Toni Bennàssar

Un tema recurrent entre la gran majoria d’islamòfobs que conec és atacar la Festa del Sacrifici (Eid al-Adha), qualificant-la de pràctica bàrbara (cosa que compartesc). El que resulta curiós, però, és que encara no he sentit mai ningú d’aquests criticar el Kapparot, un ritual en què alguns jueus fan passar tres vegades un gall o una gallina per damunt del cap i després sacrifiquen l’animal com a part del ritual...  

Els Estats Units són un estat criminal que, des de la seva fundació, s’ha expandit saquejant les seves colònies mitjançant la força armada. Ara tenen un president psicòpata i narcisista que ja ni se n’amaga i ho diu clarament: «Quan diuen que les riqueses del país derrotat pertanyen al vencedor, [el cas de Veneçuela] és un dels més importants que s’han vist mai en la història. Mai no s’havia vist res semblant... Estam extraient milions i milions de barrils de petroli i no hi ha manera d’aconseguir que la premsa en parli.»

Ahir, l’artanenc Enric Mas va guanyar la Vuelta Ciclista a Espanya. És el primer ciclista mallorquí de la història que ho aconsegueix i feia 12 anys que cap ciclista espanyol no guanyava la prova. Malgrat aquesta fita històrica, RTVE va tallar la retransmissió abans de la cerimònia final, deixant els espectadors sense veure l’entrega dels mallots, el podi dels campions i l’himne. I avui, Marca, el diari esportiu més venut de l’Estat, relega la victòria d’Enric Mas a un peu de portada mentre dedica pràcticament tota la primera plana a la Fórmula 1 de Madrid i al «Madring» d’Ayuso. Queda clar que, per a Madrid, els mallorquins només som espanyols a l’hora de pagar impostos. Ni tan sols quan feim història ens tenen en compte. Bé, he de rectificar: hi ha un mallorquí a qui sí que tenen ben present. Deu ser perquè, més que mallorquí, el consideren —i amb raó— un dels «seus». ¡Vamos, Rafa! 

Aquest senyor no sap quant valen els aliments, quant costa un bitllet de transport públic ni quina és la pensió mínima del seu país. Aquest senyor és professor d’Economia i president de l’Argentina. L’extrema dreta és això 👇🏼

Dona gust veure les noves generacions gitanes de Catalunya parlant un català perfecte 👇 . Aquest fet contrasta amb la realitat que conec de Mallorca, on pràcticament tots els gitanos mallorquins amb qui he tractat al llarg de la meva vida són castellanoparlants. Tot plegat m'ha duit a investigar i retrocedir en la història del poble gitano a Mallorca. La primera idea clau és que el poble gitano fa més de quatre segles que forma part de la història de Mallorca. La seva presència a la nostra illa no és un fenomen recent. A la Corona d'Aragó està documentada des de 1425, quan Alfons el Magnànim concedí un salconduit a Joan d'Egipte Menor i al grup de gitanos que l'acompanyava. A Mallorca, les fonts permeten documentar la presència de població gitana ja al segle XVI. A finals del XVI trobam famílies gitanes a Felanitx i, a començaments del XVII, ja hi havia gitanos nascuts a Mallorca, a llocs com Inca i Felanitx. No eren, per tant, simplement persones de pas: començava una...

L’11 de setembre de 1978, Gustau Muñoz (Gustavo Adolfo Muñoz de Bustillo Gallego al DNI), de només 16 anys d'edat, va morir a Barcelona abatut per un tret de la policia durant una manifestació de la Diada nacional de Catalunya. Immigrant andalús nascut a Sevilla, d'ideologia comunista i independentista catalana, era militant de la Unió de Joventuts Marxistes-Leninistes, i fou assassinat mentre participava en una manifestació alternativa convocada pel PCE(i). Va ser tirotejat per l'esquena al carrer Ferran, enmig de les càrregues policials. El cas es va arxivar per l'Audiencia Nacional espanyola sense que ningú fos jutjat pels fets.  48 anys després, la seva mort continua essent un dels símbols de la violència policial i la impunitat durant la Transició. La diada del 11S no només és un símbol nacional, sinó que també ho és de la lluita antifeixista. Per tot plegat, és indignant quan es pretén apropiar de la mateixa l'extrema dreta orriolista.  Gustau Muñoz, ni oblit ...

