La directora de IB3

Avui, el Diario de Mallorca entrevista a la directora de la nova televisió autonòmica: IB3. Les seves declaracions són força preocupants. En primer lloc, afirma rotunda que l'emissió de pel·lícules en català stàndard no contribueix a la normalització lingüística (el que s'ha de veure). A més, en relació a les retransmissions televisives dels partits de futbol, declara que si IB3 compra els drets del futbol televisiu TV3 haurà de deixar de emetre per Balears aquests espectacles esportius. I jo em deman: i com ho pensen fer? tallaran les emissions de TV3 durant una franja horària? Si comencen així, adéu a TV3 a curt termini. Finalitat que suposo que persegueixen, maldament ho pretenguin conseguir de manera indirecta.

Les JSIB republicanes

El Mundo s'ha escandalitzat per una campanya iniciada per les Joventut Socialistes de les Illes Balears de cara a la captació de nous membres. Així, les JSIB han engegat el repartiment d'un tríptic allà on hi apareix, a la portada, una composició pictòrica a base de banderes republicanes espanyoles. A més, es fa una crida per lluitar de cara a l'objectiu d'implantar la III República. Ja era hora que les joventuts d'un partit, històricament republicà, recuperassin l'esperit que sempre havia guiat la seva conducta.Esperem que les noces, al manco, hagin servit per això.

Pinochet perd la immunitat

La Cort d'Apel·lacions de Santiago de Xile ha eliminat la immunitat vitalicia de què gaudia l'ex-dictador feixista Augusto Pinochet. Sota les seves mans assassines moriren 3.000 persones i en foren torturades més de 300.000. Esperem que a partir d'ara es pugui començar a fer justícia. Recordem un fragment de les darreres paraules de Salvador Allende, President de la República Xilena i esperança del socialisme, que morir sota les bombes malèvoles llançades per en Pinochet i pagades per els Estats Units:

Siempre estaré junto a ustedes. Por lo menos mi recuerdo será el de un hombre digno que fue leal con la Patria.

El pueblo debe defenderse, pero no sacrificarse. El pueblo no debe dejarse arrasar ni acribillar, pero tampoco puede humillarse.

Trabajadores de mi Patria, tengo fe en Chile y su destino. Superarán otros hombres este momento gris y amargo en el que la traición pretende imponerse. Sigan ustedes sabiendo que, mucho más temprano que tarde, de nuevo se abrirán las grandes alamedas por donde pase el hombre libre, para construir una sociedad mejor.

¡Viva Chile! ¡Viva el pueblo! ¡Vivan los trabajadores!

Estas son mis últimas palabras y tengo la certeza de que mi sacrificio no será en vano, tengo la certeza de que, por lo menos, será una lección moral que castigará la felonía, la cobardía y la traición.

Noces (IX)

Segons les dades de la Directora General de RTVE, Carmen Caffarel, la retransmissió televisiva de les noces reial ha costat 4,5 milions d'euros (748.737.000 de les antigues pessetes). Que tothom tregui conclusions del que es podia haver fet amb aquest doblers.

Bé per en Bono

En José Bono ha sorprès a tothom (a jo el primer)a la Comissió de Defensa del Congrés dels Diputats. Així, s'ha compromès a "[...]restituir tot l'honor i tota la glòria que siguin necessaris al president Companys". És la primera vegada que un ministre del Govern Espanyol es manifesta en aquests termes en relació al que fou heroi de Catalunya i de la causa republicana. Estic especialment content ja que si hi ha dos grans oblidats dins de la historiografia progressista de caire espanyol aquests són en Lluís Companys i en José María Aguirre. Esperem que el PSOE també faci seves aquestes dues figures dins d'un passat comú de lluita antifeixista.

Les Corts Valencianes i el País Valencià

El diputat de EUPV Carles Arnal va ser ahir expulsat de les Corts Valencianes per haver posat davant del seu escó un cartell que deia "Som al País Valencià". Han passat vint-i-cinc anys des de la disputa política coneguda amb el nom "Batalla de València"; sembla, no obstant, que el temps no ha canviat gaire les coses.

