I obrirà solcs...

Avui, el president Zapatero ha anunciat al Congrés dels Diputats que començaria les negociacions amb ETA. Fa poc més de 2 anys, per una simple entrevista de Josep Lluís Carod Rovira amb ETA, es va iniciar una campanya d'atacs continuats per part del PSOE i del PP contra el tripartit català que fou la primera ganivetada que rebé el govern d'esquerres i catalanista. La segona, i definitiva, fou la foto de ZP amb Mas signant la reforma de l'estatut català d'esquenes a ERC i a Maragall. Bona part dels mateixos fariseus que es trencaven les vestidures fa dos anys ara aplaudeixen al president espanyol. No sé perquè m'ha vingut amb tot això a la ment un maco poema de Joan Brossa:

"No oblidarem les coses que hem après
en aquests anys de fosca tramuntana
les ribes uniran homes de pes
i obrirà solcs l'esquerra catalana"

Joan Brossa
Fragment de l'"Oda al President Companys"
1971

El catalanisme a la UIB

En uns dies en què esteim rebent forts atacs des de determinats col·lectius i mitjans de comunicació sobre la suposada catalanització del sistema educatiu illenc m'agradaria recordar unes dades que va publicar, fa quatre anys, el meu amic i col·lega Bartomeu Colom, professor de Dret Administratiu, a la Revista Llengua i Dret (número 38, 2002, pàgines 19 i següents). El professor Colom fa un repàs, en un interessant article científic titulat La llengua catalana en l'adminstracio de justícia de les Illes Balears, de la situació lingüística de la Facultat de Dret de la UIB. Les dades són certament colpidores. Professors que donin les classes en català, dividits per àrees, són els següents: Departament de Dret Públic (Dret Administratiu, 4 professors; Dret Constitucional, 5 professors; Dret Internacional Públic, 3 professors; Dret Financer, 1 professor) Departament de Dret Privat, dos únics professors a l'area de coneixement de Dret Mercantil. En total, només hi ha 5 àrees de les 15 que composen la Facultat que ofertin classes en català. El número de professors sobre el total que donen les classes en català és d'un 17 %. A Catalunya, a les facultats de Dret, l'ús de la llengua oscila entre un 45% i un 78 %. A més, i des de una perspectiva històrica, entre 1986, any d'aprovació de la Llei de Normalització Lingüística, i 1993, any en què es començaren a donar classes en català a la Facultat, no hi va haver ni un sol professor que donés classes en la llengua pròpia. Con es veu, la UIB, i en concret la Facultat de Dret, és un focus de catalanisme i normalització molt perillós...

El luchador

El passat diumenge aparegué al Diario de Mallorca un interessant reportatge de l'historiador Joan Mas sobre un diari de dretes, publicat a Palma durant la Segona República, titulat El luchador. Algunes frases no desmereixen segons quines línees editorials actuals:

“La ignorancia religiosa es la causa
del malestar obrero, de su mediatización por
parte de los partidos políticos, del cautiverio
que padece del lado de las organizaciones societarias, de que estén los obreros amedrentados por el paro o por la pistola, de su
explotación y engaño por los que acaudillan
y se dicen sus redentores”.

Verbalmente, se enfrentó a las publicaciones
progresistas o nacionalistas editadas en
Mallorca. Las calificaba de “periodiquillos
de provincias que tienen un séquito de lectores
menguadísimo y hablan como si fueran
ellos los oprimidos, los únicos republicanos
que tienen derecho a vivir y gobernar. Para
ellos, para su pobrísima mentalidad política,
no hay en la nación más que izquierda. Azañas,
prietos, sectarismo, masonería y persecución
de todo lo que no sea su causa. Lo demás
en España no cuenta… Las izquierdas
deben callarse por mucho tiempo. Los socialistas
necesariamente deberían esconderse
bajo tierra durante una temporada larga, muy larga. No se deberían ni atrever a respirar”.

El diari, per últim, celebrà efusivament la victòria de les dretes al 1934:

