Entrades

George Sand i el patriotisme mallorquí

Imatge
Com afrontaren els mallorquins l’ocupació castellanoborbònica després de la derrota militar de 1715? La Dra. Bel Peñarrubia defineix l’actitud dels mallorquins com una « contínua resistència passiva davant les noves imposicions estatals i una absoluta manca de consciència de pàtria espanyola ». Aquesta manca d’identificació dels mallorquins amb Espanya també fou recollida per George Sand a Un hiver à Majorque ( Un hivern a Mallorca , 1842 ), on deia de Mallorca que era « impossible trobar una província menys vinculada a Espanya per un sentiment patriòtic ». Com es pot veure, malgrat el Decret de Nova Planta i la derrota militar de 1715, l’assimilació cultural i nacional de les Illes Balears fou un procés lent i incomplet, que no començà a consolidar-se fins ben entrat el segle XX.

Exèrcit d'ocupació

Imatge
Port anys estudiant els efectes del Decret de Nova Planta sobre el poble mallorquí, més enllà de les seves conseqüències institucionals i lingüístiques. Els doctors Moll i Suau qualifiquen la conquesta castellanoborbònica de l’illa de «terrorisme d’Estat». Des del primer moment, els Borbons configuraren les Illes Balears com una colònia extractiva de la qual obtenir dues coses: diners, mitjançant els impostos, i homes per a les seves guerres, a través de les lleves. Ben aviat, però, es trobaren que els mallorquins no estaven disposats a enviar els seus fills a morir per un exèrcit castellà d’ocupació que consideraven estranger. Per aquest motiu, molts de joves mallorquins optaren per amagar-se a la Serra de Tramuntana per evitar ser enviats a les guerres peninsulars i europees. El Cronicon Majoricense relata així les «batudes» dels ocupants castellanoborbònics per capturar els mallorquins fugitius… 👇

45 anys de la Llei del divorci

Imatge
Aquests dies es compleixen 45 anys de l’aprovació de la Llei del divorci a l’Estat espanyol. L’efemèride serveix per recordar que la seva aprovació va ser extraordinàriament difícil. Alianza Popular, antecedent de l’actual Partit Popular, hi va mantenir una oposició frontal. Entre els diputats que encapçalaren aquesta oposició destacaren Manuel Fraga, Juan Luis de la Vallina i Francisco Álvarez-Cascos. Paradoxalment, Álvarez-Cascos acabaria acollint-se a la llei que tant havia combatut, i no una, sinó tres vegades: es va divorciar de la seva primera esposa, Elisa Fernández-Escandón, el 1996; de la segona, Gema Ruiz, el 2003; i de la tercera, María de la Hoz Porto Sánchez, després de la separació feta pública el 2019. Déu els vol penedits.

Sant Joan

Imatge
Per a mi, de tota la vida, la imatge de la nit de Sant Joan era la que l'Informatiu Balear ens mostrava del ritual ancestral de passar els infants trencats pel vimer de s’Hort des Correu de Manacor. Era una imatge profundament mallorquina, arrelada a una manera d'entendre el món heretada de generació en generació. Ara, en canvi, la imatge de la nit de Sant Joan a Mallorca és la d'una gatera col·lectiva llatinoamericana al ritme del reggaeton. La globalització i un suposat sincretisme cultural ens han anat destruint com a poble, substituint les tradicions pròpies per costums importats, uniformes i desarrelats. Des de Sant Joan fins al nostre Tots Sants, convertit en un Halloween «celebrat» amb disfresses de basar oriental, assistim a una progressiva dissolució de la nostra personalitat col·lectiva. Ens diuen que és enriquiment cultural, però massa sovint no és més que la substitució d'allò que érem per productes globals consumits de manera acrítica. És el capitalisme, es...

Tauromàquia

Imatge
El que em sembla «impressionant» és que a les Illes Balears, un país europeu i cosmopolita, encara es permeti, en ple segle XXI, la celebració d’una activitat tan sàdica, cruel, sanguinària, salvatge i anacrònica com és la tauromàquia.

França i el canvi climàtic

Imatge
França, aquest cap de setmana: 👉 44 graus. 👉 3 morts. 👉 71 línies de tren i nombroses activitats a l’aire lliure anul·lades. 👉 A punt de declarar l’estat d’emergència nacional. I encara hem d’escoltar, tant a les institucions com a les barres dels bars, ignorants orgullosos de la seva ignorància defensant els interessos de les petrolieres i negant una realitat científica tan evident com el canvi climàtic. 

Unitat de l'esquerra i qüestió nacional

Imatge
  Si quan jo era adolescent s’hagués fet al País Valencià un acte conjunt entre ERC i el Bloc Nacionalista Valencià, s’hauria desfermat una tempesta mediàtica blavera que hauria durat setmanes. Divendres, en canvi, es va celebrar a la ciutat de València un acte entre Gabriel Rufián i Mónica Oltra sense que, al llarg de tot el debat, hi hagués cap referència a la qüestió nacional i sense que posteriorment se’ls hagi atacat mediàticament per part dels mitjans de dretes titllant-los de pancatalanistes. Ens han robat clarament el discurs i l’han fet desaparèixer. I qui escriu això és un frontpopulista de tota la vida, amb una trajectòria que l’avala. El discurs de la «unitat de l’esquerra» està molt bé, i també l’objectiu de mantenir un govern socialdemòcrata de PSOE-Sumar. Però convindria que aquesta suposada «unitat de l’esquerra» no servís per fer desaparèixer un discurs tan imprescindible com el de la supervivència i la renaixença nacionals.

De democratacristiana, a anticristiana

Imatge
La dreta europea s’hauria de demanar com és que s’ha deixat arrossegar per l’extrema dreta anarcocapitalista, passant, en menys de vint anys, de ser majoritàriament democratacristiana a ser directament anticristiana.

Revelació de secrets

Imatge
El Tribunal Suprem va condemnar fa poc el fiscal general de l’Estat per la publicació d’un correu electrònic que, segons es va dir, tenia tothom. Avui, en canvi, gairebé tots els mitjans de comunicació espanyols han publicat impunement els àudios amb les declaracions completes de l’expresident Zapatero davant el jutge d'instrucció. Dits audios han estat sostrets il·legalment d’un sumari judicial. A aquests àudios només hi tenien accés el jutge d’instrucció, el LAJ, el fiscal i les parts personades (en total, una dotzena de persones). Tot plegat podria constituir un delicte de revelació de secrets castigat amb penes que poden arribar fins als cinc anys de presó. El més trist és que supòs que no passarà res, ni tan sols es qüestionarà la gravetat de tot plegat en un suposat Estat de dret…