Felipe VI és cap d'estat gràcies a la llei i a la Constitució, no a la "democràcia" ciutadana, ja que aquí, des de la Guerra Civil espanyola, mai s'ha permet votar democràtica i lliurement, per triar el model d'Estat que volíem; quelcom sí es va fer, per exemple, a Itàlia, allà a on el poble italià va poder triar lliurament, després de la II Guerra Mundial, entre república i monarquia (i va sortir per aclaparadora majoria república). L'actual cap d'Estat ho és per ordre de la llei de lleis, la Constitució, ja que cap ciutadà l'ha votat pel càrrec; per tant, al no haver estat triat pel poble en unes eleccions lliures, és un càrrec no democràtic. És més, ja Plató va més de 2.000 anys va definir que democràcia i monarquia eren sistemes polítics incompatibles. Així, és normal i lògic, que l'actual cap d'Estat no electe defensi que la "suposada democràcia" no pot estar per sobre de la llei; i que, en definitiva, s'ha de complir la llei, maldament aquest compliment suposi anar en contra de la "suposada democràcia".
Tot plegat em recorda, a nivell teòric, els judicis de Nuremberg als dirigents nazis, o els realitzats als violadors dels drets humans a Amèrica Llatina, quan els acusats argumentaren de manera recurrent que es limitaren a "complir la llei" quan cometien els seus crims, tot i que complir-la suposés cometre delictes de lesa humanitat. És un dels exemples que posam sempre a classe per criticar el positivisme jurídic i la seva aplicació "pura". És més, les lleis que s'aprovaren a Amèrica Llatina per amnistiar als violadors dels drets humans es digueren de "punto final y OBEDIENCIA DEBIDA"; obediència a la llei, i a les ordres dels seus superiors, of course.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada