Òscars

El cine ha estat durant més d'un segle un acte social que es celebrava, amb una periodicitat mínimament setmanal, en comunitat, a un gran espai col·lectiu que es deia cinema. 

Poc a poc, aquest acte social ha estat substituït per un acte individual que fas a ca teva, tot sol o amb poca gent, amb una plataforma de streaming. Tot plegat una metàfora perfecta del que passa a les societats occidentals. I, en conseqüència, els Emmys assumeixen el protagonisme que no deixen de perdre any a any els Òscars.

Monarquia vs República

Felipe VI és cap d'estat gràcies a la llei i a la Constitució, no a la "democràcia" ciutadana, ja que aquí, des de la Guerra Civil espanyola, mai s'ha permet votar democràtica i lliurement, per triar el model d'Estat que volíem; quelcom sí es va fer, per exemple, a Itàlia, allà a on el poble italià va poder triar lliurament, després de la II Guerra Mundial, entre república i monarquia (i va sortir per aclaparadora majoria república). L'actual cap d'Estat ho és per ordre de la llei de lleis, la Constitució, ja que cap ciutadà l'ha votat pel càrrec; per tant, al no haver estat triat pel poble en unes eleccions lliures, és un càrrec no democràtic. És més, ja Plató va més de 2.000 anys va definir que democràcia i monarquia eren sistemes polítics incompatibles. Així, és normal i lògic, que l'actual cap d'Estat no electe defensi que la "suposada democràcia" no pot estar per sobre de la llei; i que, en definitiva, s'ha de complir la llei, maldament aquest compliment suposi anar en contra de la "suposada democràcia". 

Tot plegat em recorda, a nivell teòric, els judicis de Nuremberg als dirigents nazis, o els realitzats als violadors dels drets humans a Amèrica Llatina, quan els acusats argumentaren de manera recurrent que es limitaren a "complir la llei" quan cometien els seus crims, tot i que complir-la suposés cometre delictes de lesa humanitat. És un dels exemples que posam sempre a classe per criticar el positivisme jurídic i la seva aplicació "pura". És més, les lleis que s'aprovaren a Amèrica Llatina per amnistiar als violadors dels drets humans es digueren de "punto final y OBEDIENCIA DEBIDA"; obediència a la llei, i a les ordres dels seus superiors, of course.

Cardenal

Ernesto Cardenal és el sandinisme, la teologia de l'alliberament, i la lluita incansable per construir, sobre la base de l'evangeli, una societat justa. 

Recordem que la revolució sandinista, l'impulsaren els capellans catòlics, i 3 d'ells foren nomenats ministres del primer govern del FSLN, enfrontats al mateix temps amb els cacics, amb el terrorisme nord-americà i amb el propi Vaticà. 

Daniel Ortega i tots els seus sequaços representen a dia d'avui, la dictadura i la corrupció. Una dictadura que ha tingut entre les seves pròpies víctimes els darrers anys al propi Cardenal. Molt trist veure com els líders de suposada esquerra acaben sempre convertits en allò que deien combatre quan entraren a la lluita política. Passa a Amèrica llatina, i passa a diari al Reino de España. Sort que sempre ens quedaran les veus de referents universals com Ernesto Cardenal.

Aina Moll i el gonellisme

Aina Moll es va llicenciar en filologia romànica en una època en la qual que una dona pogués arribar a la universitat no era gens fàcil (1953). Fou premi extraordinari de batxillerat, i també de llicenciatura a la Universitat de Barcelona. Membre de la Societé de Linguistique Romane va ampliar els seus estudis filològics a la Sorbona, i a les universitats d'Estrasburg; Frankfurt/Main i Zurich; tot plegat abans d'arribar a catedràtica de llengua francesa (ben igual que Antonio Machado), llengua que va estudiar tota la vida i de la que va publicar importants obres científiques. 

Aina mai va dubtar de la unitat de la llengua i de la necessitat de la normalització lingüística i de la immersió com a única via per aconseguir-la. 

Cada pic que veig a un determinat agent d'assegurances, enrevoltat de gent que ha estudiat dialectologia a la "universidad de la vida", parlant amb "autoritat" de filologia des de la perspectiva gonella, pens amb el currículum d'Aina Moll (o en del Joan Veny Clar, afortunadament encara viu) i no em queda més que pensar l'agosarada que és la curtor, i que fàcil és manipular, des del feixisme, a les masses illetrades.

Aina Moll

El dia en què el neofalangisme va reunir a Palma 2.000 persones bramant en contra de la llengua pròpia d'aquest País, va morir la nostra admirada Aina Moll. La recordo, de nin, al centre territorial de RTVE, explicant de forma didàctica la diglòssia que patíem; i, de més gran, per un llibre que em va marcar: "La nostra llengua" (1990; ISBN 8427306318), escrit, la meitat en "mallorquí" (trencant prejudicis); i, l'altra meitat, en català estàndard. Una obra que hauria de ser d'obligada lectura a totes les escoles per vacunar als infants amb anticossos de cultura davant el gonellisme analfabet. 

