Toni Bennàssar

Una església evangèlica de Kentucky adoctrina infants a l’escola dominical amb un simulacre d’afusellament d’un immigrant. L’evangelisme és la benzina ideològica del neofeixisme anarcocapitalista.

Com afrontaren els mallorquins l’ocupació castellanoborbònica després de la derrota militar de 1715? La Dra. Bel Peñarrubia defineix l’actitud dels mallorquins com una « contínua resistència passiva davant les noves imposicions estatals i una absoluta manca de consciència de pàtria espanyola ». Aquesta manca d’identificació dels mallorquins amb Espanya també fou recollida per George Sand a Un hiver à Majorque ( Un hivern a Mallorca , 1842 ), on deia de Mallorca que era « impossible trobar una província menys vinculada a Espanya per un sentiment patriòtic ». Com es pot veure, malgrat el Decret de Nova Planta i la derrota militar de 1715, l’assimilació cultural i nacional de les Illes Balears fou un procés lent i incomplet, que no començà a consolidar-se fins ben entrat el segle XX.

Port anys estudiant els efectes del Decret de Nova Planta sobre el poble mallorquí, més enllà de les seves conseqüències institucionals i lingüístiques. Els doctors Moll i Suau qualifiquen la conquesta castellanoborbònica de l’illa de «terrorisme d’Estat». Des del primer moment, els Borbons configuraren les Illes Balears com una colònia extractiva de la qual obtenir dues coses: diners, mitjançant els impostos, i homes per a les seves guerres, a través de les lleves. Ben aviat, però, es trobaren que els mallorquins no estaven disposats a enviar els seus fills a morir per un exèrcit castellà d’ocupació que consideraven estranger. Per aquest motiu, molts de joves mallorquins optaren per amagar-se a la Serra de Tramuntana per evitar ser enviats a les guerres peninsulars i europees. El Cronicon Majoricense relata així les «batudes» dels ocupants castellanoborbònics per capturar els mallorquins fugitius… 👇

Aquests dies es compleixen 45 anys de l’aprovació de la Llei del divorci a l’Estat espanyol. L’efemèride serveix per recordar que la seva aprovació va ser extraordinàriament difícil. Alianza Popular, antecedent de l’actual Partit Popular, hi va mantenir una oposició frontal. Entre els diputats que encapçalaren aquesta oposició destacaren Manuel Fraga, Juan Luis de la Vallina i Francisco Álvarez-Cascos. Paradoxalment, Álvarez-Cascos acabaria acollint-se a la llei que tant havia combatut, i no una, sinó tres vegades: es va divorciar de la seva primera esposa, Elisa Fernández-Escandón, el 1996; de la segona, Gema Ruiz, el 2003; i de la tercera, María de la Hoz Porto Sánchez, després de la separació feta pública el 2019. Déu els vol penedits.

Per a mi, de tota la vida, la imatge de la nit de Sant Joan era la que l'Informatiu Balear ens mostrava del ritual ancestral de passar els infants trencats pel vimer de s’Hort des Correu de Manacor. Era una imatge profundament mallorquina, arrelada a una manera d'entendre el món heretada de generació en generació. Ara, en canvi, la imatge de la nit de Sant Joan a Mallorca és la d'una gatera col·lectiva llatinoamericana al ritme del reggaeton. La globalització i un suposat sincretisme cultural ens han anat destruint com a poble, substituint les tradicions pròpies per costums importats, uniformes i desarrelats. Des de Sant Joan fins al nostre Tots Sants, convertit en un Halloween «celebrat» amb disfresses de basar oriental, assistim a una progressiva dissolució de la nostra personalitat col·lectiva. Ens diuen que és enriquiment cultural, però massa sovint no és més que la substitució d'allò que érem per productes globals consumits de manera acrítica. És el capitalisme, es...

El que em sembla «impressionant» és que a les Illes Balears, un país europeu i cosmopolita, encara es permeti, en ple segle XXI, la celebració d’una activitat tan sàdica, cruel, sanguinària, salvatge i anacrònica com és la tauromàquia.

França, aquest cap de setmana: 👉 44 graus. 👉 3 morts. 👉 71 línies de tren i nombroses activitats a l’aire lliure anul·lades. 👉 A punt de declarar l’estat d’emergència nacional. I encara hem d’escoltar, tant a les institucions com a les barres dels bars, ignorants orgullosos de la seva ignorància defensant els interessos de les petrolieres i negant una realitat científica tan evident com el canvi climàtic.