Toni Bennàssar

Noam Chomsky sol citar una frase que se li atribueix sovint: «El feixisme és l’últim recurs de les classes dirigents quan ja no poden mantenir els seus privilegis per altres mitjans». El nazisme alemany dels anys trenta difícilment hauria pogut arribar al poder sense el suport d’una part de les grans famílies industrials i financeres del moment, així com d’algunes empreses internacionals, entre elles Ford. La historiografia ha documentat el suport prestat al partit nazi per bona part dels industrials i grans empreses alemanyes del moment com la família Quandt (avui principal accionista de BMW), Siemens, Allianz, Deutsche Bank, Dresdner Bank, Krupp (actualment integrada a ThyssenKrupp), IG Farben —de la qual formaven part BASF i Bayer—, Ford i, posteriorment, Hugo Boss, entre d’altres. Què cercaven? Principalment, preservar els seus interessos econòmics i els seus privilegis de classe. Per a molts d’aquests grans industrials, el principal enemic era el moviment obrer organitzat, espec...

Enguany, novament, la propietat de l’Atlètic Balears ha anunciat que retolarà la roba esportiva d’aquesta temporada i el marxandatge del club amb l’any 1942 com a data de fundació. Per què ho fan, quan la data real de fundació de l’ATB és el 1920? Sembla clar que la principal motivació d’aquest revisionisme històric és, sens dubte, intentar amagar els orígens obrers i esquerrans de l’entitat. L’any 2023, poc abans de morir, la companya Joana Maria Escartín, doctora en Història Econòmica i professora titular de la UIB en aquesta matèria, va publicar aquest article al diari Ultima Hora Mallorca 👇. Un article que, tristament, poc temps després esdevindria el seu epitafi balearico. El rellegesc de tant en tant. No hi tenc res més a afegir, perquè és brillant, emotiu i sintètic; i explica amb la seva història familiar tot el que som i tot el que hem estat els balearicos. Per ella, per la memòria de tots els qui ja no hi són i per la de tots els qui encara han de venir, continuaré lluitant...

Port anys estudiant els efectes del Decret de Nova Planta sobre el poble mallorquí, més enllà de les seves conseqüències institucionals i lingüístiques. Els doctors Moll i Suau qualifiquen la conquesta castellanoborbònica de l’illa de «terrorisme d’Estat». Des del primer moment, els Borbons configuraren les Illes Balears com una colònia extractiva de la qual obtenir dues coses: diners, mitjançant els impostos, i homes per a les seves guerres, a través de les lleves. Ben aviat, però, es trobaren que els mallorquins no estaven disposats a enviar els seus fills a morir per un exèrcit castellà d’ocupació que consideraven estranger. Per aquest motiu, molts de joves mallorquins optaren per amagar-se a la Serra de Tramuntana per evitar ser enviats a les guerres peninsulars i europees. El Cronicon Majoricense relata així les «batudes» dels ocupants castellanoborbònics per capturar els mallorquins fugitius… 👇

En ocasions passam davant una imatge o un símbol i no li prestam la deguda atenció, sovint perquè en desconeixem la història. La fotografia correspon al Sant Crist dels Hortolans , una imatge religiosa ubicada a l'església de Sant Miquel de Palma. Antigament, cadascun dels gremis de Ciutat tenia el seu propi Sant Crist. El dels hortolans (pagesos) es trobava a la sala de juntes del gremi, situada al mateix carrer de Sant Miquel. Quan els Borbons aboliren els gremis tradicionals entre els anys 1834 i 1836, el gremi d'hortolans es va veure obligat a desaparèixer i els seus béns foren requisats. El Sant Crist dels Hortolans fou traslladat a la veïna església de Sant Miquel, on encara avui es conserva i continua despertant una gran devoció popular, tot i que ben poca gent en coneix l'origen. Recentment, a més, ha estat restaurat. Cada gremi tenia el seu Sant Crist, al qual els seus membres professaven una especial devoció. Aquestes imatges presidien les assemblees, les reunio...

