Toni Bennàssar

Tal dia com avui, 5 d'agost de 1939, la dictadura franquista afusellava al cementeri de l'Almudena (Madrid) 56 militants socialistes i comunistes, entre els quals hi havia 13 dones, set d'elles menors d'edat. La història les recorda com les Tretze Roses. El seu únic delicte havia estat defensar la República i combatre el cop d'estat feixista. Ni oblit ni perdó. ✊ No passaran! "Somos la joven guardia que va forjando el porvenir. Nos templó la miseria, sabremos vencer o morir. Noble es la causa de librar al hombre de su esclavitud. Quizá el camino hay que regar. con sangre de la juventud. Que esté en guardia, que esté en guardia el burgués insaciable y cruel. Joven guardia, joven guardia, no le des paz ni cuartel, ¡Paz ni cuartel! Es la lucha final que comienza, la revancha de los que ansían pan; en la revolución que está en marcha los esclavos el triunfo alcanzarán. Siempre en guardia, siempre en guardia, joven guardia. Hijos de la miseria, ella rebeldes nos fo...

Que la ignomínia passada, present i futura de Felipe González no ens faci oblidar mai el paper de Santiago Carrillo com a gran traïdor al republicanisme i a la classe treballadora.

Bona part de l'èxit de José Luis Rodríguez Zapatero com a president es deu a una persona desconeguda per a la majoria de la població: el publicista Juan Campmany Ibáñez (1948-2022). Va ser l'autor d'una de les millors campanyes publicitàries de la història política espanyola: la coneguda com «L'efecte ZP» .  Sempre he pensat que aquella campanya estava molt inspirada en la de John F. Kennedy a les eleccions presidencials nord-americanes de 1960. D'aquella època també és un dels millors anuncis que he vist mai en defensa de l'educació pública i en contra del classisme. És aquest 👇. La selectivitat és un bon moment per recordar-lo. Visca l'educació pública i la igualtat d'oportunitats!  

Es diu Mary. Té 93 anys. Ha de continuar treballant en uns cinemes AMC per mantenir l’assegurança mèdica i poder pagar les factures. Això és el capitalisme i l’«American Dream».

Vespre històric a Andalusia. Adelante Andalucía multiplica per quatre els seus resultats electorals i es converteix en la força hegemònica de l'esquerra andalusa. Adelante Andalucía ha fet possible el sorpasso obtenint un 52% més de vots i un 60% més d’escons que la coalició de IU - Podemos, convertint-se, a més a més, en la força política que més ha crescut a n'aquestes eleccions d'entre les que es presentaven. Per la seva part, la socialdemocràcia del PSOE ha patit una derrota històrica. Pels despistats, recordar que "Adelante Andalucía" és una formació marxista, anticapitalista i sobiranista andalusa, nascuda de la lluita contra el centralisme, sectarisme i estalinisme del tàndem IU-Pdoemos. Que n'aprenguin per devers Madrid, i les seves sucursals. I una advertència a navegants en clau nacional i pròpia: les úniques forces polítiques d'esquerra nacional que han crescut, i de forma espectacular, a les darreres conteses electorals han estat el BNG, Bildu...

Avui se celebra el Dia de la Victòria contra el nazisme. La fotografia més icònica de la derrota del nazi-feixisme és la dels soldats soviètics hissant la bandera roja sobre el Reichstag, símbol del poder alemany. Hitler havia promès un Reich de mil anys, però només va durar dotze anys i tres mesos. Ara bé, derrotar el nazisme va costar a la Unió Soviètica vint-i-set milions de morts. Honor i glòria als caiguts. PS. Els primers combatents soviètics en onejant la bandera roja al Reichstag alemany foren Rajimzhan Koshkarbáev (oficial d’origen kazakh) i Grigori Bulàtov (soldat ras rus d’origen ètnic tàrtar). Tot i que Koshkarbáev i Bulàtov no foren els únics enviats al Reichstag amb l’objectiu d’hissar-hi la bandera roja, sí que foren els primers a aconseguir-ho. La batalla pel control de l’edifici va costar la vida a centenars de soldats de l’Exèrcit Roig. Koshkarbáev conta a les seves memòries com va començar tot: «El major Vasili Davídov em va dur fins a la finestra (aleshores encara é...

Tal dia com avui , fa 155 anys, es proclamava la Comuna de París. Seria el primer govern d’obrers de la història. La Comuna va durar 72 dies i va acabar destruïda per un exèrcit de 180.000 mercenaris que assassinaren, sense judici, més de 20.000 partidaris de la Comuna, alhora que n’empresonaren més de 40.000, dels quals més de 5.000 acabaren deportats a Nova Caledònia. En els 72 dies de la Comuna es prengueren les següents decisions polítiques, que foren automàticament revertides per la reacció un cop tombat el govern revolucionari: ⸻ ⚖️ 🏛️ 1. Democràcia radical • Elecció directa i revocabilitat dels càrrecs públics • Salaris dels representants equiparats als dels treballadors • Eliminació de privilegis polítics ⸻ 💼 🛠️ 2. Drets laborals • Prohibició del treball nocturn a les fleques • Impuls de cooperatives obreres (fàbriques abandonades gestionades pels treballadors) • Supressió de multes arbitràries als treballadors ⸻ 🏫 📚 3. Educació pública i laic...

" Hi ha moltes maneres de matar: poden clavar-te un ganivet al ventre, llevar-te el pa, no curar-te d’una malaltia, posar-te en una casa dolenta, fer-te treballar fins a la mort, empènyer-te al suïcidi, portar-te a la guerra, etc. Només poques d’aquestes coses són prohibides pel nostre Estat ". Bertolt Brecht.