Noces (VIII)

Entre els convidats mallorquins a les noces només he vist tres representants d'allò que els liberals anomenen "societat civil":

a) Pedro Serra (l'amo del 80% dels mitjans de comunicació de les Illes Balears).
b) Gabriel Escarrer (per tots conegut, hoteler i doctor honoris causa per la UIB).
c) Juan March (El nét de "el último pirata del Mediterráneo", Juan March Ordinas, batejat amb aquest malnom per l'escriptor Manuel Domínguez Benavides allà perl'any 1934).

Convidades, segons la meva opinió, prou significatives.

Noces (VII)

I el 22 de maig plogué... i jo, precisament,em vaig enrecordar d'un poema que havia estat escrit i musicat el trovador Pablo Guerrero allà per l'any 1972:

Tú y yo muchacha estamos hechos de nubes
pero ¿quién nos ata?
Dame la mano y vamos a sentarnos
bajo cualquier estatua
que es tiempo de vivir y de soñar y de creer
que tiene que llover
a cántaros.
Estamos amasados con libertad, muchacha,
pero ¿quién nos ata?
Ten tu barro dispuesto, elegido tu sitio
preparada tu marcha.
Hay que doler de la vida hasta creer
que tiene que llover
a cántaros.
Ellos seguirán dormidos
en sus cuentas corrientes de seguridad.
Planearán vender la vida y la muerte y la paz.
¿Le pongo diez metros, en cómodos plazos, de felicidad?
Pero tú y yo sabemos que hay señales que anuncian
que la siesta se acaba
y que una lluvia fuerte sin bioenzimas, claro,
limpiará nuestra casa.
Hay que doler de la vida hasta creer
que tiene que llover
a cántaros.

Noces (VI)

Determinades imatges histèriques que he pogut veure per Madrid entre el públic promonàrquic m'han fet recordar el poema de n'Antonio Machado titulat "El Mañana Efímero":

La España de charanga y pandereta,
cerrado y sacristía,
devota de Frascuelo y de María,
de espíritu burlón y de alma quieta,
ha de tener su mármol y su día,
su infalible mañana y su poeta.
[...]
Esa España inferior que ora y bosteza,
vieja y tahur, zaragatera y triste;
esa España inferior que ora y embiste
cuando se digna usar de la cabeza,
aún tendrá luengo parto de varones
amantes de sagradas tradiciones
y de sagradas formas y maneras;
florecerán las barbas apostólicas
y otras calvas en otras calaveras
brillarán, venerables y católicas.
[...]
Mas otra España nace,
la España del cincel y de la maza,
con esa eterna juventud que se hace
del pasado macizo de la raza.
Una España implacable y redentora,
España que alborea
con un hacha en la mano vengadora,
España de la rabia y de la idea.

Herritarren Zerrenda il·legalitzada

La candidatura de l'esquerra abertzale a les eleccions europees acaba de ser il·legalitzada pel Tribunal Suprem espanyol en aplicació de la Llei de Partits Polítics. Esperem veure el contingut de la sentència per poder-la analitzar.

Noces (V)

Segons el diari El País d'avui, les noces reials (feliz enlace) costaran un mínim de vint milions d'euros (3.327.720.000 milions de les antigues pessetes). Dins d'aquesta partida destaquen despeses com el cobriment del pati allà a on els convidats dinaran (1,35 milions d'euros) o el pagament de les hores extres a 14.500 policies nacionals i 4.700 guàrdies civils. El dinar sortirà a 180 euros a pagar per cada un dels 1400 convidats (suposo que, com a mínim, no menjaran macmenús a n'aquest preu). A més, i sense que estigui comptabilitzar, s'han de sumar els regals que s'han fet per part de totes les institucions públiques a costa dels pressupostos generals (CCAA, Ajuntaments, Diputaciones Provinciales, Consells ...). Esperem que, com a actitud rebeldia democràtica, els pocs diputats republicans que hi ha a totes aquestes institucions esmentades, el Congrés al capdavant, comencin a presentar preguntes parlamentàries per saber que ens han costat a tots les noces reials (feliz enlace).