RTVE va censurar el capítol d’Érase una vez el hombre dedicat a la “conquesta” d’Amèrica. No devien voler que els infants d’aquella època sabéssim què varen fer realment Pizarro i Hernán Cortés als pobles indígenes. Potser aquesta ignorància induïda sobre els crims de la conquesta espanyola ajuda a entendre espectacles tan lamentables com el protagonitzat per Ayuso durant el seu viatge oficial a Mèxic. 

Tal dia com avui , fa 155 anys, es proclamava la Comuna de París. Seria el primer govern d’obrers de la història. La Comuna va durar 72 dies i va acabar destruïda per un exèrcit de 180.000 mercenaris que assassinaren, sense judici, més de 20.000 partidaris de la Comuna, alhora que n’empresonaren més de 40.000, dels quals més de 5.000 acabaren deportats a Nova Caledònia. En els 72 dies de la Comuna es prengueren les següents decisions polítiques, que foren automàticament revertides per la reacció un cop tombat el govern revolucionari: ⸻ ⚖️ 🏛️ 1. Democràcia radical • Elecció directa i revocabilitat dels càrrecs públics • Salaris dels representants equiparats als dels treballadors • Eliminació de privilegis polítics ⸻ 💼 🛠️ 2. Drets laborals • Prohibició del treball nocturn a les fleques • Impuls de cooperatives obreres (fàbriques abandonades gestionades pels treballadors) • Supressió de multes arbitràries als treballadors ⸻ 🏫 📚 3. Educació pública i laic...

Eren els anys '80. A Mallorca es xerrava el mallorquí al carrer; Tomeu Penya tocava a totes les verbenes; i els veïnats sortien els vespres d'estiu a davant ca seva a prendre la fresca. A Sant Joan, un capellà (Jaume Santandreu, al cel sia); un pagès (Pep Estelrich, "Turricano", al cel sia també); i un mestre d'escola (Joan Sastre, "Marió"); feien un míting adalt d'un remolc d'entrar bales demanant el vot pel PSM. Poques fotos com aquesta , que he recuperat de la meva hemeroteca personal, representen millor el que fou el PSM i la seva militància. A dia d'avui, ja no en queda pràcticament res, ni d'aquella Mallorca, ni d'aquell partit. Però, la setmana en que es compleixen els 50 anys de la seva fundació, des de la nostàlgia, vull reivindicar la memòria, no tant sols del PSM, sinó, sobretot, de la seva gent. Gent humil, patriota i honrada que mereix tota la meva consideració i reconeixement. Que la seva memòria no caigui mai en l'...

Un 16 de febrer de 1936, fa avui 90 anys, les esquerres, unificades en el Front Popular*, guanyàrem les eleccions generals per majoria absoluta. Les dretes no varen acceptar mai aquella derrota, i el 18 de juliol de 1936 pegaven un cop d'Estat en contra de la República i el seu govern democràtic. Amb aquell cop d'Estat militar s'iniciava la Guerra Civil, i passarien 41 anys abans de que el poble pogués tornar a votar en llibertat a l'Estat espanyol. *Front d'Esquerres, a Catalunya.

Els joves no s'ho creuran, però hi hagué un temps que a Mallorca hi hagué un partit marxista sobirà que es deia PSM-PSI. Aquest partit va trencar el bipartidisme, obtenint representació a totes les institucions declarant-se defensor del socialisme autogestionari; reconeixent la lluita de classes com a motor de la història; rebutjant i denunciant a la "socialdemocràcia" del PSOE; i lluitant per una "Mallorca lliure i socialista" i per construir una "societat sense classes socials" 👇

Falange felicita les festes amb una cita de Manuel Hedilla, líder del partit en els anys '30 i successor de José Antonio Primo de Rivera. En ella, Hedilla es dirigeix als falangistes de la següent forma: " Tratad de un modo especialmente cordial y generoso a los campesinos y a los obreros ". Els falangistes tenien clar que eren el partit dels "señoritos" i que els obrers i pagesos mai formarien part de Falange, per això es refereix a dits col·lectius amb la tercera persona del plural. Tant de bo els actuals "fachapobres", votants i militants de l'extrema dreta, ho tinguessin tan clar com ho tenien els polítics dels anys '30 a quin bàndol perteneixem cada classe social.

