Ara fa 20 anys, un 10 de març de 1995, moria el cantautor, actor i poeta Ovidi Montllor. Nascut a Alcoi, el comunisme i el catalanisme marcaren la seva vida. “Sóc alcoià i canto en català perquè a Alcoi aquesta és la llengua dels obrers” deia el gran Ovidi. Mai va separar la qüestió nacional del seu projecte d'emancipació social. Aquesta claredat ideològica li va generar molts d'enemics. Sabia que lluitar pels Països Catalans era lluitar per la democràcia, la llibertat i, sobretot, pel socialisme, ja que els enemics eren comuns: “Hi ha gent a qui no agrada que es parle, s’escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no els agrada que es parle, s’escriga o es pense”. En aquests moments de canvi, en què... "Ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer. Vostra
raó es va desfent, la nostra és força
creixent..." Ovidi està més viu que mai. Molt probablement per això, el PP s'ha negat al País Valencià a reconèixer institucionalment la seva figura en l'aniversari de la seua mort. És un bon senyal, no crec que li hagués agradat al d'Alcoi homenatges fariseus protagonitzats per part de gent que encarna l'antítesi del que ell representava...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada