l'avio a Barajas i en menys de 3 minuts et plantes davall de IFEMA. Ho tendrem a n'això mai a Palma amb la ubicació que defensa Cort?

Una altra qüestió són els costos dels enderrocs que sorgiran de l'ensorrament del Lluís Sitjar: es parla de més de 8 milions d'euros. Qui ho pagarà a n'això? la propietat? l'Ajuntament? la Conselleria? Esper que com a mínim s'hagi tingut en compte aquest extrem i serveixi per minusvalorar la taxació del sòl.

I de qui és el Lluís Sitjar? Idò de 666 copropietaris. El número de la bèstia serveix per definir una propietat dividida entre aquells que sufragaren, ja fa anys, la construcció de l'Estadi del Real Mallorca. Idò bé, ara la major concentració de títols de propietat o accions (unes 200) estan en mans de Mateu Alemany, propietari del RCD Mallorca SAD. I com ha aconseguit aquestes accions? Idò permutant-les als seus propietaris a canvi d'un passe per 30 anys a Son Moix (un Estadi municipal, per a més inri). I la majoria de propietaris que efectuaren la permuta (en conec més d'un així) ho feren ja que el Club les va dir que el Lluís Sitjar s'integraria dins de la falca verda i el valor dels terrenys seria ridícul quan s'executés l'operació urbanística. És a dir, i en resum, el senyor Alemany ha adquirit els títols de propietat del Lluís Sitjar a canvi de deixar entrar als seus ex-propietaris a un recinte públic pagat amb els impostos de tots els ciutadans de Palma i regalat, en el seu moment, en usdefruit al Real Mallorca SAD. I jo em deman, si l'Ajuntament va pagar Son Moix, i sempre ha volgut el solar del Lluís Sitjar, per quin motiu no va oferir a tots els propietaris del Lluís Sitjar un passe vitalici a Son Moix a canvi del seu títol enlloc de regalar un estadi de 40 milions d'euros,lliure de càrregues i gravàmens, a una empresa privada amb ànim de lucre tal i com és el Real Mallorca SAD?

Ara el Real Mallorca SAD, propietat del Mateu Alemany, està negociant no sé ben bé què amb aquestes accions. I no sé com ho pensa fer jurídicament l'Ajuntament, ja que pot comprar les 200 accions d'Alemany, però basta que un sol propietari dels 666 no vulgui vendre per aturar l'operació. I si opta per una expropiació, tampoc em quadra, ja que difícilment podrà al·legar interès general i necessitat d'expropiació, quan s'han anat desestimant per part del propi Ajuntament tots els solars que s'havien presentat en lliure competència al concurs públics d'adquisició de sòl. En tot cas, i segons la premsa, Mateu Alemany ha nomenat per negociar l'operació a un integrant del consell d'administració que, a més de constructor, és membre de l'executiva d'un determinat partit polític. Molt enrevessat tot plegat.

Hipocresia amb el CO2

Llegesc al diari Público que la cimera contra el canvi climàtic emetrà tant de diòxid de carboni com emet la ciutat de Cadis durant tot un any. La causa de tanta emissió? el transport privat i luxós dels caps d'estat i de govern assistents. Hi haurà 1.200 limusines i 140 avions privats que mantindran l'status quo i la "comoditat"dels dirigents mundials. Aquesta dada és significativa i exemplar d'un món que està mal repartit i que actua amb molta d'hipocresia. Aquells que van a decidir sobre el canvi climàtic són uns dels màxims contaminants del món, degut al luxe dins el quan volen viure. Tenim molt a canviar si volem salvar el planeta i hauríem de començar pels nostres dirigents i les seves mentalitats. A partir d'aquí tot són propostes, però no estaria gens malament, per posar un exemple, la penalització fiscal per emissió de CO2. Així, hem de tenir present que un sol 4x4 o una limusina emeten i consumeixen tant com 3 o 4 cotxes utilitaris de cilindrada moderada. Facem els impostos progressius ecològicament i apliquen la màxima de qui més contamini, que més pagui.