Batalla de València (II)

Aprofitant el post anterior en el qual comentava la denominada "Batalla de València" en relació a l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia Valencià, aquest dies ha sorgit una altra notícia sobre la mateixa temàtica. El President del Congrés dels Diputats Espanyol s'ha trobat en una situació ben problemàtica. A la Mesa del Congrés (òrgan de govern de la Cambra, ho dic pels despistats) hi ha hagut un fort enfrontament engegat pel diputat per València Ignacio Gil Lazáro (PP). Així, l'esmentat diputat va sol·licitar que no s'admetés a tràmit una proposició no de llei presentada per Esquerra Unida del País Valencià allà on es referia al País Valencià pel seu nom històric: País Valencià. Tal i com explicàrem, es dóna la paradoxa que la denominació oficial del País Valencià no és País Valencià, sino "Comunidad Autónoma de Valencia". En base a n'aquests arguments, l'esmentat diputat "popular" ha demanat que aquells documents parlamentaris que es refereixen a les terres llevantines amb el qualificatiu de "País" siguin inadmesos per adolèixer d'un defecte formal. EUPV ha respost al·legant que de dur-se a terme l'esmentada praxis es produïria una greu lesió a la llibertat d'expressió, al debat parlamentari i al respecte del pluralisme polític. Pel seu costat, en Francisco Camps, President de la "Comunidad Autónoma Valenciana" ha declarat que es denomini a la seva terra amb el nom de "Comunidad" y no amb el de País. Bé idò, en Manuel Marín, President del Congrés, té un bon berenar.

PD. Que s'en recordi que el seu Partit, allà pel riu Túria, rep el nom oficial de Partit Socialista del País Valencià - PSOE.

Noces (IV)

Quan veig les imatges d'en José Luis Rodríguez Zapatero i d'altres destacats ministres del PSOE, al costat dels "novios" i fent declaracions promonàrquiques, recordo el vot particular que va defensar el PSOE a la Comissió d'Assumptes Constitucionals de les Corts Constituients per a què l'actual Constitució fos una Constitució Republicana. L'històrica sessió allà on debaté i votà l'esmentada proposta republicana es celebrà el dijous 11 de maig de 1978 (BOC número 64). Reproduesc un fragment del discurs de defensa realitzat pel diputat socialista Gómez Llorente:

No creemos ni en el origen divino del Poder, ni compartimos la aceptación de carisma alguno que privilegie a este o aquel ciudadano simplemente por razones de linaje. El principio dinástico por sí solo no hace acreedor para nosotros de poder a nadie sobre los demás ciudadanos. Menos aún podemos dar asentimiento y validez a los actos del dictador extinto que, secuestrando por la fuerza la voluntad del pueblo, y suplantando ilegitimamente su soberanía, pretendieron perpetuar sus decisiones más allá de su poderío personal despótico, frente al cual los socialistas hemos luchado constantemente [...] acaso era por esto que Pablo Iglesias exclamaba en el Parlamento el diez de enero de 1912: "No somos monárquicos porque no lo podemos ser; quien aspira a suprimir al rey del taller, no puede admitir otro rey".

Noces (III)

Continuaré analitzant les relacions entre el republicanisme y el catalanisme polític federalsita partint de la premisa que són dues ideologies complementàries i mutuament necessàries. Aquesta visió no tan sols era percebuda des de els territoris catalans, sinó que també era reconeguda des de la centralitat castellana. Així, crec oportú fer esment a un discurs del gran republicà espanyol Manuel Azaña que arribà a ser President, com bé ja sabreu, de la II República:

Ha de crearse un Estado nuevo dentro del cual podamos vivir todos. A esto, líricamente, se suele llamar revolución. Hemos de hacer saltar la clave del arco en el cual se cifran todos los estigmas de la sífilis històrica que la estructura oficial española padece. El Estado ha de salir de la voluntad popular y ha de ser la garantía de la libertad. A esto se le llama República. Y si hemos de vivir juntos, catalanes y castellanos, respetándonos mutuamente, ha de ser en virtud de la federación y no en virtud del corrompido prestigio de instituciones extenuadas. Esta revolución que propugnamos no se dirige contra un Estado ficticio, sino contra un Estado real. Vosotros, catalanes, maldecís muy justamente del Estado español; nosotros también. Pero la frontera que divide a los amigos y enemigos del Estado español no es geográfica como la frontera lingüística sino social. Si el Estado español tiene acérrimos enemigos en Castilla, también el Estado español ha tenido (espero que no los tenga más) amigos y valedores en Cataluña, es decir, gente que ha pospuesto su catalanismo liberador a la preocupación fanática del interés de clase y se ha aliado mostruosamente con ese mismo Estado que debería considerar como su enemigo natural si escuchase su conciencia de catalanes.

