Toni Bennàssar

  Si quan jo era adolescent s’hagués fet al País Valencià un acte conjunt entre ERC i el Bloc Nacionalista Valencià, s’hauria desfermat una tempesta mediàtica blavera que hauria durat setmanes. Divendres, en canvi, es va celebrar a la ciutat de València un acte entre Gabriel Rufián i Mónica Oltra sense que, al llarg de tot el debat, hi hagués cap referència a la qüestió nacional i sense que posteriorment se’ls hagi atacat mediàticament per part dels mitjans de dretes titllant-los de pancatalanistes. Ens han robat clarament el discurs i l’han fet desaparèixer. I qui escriu això és un frontpopulista de tota la vida, amb una trajectòria que l’avala. El discurs de la «unitat de l’esquerra» està molt bé, i també l’objectiu de mantenir un govern socialdemòcrata de PSOE-Sumar. Però convindria que aquesta suposada «unitat de l’esquerra» no servís per fer desaparèixer un discurs tan imprescindible com el de la supervivència i la renaixença nacionals.

La dreta europea s’hauria de demanar com és que s’ha deixat arrossegar per l’extrema dreta anarcocapitalista, passant, en menys de vint anys, de ser majoritàriament democratacristiana a ser directament anticristiana.

El Tribunal Suprem va condemnar fa poc el fiscal general de l’Estat per la publicació d’un correu electrònic que, segons es va dir, tenia tothom. Avui, en canvi, gairebé tots els mitjans de comunicació espanyols han publicat impunement els àudios amb les declaracions completes de l’expresident Zapatero davant el jutge d'instrucció. Dits audios han estat sostrets il·legalment d’un sumari judicial. A aquests àudios només hi tenien accés el jutge d’instrucció, el LAJ, el fiscal i les parts personades (en total, una dotzena de persones). Tot plegat podria constituir un delicte de revelació de secrets castigat amb penes que poden arribar fins als cinc anys de presó. El més trist és que supòs que no passarà res, ni tan sols es qüestionarà la gravetat de tot plegat en un suposat Estat de dret…

En ocasions passam davant una imatge o un símbol i no li prestam la deguda atenció, sovint perquè en desconeixem la història. La fotografia correspon al Sant Crist dels Hortolans , una imatge religiosa ubicada a l'església de Sant Miquel de Palma. Antigament, cadascun dels gremis de Ciutat tenia el seu propi Sant Crist. El dels hortolans (pagesos) es trobava a la sala de juntes del gremi, situada al mateix carrer de Sant Miquel. Quan els Borbons aboliren els gremis tradicionals entre els anys 1834 i 1836, el gremi d'hortolans es va veure obligat a desaparèixer i els seus béns foren requisats. El Sant Crist dels Hortolans fou traslladat a la veïna església de Sant Miquel, on encara avui es conserva i continua despertant una gran devoció popular, tot i que ben poca gent en coneix l'origen. Recentment, a més, ha estat restaurat. Cada gremi tenia el seu Sant Crist, al qual els seus membres professaven una especial devoció. Aquestes imatges presidien les assemblees, les reunio...

La UIB és una institució pública que disposa de milers de metres quadrats d’instal·lacions pròpies. És vergonyós que, sense cap necessitat aparent, enguany hagi optat per llogar unes instal·lacions a una empresa ianqui. I, a més, trob que celebrar una cerimònia de graduació en un camp de futbol és una autèntica vulgaritat protocol·lària i acadèmica, que em recorda aquells batejos multitudinaris que els Testimonis de Jehovà celebraven al camp del Rayo Vallecano…

 Madrid vs Barcelona. 

Com arriba el feixisme al poder? Fa més d’un segle, el gran filòsof i matemàtic Bertrand Russell ja ho va descriure amb una lucidesa extraordinària 👇

Antoni Gaudí fou durant tota la seva vida un catalanista exemplar. Ahir devia sentir-se ben orgullós en veure com la Policia Nacional i els Mossos d’Esquadra (al servei de la Generalitat presidida per Salvador Illa) expulsaven de la Sagrada Família 600 cantaires davant el “perill” que interpretassin Els Segadors en presència del Papa.

     La visita del Papa s’ha convertit en un immens exercici de fariseisme. Em repugna veure com polítics que es passen el dia escampant missatges aporofòbics, racistes i xenòfobs, en oberta contradicció amb els valors de l’Evangeli, corren ara a besar la mà del Summe Pontífex. Menys hipocresia i més Evangeli.