Entrades

16 de novembre de 1989. La massacre dels jesuïtes d'El Salvador.

Imatge
Avui fa 37 anys que sis jesuïtes i dues dones varen ser brutalment assassinats al campus de la Universitat Centreamericana (UCA), a San Salvador. Entre les víctimes hi havia Ignacio Ellacuría, filòsof, teòleg i rector de la universitat, juntament amb Segundo Montes, Ignacio Martín-Baró, Amando López, Juan Ramón Moreno i Joaquín López. També varen ser assassinades Elba Ramos i la seva filla, Celina Ramos, de només 16 anys. Els assassinats, perpetrats per membres de l'exèrcit salvadorenc en plena guerra civil, pretenien silenciar unes veus que, des del pensament crític, la universitat i el compromís amb els més desfavorits, defensaven la justícia social, els drets humans i la pau. Els varen assassinar per allò que pensaven, per allò que defensaven i per no haver volgut callar davant la injustícia. 37 anys després, recordar-los no és només un exercici de memòria històrica. És reivindicar el valor d'una universitat compromesa amb la societat i d'un pensament que no renuncia a t...

Sindicats i extrema dreta

Imatge
Els sindicats de treballadors són un pilar democràtic del sistema constitucional espanyol. Així ho estableix l'article 7 de la Constitució espanyola (CE) i ho ha reiterat el Tribunal Constitucional (TC) en nombroses sentències. Estic molt fart que l'extrema dreta espanyola, des d'Abascal fins a Ayuso, ataqui qualsevol cosa que faci olor de democràcia. Ah, i la Constitució espanyola, com és obvi, només la respecten en allò que els convé. Ni hi creuen ni creuen en el sistema democràtic. Per això, em genera una profunda repugnància sentir com s'autodefineixen com a «constitucionalistas», enfront dels qui, pel fet de ser republicans, independentistes i/o socialistes, ens oposam al sistema postfranquista sorgit l'any 1978.

Gina Hinojosa

Les midterms nord-americanes han estat una bona galtada no només per al moviment MAGA i Donald Trump, sinó també per al progressisme woke. La demòcrata Gina Hinojosa ha estat elegida governadora de Texas. Hinojosa és la primera dona llatina en arribar a n'aquest càrrec en tota la història dels Estats Units, i ha guanyat les eleccions en un feu tradicionalment ultraconservador i republicà tal i com és Texas. La seva victòria ha estat fonamentada en els valors de l'esquerra clàssica i en la defensa d'una economia social al servei de les classes treballadores, a més de en una denúncia continuada del poder de les grans corporacions i de la corrupció política. Ella mateixa ho ha expressat així: « Dedicàvem tant de temps a les guerres culturals que la gent ja no sabia què defensàvem en matèria econòmica ». « En aquesta campanya no hem entrat en batalles culturals; hem tornat a allò essencial: parlar de com millorar la vida de les famílies treballadores ». I ha afegit que aquesta ...

Midterms 2026

Els ciutadans dels Estats Units han pegat una patacada històrica al MAGA, al Partit Republicà i al pertorbat psicòpata de Donald Trump. Ara només queda fer el mateix amb les sucursals del MAGA al nostre territori: Vox i Aliança Catalana. Yes, we can!

Les regles del joc

Imatge
Arran de la mort de Jesús de Miguel, jugador del Tenerife, m'agradaria recordar l'obra *Las reglas del Derecho y las reglas de los juegos*, de qui fou el meu director de tesi, el Dr. Gregorio Robles (UNAM, Ciutat de Mèxic, 1988). En aquesta monografia es plantejava una qüestió que aquests dies, probablement, serà objecte d'un debat intens: per quin motiu uns fets que, si es produïssin al carrer, serien considerats delictes penals greus poden arribar a tenir una rellevància jurídica diferent, o fins i tot resultar penalment irrellevants, quan es produeixen en el marc d'un joc/esport? La boxa o, en aquest cas, l'agressió d'un jugador contra un altre mentre la pilota és en joc constitueixen exemples especialment il·lustratius d'aquesta problemàtica, avui de plena actualitat. Faig aquesta referència bibliogràfica per posar de manifest la vigència i la dimensió pràctica de l'assignatura de Teoria General del Dret que imparteixo a la UIB, una assignatura que, ...

Tots Sants vs Halloween

Imatge
  Halloween vs Tots Sants: Cada any, quan arriben aquestes dates, faig una publicació amb un contingut semblant, com una veu que clama en el desert. N'estic fart, d'aquesta globalització que, sota el parany d'un suposat sincretisme cultural, implica la colonització i la destrucció de la nostra identitat nacional. Tots Sants, a Mallorca, durant segles, ha estat la Nit de les Ànimes: els estranys portats al cementiri; la missa de difunts; les espelmes enceses damunt el canterano, al costat de les fotografies dels familiars que ja no hi són; els panellets i els rosaris ensucrats regalats pels padrins joves als seus fillols... No, Tots Sants no és Halloween. I disfressar-se amb un vestit barat comprat al basar xinès del cap de cantó per anar cantant pels carrers «truco o trato», amb una carabassa de plàstic col·locada al portal del pis, és, a més d'una horterada, una de les màximes expressions de la colonització cultural del capitalisme ianqui. Res, seguiré al meu refugi aï...

Debat lingüístic

Des del punt de vista lingüístic, el debat sobre l'estat de la comunitat ha estat una catàstrofe mai vista. De les formacions polítiques amb representació parlamentària (PP, PSOE, Vox, MÉS i Podem-EUIB), només el PP i MÉS han fet servir el català durant el debat. El PSOE, Vox i Podem-EUIB han estat monolingües en castellà. Una realitat lingüística com aquesta hauria estat impensable en l'època de Gabriel Cañellas o de Xisco Antich. Reculam com els crancs, mentre la diglòssia i l'etnocidi lingüístic no aturen d'avançar.
  Aquest vídeo és colpidor 👇. Mallorquins amb feina que viuen en tendes de campanya, mentre les nostres cases estan en mans de fons voltor i d'estrangers, ja sigui en forma de rendistes internacionals, turistes residencials, «nòmades digitals» o habitatges destinats al lloguer vacacional. La lluita de classes del segle XXI és la lluita per l'accés a l'habitatge.

Mónica García

Es diu Mónica García. És dirigent de Más Madrid. Filla d’una família de metges comunistes madrilenys, el seu pare (Sergio García Reyes) fou membre del Partit Comunista durant la clandestinitat i era conegut per assistir les famílies pobres durant el franquisme sense cobrar-los ni un cèntim. Mónica és mare de tres fills i, professionalment, és llicenciada en Medicina i Cirurgia per la Universitat Complutense de Madrid (pública), especialista en Anestesiologia i Reanimació, i ha exercit sempre com a metgessa a la sanitat pública, concretament a l’Hospital 12 de Octubre de Madrid. A més a més, ha estat cooperant internacional, exercint de metgessa en zones pobres i en conflicte. Mónica García és l’actual ministra de Sanitat i havia de ser la líder del Frente Amplio. Sabedora del profund odi (i jo crec que també de l’enveja) que li té Irene Montero, va fer una passa enrere i va renunciar a liderar el projecte unitari amb la il·lusa idea que així s’hi integraria Podemos. No, això no va d’eg...