En resumen: queremos la libertad catalana y la española. El medio es la revolución; el objetivo la República, y la táctica oponer una barrera incónmovible al confusionismo y a la bastardía.

Discurs d'en Manuel Azaña al restaurant Pàtria, Barcelona, 27 de març de 1930. Manuel Azaña: Discursos Políticos, Crítica, Barcelona, 2004, pàgina 75.

Noces (II)

Les relacions entre la monarquia borbònica i les nacionalitats històriques sempre han estat conflictives. Així, el republicanisme a l'Estat Espanyol sempre ha estat, com a mínim, federalitzant. D'aquesta forma, a pocs dies de les noces (feliz enlace) m'agradaria recordar unes paraules escrites pel gran socialista mallorquí Gabriel Alomar:

El federalisme, com idea popular, és, a Espanya, inseperable de la idea republicana. Un federal ha estat sempre un republicà. Republicà excels fou qui va difondre a Espanya els conceptes de fedaralitat. Republicana va esser la sola prova de federació establerta a Espanya. Més encara: el federalisme encarnà precisament en la part esquerra del republicanisme espanyol, con si diguéssim el seu progressisme, la seva escola filosòfica. La monarquia, inversament, és, a Espanya, símbol de tradició i d'uniformitat, nucli de forta i absoluta concentració, vèrtebra suprema, com digué en Maura. En la monarquia veuen els incondicionals de la vella Espanya la garantia de que la història es continuï indefinidament; veuen la monarquia com a bandera que agrupi a son entorn les cohorts de l'hegemonia castellana [...]

Article publicat el 20 de març de 1908 al diari nacionalista d'esquerres El Poble Català; Gabriel Alomar: Obres Completes, Editorial Moll, Volum III, pàgina 177.

Herritarren Zerrenda i l'estigmatització política

Es van començant a conèixer més coses en relació a la impugnació governamental de la llista electoral europea denominada Herritarren Zerrenda. Sembla que el principal motiu de la impugnació és que en l'esmentada llista hi apareixen quatre persones (sí, quatre) que es presentaren en les eleccions municipals de 1987 i 1991 en el si d'una candidatura integrada a Herri Batasuna. Bé doncs, en primera instància hem de dir que han passat des de llavors disset anys. No pot haver canviat ideològicament una persona en aquest temps? A més, què passa amb la resta de la candidatura il·legalitzada? Han de pagar la "culpa" de quatre companys que varen cometre l'errada de presentar-se, fa disset anys, en les llistes d'una organització il·legalitzada? Pel que sembla, el fet d'haver militat, simpatitzat, o presentat per una candidatura d'un partit avui il·legalitzat, i que no oblidem que en aquells moments era legal, suposa una espècie d'estigma que t'exclou sine die del joc polític. Coses veurem...

Rosa Regàs, la Biblioteca Nacional i la batalla de València

L'escriptora Rosa Regàs, recentment nomenada Directora de la Biblioteca Nacional (espanyola), ha declarat avui que acabarà amb la distinció (impulsada per l'anterior director, Luis Racionero) entre el català, el valencià i el balear en la clasificació dels llibres. Ha afirmat, rotunda, que aquests tres dialectes formen part de la mateixa llengua. Això, que jo sàpiga, no és notícia. El que sí que ja és més sorprenent ha estat la reacció del Partido Popular al País Valencià. Així, en Francisco Camps, President de la Comunitat Valenciana, ha reaccionat amb molta duresa afirmant que el valencià és una llengua diferent. Aquest assumpte, al marge de l'absurditat científica i estupidesa intel·lectual que suposen les manifestacions del Molt Honorable President, m'ha duit a recordar un episodi trascendental en la història del procés de construcció autonòmica: la Batalla de València. Pels despistats, he de dir que fou un fort combat entre dues concepcions força diferents del que havia de ser el País Valencià. Aquesta disputa es concentrà en una sèrie d'aspectes concrets en relació al contingut de l'Estatut d'Autonomia Valencià:

