2012

Esper que el 2012, l'any de l'Apocalipsi maia, no sigui tan catastròfic com molts vaticinen. Esper que sigui un any  allà a on poguem gaudir tots de salut i alegria, a pesar de la tempesta econòmica i ideològica conservadora que patim. Esper també poder, a nivell personal, continuar gaudint de l'amistat dels meus amics, peça cúspide en la meva particular piràmide de Maslow. En aquest aspecte, el 2011 m'ha servit per fer enfora a males companyies, i per trobar-ne altres de bones, i n'he sortit guanyant, vist en perspectiva, en aquesta particular borsa que són les relacions personals. 

Si feim repàs al 2011, podríem dir que ha estat un any de transició i canvi, passant en molts d'aspectes per una particular travessia del desert. Hem perdut unes eleccions, i he començat projectes professionals nous. En l'aspecte personal tenc ben clar que, en tota travessia pel desert, sempre s'acaben trobant oasis de pau i tranquil·litat, en el camí de cap a la terra promesa. Aquesta és la meva particular filosofia de vida, i, tal i com diuen els mariners, la mar més maca i calmada es sol veure després de les pitjors tempestes. 

En quant a la política, tenim el que la gent ha volgut, i no és altra que un panorama controlat per la dreta espanyolista, tant a Espanya com a les Illes Balears. Mai la dreta nacionalista espanyola havia tengut tant de poder, i mai havia estat, des de la transició, en unes postures tan radicals ideològicament. Davant això, només ens quedarà sobreviure i resistir. Les esquerres sempre hem estat fonamentades en les resistències, i aquest any 2012 serà una època de posar les bases per un renéixer, des de les cendres, i sobre una base assembleària, d'una nova forma d'entendre el País i la política.

Ah, i esperem, per últim, que l'any acabi amb un ascens de l'Atlètic Balears a Segona Divisió A. Jo, que hi duc tota la vida, i que patit moments molts durs (amb descensos a regional preferent inclosos), ho veig com un somni que mai havia estat tan aprop fer-se realitat.

Molts d'anys a tots, i que tengueu un bon començament de l'any 2012.

De Galván a Botella

Avui pren possessió com a nova batlessa de Madrid Ana Botella, la dona de l'ex president del Govern José Maria Aznar. El motiu? Que el batlle electe Ruíz Gallardón ha presentat la seva dimissió per ocupar el càrrec de ministre. El canvi de batllia m'ha dut a pensar en el vell professor, Enrique Tierno Galván, que ha estat, sens dubte, el batlle més carismàtic de la història democràtica de Madrid. Doctor en Dret, Doctor en Filosofia, Catedràtic de Dret Polític, represaliat franquista, fundador del PSP i president honorífic del PSOE, promotor de La Movida... Un intel·lectual de prestigi en definitiva, ficat temporalment en política, amb un respecte, educació i bones formes que encara es recorden i que perduraran durant generacions. Si totes les comparacions són odioses, aquesta ho és especialment...

PS. Una de les seves frases: "Dios no se olvida nunca de un buen marxista". 

Poema de Nadal 2011

Com sempre, escric una glosa pel Nadal, aquesta és la pròpia del 2011:

Amics, un any més em complau
saludar-vos en forma de poesia
enguany amb versos i més alegria
i sense ser de ningú esclau

El Nadal de nou ha arribat
tal i com sempre se l’espera
reforçant l’amistat més propera
d'una germanor que mai ha minvat

La llibertat vertadera
neix sempre d’un mateix
i com sabeu jo no sóc ni de jou ni de feix
i tampoc de mirar mai de cap endarrere

Si hagués de triar un sentiment
el que més m’agrada és l’esperança
tot i les rèmores de l’enyorança
un ha de avançar sent valent

Ha de partir d’un mateix
sempre la solidaritat
i no pots ajudar al veïnat
si tu no ets fort amb escreix

Vénen temps de resistència
units sempre amb coratge
content de tenir-vos de companys de viatge
amb pas ferme i bona cadència

Caminem junts sense aturar
ajuntant les nostres esperances
fent enfora les mancances
i fora deixar mai de lluitar

A cada travelada
un s’acaba fent més fort
tenint aquests amics és una sort
que en cap cas pot ser igualada

I allò que ens ha passat
segur que és una ensenyança
que hem de tenir en recordança
per no tornar a fer mai el mateix errat 

