Investidura Puigdemont

Diferents persones, m'han demanat opinió en les darreres hores, en qualitat d'advocat i Dr. en Dret públic, sobre la decisió del TC respecte l'investidura de Carles Puigdemont. Ho he començat a mirar i, de manera breu i inicial, diria el següent: 

- El TC no està habilitat per dictar les mesures cautelars que ha dictat. 

- El TC no pot dictar una mesura cautelar unilateralment que l'advocat de l'Estat no li ha demanat.

- El TC no es pot convertir en un jutjat d'instrucció; ni pot obligar que un ciutadà no condemnat per cap sentència ferme suspensiva de drets, hagi de demanar a un jutge d'instrucció ordinari permís per esser elegit president d'una Comunitat Autònoma. 

- No es pot privar a cap ciutadà en plenitud dels seus drets (Puigdemont hi està) del seu dret de sufragi passiu. - Crec, no obstant l'anterior, que pretendre una investidura telemàtica viola el reglament de la Cambra; i que el debat d'investidura és un acte personalíssim i presencial. 

- De la mateixa manera, es violen per part de la monarquia espanyola els drets fonamentals dels diputats presos polítics que es troben en preventiva, entre ells Oriol Junqueras, ja que, en virtut del seu estatus de diputat, tenen dret a sortir del centre penitenciari per assistir a totes les sessions parlamentàries que escaiguin. 

- De cada cop més, cap decisió judicial que afecti a la República catalana té lògica jurídica provenint de la monarquia espanyola; i, per tant, és inútil intentar aplicar el silogisme judicial a les mateixes. Són decisions polítiques i no se les pot intentar aplicar lògica jurídica. 

- De cada cop més em recorda més aquest pacte PP-PSOE-Cs sota el regnat de Felipe VI, la "dictablanda" de Primo de Rivera i Alfonso XIII.

- Els únics que poden revertir les decisions del TC, és el TEDH. I Espanya hi acaba d'incorporar com a magistrada a una catedràtica d'història del Dret que s'ha dedicat els darrers anys a fer estudis homòfobs i, segons, determinades fonts, ha arribat al Tribunals després d'haver falsejat el seu currículum. Que Déu ens agafi confessat.

Lerma a la mallorquina

Curiós el fenomen d'una postulant mallorquina de 18 anys que aspira a ser monja de clausura al Convent de Santa Clara de Palma, i es dedica a deixar-se gravar vídeos, concedir entrevistes, parlar de la seva vida sentimental, i ser portada dels diaris. La clausura és, o hauria de ser, contrària a qualsevol aparició i exhibició pública. Com a estudiós des de fa més de 20 anys del Dret canònic, crec que aquests tipus d'actuacions violen el codi canònic i la instrucció Verbi Sponsa de 13 de maig de 1999 sobre la clausura de les monges; així com, molt probablement, els que preveuen les Constitucions de les monges clarisses per les seves postulants i novícies; unes Constitucions que no he pogut estudiar, per manca de temps, amb deteniment. I, el que és molt pitjor, crec que aquestes actuacions violen sobretot l'esperit bàsic de la vida contemplativa (primer jueva i després cristiana) que és previ inclús al naixement de Jesucrist. Molt surrealista el que passa a l'església catòlica darrerament. Esperem no tenir un nou cas "Sor Verónica" i un "Lerma" a la mallorquina, però tot ensuma que així serà. 

Martell o enclusa

"A n'aquesta vida s'ha de decidir si ser martell o enclusa" 

Henry Longfellow (1807-1882) 

Jo, com sabeu, sempre he decidit ser martell.

100 anys d'ATB

Fa gairé 100 anys, els obrers de Palma començaren a jugar a futbol. Fou gràcies a la reducció de la jornada laboral a 8 hores durant 6 dies a la setmana, després de successives vagues revolucionàries; la darrera i definitiva, la de "La Canadenca" catalana l'any 1919. Abans, l'explotació laboral dels patrons les havia impedit dedicar-se al joc de la pilota. Aquesta que adjunto és la primera notícia de la que es té constància sobre el nostre Club obrer i data de l'any 1920. Aquells primers equips ("teams" li deien) d'obrers s'acabaren fusionant i formaren l'actual Atlètic Balears. A l'altra banda de Palma, les classes benestans de Ciutat, havien fundat un Club de futbol burgés anomenat "Alfonso XIII" que aviat va rebre el reconeixement reial per part de la monarquia, concedint-li la denominació de "Reial Societat Alfonso XIII". Avui, 100 anys després, continua la història. 

2018: Llompart

Any 2018, any Josep Maria Llompart

"Han callat tots els colors, 

cavall d'alta meravella 

aperduada l'estrella 

s'exalten crits i remors. 

Nostra Dona dels Dolors 

capelles de nit inflama, 

amb passa lenta la Dama 

m'oferereix alba i punyal 

Rellotge d'hora final 

decapita anhel i flama" 

La Capella dels Dolors 

Josep Maria Llompart, any 1981

Fotografia presa per mi el 27 de setembre de 2015 a l'Església de Nostra Senyora dels Dolors de Manacor. El meu petit homenatge al gran mestre de les lletres catalanes.

Nutricionisme

FART completament de rebre missatges per les diferents xarxes socials de suposades "nutricionistes" que m'ofereixen productes estil Herbalife prometent-me perdre els kilos que donen per suposat que he agafat aquestes festes. El nutricionisme és un GRAU UNIVERSITARI de 4 anys. Tenim un Col·legi oficial de dietistes i nutricionistes a Balears, el CODNIB a les Illes Balears. I fer intrusisme a professions que afecten a la salut (com per exemple fer-se passar per nutricionista sense tenir el grau universitari i estar col·legiat) són fins a 2 anys de presó (art. 403 CP). Duc gairebé 8 anys sent l'advocat del Cogtib i la lluita contra l'intrusisme és una de les meves passions; i, molt més, quan afecta a la salut. 

Pensions

La majoria d'autònoms, quan ens jubilem, si és que encara hi ha pensions, cobrarem a Balears de mitja, suposant que es mantenguin les condicions actuals, uns 600 euros mensuals de pensió. El nombre de pensionistes que cobren més 2.000 euros mensuals a l'Estat (m'ensum que la majoria deuen ser cotitzants del sector públic: polítics professionals, alts funcionaris...) s'ha disparat. La desigualtat socials creix a totes bandes, incloses les pensions. I no em serveix la frase de la gent afortunada que està en règim general de: "si voleu cobrar més els autònoms, pagau més de quota", ja que per cobrar la pensió mínima, la quota mensual és ja de 300 euros, una xifra ja de per si molt mala de pagar per qualsevol petit negoci.