11 d’abril 2018

Guillem Agulló, ni oblit ni perdó

Avui es compleixen 25 anys de l'assassinat del jove militant de 18 anys de l'esquerra independentista Guillem Agulló per part d'una organització neonazi. El jutge va negar el caràcter neonazi de l'assassinat i només va condemnar a un dels partícips en el mateix, Pedro Cuevas, absolent al resta de la "banda". En la Sentència, es va negar el mòbil ideològic de l'assassinat i es va afirmar que havia estat degut a una "lucha entre chavales". Dels 14 anys de presó als que fou condemnat el feixista assassí, només en va complir 4 per "bon comportament" i poc després de sortir de la presó va tornar a ser detingut, i posteriorment absolt, acusat de liderar, un altre cop, grups neonazis violents. Pedro Cuevas, després de sortir de la presó, s'ha presentat impunement a les eleccions en llistes d'organitzacions d'extrema dreta. Mai es va aplicar a l'assassí de Guillem o als seus col·laboradors de "banda" el delicte de terrorisme. Es veu que la justícia espanyola ho tenia reservat en exclusiva pels CDRs. Record haver cantat d'adolescent a les manifestacions "Guillem Agulló, ni oblit ni perdó". Ho seguirem cantant mentre poguem, per la seva memòria, i per la memòria, ara també, de tots els presos polítics.


Revolució i sistema

Fórem molts els que creguérem en que la revolució podia venir de la creació d'una nova esquerra assembleària espanyola que acabàs la transició i dugués una autèntica democràcia a l'Estat espanyol. Ens enganaren, i l'invent es va convertir en una organització vertical estalinista basada en el nepotisme acabant esdevenint, enlloc d'instrument de canvi, en crossa del sistema. Curiosament, l'autèntica revolució i el qüestionament del règim del '78 l'ha generat la dreta catalana, passant-se al bàndols dels demòcrates (pels motius que siguin) i defensant la República catalana front a la monarquia espanyola. El pas de CiU al bàndol republicà ha fet tombar la balança sociològica i capgirar la realitat política a tot l'Estat. La revolució democràtica a Catalunya ha deixat en evidència el règim cleptòman del '78 i han reaccionat les forces monàrquiques de la única manera que saben: amb la força i la repressió armada. Com a mínim, hem d'agrair l'aclariment dels posicionaments, i ja sabem que hi ha dos bàndols: el dels demòcrates republicans; i el del partit únic monàrquic (PP-PSOE-Cs) que són els que coordinen la repressió. No sé que passarà, però ha quedat clar que, els darrers '40 anys de restauració monàrquica, han estat una autèntica farsa i que, el franquisme sociològic i polític, no ha deixat mai de governar.


10 d’abril 2018

Presos polítics

Ara que tornam a tenir presos polítics al Reino de España, recordar al gran poeta comunista Marcos Ana; el pres polític que ha passat més temps empresonat a les presons espanyoles... "¡Que no queden en silencio sus cadenas!" 🎗️



"No sabéis lo que es vivir
muriéndose a vida llena;
grises, sobre grises patios,
sin más luz que una bandera
de amor...

Ni lo sepáis nunca...
Más si queréis que esta lepra
jamás os alcance el pecho,
no dejéis "mi muerte" quieta.
No dejadme, no dejadnos
con nuestras sienes abiertas
y en un cerrojo sangrante
crucificada la lengua.

Levad vuestros pechos. ¡Pronto!
( Es bueno que esta gangrena
os revuelva las entrañas.)
¡Echad abajo mi celda!
Abrid mi ataúd; que el mundo
en pie de asombro nos vea
indomables, pero heridos,
sepultos bajo la tierra.
¡Que no queden en silencio
mis cadenas!"





09 d’abril 2018

Adoctrinament

Ciudadanos "denuncia" l' "adoctrinament" que suposa que els professors expliquin a classe de llengua el que diu la RAE (Real Academia ESPAÑOLA de la Lengua). M'imagin que, per ells, explicar el darwinisme a classe de biologia, o el Big Bang a classe de física, també deu ser "adoctrinar" i ho denunciaran igualment. Clarament aquesta banda ens vol fer tornar a l'Edat Mitjana...



07 d’abril 2018

Sociologia "choni"

Interessant estudi sociològic de la Universitat Rovira i Virgili - URV sobre el fenomen "choni" i l'estigmatització patriarcal a les xarxes. Graciós que es citi com un model "choni" a na Letizia Ortiz; per haver vestit amb xandall i sabates de taló... 

 "No en vano, el estudio constata que estas pueden “jugar” a ser chonis y eso puede acabar otorgándoles popularidad y estatus. Kim Kardashian, Beyoncé, Ryana, Fergi o incluso la reina Letizia luciendo un pantalón tipo chándal con unos zapatos con talones encarnarían esta actitud..."




05 d’abril 2018

Desolada

Desolada? Desolats hi estan qui esperen a les llistes d'espera a una sanitat pública saturada. Desolats hi estan els refugiats que moren ofegats a la Mediterrània. Desolats hi estan els presos polítics que tenim a l'Estat espanyol. Desolats hi estan els que tenen un depenent sense cap ajut públic. Desolats hi estan els desnonats per la banca i els estafats per les preferents. Desolats hi estan els que no tenen feina i els emigrants econòmics. Basta de comèdies! El dia que aquesta periodista divorciada va optar per deixar de presentar el Telediario per vestir-se pels millors dissenyadors; operar-se amb els millors cirurgians estètics; viure a tot luxe i que els súbdits se li hagin de posar de genollons als "besamamos" sabia que s'hauria de sotmetre a canvi a una certa crítica pública. Qui vol la popa, que es mengi els ossos. Suposo que a la dictadura que vivim deuen estar "escandalitzats" i ja deuen preparar una reforma del Codi Penal per empresonar a qui s'atreveixi a dir que la "Família Reial" és de tot manco una família.


01 d’abril 2018

Populisme

Me és completament indiferent la vida personal dels polítics i trobo que diu molt del nostre mediocre sistema polític quan els responsables polítics, siguin del partit que siguin, oregen la seva vida privada contant les seves intimitats per les xarxes socials i els mitjans sensacionalistes. No m'importa qui són les parelles dels polítics, els seus amants, els seus fills o qualsevol aspecte que no tengui a veure amb el projecte polític que diuen defensar. Detest la política al més pur estil Donald Trump o del populisme sud-americà en la qual els polítics conten la vida privada fent-la pública per guanyar miserablement un grapat de vots. En tot cas, sóc conscient que pertany a una selecta minoria que fuig del xafardeig i de la buidor intel·lectual... un rara avis que sol rebre a manera d'insult la qualificació d' "elitista", a la qual solc respondre dient molt orgullós que n'estic de no ser "d'eixe món" quelcom cantava Raimon.


Beateria

Amb el Diumenge de Resurrecció acaba la Setmana Santa, i, amb ella, una beateria que es propaga, que amaga des de la meva perspectiva idolatria, i que jo personalment detest. Des de la meva visió de la transcendència, la religiositat s'ha de separar del poder polític i s'ha de viure individualment, en l'àmbit privat, i sense cap necessitat d'ostentació pública farisea. Per tot plegat, m'agrada sempre recordar, per aquestes dates, el meravellós poema d'Antonio Machado que es podria aplicar a més d'un confrare. 

 "Gran pagano, 
se hizo hermano 
de una santa cofradía; 

el Jueves Santo salía, 
llevando un cirio en la mano 
—¡aquel trueno!—, 
vestido de nazareno".