Sóc un apassionat de la història del PCI italià. Avui, rebostejant, m'he trobat amb aquesta joia 👇 . És un cartell de propaganda electoral de la dreta italiana (DC) en el que es confronta l'elegància, bellesa, i estil de les votants de dretes, front a les lletges, grasses i mal vestides votants comunistes (PCI).  

Aquesta setmana es compleixen els 90 anys de la fundació del POUM (un 29 de setembre de 1935). Un partit comunista català, popular i antiestalinista. Fou represaliat a parts iguales pels feixistes de Falange, pel PSOE (amb Negrín al capdavant) i pels estalinistes espanyols del PCE fidels a Stalin. George Orwell va immortalitzar de diferents formes el seu martiri en les seves obres, des de "Rebelió a la Granja" fins a "Homenatge a Catalunya" ...

Avui és divendres 13. L'origen de la superstició sobre la mala sort d'aquest dia prové de que un divendres i 13, el divendres 13 d'octubre de 1307, es va cometre una de les més grans injustícies que es produïren durant l'Edat Mitjana. En concret, aquell dia el Rei de França Felip IV, conjuntament amb el Papa Clement V, ordenaren la detenció i posterior execució, després de llargues tortures, de tots els membres de l'Ordre del Temple. Els bens templaris foren confiscats i entregats a l'Ordre dels Hospitalaris, i els deutes que mantenia la Corona francesa, i molt probablement el mateix Papat amb els Templaris, foren condonats. Jacques de Molay, el Gran Mestre de l'Ordre del Temple, va llançar una maledicció des de la seva pira crematòria, amb les següents paraules:  " Déu coneix que se'ns ha portat al llindar de la mort amb gran injustícia. No trigarà a venir una immensa calamitat per a aquells que ens han condemnat sense respectar la justícia autènti...

La història que ens han ocultat: Un 20 de febrer de 1939, fa avui 86 anys, més de 22.000 nazis nord-americans ompliren el Madison Square Garden, braç en alt, i animaren a exterminar a comunistes i jueus. 10.000 nazis més quedaren fora del recinte ja que es va esgotar l'aforament. L'excusa per celebrar l'acte nazi era celebrar l'aniversari del naixement de George Washington, a qui els nazis organitzadors qualificaren del "primer feixista d'Amèrica". Al carrer, hi hagué greus enfrontaments entre els nazis i militants comunistes que acudiren en massa per protestar en contra de l'acte polític nazi al crit de "Drive the Nazis Out of New York". Més de 1.700 policies foren desplegats intentant separar als dos grups antagònics. El líder de "German American Bund" (l'equivalent del Partit Nazi als Estats Units), organitzador de l'acte, era Fritz Julius Kuhn, un químic alemany, nascut a Munich, i nacionalitzat (de forma fraudulenta) no...

  Aquest cap de setmana llegia una monografia del teòleg belga Jozef Konings i, en ella, es descriu com, a la Corona Espanyola, fins a l'any 1789 va estar prohibida, i perseguida, la tenença i/o lectura de la Biblia en qualsevol llengua que no fos el llatí. Enteneu ara el retard secular d'Espanya? La jerarquia catòlica; la Corona i noblesa ha sustentat el seu poder al Reino de España sobre la base de la ignorància de la gent. Recoman, en aquest sentit, la lectura de l'obra "Die protestantische Ethik und der Geist des Kapitalismus" de Max Weber. Weber retrata com en els països protestants, gràcies a la lectura de la Bíblia, el nivell d'analfabetisme era ínfim front als països catòlics llatins, i, en especial, en relació amb les colònies espanyoles a on l'analfabetisme era la base del poder polític. Tot plegat tingué greus conseqüències econòmiques. Una població ignorant i analfabeta no podia desenvolupar una economia capitalista i de mercat, i s'havia d...

 A finals del segle XVIII es va trobar, per casualitat, un santuari talaiòtic al puig de Montaura, pertanyent a terrenys de la possessió de Massanella (Mancor de la Vall). A dita troballa hi aparegueren 7 valuoses figures talaiòtiques i romanes. El 30 de març de 1803 dites figures foren entregades pel polític absolutista foraster Juan Pérez Villamil a la "Real Academia de la Historia", amb seu a Madrid. Des d'aleshores, s'ha perdut el rastre de dites figures; i, només, se n'han pogudes recuperar dues dins la Real Academia, que incorpor al post, amb fotos del historiador (i investigador sobre aquest tema), Dr. Aramburu-Zabala. Cap institució mallorquina, començant pel Consell de Mallorca, ha investigat aquest tema, i, el que és meu greu, no ha reclamat tampoc el retorn de dites figures a Mallorca, lloc d'on foren espoliades i enviades a la metròpoli. Els "bous de Costitx" no són els únic bens patrimonials talaiòtics espoliats i que romanen ara a Madri...