-Llengua
-Nom de la Comunitat
-Bandera

En aquestes tres qüestions les esquerres, com casi sempre sol passar, vàrem sortir perdent. Així, la dreta provinciana va imposar els seus criteris i la llengua es denominà "valencià" (front al terme científic català); la Comunitat es digué "Comunidad Autónoma Valenciana" (front a la denominació històrica "País Valencià"); i la bandera no fou la senyera (emblema històric dels valencians) inventant-se una de nova: la bandera blavera. Aquesta bandera, que va servir per donar nom i definir al moviment de la dreta anticatalanista valenciana, incorporà una franja blava a les quatre barres. A més del blau, s'hi afegir un element prou simbòlic: les flors de llis, símbol borbònic. Així, l'esperit foral, austrista, maulet, popular i antiborbònic fou definitivament esclafat per la "pesta blava", tal i com la va definir l'intel·lectual valencià Joan Fuster.

Deslleialtat

En José María Aznar, exppresident del Govern Espanyol ha iniciat un viatge als Estats Units per veure el seu amic George Bush. La Constitució Espanyola otorga a tots els ciutadans la llibertat de moviments, possibilitant l'entrada i sortida lliure d'Espanya (article 19). No obstant, en José María Aznar no és un ciutadà com qualsevol altre; es un exppresident espanyol. Gràcies a n'aquest càrrec té sou, cotxe oficial blindat, guardaespatlles, avió de franc, i altres privilegis difícils aquí d'enumerar. Així, volent desconèixer la seva posició institucional, ha planificat un viatge pseudoficial al mes d'haver deixat el Govern. A més, està aprofitant l'estada als USA per desqualificar la política exterior del Govern de l'Estat Espanyol, Govern elegit lliurament per les urnes. Això és impresentable. A més, és totalment desconegut en els antecedents de la recent història constitucional espanyola. Ni n'Adolfo Suárez, ni en Calvo Sotelo, ni en Felipe González, s'han dedicat mai a qüestionar la política exterior espanyola creant una imatge de contrapoder a l'ombra. A més, amb aquesta actitud està fent un "gran favor" a n'en Mariano Rajoy, líder absolut del PP (com bé ja sabeu i no fa falta que vos recordi).

Noces (I)

Avui comença el compte enrera en relació al "feliz acontecimiento" de dissabte. Els primers efectes ja es comencen a notar: s'ha suspès el Tractat de Schengen de lliure circulació de ciutadans europeus i s'ha produït un autèntic caos als aeroports. A molts aeroports sembla que s'hagi entrat en un autèntic estat d'excepció. Estava justificada aquesta mesura? Recordem que, a títol d'exemple, en els dies posteriors als atemptats de l'onze de març no es va produir l'esmentada restricció. I que quan es va casar n'Ana Aznar Botella (precedent directe d'aquestes noces) tampoc.

Rumsfeld i les tortures a Irak

Avui la revista satírica nordamericana The New Yorker ha publicat la notícia de què el Secretari de Defensa dels Estats Units va autoritzar, prèvia vènia d'en George Bush, el pla sistemàtic de tortures a Irak. Molts s'han sorprès de la notícia, jo no. Qui és Donald Rumsfeld?

Als 30 anys d'edat Rumsfeld va obtenir una acta de congressista pel Partit Republicà, enquadrant-se ràpidament dins de la seva ala més ultraconservadora i anticomunista. L'any 1969, durant l'administració de Richard Nixon (aquell gran "demòcrata"), fou nomenat embaixador dels EE.UU davant la OTAN. Després de la caiguda d'en Nixon degut a l'escàndol Watergate fou nomenat Cap de Gabinet del Govern Republicà de Gerald Ford (1974-1975). Després, als 43 anys, accediria per primera vegada al càrrec de Secretari de Defensa dels EE.UU (1975-1977).

Bé doncs, si miram la seva biografia, veim que Rumsfeld va comandar la política de "Defensa" dels EE.UU. en la seva època més totalitaria i quasi-feixista. Fou l'època de la "Escuela de las Américas", dels agents de la CIA torturant opositors esquerrans a tota Amèrica Llatina, dels assassinats sistemàtics de polítics sudamericans propers a la URSS. A més, fou l'època dels espionatges massius de ciutadans nordamericans, de la caça de bruixes (segona part) i de la censura prèvia...

