Verdes campos españoles

Llegesc al diari ABC que en Jorge Campos, president de la Fundación Nacional Círculo Balear (sic), ha estat nomenat pel Govern del PP com a nou director general de la Fundació Balears Sostenible. L'afortunat, prové d'haver estat durant 4 anys director de l'oficina de canvi climàtic de l'Ajuntament de Calvià, càrrec pel qual, segons les cròniques, cobrava més de 50.000 euros cada any. El nacionalisme espanyol del Círculo ha estat ben recompensat, sens dubte. Pensau amb aquestes prebendes, tant ara, com en perspectiva de passat, recordant quan aquesta entitat "independent" i "apartidista" muntava manifestacions en contra des professors que, segons ells, maltractaven als pobres infants de les Illes ensenyant-los en català, feia homenatges a les víctimes del terrorisme, muntava estàtues, defensava piscines il·legals o repintava bous d'Osborne. Em sembla molt bé que s'anomeni a qui vulguin per alt càrrec, ja que per això la gent ha votat al PP i han guanyat unes eleccions.  El que no suport és que, després, des de determinats mitjans ens pretenguin vendre-nos la falàcia de què els organitzadors de determinades activitats són persones i entitats pretesament "independents" i no vinculades a cap organització política. Com es veu mirant els nomenaments del BOIB, estam enrevoltats d'agents polítics que difonen el seu missatge ideològic gràcies al sou públic que cobren pagat de la nostra butxaca. Que no se us oblidi.

Llibertat d'informació?

Ahir es va produir un fet insòlit en una democràcia: el conseller de presidència, el segon càrrec més important a la pràctica d'un executiu, ha assumit la direcció general de IB3. Diuen que és temporal, però ja sabem quant duren les temporalitats PPres en els moments en els quals els són beneficioses (i sinó pensau en na Cava de Llano, defensora del poble interina, in aeternum). 

Curiosament, a Espanya, s'acaba de produïr un fet idèntic davant la dimissió del president de RTVE, i s'ha decidit que la presidència sigui rotatòria entre els diferents membres del consell d'administració. Us imaginau que hauria dit en Mariano Rajoy i companyia si, davant la dimissió de n'Oliart, en Zapatero hagués decidit que el president de RTVE, de forma "temporal", fos en Pérez Rubalcaba o na Leire Pajín? Bé doncs, això acaba de passar a Balears i sembla que ningú s'immuti. A més, aquesta decisió coincideix, curiosament, amb l'ordre de tancament de Ràdio i Televisió de Mallorca. Crec que en molts pocs dies ha quedat perfectament definit el nou tarannà informatiu (o desinformatiu) del nou Govern. Vénen temps molt durs per a la llibertat d'informació i opinió... sort que ens quedarà sempre internet, la nostra Pirenaica, com m'agrada dir sempre.

Zapatero tot sol

Avui, 18 de juliol curiosament, s'ha produït un fet històric que ha passat desapercebut per molts. El diari El País ha publicat el seu editorial, sota el títol Final de Ciclo, en el qual demana la dimissió del president del Govern i la convocatòria d'eleccions. L'editorial és duríssim, i fins i tot considera que avançar les eleccions al novembre, seria massa tard. Estic jo encara estorat de veure que El País, històric diari pro PSOE (que no socialista) s'hagi sumat a l'escorxament del president. El Grup Prisa fou sempre el gran beneficiat de moltes prebendes de governs del PSOE, sobretot en l'època den Felipe González. Així, recordem que, entre d'altres coses, tingué el privilegi de disposar durant lustres de l'exclusivitat de l'únic canal de pagament privat que es permetia (el Canal +). He sentit en moltes ocasions la broma, tergiversant el subtítol  de la capçalera del diari, que deia que El País, no era el Diario Independiente de la Mañana, sinó el Diario Socialista de la Mañana. Bé, ara fins i tot el Grup Prisa i El País estan en contra den Zapatero. No ho jutjo, ni sé els motius concrets, encara que me les imagin: posar-se ben vists davant les noves autoritats populars que han de venir, l'aliança amb en Berlusconi a nivell televisiu, i un atac de banyes pel bon tracte del PSOE a Mediapro. En tot cas, el d'avui, és, i serà, un editorial històric que implica un final de cicle en el sistema espanyol de contrapesos audiovisuals.

