Toni Bennàssar

Avui es compleixen 107 anys del naixement del gran  Albert Camus ✊ "Fou a Espanya a on la meva generació va aprendre que hom pot tenir raó i ser derrotat, que la força pot destruir l'ànima, i que, a vegades, el coratge no obté recompensa". 

Mediocracia: Cuando los mediocres llegan al poder : Una lectura imprescindible! "La mediocridad en nuestro tiempo ya no es deplorada, sino promovida. Se ha convertido en un sistema". "La mediocridad está en la naturaleza de casi todos los políticos actuales y el régimen que dibuja su ensayo se sostiene sobre esa nueva política convertida en una «cultura de gestión», en la que nuestros dirigentes se limitan a manejar los problemas de ayer y en la que se desprecia cualquier pensamiento crítico o cualquier reflexión a largo plazo, porque sólo se autoriza lo normativo, la reproducción, las afirmaciones mecánicas de lo evidente". «Los mediocres se organizarán para adularse unos a otros, se asegurarán de devolverse los favores e irán cimentando el poder de un clan que irá creciendo atrayendo a sus semejantes: Es un círculo vicioso». "El sistema no quiere a un maestro que no sepa ni usar la fotocopiadora, pero menos aún aceptará...

Estic llegint l'obra mestra  Capital i Ideologia de Thomas Piketty i he trobat unes dades impressionants: en el moment de començar la Revolució francesa el tant per cent de classes paràsites (clergat improductiu i nobles) era un 2% de la població a la França prerevolucionària. A la Corona espanyola, en el mateix període, les classes parasitàries suposaven un 11% de la població; un 9% més que a França. I aquí perduraren, alt clergat i noblesa parasitària, sense revolució, ni guillotina, fins el segle XXI...

Fa 50 anys, pràcticament invàlid, Jean-Paul Sartre es va posar al capdavant del Maig francès liderant intel·lectualment la revolució. Pompidou va proposar a De Gaulle empresonar al filòsof existencialista acusant-lo de rebel·lió (us sona aquesta paraula...?) i De Gaulle va contestar-li dient la famosa frase "No es pot empresonar a Voltaire". Quants d'"intel·lectuals" espanyols han aixecat la veu contra la involució democràtica que patim? Quants s'han posat al costat dels presos polítics? Quants al costat dels còmics i artistes a l'exili o empresonats? Quants han estat al costat del poble apallissat? A on són? La resposta seria cobrant subvencions i pidolant càrrecs i càtedres. Com enyor no tenir a intel·lectuals com foren Aranguren, Tierno Galván, Montero Díaz, García Calvo...; i tants i tants que patiren la repressió per haver denunciat el feixisme franquista; i que fart estic dels traïdors panxes-contentes d'aquesta suposada democràcia.

"El fascismo es el último recurso de las clases dirigentes cuando ya no pueden mantener de otra forma sus privilegios" El filòsof Antoni Aguiló citant a Noam Chomsky avui al Diario de Mallorca ...

Cap de setmana amb Zygmunt Bauman: - Vivim en una societat de consum en la que qualsevol recerca individual de felicitat passa per comprar coses al mercat.  - El consumidor és el gran enemic del ciutadà.  - Amb la globalització s’ha passat de l’aburgesament del proletariat a la proletarització de la burgesia.  - A la Unió Europea hi ha 150 milions de persones, d’entre 25 i 64 anys, que no han acabat els seus estudis primaris.

“ El 15-M és emocional, li falta pensament” . Aquesta és una de les grans frases de Bauman  que vull recordar en el dia de la seva mort. Fruit d'aquesta manca d'ideologia sòlida del moviment 15-M, denunciada ja fa anys pel gran filòsof polonès, estam vivint el lamentable espectacle que estam veient a la "nova política" sorgida de la buidor ideològica del 15-M... Crec que hem de repensar l'esquerra des de un neomarxisme que parteixi de les sòlides bases de l'Escola de Frankfurt originària i la teoria crítica de Max Horkheimer. Només així podrem construir una alternativa al capitalisme. En cas contrari, estam condemnats a la mediocritat de la platocràcia de La Sexta i Mediaset, i a discursos banals que fan empegueir com són els de "los de arriba contra los de abajo"...

Quin gran plaer vital rellegir a Albert Camus... " El hombre rebelde será aquel que dice que no, aunque negar no significa renunciar y con su negación es también un hombre que dice sí desde su primer movimiento, con lo cual, afirma la existencia de una frontera. Así, el movimiento de rebelión se apoya en el rechazo categórico de una intrusión juzgada intolerable y en la certidumbre confusa de un buen derecho. La rebelión va acompañada de la idea de tener uno mismo, de alguna manera y en alguna parte, razón. (...) El rebelde (es decir, el que se vuelve o revuelve contra algo) da media vuelta. Marchaba bajo el látigo del amo y he aquí que hace frente. Opone lo que es preferible a lo que no lo es ".

Tots els marxistes valoram enormement l'aportació teòrica al materialisme de Gustavo Bueno; però, davant les manifestacions grandiloqüents que estic sentint avui de què ha estat "el més gran filòsof marxista espanyol" vull recordar avui a un altre mestre oblidat: Manuel Sacristán Luzón; mort molt prematurament, i que ens va deixar un gran llegat, tant en quant a teoria, com a praxis revolucionària. Una praxis que el va dur a què en l'any 1965 fos expulsat de la seva càtedra de filosofia degut a la seva militància comunista. Com diu l'aforisme, molt apropiat avui pel cas de Bueno, tot i el proselitisme ateu del filòsof asturià: " Que Déu te n'alliberi del dia de les gran alabances ".

Davant les postures del "progressisme" governamental que posa en dubte el dret d'autodeterminació de les nacions sense Estat, dient que defensar el dret de secessió d'un territori és "insolidari" i no és "d'esquerres", des de el marxisme en el que em situo, crec que convé recordar una obra de Lenin, molt oblidada pels socialdemòcrates, i que és de referència per a tot el pensament obrer. Enguany es compleixen 100 anys de la seva publicació (1914) i continua amb una vigència impressionant, el seu títol: El dret a les nacions a la seva autodeterminació . " Acusar a los partidarios de la libertad de autodeterminación, es decir, de la libertad de separación, de que fomentan el separatismo es tan necio e hipócrita como acusar a los partidarios de la libertad de divorcio de que fomentan el desmoronamiento de los vínculos familiares. Del mismo modo que en la sociedad burguesa impugnan la libertad de divorcio los defensores de los privilegios...

Article publicat al Diario de Mallorca de dia 14 de juliol de 2014, pàgina 20: Generació X La “Generació X” és un terme que s’empra internacionalment per referir-se a tots aquells que vàrem néixer en la dècada dels anys setanta i començament de la dels vuitanta. Es refereix, en concret, a la generació nascuda després de la generació denominada dels baby boomers dels anys seixanta, i és un terme que prengué carta de naturalesa i es va popularitzar com a concepte sociològic arran del llibre “ Generation X: Tales for an Accelerated Culture ” (1991) de l’escriptor canadenc Douglas Coupland. Si el llibre de Coupland és el referent conceptual, a nivell de cinema, la pel·lícula que millor reflecteix el que és aquesta generació fou Fight Club , de David Fincher (1999), i un fragment de diàleg de l’esmentat film sintetitza l’esperit d’aquesta generació “perduda”: “ Veig molt de potencial, però està tudat. Tota una generació fent feina en benzineres, servint taules, o sent esclaus oficinis...