Raimundo Lulio

El menyspreu dels actuals governants envers la nostra història, cultura i llengua és total i absolut. Isabel San Sebastián, coneguda periodista nacional-espanyolista, ha estat contractada per l’Ajuntament de Palma per difondre l’obra de Ramon Llull pagant-li gairebé 2.500 € per conferència. Abans de convertir-se al "lul·lisme", es dedicava a vanagloriar-se d'expulsar de les seves xarxes socials a tots aquells que tinguessin la mala educació d'escriure en català, la llengua que Ramon Llull va fer universal...

La llengua, feina de tots

S’han tornat a reobrir, 30 anys després i de forma en ocasions ridícula, debats lingüístics a les Illes que estaven totalment superats. Els catalanoparlants no volem continuar sent ciutadans de segona al nostre propi País. Punt. La llengua, feina de tots!

Quo vadis futbol?

Poc abans de Nadal (no fa ni 3 mesos), me vaig cansar d’escoltar a madridistes, en estat d’eufòria, dient que tenien “el mejor equipo de la historia”. Ara, potegen els cotxes dels seus jugadors per haver perdut contra el Barça. A on arribarem? I després parlam de una LFP “fair play”. De vergonya el camí que ha pres el futbol professional.

Islamisme

L'atemptat de Tunicia ha estat un punt més de l'escalada que patim els darrers anys de terrorisme islamista. L'islamisme radical és un dels grans perill que té occident, la democràcia i les llibertats públiques. Allà a on arriben governs islamistes, el laïcisme, pel qual tant hem lluitat, s'acaba de cop, així com bona part dels drets fonamentals (per no parlar dels drets de la dona). Sense voler donar la raó a Salomon Huntington, sí que crec que ens hem de replantejar des de occident les relacions amb l'islamisme com a ideologia política-religiosa. D'aquesta forma crec que la postura dels demòcrates ha de ser molt clara: respecte a totes les creences religioses, però cap tolerància a qui pretén acabar, sobre la base d'una religió, sigui la que sigui, amb les llibertat col·lectives que tant ens ha costat aconseguir des de la Revolució francesa.

IB3 i l'ètica periodística

Avui els informatius de IB3 televisió han mostrat imatges del R5 que ahir es va accidentar al Oris Rally Classic, calant-se foc amb els dos ocupants a l'interior. Mentre veia les flames he pensat amb els familiars i amics, tant de l'ocupant mort, com del ferit greu, i amb el que deuen haver pensat quan han vist les imatges emeses per IB3 i han pogut contemplar a l'hora del dinar com les seves persones estimades es cremaven en imatges emeses en prime time. IB3, com sempre, tot un exemple de televisió pública i d'ètica periodística. 

Velles frases, velles idees...

Espanya ha llançat una nova moneda que du escrit el lema "70 años de paz". El lema és gairebé el mateix de "25 años de paz" que va posar en marxa Manuel Fraga el 1964 per celebrar la fi de la Guerra Civil espanyola amb la victòria feixista sobre la República el dia u d'abril de1939. Tornen velles frases i velles idees. Unes frases, a més, sostingudes sobre la mentida: La pau franquista només fou gaudida per aquells que guanyaren la guerra, no pels perdedors.

I posats a posar frases sobre la pau, recordar-ne una que m'agrada molt de n'Emiliano Zapata: "Si no hay justicia para el pueblo, que no haya paz para el gobierno". A veure si s'atreveixen a posar-la a les monedes espanyoles.

Ovidi: comunista i catalanista

Ara fa 20 anys, un 10 de març de 1995, moria el cantautor, actor i poeta Ovidi Montllor. Nascut a Alcoi, el comunisme i el catalanisme marcaren la seva vida. “Sóc alcoià i canto en català perquè a Alcoi aquesta és la llengua dels obrers” deia el gran Ovidi. Mai va separar la qüestió nacional del seu projecte d'emancipació social. Aquesta claredat ideològica li va generar molts d'enemics. Sabia que lluitar pels Països Catalans era lluitar per la democràcia, la llibertat i, sobretot, pel socialisme, ja que els enemics eren comuns: “Hi ha gent a qui no agrada que es parle, s’escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no els agrada que es parle, s’escriga o es pense”. En aquests moments de canvi, en què... "Ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer. Vostra raó es va desfent, la nostra és força creixent..." Ovidi està més viu que mai. Molt probablement per això, el PP s'ha negat al País Valencià a reconèixer institucionalment la seva figura en l'aniversari de la seua mort. És un bon senyal, no crec que li hagués agradat al d'Alcoi homenatges fariseus protagonitzats per part de gent que encarna l'antítesi del que ell representava...

Autonomia, alienació i llibertat

“Si no fas feina pels seus somnis, algú et contractarà per a què treballis pels seus"

Steve Jobs dixit

Lenin: autonomia, federalisme i i autodeterminació

Molts dels que s'omplen la boca de ser "federalistes" haurien de rellegir el que va escriure Lenin a l'any 1914:

"No és difícil veure, dit sigui de passada, per què, des del punt de vista socialdemòcrata, no es pot entendre per dret a l'"autodeterminació" de les nacions ni la federació ni l'autonomia (tot i que, parlant en forma abstracta, tant l'una com l'altra s'enquadren en el terme "autodeterminació"). El dret a la federació és, en general, un absurd, ja que la federació és un contracte bilateral. No cal dir que de cap manera poden els marxistes incloure en el seu programa la defensa del federalisme en general. Pel que fa a l'autonomia, els marxistes no defensen "el dret a" l'autonomia, sinó l'autonomia mateixa, com a principi general i universal d'un Estat democràtic de composició nacional heterogènia, amb marcades diferències en les condicions geogràfiques i d'un altre tipus . Per això, reconèixer "el dret de les nacions a l'autonomia" seria tan absurd com reconèixer "el dret de les nacions a la federació".

Vladímir Ilich Uliánov (Lenin): El dret de les nacions a l'autodeterminació (1914)