Espècies invasores

Avui s'ha produït la detenció d'un home acusat d'haver provocat la major catàstrofe ecològica de les darreres dècades: l'incendi d'Andratx que ha cremat aprop de 2.000 hectàrees de la Serra de Tramuntana. El presumpte autor del foc, Ignacio García Heredia, va fer una "barbacoa" amb els seus amics enmig de la muntanya, en un "terreno", dins d'una "carretilla", i va tirar el demà següent els calius sobre unes herbes seques que començaren el foc. Afirmà a la Ultima Hora, poc abans de ser detingut que estava molt afectat i que no pensava que s'hagués armat aquest "jaleo".

Tots els que ens hem criat a fora vila, i tenim sang pagesa, sabem que és el camp i que és el foc, entre altres coses degut a què ens ho ensenyaren de petit. Fa cinquanta anys, els únics que trepitjaven la Tramuntana eren garriguers, sitgers, llenyaters, pastors, porquers i caçadors. Tots ells coneixien, com a espècies autòctones, el camp i els seus perills. 

A partir dels anys 60 i 70 del segle anterior, arribaren les espècies invasores al camp en general i a la Tramuntana en particular. Les parcel·lacions il·legals ompliren el nostre camp amb trossets de 2.000 metres, i hi anaren els "domingueros" que, sortits de l'asfalt, es creien pagesos de tota la vida sense saber agafar una xapeta. Aquesta gent és la que sense saber com cuidar i estimar un hàbitat han fet les seves "casitas de aperos" amb actuacions, algunes d'elles totalment irresponsables com aquesta, que, un pagès de tota la vida, mai hagués dut a terme.

Avui, precisament, he pensat especialment amb els versos de Josep Maria Llompart dedicats als pagesos mallorquins:

He vist uns homes
de sang afadigada,
ossos humiliats d'enllà dels segles;
uns homes amb els ulls com ganivetes
per fitar el cel amarg.

Aquests homes
no diuen mai: la nostra terra,
perquè ells són
la nostra terra