Nova etapa

Avui comença una nova etapa professional per jo. El nou govern del PP m'ha cessat en el BOIB d'avui. Ahir va fer desaparèixer la Defensoria del menor de la Comunitat Autònoma. Així, m'he convertit en el darrer Defensor del Menor de la Comunitat Autònoma, un fet històric que m'emplena d'orgull. En aquest sentit, vull distingir quatre apartats;

1.- En primer lloc, dir que em sembla molt trist que després de 14 anys s'hagi fet desaparèixer l'Oficina de Defensa dels Drets del Menor. Ha estat una institució que ha complert una important missió en la defensa dels menors i que s'havia creat per un govern del PP, s'havia posat en marxa amb un govern progressista i s'havia mantingut en tots els canvis polítics fins ara. Era una institució independent, de supervisió i control, adscrita a una Conselleria però amb autonomia de gestió i assimilada als comissionats parlamentaris. Ara, ja no hi ha cap òrgan que dugui a terme les seves funcions. Simplement s'ha inclòs la funció de resoldre queixes i denúncies a la macro direcció general de família, benestar social i atenció a persones en situació especial. Una direcció que aglutina des de els menors fins a l'aplicació del Pla de Protecció a la Ètnia Gitana, passant per tots els depenents i la renda mínima de inserció. S'ha creat un totum revolutum en el qual s'hi han ficat tot allò que es pot entendre com "problemàtica social", una visió dels serveis socials, òbvia dir-ho, que es pot qualificar de decimonònica.

L'excusa de la retallada ha estat "estalviar doblers". Així, els menors han estat damnificats però, curiosament, no s'han retallat en altres bandes. Així, hi haurà dues Conselleries amb dues Secretaries Generals, cosa inaudita en la història de la CAIB. A més, es creen direccions generals de dubtosa utilitat com la de "ports i aeroports" sobre una metèria que és competència exclusiva de l'Estat tenint atribuïdes aquesta DG, entre altres funcions "importants" i "imprescindibles" el control del busseig esportiu en els ports de Balears (no comment). A més, hi ha direccions generals que, des de l'exterior, semblen duplicades, tal i com poden ser la de medi rural i marí que conviu amb la de medi natural. Com es pot veure, s'ha retallat per allà a on s'ha volgut i, com sempre, els menors (que no voten) han estat els grans damnificats. 

2.- En el meu cas personal, ara torn a la UIB. Em queden uns mesos de contracte laboral i llevonces ja ho veurem. Dependrà de la voluntat del Departament (quina por) la pròrroga o no del meu contracte. De totes maneres, estigui allà a on estigui no dubteu que continuaré lluitant per la defensa de la democràcia, dels drets humans i de la construcció d'un país nacionalment lliure i d'una societat socialment justa. 

3.- Vull agrair a les persones que han fet possible aquesta etapa de 4 anys al front de la DG de Defensa del Menor. En primer lloc, un agraïment als partits integrants de la coalició BLOC per Mallorca que foren els que em proposaren al Consell de Govern pel càrrec. Seguidament, he de tenir una especial menció per a na Fina Santiago, que ha estat la meva consellera durant aquests darrers 4 anys. Es pot dir que n'he après molt d'ella, que és una gran professional i una millor persona, i que sempre ha estat al meu costat en els moments bons i en els dolents. També he de tenir paraules per la resta del gabinet amb qui he compartits tants de moments, i, d'entre tots ells, he de tenir unes paraules especials per na Xesca Vandrell, Directora General de Menors i Família, amb qui he compartit moltíssimes hores junts (feia broma, en ocasions, que era la meva "parella de fet", ja que sempre estàvem a les mateixes reunions, activitats i actes públics...). D'aquesta etapa política he tret, com podreu observar, un bon grapat de nous amics, i això és el major patrimoni que men duc d'aquesta fase de la meva vida.  

4.- Per últim, he de tenir un record molt especial per l'equip tècnic que he tengut fent feina a l'ODDM. Sense ells res hagués estat possible. També vull enrecordar-me de tots els becaris, han estat molts, que han passat per l'observatori d'internet (avui també dissolt). Ha estat un plaer poder fer feina amb l'equip humà el que he compartit els darrers quatre anys de la meva vida.  

Gran pagano

La polèmica dels crucifixos als despatxos i a les preses de possessió m'ha dut, de cop, a pensar en uns versos de n'Antonio Machado, que, com sabeu, és un dels meus poetes favorits. No puc deixar de reproduir-los:

Gran pagano,
se hizo hermano
de una santa cofradía;
el Jueves Santo salía,
llevando un cirio en la mano
— ¡aquel trueno!—,
vestido de nazareno.

Llanto de las virtudes y coplas por la muerte de Don Guido
Antonio Machado

Religiositat andalusa

Intentar entendre altres cultures diferents de la pròpia sempre és difícil. Jo, personalment, no he estat mai capaç d'entendre la religiositat andalusa. Aquests dies es celebra la romeria de El Rocío, i, quan veig les imatges per televisió, no sóc capaç d'encaixar-les en la teologia catòlica que diuen representar. Que milers de persones s'empenyin, peguin colzades, es trepitgin, i arribin a acubar-se per intentar tocar o moure una estàtua d'una Mare de Déu d'una ermita és, al meu modest entendre, incomprensible. Enguany, fins i tot, han hagut de suspendre la processó ja que han trencat el pas fruit de les empeses per intentar moure la imatge. Que en el segle XXI es produeixin aquests tipus de manifestacions, al meu entendre, és incomprensible. Les creences de cadascun són les que són, però, com he dit abans, crec sincerament que aquest tipus de manifestacions tenen molt difícil encaix en l'ortodòxia del catolicisme. La creença en l'existència d'un esser sobrenatural, demiurg de l'univers, no es pot confondre en l'atribució de propietats màgiques a una determinada estàtua o imatge. Aquesta fou, precisament, una de les grans discussions teològiques que dugueren a la reforma protestant. En tot cas, quan veig aquest tipus de manifestacions "populars", em recorden profundament el paganisme i, sobretot, l'idolatria. Així, per ventura, alguns dels "peregrins" haurien de llegir per si mateixos la Biblia (tal i com preconitzava Luter) i, en concret, l'episodi del Vedell d'Or (Èxode, 32-34). I mentres, com a mínim, s'hauria d'intentar que la romeria no servís per maltractar els animals, ja que l'any passat, només durants els dies de peregrinació, es comptabilitzaren 23 cavalls morts segons Seprona fruit de maltractaments dels seus propietaris (sense comptar els que moriren una vegada acabada la celebració a les quadres).  

Per últim, recordar als devots, la prohibició de la idolatria que determina l'Antic Testament en el tercers dels Deu Manaments entregats a Moisès al Mont Sinaí (Èxode, 20,4-5): 

"No et fabriquis ídols; no et facis cap imatge del que hi ha dalt al cel, aquí baix a la terra o en les aigües d'aquí baix. No els adoris ni els donis culte, perquè jo, el Senyor, el teu Déu, sóc el Déu-gelós: demano comptes als fills de les culpes dels pares fins a la tercera i la quarta generació dels qui no m'estimen. Però, per als qui m'estimen i guarden els meus preceptes, mantinc el meu amor durant un miler de generacions". 

Tant de bo, en teologia i en altres temes transcendents, la gent llegís més pel seu compte, i no es deixés arrossegar de forma gregària per les riades humanes populistes.