09 d’abril 2020

COVID19 i terminis processals

Els advocats no estam de "vacances". Almanco jo, no aturam amb el teletreball. Els conflictes laborals (ERTO, ERO, etc.) i de Dret de família no s'han acabat amb l'estat d'alarma, sinó que, durant el confinament, s'han disparat. A més a més, assessoram tota la tramitació administrativa d'ajuts a empreses i futurs concursos de creditors, a més de les iguales que la majoria d'advocats tenim en marxa. 

Ara, en sortir del confinament, el CGPJ proposa habilitar tot el mes d'agost a tots els ordres jurisdiccionals per fer judicis i emetre proveïts; i el CGAE, a més, ens vol posar judicis els horabaixes dels dies hàbils i els dissabtes. És a dir, que només tendríem els diumenges teòricament lliures, dia que hauríem de dedicar com solem fer a preparar els proveïts i/o senyalaments del dilluns. 

Informar als neòfits que els judicis no es preparen tots sols (duen dies i/o setmanes de preparació), i els proveïts (qualsevol advocat en exercici en rep desenes i desenes a diari) s'han de llegir, analitzar, classificar, arxivar, contestar a l'òrgan judicial de forma raonada (la majoria) i comunicar al client. Si no ens maten amb el COVID19, suposo que ens volen matar d'un infart. 

PD. Els polítics (diputats i senadors), tant autonòmics com estatals tenen sessions parlamentàries de setembre a desembre; i de febrer a juny. No han parlat, que jo sàpiga, amb motiu del COVID19, d'habilitar "períodes extraordinaris" per fer feina parlamentària més enllà dels 8 mesos que preveu la llei.




08 d’abril 2020

Govern de concentració

Macarena Olona, portaveu de VOX España i advocada de l'Estat, ha comparegut revestida amb una mascareta amb la bandera d'Espanya al Congreso de los Diputados per proposar un govern de "concentració nacional" de PSOE, PP i VOX; integrat per gent com Felipe González, José María Aznar i Rosa Díez. Aquest govern de "concentració" proposat pels ultres, que integraria de la X del GAL a la foto de les Açores, rebria en la seva investidura el suport parlamentari unànim de l'extrema dreta espanyolista. 

Coses així ens demostren que l'extrema dreta no ha arribat ara a les institucions: les ha governat sempre des de l'ombra, ja fos sota les sigles del Partido Popular o del PSOE.



30 de març 2020

Metròpoli

Francina Armengol, Presidenta de les Illes Balears:

"Hem comprat unes 400 mil mascaretes i totes les proves de diagnòstic ràpid (PCR) que s'han fet, les ha comprat el Govern de les Illes Balears. Encara no n'hem rebut cap del ministeri". 

Gràcies Espanya pel vostre gran ajut en aquest temps tan difícils.

PS. Esperam recuperar-nos aviat per poder continuar enviant divises de cap a Madrid al ritme que ho fèiem abans de la crisi, amb el noble i lleial fi de mantenir en l'opulència a la nostra estimada metròpoli.






23 de març 2020

Patriotisme viral

A la compareixença parlamentària de la setmana passada sobre el COVID19, Pedro Sánchez, Pablo Iglesias, així com els portaveus de PP, VOX i Cs no aturaren de repetir en les seves intervencions les paraules "patria", "nación" i "compatriotas" referint-se a la lluita contra el coronavirus. Ara veim com Cuba envia desenes de metges a ajudar a Itàlia en la lluita contra la pandèmia; i, com, també, el portaveu de la delegació mèdica cubana, el Dr. Carlos Ricardo Pérez, ha afirmat, per justificar la creació d'aquesta Brigada Internacional cubana que s'està jugant la vida, que l'expedició metge es bassa en què: 

 "En la carrera de medicina nos han formado con una formación permanente y continuada que exige de nosotros ese humanismo y esa solidaridad con el resto del mundo, no es solamente nuestra patria, PATRIA, PARA NOSOTROS, ES LA HUMANIDAD y si la humanidad lo necesita, nosotros estamos dipuestos a hacer cualquier esfuerzo". 

