Espècies invasores

Avui s'ha produït la detenció d'un home acusat d'haver provocat la major catàstrofe ecològica de les darreres dècades: l'incendi d'Andratx que ha cremat aprop de 2.000 hectàrees de la Serra de Tramuntana. El presumpte autor del foc, Ignacio García Heredia, va fer una "barbacoa" amb els seus amics enmig de la muntanya, en un "terreno", dins d'una "carretilla", i va tirar el demà següent els calius sobre unes herbes seques que començaren el foc. Afirmà a la Ultima Hora, poc abans de ser detingut que estava molt afectat i que no pensava que s'hagués armat aquest "jaleo".

Tots els que ens hem criat a fora vila, i tenim sang pagesa, sabem que és el camp i que és el foc, entre altres coses degut a què ens ho ensenyaren de petit. Fa cinquanta anys, els únics que trepitjaven la Tramuntana eren garriguers, sitgers, llenyaters, pastors, porquers i caçadors. Tots ells coneixien, com a espècies autòctones, el camp i els seus perills. 

A partir dels anys 60 i 70 del segle anterior, arribaren les espècies invasores al camp en general i a la Tramuntana en particular. Les parcel·lacions il·legals ompliren el nostre camp amb trossets de 2.000 metres, i hi anaren els "domingueros" que, sortits de l'asfalt, es creien pagesos de tota la vida sense saber agafar una xapeta. Aquesta gent és la que sense saber com cuidar i estimar un hàbitat han fet les seves "casitas de aperos" amb actuacions, algunes d'elles totalment irresponsables com aquesta, que, un pagès de tota la vida, mai hagués dut a terme.

Avui, precisament, he pensat especialment amb els versos de Josep Maria Llompart dedicats als pagesos mallorquins:

He vist uns homes
de sang afadigada,
ossos humiliats d'enllà dels segles;
uns homes amb els ulls com ganivetes
per fitar el cel amarg.

Aquests homes
no diuen mai: la nostra terra,
perquè ells són
la nostra terra

Rajoy privatitza el sol i el vent

El capitalisme està desbocat. A Oregon, un home ha estat condemnat a 1 mes de presó i a pagar una multa de 1.500 dòlars per haver emmagatzemat aigua de pluja de la teulada de ca seva. Des de l'any 1925 l'aigua és propietat de l'Estat de Oregon i està prohibit fer-la servir sense pagar a l'Estat o, millor dit, a la concessionària del servei d'aigua. El fet d'emmagatzemar aigua de pluja s'equipara a un robatori a la concessionària i és castigat penalment amb presó tal i com ha passat en aquest cas. A Espanya, el PP va pel mateix camí. Aquesta setmana Rajoy ha presentat un Decret d'autoconsum d'energies renovables que privatitza l'energia solar i eòlica i farà pagar per tenir plaques solars o molins generadors a ca teva. Darrera d'aquest Decret estan les elèctriques que tenen "por" de què el seus beneficis es venguin abaix si la gent comença a generar la seva pròpia energia. Tal i com s'explica molt bé aquí, amb el Decret, podràs aprofitar l'energia solar, però hauràs de pagar una taxa a l'Estat que farà que et surti més car que si la compres a les elèctriques. Rajoy fa, justament, el contrari del que es fa a la resta d'Europa, allà a on es bonifica l'autoproducció. En definitiva, que els neocons (i els neocons espanyolistes són dels més radicals del món pel que es veu...), estan a les ordres dels interessos de les grans empreses, i ens volen explotar i esclavitzar. O acabam amb el capitalisme, o el capitalisme acabarà amb noltros.

