28 de novembre 2004

El valencià, bé gràcies

L'estupida qüestió de la denominació de la llengua catalana torna a estar sobre la taula. El motiu ha estat la traducció de la mal nomenada Constitució europea. Aquesta polèmica ha servit, no obstant, per deixar veure l'estupidesa demagògica d'alguns. Davant l'acte d'enginy del Govern català, acceptant com a seva la versió "valenciana" presentana per la Generalitat "de baix", les primeres respostes feren riure. El senyor Camps, president dels valencians, digué que havien guanyat ja que a Europa hi hauria dues versions en valencià i cap en català. Tot seguit, el to anar augmentant: en un míting,i parlant en castellà (of course) Camps va dir que els catalans els hi havien robat l'aigua i ara els volien robar la llengua. Ara, dins d'aquest "sainete",ahir, a València, es va fer una manifestació blavera. Els lemes organtizatius foren «acabar con las agresiones de los Gobiernos de España y de Cataluña», y la «lucha contra la intromisión catalana».Segons l'ABC (font de tota solvència) en la manifestació:

se leyeron pancartas como «Carod terrorista, Zapatero su marioneta» o «Zapatero: respeta la Constitución», y se escucharon toda clase de insultos contra ambos líderes.


En resum, que encara patim les conseqüències d'una transició política mal feta i mal acabada. I d'un PSOE que en els anys vuitanta fou, com sembla que tornarà a ser ara, covard. El problema de València es deu, segons la meva opinió, a un senyor que presidí la Generalitat com a cap de llista del PSPV-PSOE des de 1982 fins a 1991:Joan Lerma