Toni Bennàssar

La II República fou la República de les escoles i de les lletres. Fou la República de la “Institución Libre de Enseñanza” i de “La Barraca”. Fou la República dels més de 50.000 mestres que, represaliats pel franquisme, foren expulsats de la docència acusats de rojos i substituïts, molts d’ells, per clergues amb poca formació i molta docilitat al règim franquista. La II República també fou la de les escoles construïdes per Emili Darder i Cànaves (12 en total) en el breu temps (2 anys i mig) en què fou batle de Palma. Fou la República de la Generació del 27 i, en l’àmbit de la nostra llengua i cultura, la República de Mercè Rodoreda, Pere Calders, Josep Carner, Joan Oliver, Anna Murià, Avel·lí Artís-Gener, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Gabriel Alomar, Pere Capellà i tants altres que foren represaliats, censurats o es veren obligats a partir cap a l’exili pel seu republicanisme. La II República fou la República de l’alfabetització i de la cultura; amb una manera d’entendre el món que ...

Si Trump considera que el Papa és d’“esquerra radical” per demanar la pau al món, imaginau-vos què pensaria del Bon Jesús si fos capaç de llegir, i sobretot d’entendre, el que diuen els evangelis…

  ⸻ 👉 Podemos ha perdut 4,39 milions de votants des de la seva fundació. Davallada constant, elecció rere elecció. 👉 Podemos, a dia d'avui, no no té cap diputat a les nacionalitats històriques. 👉 A Catalunya, els seus socis —els Comuns— han preferit pactar amb Ciudadanos i després amb el PP abans que permetre un batle sobiranista a Barcelona. 👉 Internament, el tàndem Iglesias-Montero ha practicat purgues de tall estalinista contra qualsevol dissidència: des d’Izquierda Anticapitalista fins a figures com Íñigo Errejón, Rita Maestre o Mónica García. 👉 I els seus cinc diputats elegits dins Sumar el juliol de 2023 varen rompre l’acord en pocs mesos i abandonaren el grup parlamentari confederal, emportant-se les actes i convertint-se en trànsfugues fins avui. ⚠️ No, Gabriel, no… quan parlàvem d’unitat popular, no era això. ⸻

Avui, 9 d’abril de 2026, es compleixen 88 anys de l’assassinat de Manuel Carrasco i Formiguera. Francisco Franco va signar personalment la seva pena de mort. El seu assassinat fou un missatge clar a la burgesia catalana: el seu catolicisme no els salvaria de la repressió si mantenien viu el catalanisme i l'amor a Catalunya. Carrasco i Formiguera, destacat jurista i brillant professor de dret mercantil, era un fervent catòlic i, alhora, un destacat republicà, lluitador antimonàrquic i, per damunt de qualsevol altra consideració, un radical catalanista que sempre va defensar les llibertats de Catalunya i dels Països Catalans. El seu assassinat pel franquisme, com els afusellaments previs de capellans bascos abertzales ordenats pel general Emilio Mola a l'octubre de 1936, fou tota una declaració d’intencions del que seria la repressió franquista en la postguerra civil: esser catòlic no et salvaria de les bales feixistes si eres catalanista o abertzale.

Els Col·legis de Registradors han fet públiques les dades de venda d’habitatges durant l’any 2025. El 29,86 % dels habitatges venuts a les Illes Balears han estat adquirits per estrangers. La mitjana espanyola de compra per part d’estrangers és del 13,82 %, i la de Madrid, del 6,89 %. El nostre patrimoni immobiliari es ven a estrangers sense cap límit administratiu, mentre la metròpoli fa caixa. Pensau en aquestes xifres quan vosaltres, o els vostres fills, no trobeu un sostre on viure a Mallorca i us hagueu de plantejar l’emigració.

La darrera gran idea dels dirigents de VOX que governen el Consell de Mallorca és promocionar, amb doblers públics, la vinguda de rics estrangers perquè matin, com a diversió, als bocs mallorquins. Els ha sortit una metàfora gairebé perfecta de la Mallorca que defensen.

  Amb la crisi econòmica i social que patim les classes populars i treballadores com a conseqüència de la guerra, crec, Sra. Presidenta, que no és el moment d’anar-se’n a Santo Domingo, amb diners públics, a ballar bachata.

Tal dia com avui , fa 155 anys, es proclamava la Comuna de París. Seria el primer govern d’obrers de la història. La Comuna va durar 72 dies i va acabar destruïda per un exèrcit de 180.000 mercenaris que assassinaren, sense judici, més de 20.000 partidaris de la Comuna, alhora que n’empresonaren més de 40.000, dels quals més de 5.000 acabaren deportats a Nova Caledònia. En els 72 dies de la Comuna es prengueren les següents decisions polítiques, que foren automàticament revertides per la reacció un cop tombat el govern revolucionari: ⸻ ⚖️ 🏛️ 1. Democràcia radical • Elecció directa i revocabilitat dels càrrecs públics • Salaris dels representants equiparats als dels treballadors • Eliminació de privilegis polítics ⸻ 💼 🛠️ 2. Drets laborals • Prohibició del treball nocturn a les fleques • Impuls de cooperatives obreres (fàbriques abandonades gestionades pels treballadors) • Supressió de multes arbitràries als treballadors ⸻ 🏫 📚 3. Educació pública i laic...

  La pregunta clau que ens hem de fer els mallorquins és: per quin motiu ataquen els colons de forma tan ferotge l’ús de la llengua pròpia a l’escola i a la funció pública? La resposta la trobam en el fracàs de la Llei de normalització lingüística de 1986. Quaranta anys després de la seva aprovació, aquesta llei ha resultat ser un fracàs absolut. Una norma que havia de permetre recuperar el paper “normal” de la llengua catalana a les Illes Balears, després de tres segles de repressió i persecució, no ha servit per assolir aquest objectiu. Any rere any, la llengua pròpia no atura de recular i, per tant, la llei ha fracassat perquè no ha aconseguit el seu propòsit originari. La Llei de normalització ha permès tenir a les Illes uns mitjans de comunicació totalment castellanitzats, una justícia castellanitzada i un comerç castellanitzat; i els mallorquins no podem ni comprar un diari al quiosc ni anar a veure una pel·lícula al cinema en la nostra llengua. La llei només ha servit per im...