Opus Dei i dades personals

Aquest cap de setmana s'ha fet pública una molt interessant sentència sobre la cancel·lació de dades personals dels ex-membres de l'Opus Dei. La Sala del contenciós-administratiu del Tribunal Suprem ha establert que els Concordats de 1979 no protegeixen a determinades organitzacions inserides en el si de l'església catòlica, tal i com pot ser la Prelatura Personal de la Santa Creu i l'Opus Dei, d'haver de respectar els drets fonamentals dels ciutadans. I no oblidem que el dret a la protecció de dades és un dret fonamental garantit per la Constitució de 1978. Així, es reconeix als ex membres de l'organització el dret a què, en el moment en el qual se'n van de la mateixa, siguin cancel·lades totes les dades que l'Opus té d'elles. Una polèmica semblant ja es va produir fa anys envers a l'apostasia i la cancel·lació dels assentaments del registre baptismal. És una qüestió dificultosa de tractar de forma simple en un post, però que trob, des de una perspectiva jurídica de Dret Públic, summament interessant en tot cas. De totes maneres, crec que és molt significatiu que les sortides dels membres "de l'Obra" solen ser molt traumàtiques i acaben, en determinades ocasions (tal i com aquesta), en els tribunals de justícia. 

Tos, Canito, La Movida i Los Secretos

Al meu post anterior, parlava de Tos, i de la cançó Déjame (cançó composada per i cantada per Tos, tot i que després l'assumiren com a seva Los Secretos. He trobat un document històric que he editat i penjat: el ja mític concert d'homenatge a Canito a l'Escuela de Ingenieros de Caminos de Madrid. El so no és molt bo, però és al·lucinant veure a Tos en la seva darrera actuació. A partir d'aquell dia, es va incorporar en Pedro Antonio Díaz de bateria, substituint a Canito, i naixien Los Secretos... el reste és història ;-)

Los Secretos a Mallorca

Anit venc de veure a Los Secretos, el millor grup que queda en actiu de La Movida. Un grup fundat originàriament pels germans Urquijo, i forjat sobre la desgràcia. Primer amb la mort, atropellat (el cap d'any de 1979), de Canito, bateria de l'originari Tos. El segon bateria del grup, Pedro Antonio Díaz, també va morir amb un accident de trànsit. I, per últim, no manca citar la tràgica mort d'Enrique Urquijo, un dels grans músics de la història del pop espanyol. A pesar de les successives desgràcies, i després de més de 30 anys, Los Secretos continuen sent un referent de la música ben feta, amb unes lletres i músiques que, al meu entendre, mai passen de moda, i que no em cans mai, jo personalment, d'escoltar. 

Los Secretos són, però i en definitiva, el reflexe d'una generació. Una generació que volia revolucionar el món, i que va acabar morta a l'entrada d'una casa amb una xeringa clavada a la vena. Una generació que fou anant canviant els ideals, per la cartera plena i el món dels negocis. Una generació que creà el concepte "pelotazo" i que va gestar l'actual crisi. En tot cas, i parlant només de música, jo estic enamorat d'aquest grup, un grup que té una cançó, que la composar l'originari Tos durant l'any 1979, i que m'encanta: es diu Déjame, i és ja un clàssic de la música pop espanyola (i, per mi, la meva cançó favorita). 

Déjame, no juegues más conmigo,

esta vez, en serio te lo digo

tuviste una oportunidad,

y la dejaste escapar.

Déjame, no vuelvas a mi lado,

una vez, estuve equivocado,

pero ahora todo eso pasó,

no queda nada de ese amor.

No hay nada que ahora ya, puedas hacer

porque a tu lado yo, no volveré, no volveré.

Déjame, ya no tiene sentido,

es mejor que sigas tu camino,

que yo el mío seguiré,

por eso ahora déjame.

No hay nada que ahora ya, puedas hacer

porque a tu lado yo,

no volveré, no volveré.

Déjame, ya no tiene sentido,

es mejor que sigas tu camino,

que yo el mío seguiré,

por eso ahora déjame,,

Tuviste una oportunidad

y la dejaste escapar...

Política fiscal dretana

El Govern del PP den José Ramon Bauzá ha mostrat les seves cartes de forma clara. Ha renunciat a aplicar l'impost sobre el patrimoni als més rics, perdonant-los 23 milions d'euros en un any, a l'hora que fa retallades brutals en els serveis socials. Unes retallades que van des de els volquers dels discapacitats fins a l'ajut per emancipació dels menors tutelats. Es perdona doblers als rics i es lleva prestacions als pobres, dreta pura i dura. Ah, i pel manteniment de Marivent i Son Vent, sí que hi ha doblers, a l'hora que també n'hi ha per augmentar les percepcions del gabinet Bauzá. Política de dretes, que és el que vol el poble. Una política que, per molt majoritària que sigui a les urnes, ni l'accept ni l'acceptaré mai.