És un orgull tenir la Universitat PÚBLICA que tenim a les Illes. És cert que és millorable, i que s’ha d’acabar amb el caciquisme i nepotisme d’alguns catedràtics i professors, però, al marge d’això, en moltes matèries som punters en investigació i s’ha reconèixer la feina que fan els seus investigadors amb uns recursos molt escassos. El finançament que rep la UIB és vergonyós, quelcom ho és el que rep la nostra Comunitat Autònoma. Vull una Universitat de primera divisió, amb un finançament equitatiu, impartint el màxim de carreres possibles, i amb instituts i equips d’investigació ben dotats i amb recursos. Si no és així, no tendrem una universitat, sinó una simple acadèmia. He criticat molt internament, per exemple, que des de fa més de cinc anys la meva Facultat, la de Dret, no tingui, per motius diversos, programa de doctorat propi. Una Facultat que no forma doctors, no és una Facultat, és una simple acadèmia. Per un altre costat, s’ha d’haver acabat la figura de l’alumne que se n’ha d’anar a la península a estudiar ja que aquí no hi ha els seus estudis (si els seus pares són afortunats i li poden pagar la carrera), o de l’investigador que se n’ha d’anar a l’estranger perquè aquí no té lloc per investigar. Som unes Illes i això s’ha de tenir en compte als efectes d’articular els estudis universitaris, per nosaltres, la mobilitat ve molt limitada en l’aspecte econòmic. Ambdues opcions d’anar-se’n a fora, com a investigador i com alumne, són molt lloables, però si parteixen de la pròpia voluntat, no si vénen imposades pel fet de tenir una universitat de segona, infradotada pressupostàriament, i amb limitacions d’estudis, places i equips d’investigació. La meva enhorabona a n’Alícia Sintes i a tots els investigadors que, sense gairebé recursos, fan que tinguem una universitat de primer nivell. Volem una UIB de primera, i per això, ha de tenir un finançament de primera, i uns estudis de primera. Professionals de primer nivell internacional les tenim, i a les proves em remet.
