Toni Bennàssar

Avui és divendres 13. L'origen de la superstició sobre la mala sort d'aquest dia prové de que un divendres i 13, el divendres 13 d'octubre de 1307, es va cometre una de les més grans injustícies que es produïren durant l'Edat Mitjana. En concret, aquell dia el Rei de França Felip IV, conjuntament amb el Papa Clement V, ordenaren la detenció i posterior execució, després de llargues tortures, de tots els membres de l'Ordre del Temple. Els bens templaris foren confiscats i entregats a l'Ordre dels Hospitalaris, i els deutes que mantenia la Corona francesa, i molt probablement el mateix Papat amb els Templaris, foren condonats. Jacques de Molay, el Gran Mestre de l'Ordre del Temple, va llançar una maledicció des de la seva pira crematòria, amb les següents paraules:  " Déu coneix que se'ns ha portat al llindar de la mort amb gran injustícia. No trigarà a venir una immensa calamitat per a aquells que ens han condemnat sense respectar la justícia autènti...

La història que ens han ocultat: Un 20 de febrer de 1939, fa avui 86 anys, més de 22.000 nazis nord-americans ompliren el Madison Square Garden, braç en alt, i animaren a exterminar a comunistes i jueus. 10.000 nazis més quedaren fora del recinte ja que es va esgotar l'aforament. L'excusa per celebrar l'acte nazi era celebrar l'aniversari del naixement de George Washington, a qui els nazis organitzadors qualificaren del "primer feixista d'Amèrica". Al carrer, hi hagué greus enfrontaments entre els nazis i militants comunistes que acudiren en massa per protestar en contra de l'acte polític nazi al crit de "Drive the Nazis Out of New York". Més de 1.700 policies foren desplegats intentant separar als dos grups antagònics. El líder de "German American Bund" (l'equivalent del Partit Nazi als Estats Units), organitzador de l'acte, era Fritz Julius Kuhn, un químic alemany, nascut a Munich, i nacionalitzat (de forma fraudulenta) no...

  Aquest cap de setmana llegia una monografia del teòleg belga Jozef Konings i, en ella, es descriu com, a la Corona Espanyola, fins a l'any 1789 va estar prohibida, i perseguida, la tenença i/o lectura de la Biblia en qualsevol llengua que no fos el llatí. Enteneu ara el retard secular d'Espanya? La jerarquia catòlica; la Corona i noblesa ha sustentat el seu poder al Reino de España sobre la base de la ignorància de la gent. Recoman, en aquest sentit, la lectura de l'obra "Die protestantische Ethik und der Geist des Kapitalismus" de Max Weber. Weber retrata com en els països protestants, gràcies a la lectura de la Bíblia, el nivell d'analfabetisme era ínfim front als països catòlics llatins, i, en especial, en relació amb les colònies espanyoles a on l'analfabetisme era la base del poder polític. Tot plegat tingué greus conseqüències econòmiques. Una població ignorant i analfabeta no podia desenvolupar una economia capitalista i de mercat, i s'havia d...

 A finals del segle XVIII es va trobar, per casualitat, un santuari talaiòtic al puig de Montaura, pertanyent a terrenys de la possessió de Massanella (Mancor de la Vall). A dita troballa hi aparegueren 7 valuoses figures talaiòtiques i romanes. El 30 de març de 1803 dites figures foren entregades pel polític absolutista foraster Juan Pérez Villamil a la "Real Academia de la Historia", amb seu a Madrid. Des d'aleshores, s'ha perdut el rastre de dites figures; i, només, se n'han pogudes recuperar dues dins la Real Academia, que incorpor al post, amb fotos del historiador (i investigador sobre aquest tema), Dr. Aramburu-Zabala. Cap institució mallorquina, començant pel Consell de Mallorca, ha investigat aquest tema, i, el que és meu greu, no ha reclamat tampoc el retorn de dites figures a Mallorca, lloc d'on foren espoliades i enviades a la metròpoli. Els "bous de Costitx" no són els únic bens patrimonials talaiòtics espoliats i que romanen ara a Madri...

Cada any a Pollença es recorda la batalla de les tropes cristianes de Joan Mas contra la invasió mora de Dragut commemorant la batalla que tingué lloc el 31 de maig de 1550. Molt abans però, el 29 d'octubre de 1522, les tropes del virrei foraster Gurrea havien entrat a Pollença per reprimir la Germania. L'exèrcit mercenari de Carles V saquejà la ciutat matant a tots els homes que trobaren (uns 300 pollencins moriren aquell dia). Les dones i nins es refugiaren a l'església. El virrei va ordenar tapiar les portes de l'església i cremar-la. Moriren, cremats vius, 200 dones i nins. No hi ha cap festa que les recordi a Pollença. La història sempre l'escriuen els vencedors.

Any 1920:  * Les Illes Balears tenen 338.849 habitants i Palma 77.418. * El regionalista conservador Bartomeu Fons i Jofre és elegit nou batle de Ciutat. * Un "petardo" (segons la terminologia de la premsa de l'època) esclata a Palma al balcó de la casa de Josep Socias Gradolí (notari, diputat dretà i president de la societat de tramvies); provocant danys materials i desperfectes al balcó. Aquest fet es considerat com un "atentado terrorista" per les autoritats, iniciant-se una escalada de repressió sense precedents contra la classe obrera mallorquina.  * La Casa del Poble declara la vaga general a Palma, i desenes de dirigents socialistes, anarquistes i comunistes són detinguts i empresonats; entre ells els dirigents del PSOE a les Illes Antoni Garcia i Jaume Mercant; Vicente Barrio (secretari executiu de la UGT); així com Antoni M. Alzina i Ignasi Ferretjans ("terceristes" fundadors ambdós del Partit Comunista a les Illes). * El 20 de maig de 1920 es...

