Toni Bennàssar

" Hi ha moltes maneres de matar: poden clavar-te un ganivet al ventre, llevar-te el pa, no curar-te d’una malaltia, posar-te en una casa dolenta, fer-te treballar fins a la mort, empènyer-te al suïcidi, portar-te a la guerra, etc. Només poques d’aquestes coses són prohibides pel nostre Estat ". Bertolt Brecht.

« Mallorca, fa temps que te sent plorar », una cançó de Júlia Colom que s’hauria de convertir en un himne de resistència de tots els mallorquins. Fem-la córrer! " Lo que sa rabi me deixi és lo que vos puc cantar dins meu hi ha un malestar i el cant perquè no creixi Mallorca t'han castigada per treure't el maxim guany producte de temporada que ara dura tot l'any I esclaus d'aquella promesa repetida tants de pics turisme mos farà rics i sabem que no és aixi Quan es dia ja s'allarga tot sabem lo que hem de fer fer bonda tancats a casa per no fer-los gaire nosa Cada any es numeros creixen cada anys feim rècords historics mentre ells celebren euforics sa trista illa que deixen Lo que sa rabi me deixi és lo que vos puc cantar Mallorca sent com te queixes fa temps que te sent plorar "

Hi ha cartes al director que són autèntiques joies. Aquesta publicada per Ultima Hora Mallorca recorda la participació del polític dretà mallorquí Antoni Maura en l'assassinat del pedagog i intel·lectual català Francesc Ferrer i Guàrdia. Que no se us oblidin mai els versos que li va dedicar en el seu moment a Ferrer i Guàrdia el poeta pollencí Bartomeu Coll (Pollença, 1878 – Palma, 1961). Cada pic que escolteu actes d'homenatge per part de la dreta local a Maura i al maurisme, pagats amb els nostres impostos, pensau en aquests versos. Transcric la glosa completa, que fou publicada a Cultura Obrera el 18 d’octubre de 1919: "AN EN FRANCISCO FERRER Deu anys fa, que afusellat fores per un mallorquí, el qual no pot entrar aquí perquè és un deshonrat. Perquè du es crim gravat i mai el se llevarà; pues ara i sempre serà un criminal desfermat. I en Francisco Ferrer, que era un home clar, de pensament lliure i sincer, que estimava lo saber, lo ensenyar i lo treballar, va ser la...

El "sentimiento balear" no existeix. Ens sentim mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterencs, no "balears". No conec a ningú a qui li demanin: "d'on ets?", i et contesti: "balear". Ens identificam per l'illa, no per l'arxipèlag. El concepte de "Islas Baleares" com a unitat política-administrativa és una invenció castellano-borbònica fruit de la invasió militar que patírem al 1715. No tenim himne nacional de les Illes Balears; l'actual bandera autonòmica és una invenció imposada per UCD, AP i PSOE durant la transició sense cap antecedent històric; i mai hem tingut tampoc institucions interinsulars autènticament representatives (el Gran i General Consell, institució de l'Antic Règim, de facto, només representava a Mallorca, i Menorca i Eivissa tenien la seva pròpia "Universitat"...). Ah, i per últim, el 1 de març, suposada "festa autonòmica", és una invenció d'un tal Jaume Matas que la va...

Eren els anys '80. A Mallorca es xerrava el mallorquí al carrer; Tomeu Penya tocava a totes les verbenes; i els veïnats sortien els vespres d'estiu a davant ca seva a prendre la fresca. A Sant Joan, un capellà (Jaume Santandreu, al cel sia); un pagès (Pep Estelrich, "Turricano", al cel sia també); i un mestre d'escola (Joan Sastre, "Marió"); feien un míting adalt d'un remolc d'entrar bales demanant el vot pel PSM. Poques fotos com aquesta , que he recuperat de la meva hemeroteca personal, representen millor el que fou el PSM i la seva militància. A dia d'avui, ja no en queda pràcticament res, ni d'aquella Mallorca, ni d'aquell partit. Però, la setmana en que es compleixen els 50 anys de la seva fundació, des de la nostàlgia, vull reivindicar la memòria, no tant sols del PSM, sinó, sobretot, de la seva gent. Gent humil, patriota i honrada que mereix tota la meva consideració i reconeixement. Que la seva memòria no caigui mai en l'...

Avui s'ha fet oficial la troballa de les restes mortals de Camilo Torres, capellà guerriller guevarista colombià que va morir un 15 de febrer de 1966 en acte de combat en contra de les forces armades de l'oligarquia colombiana. Camilo Torres és un exemple màxim de la teologia de l'alliberament, de l'esglèsia dels pobres, i un autèntic referent del socialisme a tota Amèrica Llatina. Descansi en pau. Honor i glòria als caiguts! PS. Victor Jara , també assassinat pel feixisme, va dedicar a Camilo Torres aquesta cançó: "Donde cayó Camilo Nació una cruz Pero no de madera Sino de luz Lo mataron cuando iba Por su fusil Camilo Torres muere Para vivir Cuentan que tras la bala Se oyó una voz Era Dios que gritaba ¡Revolución! A revisar la sotana Mi general Que en la guerrilla cabe Un sacristán Lo clavaron con balas En una cruz Lo llamaron bandido Como a Jesús Y cuando ellos bajaron Por su fusil Se encontraron que el pueblo Tiene cien mil Cien mil Camilos prontos A combatir Ca...

He fet servir la primera persona del plural a una publicació meva d'avui per referir-me a la victòria electoral del Front d'Esquerres a les eleccions de 16 de febrer de 1936, que tingueren lloc tal dia com avui de fa 90 anys. El Sr. Marc González, nomenat aquesta legislatura per Marga Prohens director de IB3, m'ha deixat un comentari en el sentit de que si reivindic aquella victòria, també faig meu l'assassinat de Calvo Sotelo a mans d'elements esquerrans poc abans del cop d'estat feixista de 18 de juliol del '36. Arran d'aquest comentari vull fer un aclariment públic: em mostr orgullós hereu d'Esquerra Republicana Balear. Cap dels seus membres té una sola taca de sang. En canvi, no sé si els "seus" poden dir el mateix, ja que bona part dels membres de la CEDA de Calvo Sotelo, es posaren la camisa blava i començaren a fer matances arreu de Mallorca. 240 militants d'ERC moriren assassinats a mans des feixistes, i la majoria dels seus ass...

Un 16 de febrer de 1936, fa avui 90 anys, les esquerres, unificades en el Front Popular*, guanyàrem les eleccions generals per majoria absoluta. Les dretes no varen acceptar mai aquella derrota, i el 18 de juliol de 1936 pegaven un cop d'Estat en contra de la República i el seu govern democràtic. Amb aquell cop d'Estat militar s'iniciava la Guerra Civil, i passarien 41 anys abans de que el poble pogués tornar a votar en llibertat a l'Estat espanyol. *Front d'Esquerres, a Catalunya.