Avui s'ha fet oficial la troballa de les restes mortals de Camilo Torres, capellà guerriller guevarista colombià que va morir un 15 de febrer de 1966 en acte de combat en contra de les forces armades de l'oligarquia colombiana. Camilo Torres és un exemple màxim de la teologia de l'alliberament, de l'esglèsia dels pobres, i un autèntic referent del socialisme a tota Amèrica Llatina. Descansi en pau. Honor i glòria als caiguts! PS. Victor Jara , també assassinat pel feixisme, va dedicar a Camilo Torres aquesta cançó: "Donde cayó Camilo Nació una cruz Pero no de madera Sino de luz Lo mataron cuando iba Por su fusil Camilo Torres muere Para vivir Cuentan que tras la bala Se oyó una voz Era Dios que gritaba ¡Revolución! A revisar la sotana Mi general Que en la guerrilla cabe Un sacristán Lo clavaron con balas En una cruz Lo llamaron bandido Como a Jesús Y cuando ellos bajaron Por su fusil Se encontraron que el pueblo Tiene cien mil Cien mil Camilos prontos A combatir Ca...

Aquesta setmana Pepa Flores, "Marisol", ha complert 78 anys. De nina del franquisme a activista referent del comunisme internacional. Cada pic que pens en el seu cas me ve a la ment el poema del nostre gran Blai Bonet: "Darrera els vidres volava la bandera de tergal: volava, volava, estava a l'aire i fermada a un pal. Damunt una vidriera, el sol fugia; el camp no. Feia fred. La Sabatera cantava al capdecantó: "Sa moixa m'ha fet moixons vestits de seminaristes, quan han obert els ullons han estat tots comunistes".  

Depús ahir va morir a Langreo, als 92 anys d'edat, Vicente Gutiérrez Solís, "Vicentón". Vicentón fou miner, militant històric del Partit Comunista; a més d'un lluitador dirigent sindical i veïnal asturià que va participar en mil batalles contra el poder establert. Vicentón fou empresonat i torturat en reiterades ocasions durant la dictadura franquista, i va patir, a més a més, la deportació primer, i l'exili després. Cada pic que us diguin que "la democracia nos la trajo el Rey " (sí, el Rei d'Abu Dabi), pensau en la boina de Vicentón i en tots els militants anònims que patiren tortures, represàlies i anys de presó pel simple fet de defensar la democràcia i el socialisme.  Descansa en pau "Vicentón". 

Un home de 81 anys ha estat tancat a la presó de Palma per no haver pagat la multa que li posaren de 600 euros per conduir sense carnet. I, després, hem de veure a Eduardo Zaplana, José María Rodríguez, o Rodrigo Rato passejant-se pel carrer amb un somriure a la boca. Enguany es compliran els meus 26 anys d'exercici al món del Dret i, de cada pic més, me repugnen més els fonaments mateixos del nostre sistema jurídic capitalista. No em queda més que recordar, per acabar, aquelles paraules de Sant Óscar Arnulfo Romero d'Amèrica, sant i màrtir reconegut com a tal per l'esglèsia catòlica i per l'anglicana, que deixà escrit: " La justicia es como la culebra: sólo muerde al que va descalzo ". Amén.

Un 21 de gener de 1921, fa avui 104 anys, Antonio Gramsci, Amadeo Bordiga i Palmiro Togliatti fundaren a Livorno el Partit Comunista d'Itàlia (PCI). A l'any 1984, sota la direcció d'Enrico Berlinguer, el PCI va guanyar per primer cop clarament unes eleccions amb el 33,3% dels vots. No obstant això, el PCI mai va poder governar Itàlia. El motiu? L'aliança de la màfia, la dreta italiana i el corrupte Partit Socialista de Bettino Craxi impediren sempre que el PCI arribés al poder. Avui, ni que fos de forma simbòlica, s'ha commemorat a Livorno la fundació del primer partit comunista que va guanyar unes eleccions parlamentàries al continent europeu...

Acab de fer un pagament a la Seguretat Social espanyola i ho he hagut de fer a través de BBVA. Cada pic que he de fer un pagament judicial, o un cobrament, ho he de fer a través del Banco de Santander. Ambdues coses m'indignen. És vergonyós no tenir una banca pública, ni que sigui per fer aquestes coses. I, el millor de tot, és que dita banca pública la teníem i es va malvendre. Gràcies a Felipe González i a José Maria Aznar per fer-ho possible. Del desastre que fou la dissolució de les caixes d'estalvis per part d'Elena Salgado i Luis de Guindos, amb participació del corrupte Rodrigo Rato, ja m'estim més ni parlar-ne...

És de sobra conegut que sóc un estudiós i admirador de la figura d'Enrico Berlinguer; del PCI italià i del seu "compromís històric". Un dels episodis més recordats de la història política italiana contemporània fou quan, a la vetlla del cos d'Enrico Berlinguer, just després de la seva mort, hi va comparèixer Giorgio Almirante, el líder del moviment feixista italià. Almirante, en un gest històric, es va quadrar públicament davant el féretre del dirigent comunista mostrant-li públicament els seus respectes. A la sortida, li demanaren a Almirante perquè havia acudit a les exèquies i per quin motiu havia reverenciat el fèretre. La seva resposta fou: "No he vingut aquí per fer propaganda, he vingut perquè avui ha mort un home decent". Ja en podrien aprendre els hereus catalans d'Almirante en quant a senyoriu i saber estar. No, Sílvia, no, no tot val en política.