Facultat de Medicina

Llegesc amb alegria al Diari de Balears que es planteja per part del Govern de les Illes la construcció d'una facultat de medicina a les Illes Balears. Aquesta és una de les grans mancances que presenta aquest país des de un punt de vista educatiu. És inaudible que gairebé totes les Comunitats Autònomes tenguin a dia d'avui, i finançades en part amb els imposts dels ciutadans illencs, facultats de medicina i que, nosaltres, estiguem sense la possibilitat de formar als nostres propis metges amb la nostra pròpia llengua. A més, no oblidem que una facultat de medicina no només té finalitats formatives, sinó que serveix de motor dinamitzador de la investigació i la ciència del seu entorn.Tenim la gran experiència positiva de les escoles universitàries de infermeria i fisioteràpia que, amb bona feina, duen anys formant a professionals que s'integren al nostre sistema de salut. Sense oblidar els estudis de biologia illencs que tenen un important prestigi a l'Estat i a la resta d'Europa. A dia d'avui medicina és la carrera que exigeix una nota de tall més alta. A aquest mapa de la vergonya, allà a on apareixen les notes exigides a cada CCAA per estudiar medicina, es veu perfectament com La Rioja i Balears som les úniques Comunitats de l'Estat sense aquests estudis(Canàries no hi apareix, però té facultat de medicina a la Universitat de La Laguna). El dit companys, que endavant amb la iniciativa i a veure si aquesta legislatura podem aconseguir aquesta vella aspiració que ha trencat la il·lusió d'estudiar de molts de illencs pobres (els rics, com sempre, s'han pogut pagar sense problemes estudis a la península).

Discurs de l'autonomia

He tengut l'oportunitat, aquesta setmana, de veure una estona, en directe, el debat sobre l'estat de la Comunitat. L'espectacle, amb quatre imputats a la Sala, no fou gaire agradable. El discurs de la portaveu dels populars fou dels de més baix nivell que he vist. Ni el llenguatge, ni les formes, ni l'agressivitat estaren al nivell desitjat. A més, el bilingüisme tornà a estar a l'ordre del dia. A cada frase n'hi havia dues o tres expressions en castellà, no fos cosa que qualcú l'acusés d'excessivament catalanista. Quan ho veia, recordava aquells discursos que seguia d'infant, allà a on Gabriel Cañellas omplia el discurs polític amb frases de la pagesia mallorquina (a pesar de venir ell, com no, de casa senyora). O els discursos del president més breu de l'autonomia, Cristòfol Soler, que fou durament criticat entre els seus per fer servir el català literari en els seus discursos de president (llengua estàndard que no ha tornat a fer servir cap altra president, ni socialista ni popular). Llàstima que durant les darreres dècades hagi davallat tant el nivell popular, tant lingüístic com polític.

Ejemplarizante

Avui comença el debat sobre l'estat del país. Sent a primera hora del matí a Rosa Estaràs per la ràdio. Diu que els populars tenen una "conducta ejemplarizante (sic), expulsam als corruptes del partit i apoyam (sic) a n'es nostros compañeros (sic) que no ho són". El debat començarà amb quatre imputats asseguts als que haurien de ser nobles bancs del Parlament. Tres dels imputats són del PP, el que resta, de UM. José Juan Cardona, exconseller, imputat pel cas Cola Cao; Jaume Font, exconseller, imputat pel cas PTM; Catalina Soler, portaveu del PP, imputada pel cas cavallistes; Bartomeu Vicens, actual portaveu de UM al Parlament, imputat pel cas Son Oms. Que continuï idò aquest comportament ejemplarizante.

La vostra corrupció és la nostra hipoteca

Les Illes Balears hem estat, una vegada més, portada de tots els diaris estatals. Una gerent d'un consorci públic va enterrar aprop de cinquanta milions de les antigues pessetes dins una capsa de cola cao dins un solc de cols que tenia al seu xalet. La imatge del fiscal arromengat, la policia cavant i el rateret a l'aguait supera al millor Berlanga. El trist és que aquest espectacle no és ficció i que els doblers enterrats són d'origen públic. Fa empegueir que, en una època en la qual la gent ho està passant molt malament per arribar a final de mes, i en que els exclosos socials augmenten dia a dia, hi hagi poquesvergonyes que fiquen mà a la caixa pública per robar allò que és de tots. I la cosa, els darrers anys, ha anat a pitjor. En fa deu que es va fotre defora a un president del Govern que semblava totpoderós per haver gestionat el cobrament de comissions il·legals en favor del PP per un valor d'uns cinquanta milions de pessetes. En l'època de Jaume Matas, sembla que els gerents d'empreses públiques i directors generals o no s'hi posaven, o si robaven, ho feien per milions d'euros. Les nuevas generaciones de gestors populars ha superat amb excreix als seus pares. Convé recordar, ara més que mai, aquell slogan de campanya del BLOC: la vostra corrupció és la nostra hipoteca.