31 de març 2008

Per una internet segura


Article d'opinió aparegut al diari Ultima Hora el passat dissabte 15 de març de 2008, pàgina 46:

Per una Internet segura

Antoni Bennàssar Moyà

Des de l’any 2004, el 6 de febrer se celebra, en l’àmbit de la Unió Europea, el Dia Internacional per una Internet Segura. Es fa necessari, coincidint amb la celebració del dia internacional, repassar quins són els perills i els avantatges que representa Internet per als ciutadans i per al conjunt de la societat. Davant un fenomen tan revolucionari com és Internet, es produeixen sovint reaccions grandiloqüents que poden distorsionar la veritable realitat de la situació. En menys de deu anys, Internet ha canviat de manera radical la manera com entenem les relacions humanes. Així, és relativament habitual trobar gent que ha fet nous amics, o fins tot ha trobat la seva parella, gràcies a Internet. Les relacions humanes han patit un canvi dràstic amb l’aparició de la xarxa i això ha comportat, de manera lògica, nous perills i amenaces que afecten l’ús de les noves tecnologies.

Un dels temes que més em preocupa és el de la utilització de la pròpia imatge a Internet. Així, la xarxa és una eina eminentment visual que empra la imatge com a eix essencial del seu funcionament. En els inicis, les imatges eren semblants a les de qualsevol altre mitjà de comunicació. Eren imatges preses per professionals, que il·lustraven informacions estàtiques redactades per periodistes. En els darrers anys es parla d’una segona revolució a Internet: la denominada “web 2.0”. Ara els continguts d’Internet han canviat. De cada vegada, són menys estàtics i més dinàmics. A més, i aquest és el principal canvi, els continguts ja no són creats per professionals de la comunicació sinó que són penjats a la xarxa per milions d’usuaris anònims. Aquest fenomen provoca que qualsevol ciutadà es converteixi, per així dir-ho, en un petit periodista o escriptor que pot fer arribar el seu missatge a tota la humanitat. Tot plegat ha implicat una democratització de la comunicació amb relació a com s’havia entesa fins ara. Els límits tecnològics que suposaven que per crear un mitjà de comunicació s’havia de fer una gran inversió capitalista queden difuminats amb l’aparició d’Internet. Qualsevol persona pot crear un blog en minuts i allotjar-hi les seves reflexions, pensaments, fotografies o records personals. Aquesta “web 2.0” té també, no obstant això, els seus perills. El primer és que els continguts que es pengen a la web deixen de ser, molt probablement i per sempre, propietat exclusiva del propietari. Així, una fotografia que hi ha allotjat un usuari és copiada i davallada per milers d’internautes de qualsevol lloc del món. El concepte decimonònic del fet que destruint els negatius d’unes fotografies aquestes desapareixien de la història, en l’època d’Internet, és una fal·làcia. Per tot plegat, la protecció de la pròpia imatge a Internet és un dels grans reptes d’aquest començament del segle xxi. S’ha de conscienciar, per tant, que les imatges que s’allotgen a la xarxa deixen de ser íntimes, personals, i propietat exclusiva de l’autor, per passar a un món dels bits allà on les fronteres i les privacitats romanen molt difuses.

La conscienciació de la població sobre la protecció de la seva pròpia intimitat i imatge és especialment important quan parlam dels menors d’edat i Internet. De cada vegada més, proliferen les pàgines web destinades a allotjar continguts dirigits a un públic adolescent. Els joves són els principals usuaris d’uns mitjans que els proporcionen la possibilitat fàcil de mostrar les seves pròpies fotografies i de contar les seves intimitats al món. Així, els menors d’edat són víctimes potencials dels seus propis errors. Es pot pensar, a títol d’exemple, com de divertit pot resultar per a un adolescent mostrar als seus amics a través de la xarxa de quina manera s’ha excedit en el consum d’alcohol un dissabte vespre. Aquesta fotografia, que té un contingut “graciós” per a un adolescent de disset anys, pot implicar, temps després i difosa sense control, que li reporti serioses conseqüències negatives en l’aspecte professional o el personal.

El desenvolupament tecnològic ha provocat que hagi de ser un objectiu prioritari de pares i educadors informar els menors d’edat de les conseqüències negatives que poden tenir els seus actes en un futur, uns actes que tenen lloc a la vida “real” i, de cada vegada més, en el món cibernètic. Inculcar responsabilitat és una feina de tots, i entre tots hem de contribuir a formar les noves generacions en un ús segur i responsable de les noves tecnologies.

