Toni Bennàssar

« Mallorca, fa temps que te sent plorar », una cançó de Júlia Colom que s’hauria de convertir en un himne de resistència de tots els mallorquins. Fem-la córrer! " Lo que sa rabi me deixi és lo que vos puc cantar dins meu hi ha un malestar i el cant perquè no creixi Mallorca t'han castigada per treure't el maxim guany producte de temporada que ara dura tot l'any I esclaus d'aquella promesa repetida tants de pics turisme mos farà rics i sabem que no és aixi Quan es dia ja s'allarga tot sabem lo que hem de fer fer bonda tancats a casa per no fer-los gaire nosa Cada any es numeros creixen cada anys feim rècords historics mentre ells celebren euforics sa trista illa que deixen Lo que sa rabi me deixi és lo que vos puc cantar Mallorca sent com te queixes fa temps que te sent plorar "

Quan vosaltres, o millor encara, els vostres fills, no trobin una casa a preu raonable per poder llogar/comprar, i només els hi quedi poder viure en una habitació compartida, o l'emigració, pensau en com s'estan enriquin els estrangers que especulen amb l'habitatge vacacional a Mallorca. És ben cert el que diu l'extrema dreta: hi ha estrangers que venen a Mallorca a robar, però no són els que arriben en patera, tal i com diuen els feixistes, sinó que solen ser els que venen en avió i bitllet bussiness class.  

Avui, el Diario de Mallorca publica una entrevista a una important dirigent hotelera mallorquina. En referència als que ens oposam a la massificació turística diu que està "... preocupada de ver que hay gente que no sabe de qué come" (referint-se a que els mallorquins, segons ella, "menjam" gràcies al turisme). Això ho diu a la pàg. 7 del Diario de Mallorca. Dues pàgines més enllà, a la pàg. 9 del mateix diari, el president de "Mallorca Sense Fam" conta com molts de treballadors, amb una feina estable i una nòmina fixa, passen fam i han d'acudir a demanar caritat per menjar, perquè amb el que guanyen de nòmina a n'aquesta Mallorca classista no poden ni pagar un lloguer per una casa a on viure. A mi, "el que me preocupa", és que haguem tornat a l'esclavitud i que un treballador, amb el que guanya per la seva feina, hagi de demanar caritat per poder menjar.  

Haver pogut estar a Roma de peregrinació en la Setmana Santa de l'any jubilar ha estat una experiència meravellosa.  PS. Ah, i per cert, no sé què passarà en altres èpoques de l'any, però, en aquesta Setmana Santa tan especial, la ciutat no estava gens saturada tot i la nombrosa presència de peregrins; els preus dels productes de consum eren molt més barats que a Palma; no he vist mostres d'incivisme, ja que el perfil majoritari dels visitants de la ciutat era la recerca cultural/religiosa; a tots els monuments hi havia advertències que les mostres d'incivisme contra el patrimoni cultural estaven penades amb 5 anys de presó; i l'ecotaxa que pagàrem fou de 6 euros persona/vespre. Que en prenguin nota els que han cedit a l'extrema dreta negant-se a pujar els ridículs 2/3 euros persona/vespre que paguen alguns turistes quan venen a les Illes Balears (tots els centenars de milers que s'allotgen a places il·legals no paguen ni un cèntim).  Un altre model turístic...

L'any passat s'empadronaren 14.000 nous habitants a les Illes Balears. Més els milionaris que han comprat casa a Mallorca i que no s'empadronen normalment a les Illes (el darrer, Robert Lewandowski). Hi hem d'afegir, a més a més, els gairebé 16 milions de turistes internacionals arribats i un nombre indeterminats de turistes "nacionals" i treballadors temporers del sector turístic. Hem de fer un pensament sobre de cap a on anam com a País (que sembla que és de cap a l'autodestrucció absoluta). Això és INAGUANTABLE!  

Els estudiants catalans que acudeixen a les festes de Sant Joan de Ciutadella conten a IB3 Notícies que les surt el viatge a Menorca a 25€ diaris: han pagat 150 euros per 7 dies de turisme a Menorca. Turisme de qualitat, i tal.

Cap mallorquí està en contra dels hotelers. Però som molts els que estam en contra dels magnats hotelers, oligarques, depredadors del territori i explotadors de la classe treballadora que acabaren amb la majoria d'hotels d'estructura familiar arran de la crisi del petroli (1973); imposant, a partir de l'aleshores, el monopoli, el caciquisme i l'esclavatge a aquestes illes. Genial article d'Antoni Janer Torrens al Diari ARA Balears.  " Només a Mallorca –apunta Garcia– entre el 1974 i el 1981 tancaren 257 petits hotels familiars. Després molts d’aquests hotels foren comprats per grans cadenes hoteleres "  " Sis mesos abans, el 8 d’abril de 1976, prop de 4.000 empleats del sector de l’hoteleria ja s’havien manifestat pels carrers de Palma, exigint, entre altres coses, que no vinguessin més treballadors de la Península. La situació ja era preocupant amb més de 5.000 residents sense feina. “No va ser –avisa Garcia– una protesta xenòfoba. Entre els manife...

a) En 45 anys les Illes Balears hem passat de 3,3 milions de turistes anuals (1975) a 16,4 milions (2019). b) En 45 anys, les Illes Balears som la Comunitat a on menys ha crescut la riquesa entre els seus habitants, sent la darrera CCAA en quant a creixement de renda per capita de l'Estat (Extremadura, amb els nostres impostos, és la primera).

