30 d’agost 2007

Article sobre el primer pacte de progrés a l'Ajuntament de Palma

Molt interessant article de Miquel López Crespí sobre el primer govern d'esquerres postfranquista a l'Ajuntament de Palma. Es veu que el PSM ja tenia aleshores dues ànimes: una més esquerrana, i una altra eminentment nacionalista. La història és cíclica, tal i com va escriure Marx al preàmbul del 18 Brumuari de Napoleó Bonapart. Reproduesc, acollint-me al dret de cita, un petit fragment d'aquest article que parla d'un episodi cabdal de la política illenca:

Hi havia membres de la direcció del PSM entestats en pactar amb UCD, «pel bé del nacionalisme», explicaven. S'havia d'escollir dreta o esquerra. Inexorablement arribava el moment d'escollir. Els terminis legals finien i tot depenia del vot del PSM. En Ramon Aguiló no sabrà mai el prop que va estar no ser mai batle de Palma! El nostre vot decidia si era l'UCD o el PSOE -aliat amb PCE i PSM- qui es feia amb el govern municipal. La reunió definitiva en el local del Temple fou dura. Record que combatre a fons la posició que pretenia un pacte amb UCD ja que em semblava eminentment reaccionària. Hi hagué torn d'intervencions. Finalment la major part de l'executiva del PSM de la qual jo formava part es decantà per llevar la batlia a la dreta de sempre. Fou quan s'optà per enfortir les posicions de l'esquerra i rebutjar les suggerències de pacte amb els hereus del Movimiento. Al cap d'infinites hores de discussió (la nit s'eternitzava), finalment, a mà alçada, decidírem respectar la voluntat de Ciutat i anar cap a un pacte PSOE-PCE-PSM que donàs la batlia a membres de l'oposició antifranquista.

28 d’agost 2007

A l'escola: un ordinador per cada nin

Article publicat al diari Ultima Hora el dissabte 25 d'agost de 2007 (pàgina 48):

A l’escola: un ordinador per cada nin
Antoni Bennàssar Moyà

El Ministeri d’Educació i Ciència acaba de fer públiques les dades estadístiques sobre la implantació de la informàtica en els centres educatius no universitaris durant el curs 2005-2006. La mitjana aritmètica espanyola és de 9,3 alumnes per cada ordinador disponible a una escola o institut. Si la xifra és alta de per si comparada amb la d’altres estats desenvolupats, les dades són més colpidores si analitzam el nombre d’ordinadors en funció de la comunitat autònoma de què es tracti, ja que la diferència entre territoris és espectacular. Així, i per posar un exemple, a Extremadura hi ha un ordinador per cada 2,6 nins. En el cas de les Illes Balears, que en això, com en altres coses, estam a la cua de l’Estat, tenim un ordinador per cada 14,2 nins. La diferència ho diu tot. Curiosament, l’altra comunitat autònoma que està quasi "tan malament" com nosaltres quant a disponibilitat informàtica en l’àmbit escolar és la valenciana, amb un ordinador per cada 14 nins.
Des d’un punt de vista de finançament autonòmic, resulta paradoxal que dues de les comunitats que més aporten fiscalment a l’Estat (Illes Balears i País Valencià) siguin les que tinguin pitjors infraestructures informàtiques a les aules. Per la seva banda, Extremadura, que és la comunitat que més rep de l’Estat per solidaritat interterritorial, és la que té millors infraestructures informàtiques. Les dades en aquest sentit són clares, i s’han de tenir en compte a títol d’exemple simptomàtic, ja que, malauradament, sol ser habitual acusar les Illes Balears d’insolidàries quan ens atrevim a reclamar millores pressupostàries que tendeixin a equilibrar en el nostre favor l’esbiaixada balança fiscal que patim. A pesar que les xifres exposades són certes, també hem d’apuntar que no es pot culpar plenament el sistema de finançament autonòmic de les mancances informàtiques que patim a les Illes Balears o al País Valencià. Així, i per parlar de la Comunitat Valenciana, hom pot pensar que, amb una mínima part dels doblers públics invertits en grans projectes faraònics (v. gr. Terra Mítica o Ciutat de les Arts i les Ciències), s’hagués pogut dotar un ordinador per cada nin valencià. En el cas de les Illes Balears, i per posar un exemple significatiu, es pot pensar amb les millores informàtiques que s’haguessin pogut fer amb el més d’un milió d’euros que va costar un simple esborrany de projecte d’òpera elaborat per Santiago Calatrava, o quants d’ordinadors no s’haguessin pogut comprar amb els milers de milions de pessetes que va costar a la comunitat el patrocini d’un equip ciclista professional durant la passada legislatura. Així, les necessàries millores de finançament s’han d’acompanyar d’un ordre molt clar de prioritats en el moment de gestionar els doblers públics per part dels governants.
A l’hora de fer lloances, s’ha de reconèixer que Extremadura ha fet una gran optimització de recursos apostant, de manera pionera i agosarada, pel programari lliure. Allò que s’ha estalviat no pagant llicències d’ús de programes privatius a les grans companyies multinacionals ho ha pogut invertir en material informàtic. Així, Extremadura ha impulsat una distribució pròpia de Linux, coneguda amb el nom de Linex, que és enormement popular. Andalusia ha seguit les passes extremenyes i té també la seva pròpia distribució anomenada Guadalinex. En contraposició, l’impuls del programari lliure per part de les administracions de les Illes Balears no s’ha produït en cap moment. Ans al contrari, una de les darreres despeses que va fer l’anterior executiu balear en matèria informàtica fou gastar-se 2.424.400 euros en la compra de llicències d’ús dels programes informàtics Office i Windows (en podeu veure l’anunci d’adjudicació en el BOE de 7 de març de 2007). Amb dos milions i mig d’euros s’haguessin pogut comprar molts d’ordinadors amb el sistema operatiu gratuït Linux instal·lat.
Hem de dir, en resum i per acabar, que ha de ser una prioritat de les autoritats públiques posar els mitjans necessaris que permetin la millora de l’accés dels menors d’edat a la informàtica en l’àmbit escolar. Només d’aquesta manera podrem instruir els futurs ciutadans i treballadors del demà en una eina imprescindible per a la seva vida quotidiana. A més, des d’un punt de vista d’igualtat social, l’escola ha de servir per intentar eliminar el trencament digital que es produeix entre els nins que tenen ordinador i internet a casa seva i aquells que no en tenen.

