Toni Bennàssar

He vist amb indignació com els líders de l’entorn de SUMAR-PODEMOS han omplert les xarxes de missatges sobre la mort de Xosé Manuel Beiras basats en una suposada amistat mútua. Beiras va denunciar fins al final dels seus dies com havia estat enganat per aquest mateix entorn quan va deixar el BNG i varen crear «En Marea», i va confessar que havia experimentat un profund sentiment de «frustració» en les seves relacions amb els dirigents podemites madrilenys. De Yolanda Díaz va dir que s’havia comportat amb ell de manera «ingrata, insolidària i deslleial» 📹 👇 . Del matrimoni Iglesias-Montero va denunciar que estava esdevenint en una «nova casta» política espanyola 📷 👇 . I del Govern del PSOE-Unidas Podemos va dir el següent: «Aquest no és un govern d’esquerres; el progressisme és una cosa i l’esquerra, una altra». Davant la hipocresia, convé tenir memòria, i hemeroteca.

Aquest reducte de resistència cultural (i nacional) que és la revista El Temps ens recorda que enguany es compleixen 750 anys de la mort de Jaume I. Arreu dels Països Catalans gairebé no hi ha hagut actes institucionals en record del gran pare fundador de la nostra nació. Tenc una sana enveja quan veig com arreu d’Europa es reivindiquen contínuament figures com, per exemple, Carlemany, mentre que nosaltres, aquí, menyspream els nostres referents històrics. Quant de mal que ens ha fet l’espanyolització patida i que continuam patint!

És un insult a la democràcia i als drets humans cridar «Visca Israel» al Parlament de Catalunya en un moment històric en què, segons Nacions Unides, l’Estat d’Israel ha matat 72.996 palestins des del 7 d’octubre de 2023, dels quals 21.283 eren infants. Les vostres paraules estan tacades de sang.

Estic molt preocupat pel que està passant. Hi ha un nivell d’odi, confrontació i violència com mai havia vist de cara a les properes eleccions. La discrepància política és consubstancial a la democràcia. La confrontació d’idees també. Però hi ha una línia que no hauríem de traspassar mai: convertir l’adversari en enemic i la política en un espai permanent d’odi, insults i desqualificacions. I això està passant, de forma radical i generalitzada. Necessitam, de manera immediata, recuperar el respecte per qui pensa diferent. I sembla que, amb els actuals dirigents, això, a hores d’ara, és impossible. Davant el seu odi, reivindiquem, des de la nostra cultura catalana i mediterrània, el SENY . Un concepte que a les Castelles no poden ni entendre perquè, de manera simptomàtica, en castellà per no tenir no té ni traducció exacta. Fem-ho o, com a societat, acabarem molt malament...

Entrevista que m’han fet al diari ARA Balears sobre la tècnica jurídica aplicada a la reforma de la LAU mitjançant els reials decrets llei 26 i 27/2026 .

«La Paquita», un vídeo d’Uri Carva en commemoració del novè aniversari de l’1 d’Octubre...

 👉 El Govern central s'ha errat jurídicament en el moment en què ha emprat un cas particular dramàtic per regular de forma precipitada, irreflexiva i improvisada un sector d'abast general. 👉 El Govern central s'ha errat jurídicament en emprar un instrument que hauria de ser extraordinari, com és el decret llei, per regular un sector essencial per a tota la societat. 👉 El Govern central s'ha errat jurídicament fent dos decrets llei en lloc d'un. 👉 El Govern central s'ha errat jurídicament aprovant un decret llei (el Reial decret llei 26/2026) que té 96 pàgines i que és, fins i tot per als qui som juristes, indesxifrable en molts d'aspectes. 👉 El Govern central s'ha errat políticament quan, per via de decret llei, pretén furtar a les Corts Generals la possibilitat de participar, mitjançant el debat i l'esmena, en la regulació d'un sector essencial de la societat. 👉 El Govern central s'ha errat políticament aprovant un decret llei quan no ...