Los Secretos a Mallorca

Anit venc de veure a Los Secretos, el millor grup que queda en actiu de La Movida. Un grup fundat originàriament pels germans Urquijo, i forjat sobre la desgràcia. Primer amb la mort, atropellat (el cap d'any de 1979), de Canito, bateria de l'originari Tos. El segon bateria del grup, Pedro Antonio Díaz, també va morir amb un accident de trànsit. I, per últim, no manca citar la tràgica mort d'Enrique Urquijo, un dels grans músics de la història del pop espanyol. A pesar de les successives desgràcies, i després de més de 30 anys, Los Secretos continuen sent un referent de la música ben feta, amb unes lletres i músiques que, al meu entendre, mai passen de moda, i que no em cans mai, jo personalment, d'escoltar. 

Los Secretos són, però i en definitiva, el reflexe d'una generació. Una generació que volia revolucionar el món, i que va acabar morta a l'entrada d'una casa amb una xeringa clavada a la vena. Una generació que fou anant canviant els ideals, per la cartera plena i el món dels negocis. Una generació que creà el concepte "pelotazo" i que va gestar l'actual crisi. En tot cas, i parlant només de música, jo estic enamorat d'aquest grup, un grup que té una cançó, que la composar l'originari Tos durant l'any 1979, i que m'encanta: es diu Déjame, i és ja un clàssic de la música pop espanyola (i, per mi, la meva cançó favorita). 

Déjame, no juegues más conmigo,

esta vez, en serio te lo digo

tuviste una oportunidad,

y la dejaste escapar.

Déjame, no vuelvas a mi lado,

una vez, estuve equivocado,

pero ahora todo eso pasó,

no queda nada de ese amor.

No hay nada que ahora ya, puedas hacer

porque a tu lado yo, no volveré, no volveré.

Déjame, ya no tiene sentido,

es mejor que sigas tu camino,

que yo el mío seguiré,

por eso ahora déjame.

No hay nada que ahora ya, puedas hacer

porque a tu lado yo,

no volveré, no volveré.

Déjame, ya no tiene sentido,

es mejor que sigas tu camino,

que yo el mío seguiré,

por eso ahora déjame,,

Tuviste una oportunidad

y la dejaste escapar...