Mentre els Estats Units tanca les seves fronteres amb Europa; Cuba hi envia els seus metges per salvar vides. 

Ara més que mai: Visca l'internacionalisme proletari! ☭ 🇵🇷 

I, en quant als polítics espanyols, recordar-lis, ara més que mai, la frase del literat anglès Samuel Johnson: 


 "El patriotisme és el darrer recurs d'un canalla".





17 de març 2020

Medalles i virus

Per tot el món, els responsables polítics surten enrevoltats de metges i científics a les seves rodes de premsa; aquí, ho fan de generals i alts comandaments policials carregats de medalles. Suposo que faran comptes de combatre el COVID-19 a canonades. O, simplement, voldran amagar que fa 9 mesos Pedro Sánchez Pérez-Castejón va dissoldre de forma incomprensible l'hospital militar de campanya que havia creat el seu predecessor José Luís Rodríguez Zapatero, malbaratant amb aquesta dissolució 25 milions d'euros de material militar hospitalari de modern disseny alemany que ara ens fa molta de falta. 

Mentre, hem de veure l'humiliant espectacle del nostre Govern de les Illes Balears plorant que ens tanquin ports i aeroports davant d'un govern central, del seu mateix color polític, i que ni es digna, per simple educació institucional, a contestar-lis. 

L'únic consol és pensar que l'alternativa al tàndem Sánchez-Iglesias, sería un tàndem Casado-Abascal, amb Ortega-Smith de Ministre de Sanitat, combatent els "malditos virus chinos", des d'un tanc rotul·lat amb una enorme bandera rojigualda... No, jo no sóc d'eixe món...





04 de març 2020

Universitat obrera

Durant aquest mes de març es parlarà molt de la desigualtat de gènere, però trobo que es parla molt poc durant els darrers anys de la desigualtat de classe. A Espanya, només el 10,6% dels estudiants universitaris són, o hem estat, fills de treballadors

Només el 10,6% dels estudiants universitaris espanyols són fills de treballadors. La universitat està reservada per l'alta i mitja burgesia, i els fills dels obrers que hem arribat a la universitat continuam sent l'excepció. I, davant això, l'esquerra institucional pihippie, callant, cobrant a final de mes el sous dels càrrecs que ocupen, i mirant de cap un altre costat...

26 de febrer 2020

Raja

Són aficionats del Raja Casablanca1949, l'equip de la classe obrera marroquina cantant després d'haver guanyat el derbi per 1 a 0 al seu etern rival del Wyhad, l'equip monàrquic, nacionalista i de les classes altes del Marroc. Hi ha una altra manera d'entendre el futbol més enllà de l'egocentrisme mercenari del futbol europeu. I aquests aficionats ho fan, en plena dictadura... d'admirar. 

"Ells (Wyhad) gastaren milions en el seu equip 
i viuran amb nosaltres una cosa que no oblidaran 
no t'involucris Govern 
arribarem fins a la final amb ells 
anit passarem comptes 
no ens importen les conseqüències 
només Déu sap que passarà 
Okacha (la presó de Casablanca) o l'ambulància 
la vida per nosaltres ja és un cementiri 

Sr. policia escolti'm que li contaré tot això 
és una vella rivalitat des de temps de la colonització francesa 

Ells, traïdors, feren del futbol un negoci 
i els seguidors del Raja som cavallers però perillosos 
no ens importen les conseqüències 
només Déu sap què passarà... 

LA VIDA PER NOSALTRES JA ÉS UN CEMENTIRI!"



"Ooh Ooh Ohh
a qui m'he de queixar
em queix al Déu Suprem
Ooh Ooh Ohh
només ell sap del meu sufriment
passam moments durs al nostre País
demanant misericòrdia
que Déu ens protegeixi
Ells, el Govern, ens drogaren amb el haixixs de ktama
ens deixaren com a orfes
sereu jutjats el dia del Judici
talents que heu destruït per culpa de les drogues
com voleu que brillin?
Heu robat tots els diners del País
i li heu donat als estrangers
heu destruït a tota una generació
heu matat la passió
heu començat la provocació..."