A Balears invertim en investigació i recerca el 0,40% del nostre PIB. Som la Comunitat amb menys inversió en ciència de tot l'Estat; i l'Estat està a la coa de tota Europa en inversió en R+D+I: La mitjana estatal en inversió en R+D+I és el 1,20% del PIB i l'europea el 2,18%. L'any que ve, als pressupostos de la CAIB, el Govern de PSOE-PODEMOS-MÉS reduirá encara més la  inversió en R+D+I en 4,6 milions d'euros. Al temps, augmentarà la partida en promoció turística en 12,1 milions d'euros. Qualsevol somni d'aprofitar la crisi del COVID per canviar el model productiu de turisme de gatera basat en el sol i platja és, amb aquest Govern, una quimera.  Via Diari ARA Balears

Ahir el Parlament de les Illes Balears va aprovar definitivament el Decretazo 8/2020. Després de més de 6 mesos de feina com advocat totes les esmenes que vaig preparar, i registrar, en nom dels meus clients han estat desestimades segons surt en premsa. Definitivament, el Parlament ha acabat amb la col·legiació dels Guies Oficials de Turisme amb els vots de PSIB, Més Per Menorca, MÉS per Mallorca i Podem Illes Balears, posant en perill la feina de gairebé 300 famílies. Com volia el Govern, i ens va dir a la cara: "QUALSEVOL pot guiar un grup de turistes per les Illes", sense necessitat de control. Al temps, amb l'aprovació del mateix Decret, els hotelers obren botelles de bon champagne francés ja que podran ampliar un 10% els seus hotels fora d'ordenació.  El resum de les negociacions en les que vaig participar del Decretazo, es pot resumir amb el següent, ja que és bo que la ciutadania, i, en especial, els votants, sàpiguen el que va passar: PSIB va dir que era una d...

- 30.000 cotxes de lloguer importats i ni hem començat.  - fabricats a l'estranger per multinacionals.  - matriculats a la península i pagant allà els impostos.  - explotats per multinacionals estrangeres i monopolístiques del rent a car.  Aquí ens quedarà d'aquests cotxes el desgast de carreteres que hem pagat els mallorquins amb el nostres impostos i la contaminació que generen.  Veig que de la crisi del COVID no se n'ha après res i hem sortit pitjor que no entràrem... maleïda globalització!

Des de fa 10 anys són l'advocat del Cogtib.  Avui, ens hem aixecat amb la notícia que el Govern de les Illes Balears vol eliminar de fet, via el Decretazo que aprovarà amb l'excusa del COVID, el Col·legi de Guies Turístics de les Illes Balears (COGTIB). El COGTIB fou creat per llei autonòmica l'any 2005 i és l'encarregat de vetllar que el guies que expliquen aquesta terra als turistes que ens visiten tinguin uns mínims de coneixements del territori i de domini lingüístic (de les 2 llengües oficials i de 2 estrangeres). Per fer feina de guia turístic oficial és necessari amb l'actual llei estar titulat; habilitat i col·legiat. Tot això s'ho volen carregar via Decretazo. A més, s'ha fet l'aprovació d'aquest Decretazo amb nocturnitat i d'amagat del sector que, en cap cas, ha estat informat de la tramitació d'aquest Decretazo més enllà de les notícies de premsa. Aquest Govern sembla que donarà compliment al vell somni dels tour operators est...

Els diners de l'ecotaxa, es destinaran a posar més ciment sobre Mallorca subvencionant amb doblers públics nous habitatges; tot després d'haver legalitzat poder dedicar els habitatges residencials privats existents, inclús en plurifamiliars, a ús turístic; cosa que ha disparat la inflació del mercat immobiliari. Com tothom sap, no hi ha res més ecològicament sostenible que fer noves urbanitzacions.  La política balear s'ha convertit en una gran farsa i en un frau als que fórem electors de l'actual Govern de les Illes Balears. A mi, almanco, no me representen.  Crec que va sent hora de organitzar una gran mobilització, com la de les camisetes verdes, en contra de l'actual política urbanística, territorial i d'infraestructures que estam patint. Qui estima Mallorca, no la destrueix!

Ens han robat, espoliat i tractat com a una colònia durant generacions. Aquí en tenim el resultat: de cada cop més pobres, amb més saturació turística, i amb una hiperinflació immobiliària i de consum que no pateixen els espanyols, i que fa que els indígenes ens empobrim a marxes forçades; tot per enviar més i més diners a una metròpoli insaciable. Tenim salaris espanyols i preus del nord d'Europa. Això és insostenible. I als que ho denunciam, ens diuen que tenim "turismofobia"; i ens ho diuen tant els membres del govern, com els de l'oposició. No en queda una altra que organitzar la societat civil per plantar cara a "huns" i altres. Hi va la nostra supervivència com a poble. GOB Mallorca Terraferida Ciutat per a qui l'habita.

Article publicat al Diario de Mallorca de dia 25 d'agost de 2018, pàgina 26 Generaci ó ind í gena   Antoni Benn à ssar Moy à [1]   Els nascuts a partir dels anys 70 del segle passat a les Illes Balears som la primera generaci ó que comencem a patir les conseq üè ncies a les nostres vides, de forma manifestament visible, de la situaci ó colonial que pateixen les Illes Balears des de fa segles. La postguerra civil va provocar que s ’ establ í s un proc é s sistem à tic de persecuci ó , per part dels poders p ú blics, de la llengua catalana i la cultura pr ò pia d ’ aquestes Illes. De forma paral · lela, a partir dels anys 60, s ’ inici à un proc é s que els ge ò grafs i economistes denominen com a   “ balearitzaci ó” i que es resumeix en la destrucci ó salvatge del territori unida a l ’ arribada de m à obra barata procedent de la Pen í nsula, sense gaireb é qualificaci ó professional, que es dedica a donar servei   de baixa qualitat ...