“El 19 de noviembre (el día que
se celebraron las elecciones) fue barrido todo
lo ficticio, todo lo antiespañol, todo lo
que estaba podrido y era gangrena moral que
nos corrompía. Acción Republicana, Radicales-
Socialistas y todas las abigarradas combinaciones
de la izquierda que arruinaban a
la pobre España han desaparecido... Han caído
las izquierdas masónicas y han triunfado
las Derechas católicas. Forzosamente tenía
que suceder. En las pasadas elecciones se defendían
la Religión Católica, el hogar cristiano,
el derecho de los padres a la educación
de los hijos, los fueros de la propiedad y todo
eso alcanza de un modo directo al espíritu y
al corazón del baleárico que es profundamente
católico. ¡Bien! pues por los electores
de Baleares. El enemigo quería burlarse de
vosotros y ha recibido su merecido. No debemos
descuidar, empero que en esta batalla
tienen también parte muy principal las mujeres
isleñas, quienes, acudiendo en masa a los comicios, han sabido dar ejemplo de la ciudadanía
más elevada y de la dignidad más
firme… La fe mallorquina salta a la vista y
cuantos españoles la visitan sienten la inmensa
satisfacción de respirar aquí una atmósfera
de paz y de bienestar que no encuentran
hoy en otras provincias españolas,
tranquilas antes y envenenadas ahora por los
hombres nefastos que inoculan en el alma
del nuevo régimen todo el virus anticatólico
de sus mezquinos corazones. Mallorca es un
delicioso oasis en la revuelta de los modernos
tiempos, precisamente por el influjo moderador
y altamente educativo de su profunda
religiosidad”.

Editorials que duen a què pensar...

Reflexions filosòfiques den Matias Vallés

En Matias Vallés, el gran articulista del Diario de Mallorca, ha publicat un seguit de reflexions filosòfiques al periòdic. N'he triades un grapat i les he classificat en tres categories: màximes vitals-religioses, polítiques, i de relacions de parella:

Màximes vitals-religioses:

"Decía que no creía en Dios como si a Dios le importara"
"Quien no crea, cree"
"Es más difícil creer en Dios que creer que Dios eres tú"
"Persona es el ser vivo que desea estar en otra parte"

Política:

"Libertad es quedarse sin amos y sin esclavos"
"La democracia iguala el acceso a la aristocracia"
"Hay doctrinas aceptables, hasta que escuchas a sus defensores"
"Hay políticos que son corruptos aunque lo parezcan"

Relacions de parella:

"El secreto del amor no es poseer a alguien, sino pertenecer a alguien"
"Le creí, hasta que se explicó"
"Engañar siempre es engañarse"
"Olvidar exige dedicación exclusiva"
"No puedes odiar a quien ves con cierta frecuencia, ni amar a quien ves con demasiada frecuencia"
"No podía conquistar a cualquier mujer, pero podía conseguir que cualquier mujer le abandonara"
"Que ella no te quiera también es un milagro"

Versos de Pere Capellà

Avui, cercant reculls de poesia, he trobat uns versos lluitadors i de resistència del gran poeta algaidí Pere Capellà. En moltes ocasions, tal i com va dir Dolores Ibarruri per les ones de ràdio Madrid, val més morir de dret que passar-se la vida agenollat.

"I sens parar de lluitar
cercant ales pel meu vol
morir sense doblegar
els genolls, mirant el sol"

Pere Capellà

Desacreditadors desacreditats

Aquest dies he tengut una bona notícia provinent de Madrid. L'agència estatal de referència d'acreditació del professorat, coneguda amb l'acrònim d'ANECA, m'ha donat l'acreditació positiva per ser contractat com a professor col·laborador. Feia poc menys de tres mesos que l'AQUIB, l'agència depenent del Govern Matas, me l'havia denegada. Ho trob significatiu. Així, public al blog la carta general que he enviat al professorat de la UIB explicant la situació i el modus operandi de l'AQUIB:

Benvolguts companys;

Com tot sabreu jo personalment, i des de l'STEI-i com a organització sindical, hem dut a terme des de el passat nadal una tasca de denúncia de les irregularitats del procés d'acreditació (o desacreditació, permeteu-me la broma) del professorat universitari executat per l'agència autonòmica AQUIB. Ara, en el meu cas, crec que s'ha demostrat, pel pes dels fets, que s'havia comès per part de l'agència una manifesta injusticia en el moment que l'AQUIB va desacreditar el meu currículum per ser professor col·laborador. Així, un currículum que amb documents adjunts sumava 253 pàgines fou desacreditat amb una sola línia i sense que hi hagués a l'agència cap document de baremació del mateix. Davant aquesta, segons el meu punt de vista, arbitrarietat, vaig fer tres coses.

Primer, presentar recurs de reposició davant l'agència, que fou desestimat.
Segon, presentar recurs contenciós-administratiu davant els jutjats, que continua en marxa.
Tercer, presentar sol·licitud davant l'agència estatal ANECA.

Ara, i per alegria meva, l'ANECA m'ha acreditat per ser professor col·laborador. La situació, des de el meu punt de vista, és molt greu. Que l'AQUIB, un simple consorci administratiu de la CAIB, me digui que no estic capacitat per ser professor col·laborador a la UIB, i que, 3 mesos després, amb el mateix currículum, l'ANECA, agència espanyola de referència, m'acrediti per ser professor col·laborador a qualsevol universitat de l'estat espanyol (a la UIB, universitat espanyola, m'imagin que també) vol dir qualque cosa. El sistema d'acreditacions de l'AQUIB ha fallat estrepitosament en el meu cas i me supòs que en molts d'altres casos. L'AQUIB sembla que no es conscient que està jugant, acreditant i desacreditant sense to ni so, amb el futur professional de la gent i això no és pot permetre de l'administració pública.