23 de març 2008

Un imperi en decadència

Imprescindible article d'Andreu Manresa a El País sobre el PP a Balears. Descriu la crisi que viu el PP en aquests moments a Balears. De totes formes, no crec que el Partit Popular estigui tan malament com molts es pensen. I he de tornar a recordar que la única manera de conservar el poder per part de l'esquerra a Balears és engegar de cara a 2011 projectes unitaris d'esquerres tal i com foren el BLOC, PSM-Verds a Menorca i PSOE-ExC a les Pitiüses. És això o, aplicant una llei electoral injusta, tornar tot a l'oposició i ressuscitar a un mort que està molt viu.

20 de març 2008

Ressurecció

Entesa per Mallorca ha sortit, en plena setmana de passió, a parlar d'una possible resurrecció. Reclama que es ressusciti Unitat i es presentin els nacionalistes "purs" junts a les properes autonòmiques. N'hi ha que no n'aprendran mai. Allà ells.

El PP es modera

Llegesc al Diario de Mallorca que Carlos Delgado, el batle de Calvià, ha posat les seves condicions per donar suport a na Rosa Estaràs com a líder del PP balear i que són bàsicament dues a nivell ideològic: excloure qualsevol pacte amb nacionalistes que no reconeguin el bipartidisme i eliminar el català de l'estatut d'autonomia i del sistema educatiu. El veu que la moderació ideològica ha arribat al PP. Enhorabona!

12 de març 2008

Evolució electoral del PSM

Ara, després de la ressaca de les eleccions, ve temps d'anàlisi. He actualitzat les dades al gràfic que vaig fer per la revista Lluc. Si miram el gràfic es pot deduir una dada essencial: els dos pitjors resultats electorals del PSM en els darrers quinze anys les ha aconseguir quan s'ha presentat coaligat amb partits de dreta (amb CiU a les europees del 2004 i amb UM a les generals del 2008). Per contra, els millors resultats de la darrera dècada les ha aconseguit presentant-se dins candidatures unitàries d'esquerres (Progressistes a les generals de 2004 i BLOC a les autonòmiques del 2007). Ara s'ha d'analitzar tot plegat, però, en principi, els números canten tot sols.

Proporcional

El diari El País ha realitzat un estudi de com quedaria el Congrés dels Diputats amb un sistema proporcional pur. Els resultats són sorprenents sobretot pel que fa a Izquierda Unida. Passaria de 2 a 14 diputats, tot plegat a costa de PSOE i PP. Òbvia dir que aquest dos, que són els màxims beneficiaris d'aquesta llei electoral, no fan comptes canviar-la mai, però és bo veure de quina manera quedarien les coses si es canviàs el sistema. 






10 de març 2008

Eleccions generals 2008

Temps hi haurà per analitzar amb detall el resultat de les eleccions. Escriuré un grapat de flashos que em passen pel cap: el PSOE s'ha consolidat com el gran partit del centre espanyol arreplegant el vot moderat dels indecisos; IU ha desaparegut (només té un diputat per Madrid, l'altre és d'Iniciativa per Catalunya, partit que no és el mateix, ni molt manco, que IU); ERC ha petit un cop d'incalculables dimensions, ha perdut cinc diputats a Madrid; les Illes Balears han apostat pel bipartidisme, seguint una tendència que es ve notant des de fa estona i, per primera vegada des de l'any 1986, el PSOE ha aconseguit superar al PP en número de vots, cosa fa uns anys impensable; Unitat s'ha pegat una castanya electoral molt important a les Illes (25.576 vots front als 40.179 de Progressites); Esquerra Unida - Els Verds han fregat el tres per cent, un resultat inútil però que hagués pogut ser molt pitjor vistes les circumstàncies; Unitat i EU-EV gairebé han empatat en número de vots a Palma, tot i la presència de UM, i la que semblava totpoderosa agrupació local palmesana del partit de Miquel Nadal...

Els anàlisis s'han de fer amb fred, però diré, com faig sempre, el que pens: després d'escoltar durant mesos a gurus antibloc defensant el projecte d'unitat, fins i tot per les eleccions autonòmiques, crec que, després de veure els resultats, hauria de quedar ben clar que només hi ha un futur per aquesta terra, o feim un BLOC fort i que aglutini l'esquerra del PSOE, o a mig termini el PSOE fagocitarà tot allò que a dia d'avui l'enrevolta. Així que, o feim BLOC, o tot el que no sigui PSOE a les Illes en l'àmbit progressista pot començar a preparar les maletes.

PS. Que tothom s'enrecordi que tenim una llei electoral autonòmica que marca que per davall del 5 % les candidatures queden fora de les institucions.