24 d’agost 2007

Metro inundat

El metro de Palma es va inaugurar a corre-cuita poc abans de les eleccions. Fou símbol electoral d'un partit polític que, fins i tot, va presentar la seva candidatura autonòmica en una rèplica d'estació de metro i amb el logo públic del mitjà de transport. Ara el metro, a les primeres pluges de final d'estiu, està inundat d'aigua. A més, llegesc amb preocupació les declaracions del conseller de mobilitat en les quals explica les mancances en matèria de manteniment que té la infraestructura. Esperem que poguem corregir, des de el pacte de progrés, les mancances que s'han generat en els serveis públics durant els quatre darrers anys de govern autonòmic. Una legislatura, la passada, fonamentada en una política de projectes "estrella", de molt de rebombori mediàtic però que, a l'hora de la veritat, mantenia greus mancances de fons.

PS: Pau, el dibuixant del DM, ja pensa amb un metroacuarium:

16 d’agost 2007

Nins per ordinador

Quan es reclama un millor finançament autònomic, i es parla de balances fiscals, no es fa de manera aleatòria. Acab de llegir un informe del Ministeri d'Educació i Ciència en el qual s'estableix que a Extremadura hi ha un ordinador per cada 2,2 alumnes. A les Balears, tenim un ordinador per cada 14,2. Si mal no record, les Illes som la Comunitat que més aporta a l'Estat fiscalment, i Extremadura la que més rep del propi Estat. Aquest model de finançament es reflecteix després amb dades com aquesta.

12 d’agost 2007

Ha mort Josep Maria Xirinacs

Ha mort Josep Maria Xirinacs. Ha mort un referent de l'independentisme socialista als Països Catalans. Ha mort un capellà. Ha mort un lluitador per la amnistia política. Ha mort un defensor de la no violència. Ha mort un candidat al premi Nobel de la pau. Ha mort un ex-senador del BEAN, el "bloc" català (Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional). Ha mort un pensador. Ha mort un polemista. Ha mort, en definitiva, una persona que el darrer que ha fet abans de morir ha estat denunciar en un poema-epitafi la covardia dels líders polítics catalans. Descansi en pau.