Accident a Compostela i la "marca España"

Ahir, dia de la pàtria gallega, fou molt trist. Un greu accident amb més de 80 morts ha tenyit de sang tota Galícia. Queda molt per investigar, i molt de dolor per superar. Ahir, a més, me vaig indignar. Des de el Telediario digueren que la solidaritat mostrada era l'autèntica "marca España". Els manipulats informatius de RTVE aprofiten qualsevol cosa per fer nacionalisme espanyol, fins i tot els morts. S'ha de dir que, per ventura, en aquest tema, l'autèntica "marca España" és el copy-paste que va fer Rajoy, o el seu equip, d'un altre comunicat de condol, lamentant-se pels morts d'un "terratrèmol". Aquest comunicat, summum del cinisme, fou enviat per la Moncloa als familiars de les víctimes. Aquest tipus de "chapuzas" són, en definitiva, l'autèntica "marca España". La solidaritat de la gent, és, el que s'imposa a una sèrie de governants inútils i xupòpters que hem de patir i que fa, precisament, que la solidaritat de la gent del carrer adquireixi la importància que acaba tenint. Desenes d'infermers i metges en atur anaren a ajudar sense cobrar; els bombers que estaven en vaga davant de les retallades del govern "popular" abandonaren la vaga i les vacances per fer feina en el rescat fins a l'extenuació; milers de persones ho deixaren tot per ajudar i anaren a donar sang en massa als hospitals. I això no és una "marca" (concepte mercantil capitalista) sinó una gent que, per damunt de que es sentin gallegos, espanyols, europeus, o anarquites sense pàtria, es creixen davant la inutilitat de moltes coses que fallen en aquest Estat. Queda molt per investigar, i, sobretot, per quin motiu, sense doblers, s'estan implantant trens híbrids que van a més de dos-cents per hora per unes vies que, segons escolt als experts, són antigues i no preparades a nivell de seguretat per aquestes velocitats. Esperem que s'investigui i no es tanqui en fals com en el cas del metro de València. Uns tancament en fals, que sí que és una autèntica "marca España".

Patetisme polític espanyol

Rajoy, obligat a donar explicacions al Congrés per haver rebut doblers en negre d'un empresonat per corrupció; Cospedal penosa en la seva conferència a La Razón, dient que anirà "encantada" a declarar davant el jutge; a l'hora que ha atacat al PSOE i al seu ex- gerent, tresorer, i "pagador" Bárcenas. No havia vist una situació política tan patètica en tota la meva vida; aquest règim caduc se'n va, dia a dia, a norris. Només és comparable, des de una perspectiva històrica, al meu entendre, amb el que es va viure durant el bieni negre de la Segona República amb el govern lerrouxista - dretà den Gil Robles i l'escàndol de l'estraperlo. De cada cop estic més empegueit del que veig.

Gómez de Liaño i Bárcenas

L'ex-magistrat de l'Audiència Nacional, Javier Gómez de Liaño, condemnat penalment pel cas Sogecable, i que fou indultat posteriorment pel Govern espanyol (sí, un indultat més); i que darrerament es dedica a l'assistència lletrada, s'ha convertit avui en l'advocat de Bárcenas, l'ex-tresorer del PP empresonat provisionalment per corrupció. Hauria d'estar prohibit exercir l'advocacia, després d'haver estat magistrat, aprofitant-se de la seva ex-condició per tirar de contactes i amistats, tenint privilegis no escrits que són aprofitats per defensar a delinqüents. S'hauria d'establir, com a mínim, un període de carència, després de l'exercici de l'activitat jurisdiccional, o el de la representativitat política (tal i com va fer Garzón, presentant-se per les llistes del PSOE just després de ser magistrat i tornant a l'adjudicatura quan no el feren ministre...); per poder exercir particularment l'advocacia. Però això, això és Espanya... quina vergonya d'Estat!

