Crisi de parella

Dijous i divendres passat celebrarem a la UIB el primer congrés sobre la defensa dels menors a les crisis de parella. Foren dos dies de molta intensitat i reflexió sobre els problemes dels menors d'edat quan la parella que formaven els seus progenitors es disol. L'organització d'un congrés implica de mesos de feina i més si es fa des de l'estalvi dels doblers públic i de manera autogestionada. En tot cas, crec que el resultat ha estat força positiu i esperem que l'any que ve ho poguem repetir.

Facebook i les xarxes socials

Intervenció a la tertúlia de bitòlegs d'Ona Mallorca sobre el Facebook i les xarxes socials a internet.

Corrupció a Llucmajor

Tornam a ser portada de tots els diaris estatals. S'ha condemnat a 3 anys de presó al batlle de Llucmajor, Lluc Tomàs, i a 6 al seu soci de govern, el polític anticatalanista Joaquín Rabasco. Ara el PP demana un temps de "reflexió", però ara per ara ni l'ha suspès de militància, ni l'ha expulsat, ni ha demanat que dimiteixi de batlle. Es veu que per això no necessiten consell del comitè d'ètica. Resulta cínic, en tot cas, que aquells que demanaven a crits la dimissió del diputat de UM Bartomeu Vicens (que consti, en tot cas, que trob que hauria de dimitir), ara mirin cap un altre cantó, tant amb el cas d'un batle seu condemnat, com en els casos dels altres quatre imputats que tenen i mantenen l'escó del PP al Parlament de les Illes Balears. Coses veurem...

Gratis total

Llegesc amb indignació com a Andalusia posaran internet gratis total a tots els ciutadans pel simple fet de ser andalusos. Tot plegat costarà un mínim de 70 milions d'euros cada any. Mentre, aquí, som els que més pagam i els que menys rebem de l'Estat. Ah, i tenim un ordinador per cada 14 nins a les nostres escoles. Resulta, en definitiva, que els nostres impostos serveixen per iniciatives tan "solidàries" com aquesta de l'adsl gratis d'Andalusia. Quan pagui aquest mes els 45 euros de la meva quota d'adsl pensaré amb la mala sort de no ser ciutadà d'una regió privilegiada com Andalusia que empra els nostros imposts per regalets com aquest. I llevonces, quan reclamam un finançament just pel nostre País, encara ens acusen els nacionalistes espanyols de "insolidaris". Vergonya cavallers, vergonya.

El trio

Del trio de les Açores, afortunadament, ja no en queda cap. Els tres "líders" que ficaren el món en la pitjor crisi econòmica de les darreres dècades estan ja fora de la política activa. Un és intentant posar pau a Orient Mitjà, paradoxal la cosa. L'altre, es dedica a donar conferències contra l'ecologisme; segueix amb la seva línia. El darrer, acaba de retirar-se ara, i se n'anirà a Texas amb capell de cowboy anant a veure, de tant en tant, amb una bossa de crispetes com es reprenen les execucions "humanitaries" que duu a terme el seu germanet, governador de Florida, Jeb Bush.

La sanitat, en català

Reclamam que els nostres metges i infermeres ens atenguin en la nostra llengua, llengua oficial i pròpia d'aquest País segons l'article 4 de l'Estatut d'Autonomia. Volem que es respectin els nostres majors, molts d'ells monolingües catalanoparlants i que es troben incòmodes o que no es saben expressar bé parlant en castellà. Volem que els treballadors de la sanitat pública tenguin les mateixes obligacions que la resta de funcionaris públics en matèria lingüística. Volem poder comunicar-nos en tranquil·litat amb aquells a qui confiam la nostra salut i la nostra intimitat. Volem, en definitiva, ser un territori normal, o algú s'imagina un metge fent feina a un hospital de Washington que no sabés parlar anglès?

Yes... can they?

