2012

El 2012 ha estat un any molt dur a nivell col·lectiu. Des de un punt de vista econòmic i social, els pitjors presagis s'han complert i ha estat l'any de les retallades més impressionants que s'han produït ne la història de l'Estat del benestar a Espanya. A més, esteim en plena recessió, i la taxa d'atur s'acosta perillosament al sis milions de persones i supera el 25 % de la població activa. 

En quant a la perspectiva nacional, el 2012 es recordarà pel pas que ha donat Catalunya de cap a la seva llibertat, amb un 11 de setembre de 2012, que ha suposat la primera pedra en la lluita per l'alliberament nacional del poble català. Per contra, hem vist com s'ha dut a terme  a les Illes Balears el pitjor atac al català de forma institucionalitzada des de la mort del dictador Francisco Franco, encapçalat per president Bauzá i el seu conseller d'educació Rafel Bosch. 

Em preocupa, això sí, com quedarem la resta de PPCC el dia que Catalunya s'alliberi del jou. Així, no me cans de dir que somiï amb una Catalunya lliure, però no m'agradaria gens, haver de ser mallorquí d'arrel dins Espanya, ja que ens farien patir tal i com pateixen els irlandesos del nord  actualment dins Gran Bretanya. Per a què no hi hagi Bobby Sands a les Illes i al País Valencià, Catalunya no ens ha d'abandonar...

Jurídicament, ha estat un any marcat pel pitjor ministre de "justícia"des de la transició política. La llei de taxes ha acabat amb la tutela judicial efectiva a l'Estat espanyol i s'han iniciat reformes legislatives, com la del Codi Penal, que suposaran greus atemptats a les llibertats públiques i als drets fonamentals. 

A nivell personal, any de canvis i consolidació. He publicat la meva primera monografia, m'he consolidat com a advocat en la meva rentrée a la barra, i he tornat a la UIB guanyant una plaça de professor associat de Teoria General i Filosofia del Dret. La veritat és que no em puc queixar de com m'ha anat l'any en aquest aspecte.

El temps, a la llarga, posa a cadascú en el seu lloc,  i, poc a poc, s'acaba fent justícia, tot i que, en ocasions, s'ha de saber esperar ja que la justícia divina sol ser a llarg termini més implacable que no la corrupte justícia humana. I tal com pagues, amb el temps, seràs pagat... aquesta màxima, per la meva experiència personal, sempre, sempre, a la llarga s'acaba complint.

Per últim, crec que, i per posar un to irònic que no pot faltar, crec que podem estar tots satisfets ja que som supervivents de gran catàstrofes pronosticades i mai executades: l'efecte 2000; la profecia de Nostradamus, i enguany, la del maies... Som una generació de supervivents en aquest sentit (tot i no sé, us ho dic sincerament, si podrem sobreviure a l'era Rajoy-Bauzá).  

Nadal 2012

Rookies i (In)Experiència parlamentària

Aquests dies ha estat notícia l'elecció de Marga Duran, després de la imputació de Pere Rotger, com a nova presidenta del Parlament de les Illes. És la segona autoritat de les Illes. Al marge de la seva formació i trajectòria, sí que m'agradaria destacar una dada i és que només duu poc més d'un any de diputada i no en té cap tipus d'experiència parlamentària prèvia. Des de la Revolució Francesa s'ha intentat elegir president de la Cambra a un diputat amb més d'una legislatura a les seves esquenes i que conegués el funcionament parlamentari. Joan Huguet, Albert Moragues, Maria Antònia Munar, Aina Rado, Antonio Diéguez... tots ells reunien aquest perfil. Ara, per primera vegada, a una persona sense cap tipus d'experiència parlamentària li correspon presidir la cambra. No pos en dubte la capacitat d'aquesta senyora, ni molt manco, però crec que, en una època de gran crisi econòmica i institucional, i de parlamentarisme de tan baix nivell, el Parlament necessitava un President o Presidenta d'un perfil molt diferent. El mateix, no obstant, podria dir el Conseller de Salut, de només 30 anys, i sense cap tipus d'experiència de gestió política, ni de grans pressupostos, al seu darrera. Tenim rookies gestionant el País en el seu pitjor moment. Que Déu ens ajudi...

La Paloma de la Paz - Chicho Sánchez Ferlosio

Hi ha cançons que, malauradament, 40 anys després tornen a ser d'actualitat. Una molt especial és aquesta "La Paloma de la Paz", del cantautor Chicho Sánchez Ferlosio que, curiosament, era fill del fundador de Falange Española, Rafael Sánchez Mazas. És trist que haguem tornat de cap endarrera, com els crancs, i que aquestes lletres tornin a tenir un sentit que havien perdut fruit de l'actual clima d'explotació laboral vigent...

Que no, que no, paloma, no,
que así que no trabajo yo.
Que no, que no, palomita, que no,
que así que no trabajo yo.

Soy un hombre del pueblo
harto de trabajar.
Mi vida es el trabajo, paloma,
pero me pagan mal.
Las leyes están hechas
a favor del patrón;
la ley no escucha al pueblo, paloma,
aunque tenga razón.

El deber del trabajo
dicen que tengo yo.
De mis deberes hablan, paloma,
de mis derechos no.
Pero nos uniremos
contra la explotación;
la fuerza de los hombres, paloma,
siempre será la unión.

Nos juzgan y condenan
en nombre de la paz,
cada vez que pedimos, paloma,
justicia y libertad.
Pero la paz tú eres
y con ellos no estás,
que vuelas con nosotros, paloma
paloma de la paz.

4 de desembre: José Manuel García Caparrós

Tal dia com avui de 1977 va morir, als 19 anys, José Manuel García Caparrós, obrer, comunista, andalusista, i membre de Comissions Obreres, per intentar penjar una bandera andalusa a la Diputació Provincial de Màlaga. Els seus botxins foren la Policia Armada que li va disparar a sang freda. Feia dos anys que el dictador havia mort, Juan Carlos regnava, i la policia matava sense impunitat. Ara que sembla que només catalans i bascos tenim sentiment nacional, és bo recordar els màrtirs andalusos per l'autonomia, així com els comuners castellans. Visca la lluita socialista, i la llibertat dels pobles oprimits!

La classe mitja, exclosa de la justícia

"La clase media, si se aplica la ley de tasas tal y como está, no tendrá ninguna posibilidad de acudir a los tribunales para reclamar sus derechos. No podrá acceder a la Justicia gratuita, porque sus niveles de ingresos no son tan bajos, pero si no es rico tendrá que renunciar a sus reclamaciones simplemente porque no tendrà la disponibilidad económica que permita el coste de acceder a la Justicia" 

Martín Aleñar, degà de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de les Illes Balears, al Diario de Mallorca de dia 2 de desembre de 2012, pàgina 6, dixit.