Darreres paraules

El Departament de Justícia de Texas ha fet una pàgina web amb les darreres paraules dels presos que ha ajusticiat durant les darreres dècades. Ja es sap que a la gent li encanta tot allò que sigui morbós i, en conseqüència, la pàgina està sent un èxit i té milions de visites cada mes. Actualment hi ha penjades les paraules dels 500 darrers presos assassinats a Texas. D'entre elles em qued amb la número 9, la de l'hispà Henry Porter, tota una declaració d'intencions sobre el que és la justícia als Estats Units:

"La gent reclamava la meva vida, i la tendrà aquesta nit. El poble mai va reclamar la vida del policia que va matar un nen de tretze anys d'edat, que estava emmanillat al seient del darrere d'un cotxe de policia. El poble mai van reclamar la vida d'un oficial de policia de Houston que va colpejar i va ofegar José Campo Torres i van llançar el seu cos al riu. Vostès criden per una justícia igualitària. Aquesta és la seva justícia igualitària. Això és la justícia igualitària dels Estats Units. La vida d'un mexicà no val res. Quan un policia mata algú rep una suspensió de condemna o la llibertat condicional. Quan un mexicà mata un oficial de policia la pena de mort és el que obtens. Des d'allà em criden que sóc un un assassí a sang freda. Jo no lligo a ningú a una llitera. No li introduesc verí a les venes des de darrere d'una porta tancada amb clau. Deis a n'això justícia? Jo dic a n'això i a la seva societat un grup d'assassins a sang freda. No dic això amb cap amargor o enuig. Només ho dic amb sinceritat. Espero que Déu em perdoni per tots els meus pecats. Espero que Déu sigui tan propici a la societat com ho ha estat per a mi. Estic a punt, Warden".

Henry Porter, executat a Texas el 9 de juliol de 1985.

Manifest Antiespanyol

Gran article de l'escriptor i periodista Rafael Narbona sobre Espanya. Genial!

"Odio a este puto país porque al cruzar los Pirineos la caspa deja de ser un problema de higiene y se convierte en un signo de identidad nacional. Odio a este puto país porque sus pueblos aún martirizan a los animales, alegando que taladrar la piel de un toro con un estoque o lanzar a una cabra desde un campanario es arte y no tortura. Odio a este puto país porque presume de unos huevos de oro, pese a su cobardía con las incontables víctimas de la rebelión de los generales en 1936. España es un gran cementerio bajo la luna, una gigantesca fosa clandestina donde aún se amontonan los restos de maestros, poetas, obreros, campesinos, socialistas, anarquistas y comunistas, asesinados por luchar contra terratenientes, señoritos, banqueros, curas y militares.".

"Odio a este puto país porque es un Reino y no una República, con un idiota coronado que extermina elefantes, confraterniza con dictadores, colecciona Ferraris en mitad de una pavorosa crisis económica y rivaliza con su tatarabuela Isabel II en promiscuidad, molicie, avaricia, oportunismo, populismo, estulticia y arribismo"

"Odio a este puto país porque su unidad se ha construido sobre invasiones, matanzas y expolios. Odio a este puto país porque se identifica con la bandera de los Borbones y no con la enseña tricolor de la Segunda República. El rojo y gualda es una herencia (otra más) del franquismo, una dictadura tan sangrienta como ridícula, donde un militar bajito y con voz de espantapájaros se hizo llamar Caudillo y Generalísimo, escribiendo algunas de las páginas más negras de la historia universal de la infamia"

"Odio a este puto país porque algunos de sus grandes escritores han muerto en el exilio, la cárcel o asesinados por españolistas furibundos. Las imágenes de un Antonio Machado enfermo y prematuramente envejecido agonizando en una modesta pensión de Colliure o de Miguel Hernández entregado a la Guardia Civil por la policía del infame Salazar siempre nos recordarán la esencia de un país que ha maltratado a sus poetas y nunca ha tolerado a sus disidentes. Ser heterodoxo en España significa vivir con un pie en la horca. El asesinato de García Lorca refleja ese odio atávico que siempre ha caracterizado a un país áspero y huraño".

