El valencià, bé gràcies

L'estupida qüestió de la denominació de la llengua catalana torna a estar sobre la taula. El motiu ha estat la traducció de la mal nomenada Constitució europea. Aquesta polèmica ha servit, no obstant, per deixar veure l'estupidesa demagògica d'alguns. Davant l'acte d'enginy del Govern català, acceptant com a seva la versió "valenciana" presentana per la Generalitat "de baix", les primeres respostes feren riure. El senyor Camps, president dels valencians, digué que havien guanyat ja que a Europa hi hauria dues versions en valencià i cap en català. Tot seguit, el to anar augmentant: en un míting,i parlant en castellà (of course) Camps va dir que els catalans els hi havien robat l'aigua i ara els volien robar la llengua. Ara, dins d'aquest "sainete",ahir, a València, es va fer una manifestació blavera. Els lemes organtizatius foren «acabar con las agresiones de los Gobiernos de España y de Cataluña», y la «lucha contra la intromisión catalana».Segons l'ABC (font de tota solvència) en la manifestació:

se leyeron pancartas como «Carod terrorista, Zapatero su marioneta» o «Zapatero: respeta la Constitución», y se escucharon toda clase de insultos contra ambos líderes.

En resum, que encara patim les conseqüències d'una transició política mal feta i mal acabada. I d'un PSOE que en els anys vuitanta fou, com sembla que tornarà a ser ara, covard. El problema de València es deu, segons la meva opinió, a un senyor que presidí la Generalitat com a cap de llista del PSPV-PSOE des de 1982 fins a 1991:Joan Lerma

Els pressupostos de la Comunitat Autònoma

A les Illes Balears s’està tramitant la Llei de Pressupostos Generals de la Comunitat. D’aquesta Llei m’agradaria destacar una sèrie de coses. En primer lloc, hauríem de fer constar que tenen una principal característica: l’endeutament. Si una cosa havia destacat als comptes de la CAIB, des de la època de Gabriel Cañellas, havia estat l’equilibri pressupostari. Ara, sembla que és coherent que el País s’hipotequi pels segles dels segles. Això és, des de tots els punts de vista, una política negligent. S’estan condicionant polítiques futures amb dobles malbaratats avui. I amb què es gasten els doblers demanats a crèdit? En despeses totalment supèrflues: autopistes que hem de pagar degut a d’incompliment del Govern Balear del conveni de carreteres, un equip ciclista que és el hobby del senyor Rajoy, una televisió «publica» que serà un pou sense fons (un mínim de 60 milions d’euros per any)... I, front a n’aquesta tudada de fons públics, hi ha altres àmbits, com per exemple l’educació, allà on diuen els seus responsables que no hi doblers ni per afrontar els rebuts d’aigua i llum del mes de novembre. Segur que «don Biel», anys enrere, no hauria arribat a n’aquests extrems!