Si ens trobam davant d'una persona que té un currículum tan brillant... a qui li sorprèn, a hores d'ara, el que està passant a Irak?

Donde dije digo digo diego

Com canvien les coses en menys de dos mesos. La campanya electoral passada va venir marcada per un discurs de por que ve emetre el Partit Popular basant-se en un únic argument: el caràcter intangible del text constitucional espanyol. La reforma de la Constitució era com l'obertura de la caixa de Pandora. Segons el PP de tocar-se l'articulat constitucional, maldament fos per canviar una coma, es desfermarien les set plagues d'Egipte, provocant la destrucció de "España". Ara, dos mesos després, en Mariano Rajoy (líder, es suposa, del PP) s'ha mostrat obert a la reforma constitucional i dels disset Estatuts d'Autonomia. És més, ha exigit una reunió a alt nivell Rajoy-Zapatero per tirar cap endavant el tema. Qui ho havia de dir...

Il·legalització de Herritarren Zerrenda

Avui el Govern Espanyol ha anunciat que procedirà a instar davant el Tribunal Suprem la il·legalització de Herritarren Zerrenda (llista electoral independent de l'esquerra abertzale a les pròximes eleccions europees). De confirmar-se la il·legalització, seria una aplicació més de la Llei de Partits Polítics, suposant una continuació de una situació extraordinària en qualsevol democràcia liberal burgesa: l'expulsió d'un determinat col·lectiu polític del joc participatiu.
Jo, personalment, sempre he estat molt crític amb l'esmentada Llei de Partits. He considerat, des d'un començament, que era manifestament inconstitucional. Així, la meva opinió discrepa obertament amb la STC 48/2003, de 12 de març, que va confirmar la constitucionalitat de la Llei Orgànica 6/2002 de Partits Polítics (recurs presentat pel Govern Basc).Per jo, l'article 9 de l'esmentada Llei és descaradament inconstitucional degut a què estableix, tal i com argumentà el recurrent, un model de "democràcia militant".
Al marge de consideracions jurídiques, ens haurem de demanar fins a quin moment històric es podrà mantenir l'expulsió d'un 10 o 15 per cent de la població d'un determinat territori del joc electoral.

Doble volta electoral?

Una de les propostes "estrelles" que ha fet el PSOE aquesta setmana ha estat la reforma de la Llei Orgànica del Règim Electoral General per aconseguir que els batles siguin elegits en segona volta. Això suposa, de bones a primeres, avortar els possibles pactes electorals per a l'elecció dels caps muncipals. D'aquesta manera s'afavoreix de manera clamorosa a les dues forces polítiques majoritàries a l'Estat Espanyol: PP i PSOE. Així, d'aprovar-se el sistema de doble volta, adéu a la participació de partits polítics que no siguin els "grossos" en la direcció municipal. Anam pel camí de la consolidació legislativa d'un sistema bipartidista aberrant: només farà falta que ressuscitin a n'en Cànoves, a n'en Sagasta, i ja tindrem un sistema polític borbònic clàssic.

Coherència republicana

Ahir, en un acte de coherència republicana, tres formacions polítiques anunciaren que no assistirien a les noces reials. Així, sempre és d'agrair que un sigui conseqüent amb les seves idees. Pels seus fets els coneixereu i, en aquest aspecte, les tres formacions esmentades han estat força valentes. Pel contrari, hi ha altres partits que presumeixen de republicanisme en determinats moments, però a l'hora de fer-se la foto s'abracen a la flor de llis borbònica. Un aplaudiment, des de la meva part, per aquestes tres forces republicanes.

Vergonya al Senat

La reforma del Senat es fa més necessària que mai. Ahir, els nostres il·lustres senadors varen donar un espectacle vergonyós. Un bon nombre de senadors, fonamentalment d'esquerres, no "saberen" votar provocant que s'aprovés una moció del PP en relació a l'aplicació de la LOCE. Malament anam si els nostres electes no es veuen capacitats per pitjar un botó. I això que Ses Senyories no s'han format ni amb la LOGSE ni amb la LOCE ni amb la LOU... cosa que hauria de garantir un mínim de cultura general.

Inici del weblog

He refet el web. Ara es podran penjar missatges de contesta en relació als posts que hi posi. Bé idò, començam els tràmits de trasllat.