PS: El mateix dia de la seva mort han passat dues coses: a) Madrid ha patit un terratrèmol b) hi ha hagut una reunió extraordinària de consellers catalans per tractar el desastre d'infraestructures que pateix Catalunya, fruit d'anys de manca d'inversions per part de l'Estat al Principat. Molt significatiu tot plegat.

PS-2:

"No oblidarem les coses que hem après
en aquests anys de fosca tramuntana
les ribes uniran homes de pes
i obrirà solcs l'esquerra catalana"

Joan Brossa
Fragment de l'"Oda al President Companys"
1971


10 d’agost 2007

Nin predicador

No em deixa de sorprendre els resultats que pot donar la mescla de noves tecnologies, mitjans mass media, i la situació social i cultural d'un continent com sudamèrica. El darrer producte d'aquesta realitat és una autèntic "fenomen" de masses a Amèrica llatina. Es tracta d'un nin que s'ha convertit en predicador d'una església evangèlica. Divulga, a més de per televisió, per internet el "seu missatge". Aquí el podeu veure emetent un "sermó" en el qual nega la teoria evolutiva de Darwin. Sobren els comentaris.

09 d’agost 2007

Indígenes

A la presentació del Real Mallorca SAD el seu entrenador, Gregorio Manzano, es va dirigir al públic dient unes paraules en català. Per al diari El Mundo aquest fet fou motiu d'una notícia completa en la seva edició de dia 8 d'agost de 2007, en concret, a la segona pàgina de la seva secció d'esports. Aquest era el titular que encapçalava la notícia:

FÚTBOL/ XXXIII Trofeu Ciutat de Palma
Promesas en mallorquín

MANZANO SORPRENDE A LOS AFICIONADOS LEYENDO CASI TODO SU DISCURSO EN LENGUA INDÍGENA


Es veu que pel rotatiu, els catalanoparlants som "indígenes". Sobren els comentaris.

05 d’agost 2007

Tretze roses


Tal dia com avui (un 5 d'agost) de 1939, morien afusellades a les tàpies d'un cementiri de Madrid un grup d'al·lotes joves, la majoria menors d'edat. Ràpidament foren conegudes amb el nom de les "trece rosas" i es convertiren en un mite dins de la resistència antifranquista. Eren totes elles militants d'una organització política que he tengut oportunitat d'estudiar: les Joventuts Socialistes Unificades (JSU). Les JSU foren el primer i el darrer gran intent d'unificar sota una mateixa organització a socialistes i comunistes, superant la divisió de 1921. Ara, i tornant a les tretze roses roges, hem de dir que, gairebé setanta anys després, no queda més que recordar la seva memòria i la de tants altres que moriren durant la guerra civil. S'ha d'intentar donar compliment, en tot cas i en l'aniversari de l'afusellament, a la darrera voluntat d'una de les afusellades (Julia Conesa, de 19 anys), reflectida en el seu testament, i que era que s'impedís que el seu nom, juntament amb el de les seves companyes, "no se borre en la historia...".

04 d’agost 2007

8.500 al mes

Poc a poc, es van sabent coses de l'anterior etapa de govern. Avui el Diario de Mallorca reprodueix les reaccions a la remodelació directiva de IB3. Una de les dades que més m'ha cridat l'atenció de la notícia és el que cobrava el metge forense (que no llicenciat en ciències de la informació) Javier Alarcón per presentar el seu programa a IB3 ràdio. Eren un total de 8.500 al mes si sumam els conceptes. A més, a n'aquesta quantitat se li havia de sumar el sou de director general de la vivenda (a temps parcial) a l'Ajuntament de Catalina Cirer. És a dir, si sumam, uns ingressos mensuals autènticament impressionants. I els resultats de la feina feta, com més d'un recordarà, les vaig patir en carn pròpia. Afortunadament, el temps posa a cadascú al seu lloc.

Se da además la circunstancia, siempre según fuentes de IB3, de que Alarcón había solicitado, el pasado mes de marzo, abandonar su colaboración con la emisora autonómica, por la cual cobraba 6.000 euros -correspondientes a la presentación de Balears al dia- más otros 2.500 por producir a Àngela Seguí -que recibe una indemnización de 30.000 euros por la rescisión de contrato- en Es Frontó.

PS. Quan he llegit que el portaveu parlamentari del PP recomana com a medicina per IB3 "Desmantelar el monstruo que sólo genera déficit" he quedat un poc sorprés, la veritat.