Toni Bennàssar

Els ciutadans dels Estats Units han pegat una patacada històrica al MAGA, al Partit Republicà i al pertorbat psicòpata de Donald Trump. Ara només queda fer el mateix amb les sucursals del MAGA al nostre territori: Vox i Aliança Catalana. Yes, we can!

Arran de la mort de Jesús de Miguel, jugador del Tenerife, m'agradaria recordar l'obra *Las reglas del Derecho y las reglas de los juegos*, de qui fou el meu director de tesi, el Dr. Gregorio Robles (UNAM, Ciutat de Mèxic, 1988). En aquesta monografia es plantejava una qüestió que aquests dies, probablement, serà objecte d'un debat intens: per quin motiu uns fets que, si es produïssin al carrer, serien considerats delictes penals greus poden arribar a tenir una rellevància jurídica diferent, o fins i tot resultar penalment irrellevants, quan es produeixen en el marc d'un joc/esport? La boxa o, en aquest cas, l'agressió d'un jugador contra un altre mentre la pilota és en joc constitueixen exemples especialment il·lustratius d'aquesta problemàtica, avui de plena actualitat. Faig aquesta referència bibliogràfica per posar de manifest la vigència i la dimensió pràctica de l'assignatura de Teoria General del Dret que imparteixo a la UIB, una assignatura que, ...

  Halloween vs Tots Sants: Cada any, quan arriben aquestes dates, faig una publicació amb un contingut semblant, com una veu que clama en el desert. N'estic fart, d'aquesta globalització que, sota el parany d'un suposat sincretisme cultural, implica la colonització i la destrucció de la nostra identitat nacional. Tots Sants, a Mallorca, durant segles, ha estat la Nit de les Ànimes: els estranys portats al cementiri; la missa de difunts; les espelmes enceses damunt el canterano, al costat de les fotografies dels familiars que ja no hi són; els panellets i els rosaris ensucrats regalats pels padrins joves als seus fillols... No, Tots Sants no és Halloween. I disfressar-se amb un vestit barat comprat al basar xinès del cap de cantó per anar cantant pels carrers «truco o trato», amb una carabassa de plàstic col·locada al portal del pis, és, a més d'una horterada, una de les màximes expressions de la colonització cultural del capitalisme ianqui. Res, seguiré al meu refugi aï...

Des del punt de vista lingüístic, el debat sobre l'estat de la comunitat ha estat una catàstrofe mai vista. De les formacions polítiques amb representació parlamentària (PP, PSOE, Vox, MÉS i Podem-EUIB), només el PP i MÉS han fet servir el català durant el debat. El PSOE, Vox i Podem-EUIB han estat monolingües en castellà. Una realitat lingüística com aquesta hauria estat impensable en l'època de Gabriel Cañellas o de Xisco Antich. Reculam com els crancs, mentre la diglòssia i l'etnocidi lingüístic no aturen d'avançar.

  Aquest vídeo és colpidor 👇. Mallorquins amb feina que viuen en tendes de campanya, mentre les nostres cases estan en mans de fons voltor i d'estrangers, ja sigui en forma de rendistes internacionals, turistes residencials, «nòmades digitals» o habitatges destinats al lloguer vacacional. La lluita de classes del segle XXI és la lluita per l'accés a l'habitatge.

Es diu Mónica García. És dirigent de Más Madrid. Filla d’una família de metges comunistes madrilenys, el seu pare (Sergio García Reyes) fou membre del Partit Comunista durant la clandestinitat i era conegut per assistir les famílies pobres durant el franquisme sense cobrar-los ni un cèntim. Mónica és mare de tres fills i, professionalment, és llicenciada en Medicina i Cirurgia per la Universitat Complutense de Madrid (pública), especialista en Anestesiologia i Reanimació, i ha exercit sempre com a metgessa a la sanitat pública, concretament a l’Hospital 12 de Octubre de Madrid. A més a més, ha estat cooperant internacional, exercint de metgessa en zones pobres i en conflicte. Mónica García és l’actual ministra de Sanitat i havia de ser la líder del Frente Amplio. Sabedora del profund odi (i jo crec que també de l’enveja) que li té Irene Montero, va fer una passa enrere i va renunciar a liderar el projecte unitari amb la il·lusa idea que així s’hi integraria Podemos. No, això no va d’eg...

Mentre aquí il·luminats messiànics d’inspiració estalinista es peguen ganivetades per mantenir les nòmines quatre anys més, França crema (en sentit literal) contra les polítiques capitalistes i la carestia de la vida, amb mig milió de persones ocupant els carrers i més de 2.000 detinguts en les darreres 24 hores. «La Internacional» s’ha convertit, de nou, en l’himne dels manifestants i es canta des dels mítings de «La France Insoumise» fins a les barricades humanes que fan els estudiants davant la gendarmeria francesa. No hi ha temps que no torn...