Jo continuaré a títol personal, molt probablement, la demanda que tenc interposada contra l'AQUIB (demanda que tirar-la cap endavant, per un simple professor ajudant, vos podeu imaginar que ha suposat un desgast personal, anímic i econòmic considerable). Incorporaré en el moment processal oportú l'acreditació ANECA i veurem com justifica l'AQUIB davant la justícia que exigeixi unilateralment i sense motivació molt més (no es sap quant) que el que demana la Dirección General de Universidades.

Adjunt us enviï un pdf amb la desacreditació AQUIB i l'acreditació ANECA, que quedi com a prova pública d'una injustícia flagrant. Demanar-vos que si coneixeu més casos com el meu les fageu públics fent una rèplica col·lectiva a n'aquest correu electrònic. Oferir-vos el meu ajut desinteressat, com a jurista i sindicalista de la casa, pels problemes que tengueu amb l'AQUIB. Animar-vos a que tots els desacreditats per l'AQUIB exerciteu els vostres drets davant l'administració de justícia i que no us quedeu mans plegades davant situacions que considereu injustes. I, per últim, donar les gràcies a tots aquells que m'han donat suport en els moment durs en que se qüestionava la meva capacitat professional.

Salut companys!

Toni Bennàssar

Un poc de teologia

Aquest blog s'està convertint a mesura que avança en un petit calaix de sastre. Una de les meves aficions menys conegudes és la teologia. Avui és notícia als mitjans de comunicació el fet de què som dia 6 del mes 6 de l'any 6 del mil·leni. Tot això, a la càbala, suma 666, el número de l'anticrist. Bé idò, i aquí ve el sentit d'aquest post pels despistats, resulta que aquesta atribució d'un número determinat a l'àngel caigut no és arbitrària sinó que prové de l'apocalipsi de Sant Joan, el darrer llibre del nou testament. Així, reproduesc el fragment en qüestió:

L'altra bèstia enganya els pobladors de la terra

11 Després vaig veure una altra bèstia que pujava de la terra; tenia dues banyes com les de l'Anyell, però parlava com un drac.
12 Té tota l'autoritat de la primera bèstia i l'exerceix en representació seva, i fa que la terra i tots els qui l'habiten venerin la primera bèstia, aquella que es va guarir de la ferida mortal.
13 Opera tan grans prodigis que fins i tot fa baixar foc del cel a la terra davant de tothom,
14 i enganya els pobladors de la terra amb els prodigis que li ha estat autoritzat de fer, subordinat a la bèstia, i mana als habitants de la terra que dediquin una imatge a la bèstia que ha sobreviscut a la ferida d'espasa.
15 També li fou permès d'infondre vida a la imatge de la bèstia, de manera que la imatge de la bèstia pogués parlar, i li fou autoritzat d'imposar la pena de mort a tots aquells qui no vulguin adorar la imatge de la bèstia.
16 I tothom, petit o gran, ric o pobre, lliure o esclau, havia de portar una marca a la mà dreta o al front,
17 a fi que ningú no pogués comprar ni vendre si no duia la marca amb el nom de la bèstia, o la xifra del seu nom.
18 Aquí cal emprar l'enginy: qui sigui prou intel·ligent, que calculi la xifra de la bèstia, que és una xifra de nom propi; la seva suma dóna la xifra de sis-cents seixanta-sis.

Apocalipsi de Sant Joan, 13:11-18

Manifest contra la reforma laboral

Com molts de vosaltres sabreu no fa gaire el govern espanyol, juntament amb la gran patronal CEOE-CEPYME i els sindicats estatals i estatalistes CCOO i UGT, signaren un acord per reformar el mercat de treball. Les organitzacions sindicals minoritàries, entre elles l'STEI-i a la qual jo milit, ens hem oposat a n'aquest acord per una sèrie de motius que conformen un manifest que seguidament reproduesc per a qui li pugui interessar:

PER QUÈ REBUTGEM LA REFORMA LABORAL 2006



Les organitzacions sindicals, polítiques i socials que signam conjuntament aquest document volem denunciar davant els treballadors i treballadores, i davant el conjunt de la societat de les Illes Balears, el frau social que suposa l'anomenada "Reforma Laboral 2006", que el passat dia 9 de Maig de 2006 va ser signada pels dirigents de CC.OO. i UGT, amb els representants patronals i del Govern, i amb el beneplàcit de la majoria dels partits polítics, en el palau de la Moncloa. Les raons del nostre rebuig les podem resumir en:



1. Perquè, lluny de crear ocupació estable, generalitza l'abaratiment dels acomiadaments. El contracte laboral que ara es pretén generalitzar (anomenat de "foment de l'ocupació", amb compensacions de 33 dies/any per acomiadament, amb un màxim de 24 mensualitats) duu nou anys fracassant. Des de 1997 no ha aconseguit reduir la temporalitat (actualment del 34%, quan la mitjana de la UE és del 14%) i només ha anat substituint al contracte ordinari (de 45 dies/any d'indemnització per acomiadament improcedent, amb un màxim de 42 mensualitats).



2. Perquè aquesta nova Reforma, com les anteriors, està feta a mesura dels interessos econòmics de l'empresariat. Sense cap tipus d'obligacions, i amb les promeses de sempre, els empresaris es beneficien d'una altra enorme quantitat de doblers, de tota la ciutadania, a base d'exempcions i bonificacions. Basta recordar que, des de 1998, a les patronals se les ha bonificat gairebé 18.000 milions d'euros de les quotes de la Seguretat Social, amb una partida addicional, per a 2006, d'altres 2.500 milions d'euros.



3. Perquè els aspectes "positius" de la Reforma Laboral 2006 només són parcials, i intenten ocultar la gravetat d'aquest nou frau social. En efecte, tant l'atenció per atur per a les persones majors de 45 anys, com l'increment de prestacions del Fons de Garantia Salarial, com el creixement de les partides dedicades al servei públic d'ocupació i Inspecció de Treball, sent positives, no són mesures orientades a combatre la precarietat laboral i social, principal problema dels treballadors i de les treballadores. Bé al contrari, com en reformes laborals anteriors, suposen una cortina de fum que intenta dissimular la gravetat de les reculades contingudes en aquesta nova reforma.



4. Perquè els signants no han volgut entrar a limitar i controlar la proliferació dels abusos de les contractes i subcontractes, amb la creixent generació, per part d'aquestes, de precarietat i sinistralitat laboral. Per contra, es legalitza l'enorme frau que, en matèria de contractació, que es comet per part de l'empresariat, a més de beneir i fomentar l'activitat de les ETT's, com gestores legals de tràfic i cessió de mà d'obra dòcil i productiva.



5. Perquè els continguts de la Reforma Laboral 2006 no han estat consultats amb ningú. Ni la pròpia afiliació de CC.OO. i UGT ha estat informada, ni de bon tros, ha decidit. El secretisme d'aquest nou acord és un clar símptoma d'una negociació vergonyosa, i del negatiu del seu resultat, per al conjunt dels treballadors i les treballadores. Per això, la Reforma Laboral 2006 no només suposa un frau antisocial, sinó també una operació absolutament antidemocràtica.



Per totes aquestes raons, les entitats que signem aquest document hem acordat que, en un marc d'unitat d'acció sindical i social, fer una crida d'atenció sobre la gravetat d'aquest nou acord, contrari als interessos de la classe treballadora i de la majoria de la ciutadania. Així mateix, volem denunciar les polítiques desenvolupades per les direccions de CC.OO. i UGT, en una línia de col·laboració amb el capital que ja dura 30 anys, que també en aquests darrers dies ha suposat el pacte, a la baixa, de les pensions. Aquestes polítiques han afavorit l'explotació creixent de les treballadores i els treballadors, la precarietat i sinistralitat, amb els drets laborals cada vegada més retallats, i cada vegada més afeblits els mecanismes de defensa sindical.



Reivindicam la dignitat de la gent treballadora, la defensa dels drets laborals i socials, i del necessari repartiment equitatiu del treball i de la riquesa, que els treballadors i treballadores generem. Per a això, cridam a tots els treballadors i treballadores de les Illes Balears a manifestar-nos unànimement PELS NOSTRES DRETS, CONTRA AQUESTA NOVA REFORMA LABORAL, I TAMBÉ CONTRA L'ANOMENADA DIRECTIVA BOLKESTEIN que propicia la privatització dels serveis públics, recentment aprovada pel Consell Europeu.

STEI-i, CNT, CGT, UOB, Sind.Tècnics, ERC, JERC, Corrent Roja, (i altres)

IB-3 continua despilfarrant

Aquesta setmana el Consell de Direcció d'IB-3 ha sol·licitat que se li permeti endeutar-se amb 30 milions d'euros més. Així, enguany la despesa de l'ens ja va pels 87 milios d'euros, superant els 15.000 milions de les antigues pessetes. Quantes coses de profit no s'haurien pogut fer amb aquesta quantitat immensa de doblers? La televisió partidista continua amb el seu camí de manipulació finançada amb fons públics i sort de l'humor, com el de Barceló al DM, que ens permet riure per no haver de plorar davant les actuacions i dispendis d'IB-3.