18 de juliol

Tal dia com avui, 18 de juliol, un grup de militars, inspirats i instigats per la dreta caciquil espanyola, i pels grups d'ideologia feixista que s'havien anat organitzant al voltant de Falange Española y de las JONS s'aixecaren contra el govern democràtic de la República i començaren un guerra civil que deixà mig milió de morts i centenars de milers d'exiliats polític. Convé recordar, en uns moments en el quals determinats mitjans informatius fan un revisionisme històric molt perillós, que el règim dictatorial franquista fou una dictadura ferotge, amb camps de concentració, afusellaments massius, raptes de nins, confiscacions de propietats, repressió de les llibertats públiques, i persecució de tothom que defensés la llibertat i la democràcia. No es permetria a Alemanya que es justifiqués la dictadura nazi des de cap mitjà informatiu i aquí, per activa i per passiva, sembla que, de cada vegada més, es produeixen discursos justificatius del franquisme. Per ventura, per salut democràtica, seria bo que es comencés a tipificar penalment de forma clara l'apologia del feixisme, de la mateixa manera que està tipificada, amb molt dures condemnes, l'apologia del terrorisme.   

Timofònica

El Ministerio de Trabajo acaba d'aprovar un Expedient de Regulació de Feina a Telefònica que implica l'acomiadament de 6.500 treballadors. Telefónica acaba de presentar unes ganàncies milionàries de més de 10.000 milions d'euros de benefici, amb un increment del 30,9% en relació amb l'any anterior. A més, els seus directius, en compensació a l'esforç que fan acomiadant empleats, es repartiran 450 milions d'euros en primes. Com veis, l'espectacle és dantesc. El que passa amb Telefónica és una metàfora perfecte d'un sistema corrupte i podrit. L'Estat, governat per un partit que és diu socialista i obrer, autoritza acomiadar a gairebé 7.000 persones d'una empresa que està guanyant doblers a rompre. Tot plegat ja frega el surrealisme si no tingués dramàtiques conseqüències. El capitalisme guanya més doblers que mai, explotant, com mai des de la II Guerra Mundial, a la classe treballadora, tot ben aplaudit i autoritzat pels governs socialdemòcrates. Tant de bo tornàs en qualque moment aquell mateix esperit revolucionari que, tal dia com avui, un 14 de juliol, va fer que el poble de París prengués la Bastilla, símbol de l'opressió de l'Antic Règim.

Tancament de RTVM

Una de les primeres decisions del nou govern de dretes que governa Mallorca ha estat ordenar el tancament de RTVM. Des de fa anys venc col·laborant, de forma totalment gratuïta, que ningú es malpensi, amb diversos espais radiofònics de Ona Mallorca. Els temes tractats han anat des de les noves tecnologies fins als trastorns alimentaris, passant, com no, per tot allò que fa referència al dret de menors i de família. Ona Mallorca ha estat un referent, a l'igual que TV de Mallorca, de ràdio i televisió pública feta amb qualitat i amb uns costos mínims. He pogut comprovar de primera mà com, amb uns mitjans molt reduïts, es feia una programació de primera amb un equip humà que suplia les mancances materials amb il·lusió, sacrifici i bona feina. Evidentment, aquest tipus de manera d'actuar no encaixa amb la nova manera de pensar dels governants actuals. El seu referent ha estat sempre la IB3 de María Umbert, un model de televisió que pagava milionades a espectacles en castellà de José Luis Moreno, contractava la lliga i la Champions amb la única finalitat que els illencs que no veiéssim el Barça per TV3, i omplia els horabaixes amb westerns dels anys 60 emesos en castellà, com no, la llengua habitual en el Far West. La situació del pluralisme informatiu a l'Estat espanyol és molt preocupant i a les Illes anam amb una deriva igualment perillosa. Ara només queda Mediapro i La Sexta com a televisió privada no sotmesa al domini de Berlusconi. El tancament de CNN+ sent substituïda per Gran Hermano 24 horas fou la metàfora del futur televisiu que ens espera. Ara, als demòcrates i lliure pensadors, només ens quedarà resistir, confiar amb internet (la nostra Pirenaica), i divulgar amb el boca a boca la realitat que ens oculten els mitjans. Mentre, la meva solidaritat als professionals que es quedaran a l'atur i que pensin que han contribuït a informar de forma objectiva durant els darrers anys i que, per tant, aquesta ha estat, en el fons, la causa de què hagin perdut el seu lloc de feina.    

"L'amistat acaba sovint en amor, però l'amor no acaba mai en amistat".

Charles Caleb Colton

Charles Caleb Colton és un antic clergue anglès del segle XVIII profundament admirat pels seus aforismes. Aquest en concret, per tots aquells que ens dedicam al món de la família, és d'una aplicació ferme. Així, són contades excepcions en les quals, després d'una ruptura traumàtica, es pot continuar amb l'amistat. Ja es sap que, en la majoria d'ocasions, la distància entre l'amor i l'odi sol ser una línia molt fina.  

El cisme silenciós

"Qué pena ver las fotos de Scola brillando con sus puños dorados, con su reloj de oro, con su crucifijo de oro, con su manto rojo púrpura y su sombrero de tres picos, rigurosamente rojo. Me pregunto si alguien vestido así podría entrar en el cenáculo o pegaría mejor en la corte de Nabucodonosor, entre los sátrapas y los eunucos de corte".

Paolo Farinella, conegut com el capellà roig de Gènova, referint-se a Angelo Scola, clergue ultraconservador membre de "Comunió i Liberació", nomenat recentment cardenal de Milà pel Papa.

Des de fa molt de temps es ve parlant d'un cisme silenciós en el si del catolicisme. De cada vegada hi ha més distància entre les bases cristianes (laics i clergues) i l'alta jerarquia eclesiàstica. A més, en moltes ocasions, uns i altres no es mesclen. Jo admir, ho he dit sempre, als clergues que, formant part de l'església de base, duen a terme una tasca social de primer ordre. Així, bona part del teixit d'assistència social concertada a Balears roman en mans de religiosos i religioses fent, en la majoria d'ocasions, una feina excepcional. Aquesta és l'autèntica esglèsia. L'altre, la que desfila sota pali, promou la beateria, organitza grans i costoses celebracions, es passeja en cotxes blindats i dirigeix grans imperis empresarials és, al meu entendre, de tot menys fidel a l'esperit evangèlic. 

ODDM

Se m'ha demanat per part d'Ona Mallorca que faci un repàs, en forma de signatura, del que ha estat la meva etapa professional com a Defensor del Menor de la Comunitat Autònoma. El primer que he de fer en aquest sentit és lamentar que la primera decisió política del nou Govern en matèria de menors hagi estat eliminar la Defensoria del Menor. En una època en què, malauradament, estan diàriament a tots els mitjans els abusos greus a la infància i a l'adolescència, consider molt injust que s'hagi eliminat l'òrgan encarregat de vetllar pels seus drets. Si a més tenim en compte que som una Comunitat sense Síndic de Greuges, ja em direu el resultat final. 

En quant a la meva activitat al capdavant de l'ODDM, he de dir que hauria de distingir el dia a dia d'atenció de queixes i denúncies, de les actuacions transversals i plurianuals que duguérem a terme. En quant a l'atenció directa d'usuaris, superàvem de molt les 300 actuacions anuals. Per una altra part, i en quant a "grans" actuacions, dir que d'una de les que estic més orgullós fou la creació de l'observatori d'internet. Des de l'any 2008, un grup de becaris d'investigació, es dedicaren a analitzar els principals elements d'ús de la xarxa per part dels menors d'edat. D'aquesta forma es va possibilitar, a més a més, que joves titulats poguessin començar a fer feina dins l'administració pública amb uns contractes més que dignes. Ara, tot això, ha desaparegut. 

Al marge de l'observatori, també des de l'Oficina organitzàrem anualment entre 3 i 4 congressos amb ponents de primer nivell de tot l'Estat, en els quals hi assistien habitualment uns 250 participants. Així que em sent orgullós, almanco, d'haver contribuït durant aquests anys, maldament sigui modestament, a la formació dels professionals que tracten amb els menors. 

Una altra funció que realitzàvem i que ara queda orfe, és la supervisió de tots els centres de menors de Balears. Com a òrgan independent visitàvem i supervisàvem les condicions vitals i educatives dels menors que hi havien de romandre amb una mesura de protecció o de justícia penal juvenil. Si tenim en compte que una part important d'aquestes places eren externalitzades amb la iniciativa privada crec que, aquest control extern de funcionament, complia una tasca de primer ordre.

Crec, per tot plegat, que la feina ha estat bona durant aquest temps, i he de donar, un cop més, les gràcies a tots aquells que m'acompanyaren laboralment en aquests camí i a n'aquells que possibilitaren el meu nomenament.