Es deia Muhammad ibn Abd-al-Karim al-Khattabí (1882 - 1963). Fill d'un cadí marroquí, va cursar el batxillerat espanyol a les escoles colonials de Tetuan i Melilla, realitzant  posteriorment els estudis universitaris a la Universitat de Salmanca. Ràpidament es va convertir en col·laborador dels colonitzadors espanyols del nord d'Àfrica, arribant a ser funcionari de l'Estat espanyol: primer fou traductor al servei dels espanyols; després periodista; fou posteriorment nomenat "cadí" (jutge) dels indígenes: arribant a assolir finalment el càrrec de cap dels "cadís" (jutges) del nord d'Àfrica. A partir de la Primera Guerra Mundial, i del seu empresonament per part dels francesos (1915), es va declarar independentista, convertint-se en un opositor a l'ocupació colonial francesa i espanyola del nord d'Àfrica. A l'any 1921 Abd-al-Karim ja era obertament el líder dels independentistes rifenys. Un 22 de juliol de 1921, ara fa just 100 anys, va ten...

La Mallorca preturística no era cap paradís: era una societat feudal en la qual, o havies de romandre esclavitzat en mans dels "senyors" (botiflers propietaris latifundistes); o havies d'emigrar a Amèrica en un camí de no retorn. A Mallorca, durant segles, s'ha passat literalment fam. És bo recordar-ho. Aquesta foto representa el modus vivendi del poble indígena mallorquí preturístic. I els que hi surten, devien ser uns privilegiats de la seva època: no em vull imaginar com devia ser la vida d'una família de roters (els serfs de la gleva mallorquins). Sempre recordaré la glosa que em cantava el meu padrí Guiem de petit, i que representa la memòria col·lectiva d'un poble esclau: " Ja ho contarà qui quedarà viu així com vivien els pobres havien de menjar garroves per poder arribar a s'estiu " Que la seva memòria mai sigui oblidada.  Fotografia de Bernat Amer

Tal dia com avui (un 3 de juny) de fa 497 anys moria executat, després de fortes tortures, Joanot Colom, el gran líder de les Germanies mallorquines. La seva casa fou enderrocada i el solar sembrat de sal per a què no hi tornàs créixer l'herba. El seu cap romangué penjat dins una gàbia de ferro durant segles a l'entrada de Palma com a advertència per tots els "forans" (majoritàriament pagesos) que entrassin a Ciutat. La seva memòria es va començar a recuperar arran de la Revolució "Gloriosa" de 1868, convertint-se, de nou, en un heroi popular que rebé múltiples reconeixements públics. És molt trist que gairebé tots els nostres nins coneguin la llegenda anglesa de Robin Hood, i desconeguin qui fou en Joanot Colom. Sense memòria, no hi ha futur!

Sant Crist dels Hortolans. Església de Sant Miquel de Palma. Cada un dels gremis de Ciutat tenia el seu propi Crist, el dels hortolans (pagesos) estava a una Sala de Juntes ubicada al mateix Carrer de Sant Miquel. Quan es varen abolir per part dels Borbons els gremis tradicionals (1834-1836) el gremi d'hortolans va haver de desaparèixer, i els seus bens foren requisats. El Crist dels Hortolans va passar a l'església veïnada de Sant Miquel i encara hi perdura amb gran devoció popular, tot i que molt poca gent en sap el seu origen. Recentment ha estat restaurat. Cada gremi tenia el seu Sant Crist, a qui prestaven especial devoció els treballadors del gremi, al temps que presidia assemblees i actes públics gremials. Algunes d'aquestes imatges religioses centenàries, després de la prohibició borbònica dels gremis, encara es conserven. El Sant Crist dels Blanquers es conserva a l'església de Santa Fe; el Sant Crist dels Boters, a l'església de Sant Joan de Malta (molt a...

He dedicat molts d'anys de la meva vida a estudiar la guerra civil; i, ara, visc un moment història en el que el paral·lelisme amb l'any 1936 és més evident que mai. A les eleccions generals de febrer de 1936 el cap d'Esquerra Republicana, Lluís Companys, estava a la presó acusat de rebel·lió, quelcom hi està ara Oriol Junqueras a les eleccions d'abril de 2019; i, ERC, integrat llavors en el Front d'Esquerres, va guanyar les eleccions a Catalunya l'any 1936, com molt probablement les guanyarà ara al 2019. Tothom parlava en aquell moment d'amnistia pels presos polítics republicans al '36 pel cas de la victòria del Front Popular; de la mateixa manera que, avui, es parla de possibles indults dels presos polítics republicans pel cas que el PSOE necessiti dels vots dels republicans per governar.  En el camp de la dreta, Casado radicalitza dia a dia el discurs del PP en aquest 2019, de la mateixa manera que Gil Robles va radicalitzar el discurs de la CEDA...

Em fascina de fa anys la història de la basílica paleocristiana de Son Peretó (Manacor - Sant Llorenç). Avui surt al Diario de Mallorca una interessant entrevista al director d'excavacions. La pedra de l'altar major (que era a l'hora un relicari), i que vaig tenir l'oportunitat de fotografiar-la no fa molt, és un dels grans misteris (desconeguts per la majoria de mallorquins) de la història de la nostra illa.