Enterrar el PSM
Crec sincerament que, en temps de desorientació i deriva ideològica de l’esquerra illenca, no s’ha de culpar ni destruir el PSM, sinó just el contrari: se n’ha de reivindicar el llegat. El nostre país no seria el que és avui sense la lluita anònima i abnegada de milers de militants del PSM. I aquells militants anònims tingueren com a dirigents alguns dels millors quadres que he conegut mai dins l’esquerra del nostre país. Tot i que alguns ho vulguin fer oblidar, el PSM foren persones com Biel Majoral, Tomeu Mestre «Balutxo», Jaume Santandreu, Damià Pons i Pons, Sebastià Serra, Mateu Morro, Joan Mayol, Pere Sampol, Pep Estelrich «Turricano», Maria Antònia Vadell, Rosa Vich, Cil Buele i tants i tants d’altres. S’ha de dir, a més, que gairebé tots els grans polítics d’esquerres d’aquesta terra han passat pel PSM, tot i que després molts d’ells acabassin al PSOE: Xisco Antich, Eberhard Grosske, Damià Ferrà i Ponç, Celestí Alomar, Toni Tarabini, Francesc Obrador o la mateixa Joana Bar...