Toni Bennàssar

És un insult a la democràcia i als drets humans cridar «Visca Israel» al Parlament de Catalunya en un moment històric en què, segons Nacions Unides, l’Estat d’Israel ha matat 72.996 palestins des del 7 d’octubre de 2023, dels quals 21.283 eren infants. Les vostres paraules estan tacades de sang.

Estic molt preocupat pel que està passant. Hi ha un nivell d’odi, confrontació i violència com mai havia vist de cara a les properes eleccions. La discrepància política és consubstancial a la democràcia. La confrontació d’idees també. Però hi ha una línia que no hauríem de traspassar mai: convertir l’adversari en enemic i la política en un espai permanent d’odi, insults i desqualificacions. I això està passant, de forma radical i generalitzada. Necessitam, de manera immediata, recuperar el respecte per qui pensa diferent. I sembla que, amb els actuals dirigents, això, a hores d’ara, és impossible. Davant el seu odi, reivindiquem, des de la nostra cultura catalana i mediterrània, el SENY . Un concepte que a les Castelles no poden ni entendre perquè, de manera simptomàtica, en castellà per no tenir no té ni traducció exacta. Fem-ho o, com a societat, acabarem molt malament...

Entrevista que m’han fet al diari ARA Balears sobre la tècnica jurídica aplicada a la reforma de la LAU mitjançant els reials decrets llei 26 i 27/2026 .

«La Paquita», un vídeo d’Uri Carva en commemoració del novè aniversari de l’1 d’Octubre...

 👉 El Govern central s'ha errat jurídicament en el moment en què ha emprat un cas particular dramàtic per regular de forma precipitada, irreflexiva i improvisada un sector d'abast general. 👉 El Govern central s'ha errat jurídicament en emprar un instrument que hauria de ser extraordinari, com és el decret llei, per regular un sector essencial per a tota la societat. 👉 El Govern central s'ha errat jurídicament fent dos decrets llei en lloc d'un. 👉 El Govern central s'ha errat jurídicament aprovant un decret llei (el Reial decret llei 26/2026) que té 96 pàgines i que és, fins i tot per als qui som juristes, indesxifrable en molts d'aspectes. 👉 El Govern central s'ha errat políticament quan, per via de decret llei, pretén furtar a les Corts Generals la possibilitat de participar, mitjançant el debat i l'esmena, en la regulació d'un sector essencial de la societat. 👉 El Govern central s'ha errat políticament aprovant un decret llei quan no ...

Arran de la reforma de la LAU, el canal públic britànic BBC ha elaborat un documentat dossier sobre la situació de l’habitatge al Regne d’Espanya. D’entre totes les dades que aporta, n’hi ha una que m’ha cridat especialment l’atenció: des de l’any 2021 es creen cada any a l’Estat 250.000 noves llars fruit de la immigració. Un quart de milió de llars noves cada any. I aquestes llars, evidentment, necessiten un habitatge. Però encara hi ha una dada més reveladora: aquestes 250.000 noves llars estan compostes majoritàriament per immigrants colombians i veneçolans. Per tant, quan parlam de l’impacte de la immigració sobre la demanda d’habitatge, convé mirar les dades i no els titulars. És la immigració llatinoamericana la que té un pes fonamental en aquest increment de la demanda, i no l’africana. Curiosament, però, bona part del debat polític i mediàtic gira obsessivament al voltant de Ceuta, les pasteres i la immigració africana, mentre passa molt més desapercebuda la immigració que entr...

Seguint amb el tema d’Ada Colau, se m’ha publicat al mur que ella i els altres càrrecs del partit han «donat» part del seu salari al partit (s’ha arribat a dir que el 75%). Això és fals. La Carta Econòmica de «Catalunya en Comú» distingeix perfectament entre les «aportacions» obligatòries dels càrrecs (art. 4) i les «donacions» voluntàries (art. 5) 👇 . Les «aportacions» són una obligació que el càrrec es compromet a complir i que ha de signar obligatòriament en el moment de ser nomenat candidat o alt càrrec de lliure designació. Com dic, si això ho fes una empresa privada, demanant una part del salari a canvi d’aconseguir feina a un treballador, seria considerat un delicte contra els drets dels treballadors, però, com ja sabem, els partits polítics tenen cera del Corpus. I, per cert, aquesta pràctica que l’organització a la qual pertanys es quedi una part del salari és una còpia clara de l’antic delme medieval catòlic, una exigència d’una part dels ingressos als seus «fidels» que enca...

Ada Colau va cobrar com a batlessa de Barcelona una mitjana de 100.000 euros anuals entre els anys 2015 i 2023 (8 anys en total). Ara, com a regidora de l'Ajuntament, cobra 96.304 euros anuals de retribució bruta. Ada ha concedit aquesta setmana una entrevista, es compara amb Maricarmen, i diu que no es pot permetre un pis llogat i viure tota sola, ja que no arriba a final de mes...

 D’on treuen aquests individus que empren com a infanteria?