24 de març 2010

Reforma sanitària als Estats Units

El passat diumenge dia 22 de març de 2010 es produí una fita històrica als Estats Units: es va aprovar la reforma del sistema sanitari impulsada per Barack Obama. Amb 219 vots a favor i 212 en contra es va aprovar un nou model sanitari que ha desfermat tantes passions com odis. Aquesta reforma no és la que va proposar Obama durant la seva campanya electoral, sinó una versió descafeïnada de la mateixa, sense una assegurança pública que s'assemblés al model europeu de seguretat social. Obama ha hagut de cedir molt, entre d'altres coses acceptant, a darrera hora, un compromís explícit de què en cap cas es puguin destinar fons públics que permetin finançar avortaments. L'exigència li va venir de les seves pròpies files, encapçalada per un grup de congressistes demòcrates que estaven disposats a votar en contra de la llei del seu propi president. El resultat, no obstant, compensa amb escreix totes les cessions possibles. Quan s'apliqui plenament la reforma del sistema de salut 30 milions de persones que a dia d'avui no tenen assistència sanitària en passaran a tenir. A més, es restringirà molt el poder de les asseguradores que es negaven a assegurar a possibles malalts o, directament, deixaven de pagar tractaments a malalts assegurats amb l'excusa de què hi havia riscos personals que l'asseguradora no havia pogut avaluar en el moment de fer la pòlissa. La batalla ha estat molt dura per aprovar aquesta norma ja que, entre d'altres coses, als Estats Units, al contrari que a l'Estat espanyol, no hi ha disciplina de vot dins els partits polítics i, cada congressista o senador, vota en funció de la seva consciència, interessos i voluntat dels seus electors. Així, molts de congressistes i senadors demòcrates han votat, de forma lliure, en contra de la proposta sanitària de Barack Obama. En tot cas, la batalla legal no ha acabat i els Estats federats governats per republicans ja han anunciat que recursos de inconstitucionalitat contra la llei, a més d'iniciar una dura campanya política, liderada pel Tea Party (l'ala més radical i dretana del Partit Republicà), acusant a la reforma de suposar la implantació d'un règim comunista als Estats Units. La demagògia i el poder dels lobbys fan moltes de coses. Però, i en tot cas, crec que tot plegat i vista la comparança ens ha de servir per felicitar-nos de tenir a casa nostra un sistema sanitari modèlic que no permet que ningú es mori al carrer per no poder pagar un metge.

15 de març 2010

Eleccions regionals franceses

Per primera vegada, en molts d'anys, l'esquerra francesa té qualque cosa a celebrar. A la primera volta de les eleccions generals franceses el PSF ha obtingut un 30 % dels vots, front al 26,7 de la dreta francesa de Sarkozy. La victòria socialista no és la única bona notícia del dia, sinó que també s'ha de destacar que Els Verds, dirigits per Daniel Cohn Bendit, han obtingut el 12% dels vots. Es consolida, per tant, un moviment verd gal que està dirigit a liderar l'ecologisme europeu, amb una força que només es seguida d'enfora pels alemanys de Bündnis 90/Die Grünen. Per la seva part, el Front d'Esquerres, coalició conformada al voltant del PCF, ha obtingut un digne 6,2 %. Els grans derrotats han estats els radicals d'esquerres del Nou Partit Anticapitalista, que només ha obtingut el 2 % dels vots. El discurs del "no" sitsemàtic ja no ven entre un electorat fart de suportar governants de dreta mentre observa les bregues entre les formacions d'esquerres. La mala notícia del dia ha estat el creixement de l'extrema dreta del Front Nacional, que, impulsada pel debat identitari promogut per Sarkozy, ha rendabilitzat el discurs xenòfob a una França multiracial. En resum, bones notícies per l'esquerra francesa, sense oblidar també que, a tota Europa, els ciutadans culpen als dirigents de la crisi econòmica i els ho fan pagar a les urnes, siguin aquests dirigents socialdemòcrates o liberals, i amb indiferència de què es diguin Merkel, Brown, Papandreu, Sarkozy o Zapatero.

07 de març 2010

8 de març, dia internacional de la dona treballadora

Dia 8 de març és el dia internacional de la dona treballadora. En aquesta efemèride es commemora la mort de 146 dones a la fàbrica Sirtwood Cotton de Nova York, durant l'any 1908 ,en un incendi provocat per les bombes incendiàries llançades per la patronal en un intent d'aturar la vaga que mantenien les treballadores per denunciar l'explotació laboral i la discriminació salarial que patien les dones de la industria nord-americana. El color lila amb el que s'identifica al moviment feminista es deu al color de les teles que teixien les treballadores mortes el dia de l'atemptat. Durant molts d'anys, dones i nins, cobraven la meitat que els homes a les fàbriques i sementers, amb l'excusa de què feien la meitat de feina que la que podia fer un home. Així es va construir la revolució industrial i l'acumulació de bona part de les fortunes capitalistes. Durant anys de lluita es va aconseguir anar avançant amb l'equiparació entre homes i dones, i el primer gran objectiu fou, sens dubte, que les dones poguessin votar arribades les eleccions. Així, les primeres eleccions en les que les dones espanyoles pogueren votar foren les eleccions de 19 de novembre de 1933, durant la Segona República. S'ha avançat molt des de aleshores, tot i haver passat per 40 anys de llarga nit franquista en què les dones no podien ni obrir un compte corrent sense l'autorització del seu marit. Ara, a dia d'avui i a la nostra societat, no hi ha discriminacions jurídiques a priori però queden moltes de discriminacions de fet fruit del masclisme antropològic. Basta veure el número de dones mortes anualment víctimes de la violència masclista o la discriminació salarial existent a moltes professions. No queda més, per tant, que continuar amb la lluita del moviment feminista i advocar per la igualtat real entre homes i dones, així com per la igualtat entre classes socials. Vells desideràtums, nascuts en bona mesura de la revolució francesa, i malauradament lluny encara de ser aconseguits.