  11 de setembre. "Yo pisaré las calles nuevamente De lo que fue Santiago ensangrentada Y en una hermosa plaza liberada Me detendré a llorar por los ausentes Yo vendré del desierto calcinante Y saldré de los bosques y los lagos Y evocaré en un cerro de Santiago A mis hermanos que murieron antes Yo unido al que hizo mucho y poco Al que quiere la patria liberada Dispararé las primeras balas Más temprano que tarde, sin reposo Retornarán los libros, las canciones Que quemaron las manos asesinas Renacerá mi pueblo de su ruina Y pagarán su culpa los traidores Un niño jugará en una alameda Y cantará con sus amigos nuevos Y ese canto será el canto del suelo A una vida segada en la Moneda Yo pisaré las calles nuevamente De lo que fue Santiago ensangrentada Y en una hermosa plaza liberada Me detendré a llorar por los ausentes..."

Patri Guijarro, la capitana del Barça femení, fa menys de 72 hores va declarar que, tot i haver estat escolaritzada a Mallorca i a Catalunya, era incapaç de parlar català amb fluïdesa i que no se sentia còmode emprant la llengua pròpia de la nostra terra. Doncs bé, ahir mateix, la cantant Aitana va defensar la llengua i l’escola inclusiva en català, agraint poder expressar-se en català tot i els seus orígens castellans gràcies a la immersió lingüística que va viure a l’escola —«el cole», com diu ella—. Dos exemples antagònics d’integració en una cultura i en un país. Visca l’Aitana! Visca la llengua! I visca l’escola pública i en català!

Aquest cap de setmana ha tingut lloc la " Festa do Avante!" , organitzada pel Partit Comunista Portuguès. Hi han passat més de 150.000 persones , moltes d’elles joves. Amb un jovent compromès, conscient i combatiu, contra el feixisme hi ha esperança.

La incapacitat de Patri Guijarro d'expressar-se en català, havent estat escolaritzada fins els 17 anys a Mallorca, i, després, cursant el batxillerat a Catalunya, demostra un profund fracàs del nostre sistema educatiu.

Us imaginau a un grup de nazis cantant el «Horst-Wessel-Lied» braç en alt davant el Bundestag alemany i que la policia federal (bundespolizei) els miràs sense fer res? Doncs això... 👇

He de reconèixer que, des de "La Vaquilla" de Luis García Berlanga, no havia vist una comparsa com aquesta... 👇

 Aquesta fotografia és del 3 d’octubre de 2003 . Aquell dia acabava d’impartir la meva primera classe —de Dret Constitucional I— a la Universitat de les Illes Balears (UIB). Era un jove ple d’il·lusions i no sabia ni d’enfora el camí llarg i difícil que m’esperava. Han passat gairebé 23 anys d’aquella fotografia i avui he signat el meu primer contracte de 𝗽𝗿𝗼𝗳𝗲𝘀𝘀𝗼𝗿 𝗽𝗲𝗿𝗺𝗮𝗻𝗲𝗻𝘁 a la casa, després d’haver superat el concurs d’estabilització davant altres candidats que també aspiraven a la plaça. Ara ja puc dir que, si no hi ha res de nou, 𝗲𝗺 𝗷𝘂𝗯𝗶𝗹𝗮𝗿𝗲́ 𝗰𝗼𝗺 𝗮 𝗽𝗿𝗼𝗳𝗲𝘀𝘀𝗼𝗿 𝗮 𝗹𝗮 𝗨𝗜𝗕. Si hi sumam els anys que vaig passar a la UIB com a estudiant, fa més de 30 anys que form part d’aquesta casa, i crec que puc dir, orgullós, que, tot i els seus defectes, 𝗺𝗲 𝗹’𝗲𝘀𝘁𝗶𝗺 —𝗶 𝗺𝗼𝗹𝘁—, 𝗹𝗮 𝗻𝗼𝘀𝘁𝗿𝗮 𝗨𝗻𝗶𝘃𝗲𝗿𝘀𝗶𝘁𝗮𝘁. I crec que no són paraules buides: al llarg dels anys he demostrat aquesta estimació, especialment si tenim en compte les ...

M'agrada rebostejar cada mes per la llibreria catòlica de Sant Pau de Palma , cercant novetats editorials de filosofia i teologia. Avui m'hi he trobat que s'hi venen, de manera destacada, els llibres sagrats de l'islam i de l'hinduisme: l'Alcorà i el Bhagavad Gita . Tant de bo la tolerància i el diàleg interreligiós fossin mutus entre els catòlics i les altres religions , i no unilaterals per part nostra, tal com passa sovint...