Toni Bennàssar

Tots els que venim de casa pagesa, i hem fet feina a la pagesia, sabem perfectament que no té res a veure un pagès que un "senyor" (propietari de la terra). De la mateixa manera que no té res a veure l'amo, amb el majoral, l'arrendador, l'amitger o el missatge dins l'estructura de classes del camp mallorquí. Els propietaris de la terra (senyors) mantingueren a Mallorca en una situació feudal fins al boom turístic. Per a la majoria de població, només hi havia dues alternatives: o l'esclavitud a les possessions dels senyors botiflers, o l'emigració. Que la revolta pagesa sigui dels pagesos, i no se l'apropiïn, com ho intentaran fer, els senyors, a dia d'avui reconvertits en voxistes. La primera foto 👇 és d'un pagès mallorquí a una possessió de començament del segle XX; la segona 👇 , d'una colla de "senyors" de possessió en jornada de cacera situats davant la casa dels pagesos. Com es pot veure, "Los Santos Inocentes...

Interessant estudi sociològic de la Universitat Rovira i Virgili - URV sobre el fenomen "choni" i l'estigmatització patriarcal a les xarxes. Graciós que es citi com un model "choni" a na Letizia Ortiz; per haver vestit amb xandall i sabates de taló...   " No en vano, el estudio constata que estas pueden “jugar” a ser chonis y eso puede acabar otorgándoles popularidad y estatus. Kim Kardashian, Beyoncé, Ryana, Fergi o incluso la reina Letizia luciendo un pantalón tipo chándal con unos zapatos con talones encarnarían esta actitud... "

Article publicat al Diario de Mallorca de dia 14 de juliol de 2014, pàgina 20: Generació X La “Generació X” és un terme que s’empra internacionalment per referir-se a tots aquells que vàrem néixer en la dècada dels anys setanta i començament de la dels vuitanta. Es refereix, en concret, a la generació nascuda després de la generació denominada dels baby boomers dels anys seixanta, i és un terme que prengué carta de naturalesa i es va popularitzar com a concepte sociològic arran del llibre “ Generation X: Tales for an Accelerated Culture ” (1991) de l’escriptor canadenc Douglas Coupland. Si el llibre de Coupland és el referent conceptual, a nivell de cinema, la pel·lícula que millor reflecteix el que és aquesta generació fou Fight Club , de David Fincher (1999), i un fragment de diàleg de l’esmentat film sintetitza l’esperit d’aquesta generació “perduda”: “ Veig molt de potencial, però està tudat. Tota una generació fent feina en benzineres, servint taules, o sent esclaus oficinis...