Toni Bennàssar

Mentre aquí la dreta fa el paper, ben patètic, de llepabotes de Trump i la seva colla, a França un senador de la dreta francesa amolla aquestes veritats com a punys des de la tribuna del Senat francès. 👇

Tal dia com avui, 5 d'agost de 1939, la dictadura franquista afusellava al cementeri de l'Almudena (Madrid) 56 militants socialistes i comunistes, entre els quals hi havia 13 dones, set d'elles menors d'edat. La història les recorda com les Tretze Roses. El seu únic delicte havia estat defensar la República i combatre el cop d'estat feixista. Ni oblit ni perdó. ✊ No passaran! "Somos la joven guardia que va forjando el porvenir. Nos templó la miseria, sabremos vencer o morir. Noble es la causa de librar al hombre de su esclavitud. Quizá el camino hay que regar. con sangre de la juventud. Que esté en guardia, que esté en guardia el burgués insaciable y cruel. Joven guardia, joven guardia, no le des paz ni cuartel, ¡Paz ni cuartel! Es la lucha final que comienza, la revancha de los que ansían pan; en la revolución que está en marcha los esclavos el triunfo alcanzarán. Siempre en guardia, siempre en guardia, joven guardia. Hijos de la miseria, ella rebeldes nos fo...

Es deia Pep Xicobet i era un glosador pagès de Sant Agustí des Vedrà (Eivissa). No sabia llegir ni escriure, però durant el primer terç del segle XX va composar una glosa que deia: «L’Espanya va defallida per falta de regit bo, que va perdre Filipines i Cuba, que era millor, i ara perdrà ses tres illes, Mallorca, Eivissa i Maó, que arriba sa República amb bona condició.» El genial grup eivissenc UC va enregistrar aquesta glosa en forma de cançó l'any 1976, amb el títol «Es pobres no podem viure» . No em queda més que dir que tant de bo un dia es compleixi la profecia de Pep Xicobet i que, amb l'arribada de la República, «L'Espanya» perdi ses tres illes: Mallorca, Eivissa i Maó.

Estiu '96 Hi ha persones que recorden la seva vida a través de fotografies. Jo la record a través de cançons. Cada una és una màquina del temps que em retorna, de cop, a un lloc, a una olor, a una conversa o a una època que ja només existeix dins la memòria. L'estiu de 1996 jo cursava primer de carrera i, al mateix temps, feia el servei militar. Aquell estiu sonava pertot i a totes hores un grup que acabava d'irrompre amb força: "Ella Baila Sola". El seu gran èxit, "Lo echamos a suertes", ocupava el número u de les llistes i parlava de com la rutina acaba erosionant, lentament però inexorablement, qualsevol relació. Les desavinences i els egos entre Marta i Marilia impediren que el grup tengués una vida gaire llarga. Però això és igual. Hi ha cançons que, encara que els seus autors desapareguin, es converteixen per sempre en la banda sonora d'una generació. Cada vegada que torna a sonar "Lo echamos a suertes", jo no escolt només una cançó. ...

     Durant els darrers dies, la presidenta Prohens ha responsabilitzat els governs d’esquerres que la precediren de l’actual massificació turística de les Illes Balears i ha afirmat reiteradament que el seu Govern ha aconseguit contenir-la i revertir-la.      Bé, doncs, segons dades d’IB3 —un canal de televisió controlat pel Govern—, des que governa la presidenta Prohens: 👉🏼 Hem passat de 16,5 milions de turistes a 19 milions. 👉🏼 Durant els mesos de juliol i agost, hem passat de 5,6 milions de turistes a 6,1 milions: en tres anys, 507.853 turistes més. 👉🏼 L’arribada de turistes a les Illes Balears ha augmentat els darrers 3 anys en 2.558.200 persones en xifres totals. 👉🏼 Entre gener i maig de 2026, el nombre de turistes ha crescut un 2,9 %: 145.985 turistes més. 👉🏼 Si es manté aquest ritme de creixement, l’any 2026 acabarem arribant als 20 milions de turistes a les Illes Balears.      Aquestes, i no unes altres, són les xifres ...

 Palma fou una de les principals bases de l’aviació feixista italiana durant la Guerra Civil. Els militars italians s’instal·laren a les bases de Son Sant Joan, Pollença i el port de Palma, així com al quarter de Son Banya. Des d’aquestes instal·lacions mallorquines bombardejaren repetidament la població civil del territori republicà. A partir de 1937, els bombardejos contra la població civil republicana esdevingueren massius. Els dies 16, 17 i 18 de març de 1938, les esquadres d’avions feixistes partiren repetidament de Palma i Pollença per bombardejar de manera incessant la població civil de Barcelona. Només durant aquells tres dies moriren 924 civils barcelonins, 118 dels quals eren infants. A més, hi hagué prop de 1.500 ferits, 48 edificis destruïts i 78 més greument danyats. Ara que el Govern de les Illes Balears es preocupa pels bombardejos de la Guerra Civil, estaria bé que, aprofitant actes com el d’avui, la presidenta Prohens hagués demanat un perdó simbòlic pel fet que ...

Ahir es trobaren quatre cadàvers al port de Felanitx. Davant la sospita que es tracta de cossos de persones immigrants, les xarxes s’han omplert automàticament de missatges racistes provinents d’ultradretans que s’alegren d’aquestes morts. Aquests comentaris ja són un clàssic en les notícies publicades per la premsa illenca. Molts poden ser constitutius d’un delicte d’odi. Arribats aquí, ens hem de formular la pregunta clau: per què els racistes actuen impunement a les xarxes, vomitant odi, sense que cap poder de l’Estat els persegueixi policialment ni judicialment?

Avui es compleixen 90 anys de la fundació del PSUC, el mític partit que va encapçalar l’oposició antifranquista a Catalunya. Que mai no s’oblidin el sacrifici i el sofriment dels seus militants, ni tampoc la ignomínia dels «iniciativos», hippies ecofriendly de saló que, a canvi d’una bona nòmina, el feren desaparèixer.