Avui s'ha iniciat el canvi polític als Estats Units. Fa vuit anys, va guanyar George Bush Jr. per un sol vot. Recordem que fou president per 5 vots contra 4 en una polèmica sentència del Tribunal Suprem dels Estats Units. El seu rival, All Gore, ha passat a la història com el polític que, des de la vicepresidència, havia aconseguit introduir els Estats Units a l'era d'internet (no de bades, quan va deixar la política, Apple el va fitxar tot d'una pel seu consell d'administració). El guanyador per 1 sol vot, George Bush Jr., ha passat a la història per haver ficat els Estats Units en guerres sense fi, que tenen els morts per milers, i per haver dut l'economia sanejada deixada per Clinton a la pitjor crisi econòmica des de el crack del 29. Ara, sent una cosa impensable fa uns pocs anys, per primera vegada s'ha elegit un president de raça negre i d'orígens humils. Va derrotar aquest president, a més, a Hillary Clinton en les primàries del seus partit. Una Hillary que volia continuar la saga dinàstica familiar (tal i com a Argentina) i representava els Estats Units urbans i cools. Ara queda per veure si Obama i el seu equip poden fer una altra política, o si el lobby del poder podrà amb ells. De totes maneres, sembla que hi haurà un abans i un després d'aquesta campanya electoral. Així, és significativa la portada de la revista Time de fa ara gairebé un any: Barack Obama has promised to change politics. Has politics change to him?

Atlètic Balears, Real Mallorca, esquerra i dreta

Interessant article del cap d'esports del Diari de Balears, Pep Verger, sobre el Real Mallorca, l'Atlètic Balears, l'esquerra i la dreta d'aquest País. Ho podeu llegir al següent enllaç. Aquí un petit fragment del mateix:

"És prou evident que hi ha moltes similituds entre la rivalitat que mantenen l’Atlètic de Madrid i el Reial Madrid i la que encara perdura entre el Reial Mallorca i l’Atlètic de Balears. Segur que tots vostès són ben conscients de l’analogia entre el Reial Mallorca i el Reial Madrid. De la mateixa manera, les semblances entre l’Atlètic Balears i l’Atlètic de Madrid són també nombroses. En aquest sentit, el conjunt blanc-i-blau sempre ha estat més a prop del poble, de la classe treballadora. El Mallorca, en canvi, ha estat un equip tradicionalment lligat a la classe dominant, als botifarres de Palma. L’Atlètic Balears, com l’Atlètic de Madrid, sempre ha estat un equip més proper a l’esquerra i s’ha vist perjudicat pels poderosos.De fet, ja saben vostès que el Balears havia de participar a l’Olimpíada Popular de 1936. Els blanc-i-blaus estigueren lligats durant anys als moviments obrers, però no a l’esquerra nacionalista. Era un equip de les classes populars. Els mallorquinistes, com els incondicionals del Madrid, representen l’opulència, el luxe, la comoditat, la vida fàcil, la victòria... El Mallorca és poder; l’Atlètic Balears, només utopia".

Illes maltractades

Llegesc al Diari de Balears que els ciutadans de les Illes Balears som els que suportam una pressió fiscal municipal més alta. El finançament municipal és una de les grans assignatures pendents de la política espanyola. En tot cas, resulta paradoxal que un dels països que generam més riquesa de l'Estat haguem de sotmetre a tan elevada càrrega fiscal als nostres contribuients. La qüestió del finançament municipal s'ha d'arreglar, però també ho ha de fer el continu expoli fiscal patit per una terra que presenta una balança tan esbiaxada en favor d'un Estat central que escanya tant al ciutadans illencs com al conjunt de la seva economia de forma indirecta. La manca de recursos obliga als Ajuntaments a gravar a la ciutadania amb impostos i taxes molt més elevades que als de la resta de l'Estat si volen mantenir uns mínims de qualitat en els serveis públics. I en època de crisi, no estam, ni molt manco, per desincentivar el consum i la inversió mitjançant elevades càrregues tributàries contra els més humils.