Toni Bennàssar

He tingut la gran sort d'haver pogut estudiar i donar classes a una universitat pública i igualitària que era la referència del País: la UIB. La següent generació que ens succeeix no tindrà molt probablement la mateixa sort. S'està estenent una xarxa privada universitària paral·lela que desvirtuarà, sens dubte, la igualtat d'oportunitats entre els estudiants. Ha arribat, i de cada vegada s'estén més, el model nord-americà d'universitat privada, "Student Loans" 👇 ; i, molt probablement, aviat tindrem una "Ivy League" d'universitats privades elitistes. La conseqüència? l'existència de titulats de primera (els privats que s'ho puguin pagar) i titulats de segona (els del sistema públic, mal vists a un mercat laboral que seleccionarà per cooptació). Molt trist. El capitalisme ho acaba prostituint tot.

Des de dimecres no me podré reunir amb ningú que no sigui de la meva família . En canvi, dos pics a la setmana m'he de reunir amb 71 alumnes de la UIB, de 71 famílies diferents, durant hores dins una aula, amb ben poca ventilació i sense gaire distància entre ells.  Crec que el Govern hauria d'haver suspès la docència presencial a totes les Illes Balears, tal i com ha fet aquesta setmana el govern britànic, alemany i holandès.

1 any després d'haver deixat el càrrec, torn a ser membre del comitè d'empresa de la UIB (i per tercera vegada ja!) en representació del STEI-i, sindicat en el que milit des de fa 16 anys.   

Els professors associats som la mà d'obra explotada de l'Administració Pública espanyola.  Contractes anuals repetits durant dècades en clar frau de llei; sous d'entre 150 i 400 euros mensuals; sense possibilitat de promoció interna; sense remuneracions addicional per la carrera acadèmica o la formació del docent via complement (guanya exactament el mateix un professor associat doctor que tengui desenes de publicacions a revistes internacionals d'impacte que un professor associat graduat que hagi acabat la carrera fa un mes i estigui donant classes "col·locat" pel catedràtic de torn...); i a callar que, si parles, pot ser que el Departament no et renovi el contracte i no tens dret ni a un sol euro d'indemnització per extinció contractual, tot i que duguis 30 anys seguits donant classes a la mateixa universitat...  I ningú fa res ni per denunciar-ho, ni per canviar-ho...

Crec que ens hem de replantejar molt seriosament el model de selectivitat a les universitat públiques. Aquesta al·lota, Isabel Roig , no fou acceptada a la Universitat de les Illes Balears - Somuib per la seva nota de selectivitat i va haver de començar la carrera a una privada abans de poder tornar a Mallorca a acabar-la a la mateixa UIB. N'Isabel s'ha acabat convertint en la segona millor nota d'entre les 12.000 infermeres que s'han presentat al EIR. Què hagués passat si la seva família no li hagués pogut pagar els primers cursos a una universitat privada un cop no fou admesa a la pública illenca? Enhorabona per n'Isabel, i molt simptomàtic, tot plegat, de les greus mancances que pateix el sistema selectiu de la universitat pública espanyola, tant en quant a professorat, com en quant a alumnat.

Tot un honor haver pogut ser l'advocat del company Miquel Comas Oliver en els diferents processos judicials de defensa dels drets fonamentals que ha hagut de patir en els darrers anys. 9 processos judicials (3 de conciliació, 3 de primera instància i 3 davant l'Audiència Provincial), i 6 sentències, de les quals, 5 totalment favorables, i la única que parcialment fou desfavorable, fou revocada en apel·lació estimant l'Audiència Provincial el nostre recurs. A veure si el calvari judicial que ha hagut de passar en Miquel ha acabat ja definitivament amb la darrera sentència ja ferma i, en veure-nos, ens podem dedicar a parlar de política, o de l'Escola de Frankfurt i la democràcia participativa (dues de les nostres passions) i no a preparar més judicis... En tot cas, la defensa de la llibertat d'expressió estic segur que no acabarà mai! 

Gràcies a la LOU, i als seus estatuts, les eleccions a la UIB de democràtiques en tenen ben poc. En el fons, de facto, qui triarà el rector seran els professors titulats i catedràtics: la "casta" universitària. Ells, tot i ser una minoria númèrica, tenen la majoria (el 51%) dels vots ponderats per elegir al rector. La resta de gent que hi feim feina (PDI i PAS no numerari) a la Universitat, o els estudiants, ben poc hi pintam amb un sistema de "vot ponderat" que és, realment, un sistema de vot censitari. Xesca Mas, presidenta del Consell Social de la UIB, fou molt valenta ahir recordant-ho.  Estatuts de la UIB Art. 83 2. El vot per a l’elecció del Rector s’ha de ponderar per sectors de la comunitat universitària de la forma següent: 51 per cent per als professors doctors amb vinculació permanent a la Universitat, 12 per cent per a la resta de personal docent i investigador, 25 per cent per als estudiants i 12 per cent per al personal d’administració i servei...

L'any 2006, ara fa 10 anys, vaig denunciar des del sindicalisme universitari (era membre del comité d'empresa per l'STEI Ensenyament Públic a la UIB), les irregularitats en el procés d'acreditacions de professorat universitari, i com generava situacions d'injustícia i nepotisme manifest. Aquella denúncia em va costar la meva carrera docent i investigadora a la Universitat Pública. Els executors de la meva expulsió foren un parell de cretins que, ja aleshores, es passejaven (i ho continuen fent) amb carnets a la boca que duen el títol de "socialista" o "ecosobiranista" a les seves sigles. Uns carnets que els han dut, quan governen els seus respectius partits, a càrrecs institucionals i prebendes públiques. La "casta" més hipòcrita que m'he trobat al llarg de la meva vida professional, us ho puc assegurar, ha estat a la universitat pública. I el cinisme més vergonyant, també. El primer que se'm va ensenyar només arribar a la unve...

Ahir vaig rebre la credencial de representant dels treballadors de la Universitat de les Illes Balears​; tot un honor tornar, molts d'anys després, al comitè d'empresa de la nostra universitat púbica per les llistes del meu sindicat: l'STEI-i. Aquest cop, intentaré fer el possible per millorar (o sinó com a mínim denunciar) les pèssimes condicions laborals dels professors associats, entre els quals m'incloc. 

La UIB vol fer doctor raquetis causa a Rafa Nadal. Ja està bé que et facin doctor sense haver aconseguit acabat el 4art de la ESO . Un doctorat molt apropiat i que serà tot un exemple per un País, Balears, que lidera l'índex d'abandonament escolar de l'Estat. Desig escoltar la seva lliçó magistral d’investidura. Supòs que estarà al nivell de la que va fer Escarrer en el seu dia.