"Odio a este puto país porque se ha resignado a que el 20% de los niños viva en la pobreza y a que las oligarquías financieras sigan acumulando privilegios. Odio a este puto país porque ha asimilado el dogma de la no violencia, olvidando que las grandes transformaciones sociales siempre se han producido con estallidos revolucionarios. Conviene recordar que la heroica defensa de Madrid durante 1936, la revolución de Asturias en 1934 o la Semana Trágica de Barcelona en 1909 no se hicieron con manifestaciones pacíficas, sino con dinamita, fusiles y cócteles Molotov".

"Yo sólo admiro a una Roja: Dolores Ibarruri, Pasionaria. Odiada por la derecha más intolerante, encarna el espíritu de resistencia de la clase trabajadora, que se arrojó a la calle para defender Madrid contra los militares golpistas. Pasionaria es la madre de todos los rebeldes, de todos los que no se rinden, de los que han perdido el miedo a las represalias y prefieren la muerte a las humillaciones. Pasionaria es la España antifascista, roja, libertaria, socialista, solidaria e igualitaria. Mi madre escuchó a la Pasionaria despidiendo a las Brigadas Internacionales y aún recuerda su voz, llena de emoción y dignidad. Los 9.000 voluntarios extranjeros que murieron en España combatiendo al fascismo son los verdaderos héroes y no los deportistas que sólo se preocupan de su peculio".

Oriola, símbol de corrupció

Per a la majoria dels amants de la poesia, entre els que m'incloc, Oriola és i serà sempre el lloc de naixement del gran poeta Miguel Hernández. Ara, Oriola s'ha convertit en el sant i senya de la corrupció valenciana. El resultat de majories absolutes i especulació urbanística posa la pell de gallina i demostra que la màxima de Lord Acton de què el poder corromp i que el poder absolut corromp absolutament és plenament certa. Només a Oriola hi ha 43 causes penals obertes per corrupció, rebent ja la denominació de la "Sicilia valenciana". Dels 12 regidors que actualment té el PP en el Consistori, 5 estan imputats per casos de corrupció, que es sumen als més de 40 polítics imputats per causes derivades del municipi valencià. Dels 7 batles que ha tingut el municipi des de l'arribada de la democràcia, 4 han estat imputats per corrupció, i dos han estat condemnats de forma ferma per corrupció. Recordar que, a Oriola, fins l'arribada a les darreres eleccions d'una coalició de verds i socialistes, havia governat durant 25 anys consecutius el Partit Popular. Com es pot veure, si el gran Miguel Hernández aixecàs el cap estaria empegueït de amb el que han convertit la seva estimada terra. Una terra per la qual ell pasturava cabres i que els corruptes sense escrúpols ompliren de ciment. 

Wert i Madrid 2020

El tàndem Rajoy/Wert, una setmana després de voler que desenes de milers de joves espanyols perdin la beca al·legant problemes econòmics de l'Estat, reben a tot luxe, conjuntament amb la Casa Real, als membres del COI i defensen que Madrid organitzi els jocs olímpic de 2020. El mateix Wert va manifestar fa dos dies que es sentia "dolido" per haver de mantenir, fruit de la pressió popular, les beques socials universitàries. Espanya és un Estat que no té per pagar els estudis als seus al·lots; que no té per pagar les nòmines dels seus funcionaris; que retalla dia si i dia també les miserables pensions dels seus jubilats; que elimina la sanitat universal; i que, al mateix temps, vol organitzar uns joc olímpics que costen milers de milions d'euros. Enteneu res? Impossible d'entendre, això és Espanya: un Estat que fomenta l'analfabetisme a l'hora que vol organitzar grans esdeveniments megalòmans...

"Nosaltres vivim en una nació allà a on els metges destrueixen la salut; els advocats destrueixen la justícia; les universitats destrueixen el coneixement; els governs destrueixen la llibertat; la premsa destrueix la informació; la religió destrueix la moral; i els nostres bancs destrueixen l'economia"

Chris Hedges; periodista del New York Times; premi Pulitzer de periodisme de l'any 2002.