Contra el falangisme, Aina, tu no ho veuràs, però: "tornarem a sofrir, tornarem a lluitar i tornarem a vèncer”; per Mallorca, i per la llengua: fins a la victòria sempre! ✊

Veneçuela 2019

2019: ocupació militar ianqui de Veneçuela?

Entre altres, hi ha els següents precedents... :

1823: Inici de la doctrina Monroe. 

1846: USA invadeix Mèxic. 

1854: USA bombardeja Nicaragua. 

1855: USA, via William Walter, envaeix Nicaragua, El Salvador i Hondures, reimplantant l'esclavitud a aquests territoris. 

1898: USA ocupa Cuba, Filipines, Puerto Rico, Guam, i Hawai. 

1903: USA segrega i controla Panamà. 

1904: USA ocupa República Dominicana. 

1908: USA ocupa Panamà. 

1912: USA envaeix Nicaragua. 

1915: USA ocupa Haití. 1924: USA ocupa Hondures. 

1927: USA fa el primer bombardeig aeri de població civil a Llatinoamèrica, en concret, a Hondures. 1946: USA obri a Panamà la "Escuela de las Américas" per formar torturadors i assassins que actuaran durant dècades a tota Llatinoamèrica. 

1952: USA dóna suport al cop d'estat del dictador Fulgencio Batista a Cuba. 

1954: USA dirigeix el cop d'estat contra el govern democràtic de Guatemala. 

1960: USA intenta assassinar a Fidel castro. 

1961: USA intenta envair Cuba via Bahía Cochinos, fracassant en l'intent. 

1964: USA promou i finança un cop d'estat a Brasil per enderrocar el govern democràtic de Joao Goulart. 

1966: USA inicia una guerra civil a Guatemala amb mercenaris pagats pels USA que acaba provocant més de 10.000 morts. 

1967: USA intervé a Bolívia, per assassinar a Ernesto Che Guevara.. 

1973: USA promou un cop d'estat a Paraguai. 

1973: USA promou un cop d'estat a Xile, assassinant al seu president Salvador Allende. 

1976: USA promou un cop d'estat a Argentina que acaba amb la mort de més de 30.000 argentins. 1980: USA promou i finança organitzacions d'extrema dreta a El Salvador; assassinen, entre altres defensors dels drets humans, a San Romero de América. 

1981: USA intervé a Nicaragua finançant i dirigint la "Contra" per intentar tomar el govern sandinista. 

1983: USA envaeix Granada. 

1989: USA envaeix Panamà. 

2000: USA intervé a Colòmbia amb l'excusa de combatre a les FARC. 

2002: USA dóna suport i finança l'intent de cop d'estat a Veneçuela contra Hugo Chávez...

Feixisme

Un dels meus àmbits "històrics" d'estudi ha estat sempre la II Guerra Mundial. M'he demanat durant anys com així un petit austríac, caporal mutilat que va viure en la indigència, malalt mental i pintor fracassat, va arribar a ser capaç d'assolir el poder suprem d'Alemanya i provocar 60 milions de morts. M'he demanat repetitivament com així Hinderburg i la dreta moderada alemanya li va donar el poder suprem a Hitler, sense necessitat de fer-ho. M'he demanat moltes vegades com un inútil anomenat Himmler, que no havia estat capaç ni d'ingressar a l'exèrcit prussià tot i ser fill d'aristòcrates, va acabar dirigint la màquina quasi perfecta de matar que foren les SS. M'he demanat com així un menut militar africanista de veu aflautada, a qui li denegaren l'ingrés a la maçoneria fins en dues ocasions per no ser de fiar, va aconseguir ser dictador durant més de 40 anys del Reino de España, provocant més de 400.000 morts. Per no parlar del diminut Mussolini (els tres dictadors dretans, Franco, Mussolini i Hitler, tenien en comú la seva baixa alçada, física i intel·lectual...). El petit Mussolini era un dirigent socialista, que va fugir a Suïssa per no fer el servei militar, per passar a convertir-se en espia del MI5 britànic en contra del seu propi País, acabant dirigint unipersonalment Itàlia i provocant més de mig milió de morts. 

Mai vaig entendre la curtor de la població, i com dirigents tan inútils acabaren assolint el poder suprem. 

 Ara, anys després, mir el panorama polític actual, a l'Estat espanyol, i a la resta d'Europa, i, malauradament, i començ a entendre el que va passar... tenint molta de por de què no es repeteixi ja que hi anam en camí.