Cada any a Pollença es recorda la batalla de les tropes cristianes de Joan Mas contra la invasió mora de Dragut commemorant la batalla que tingué lloc el 31 de maig de 1550. Molt abans però, el 29 d'octubre de 1522, les tropes del virrei foraster Gurrea havien entrat a Pollença per reprimir la Germania. L'exèrcit mercenari de Carles V saquejà la ciutat matant a tots els homes que trobaren (uns 300 pollencins moriren aquell dia). Les dones i nins es refugiaren a l'església. El virrei va ordenar tapiar les portes de l'església i cremar-la. Moriren, cremats vius, 200 dones i nins. No hi ha cap festa que les recordi a Pollença. La història sempre l'escriuen els vencedors.

Any 1920:  * Les Illes Balears tenen 338.849 habitants i Palma 77.418. * El regionalista conservador Bartomeu Fons i Jofre és elegit nou batle de Ciutat. * Un "petardo" (segons la terminologia de la premsa de l'època) esclata a Palma al balcó de la casa de Josep Socias Gradolí (notari, diputat dretà i president de la societat de tramvies); provocant danys materials i desperfectes al balcó. Aquest fet es considerat com un "atentado terrorista" per les autoritats, iniciant-se una escalada de repressió sense precedents contra la classe obrera mallorquina.  * La Casa del Poble declara la vaga general a Palma, i desenes de dirigents socialistes, anarquistes i comunistes són detinguts i empresonats; entre ells els dirigents del PSOE a les Illes Antoni Garcia i Jaume Mercant; Vicente Barrio (secretari executiu de la UGT); així com Antoni M. Alzina i Ignasi Ferretjans ("terceristes" fundadors ambdós del Partit Comunista a les Illes). * El 20 de maig de 1920 es...

Es deia Muhammad ibn Abd-al-Karim al-Khattabí (1882 - 1963). Fill d'un cadí marroquí, va cursar el batxillerat espanyol a les escoles colonials de Tetuan i Melilla, realitzant  posteriorment els estudis universitaris a la Universitat de Salmanca. Ràpidament es va convertir en col·laborador dels colonitzadors espanyols del nord d'Àfrica, arribant a ser funcionari de l'Estat espanyol: primer fou traductor al servei dels espanyols; després periodista; fou posteriorment nomenat "cadí" (jutge) dels indígenes: arribant a assolir finalment el càrrec de cap dels "cadís" (jutges) del nord d'Àfrica. A partir de la Primera Guerra Mundial, i del seu empresonament per part dels francesos (1915), es va declarar independentista, convertint-se en un opositor a l'ocupació colonial francesa i espanyola del nord d'Àfrica. A l'any 1921 Abd-al-Karim ja era obertament el líder dels independentistes rifenys. Un 22 de juliol de 1921, ara fa just 100 anys, va ten...

La Mallorca preturística no era cap paradís: era una societat feudal en la qual, o havies de romandre esclavitzat en mans dels "senyors" (botiflers propietaris latifundistes); o havies d'emigrar a Amèrica en un camí de no retorn. A Mallorca, durant segles, s'ha passat literalment fam. És bo recordar-ho. Aquesta foto representa el modus vivendi del poble indígena mallorquí preturístic. I els que hi surten, devien ser uns privilegiats de la seva època: no em vull imaginar com devia ser la vida d'una família de roters (els serfs de la gleva mallorquins). Sempre recordaré la glosa que em cantava el meu padrí Guiem de petit, i que representa la memòria col·lectiva d'un poble esclau: " Ja ho contarà qui quedarà viu així com vivien els pobres havien de menjar garroves per poder arribar a s'estiu " Que la seva memòria mai sigui oblidada.  Fotografia de Bernat Amer