Toni Bennàssar

Han passat setze anys. Era el 2009. La selecció nacional de Catalunya jugava davant un Camp Nou ple; Johan Cruyff s’asseia a la banqueta catalana; i el rival era l’Argentina, tricampiona del món, dirigida en aquells moments per Diego Armando Maradona. El poble de Catalunya havia reunit l'any 1999 un total de 520.000 signatures reclamant la creació de les seleccions esportives catalanes per competir a l`àmbit internacional i havia aconseguit que el Parlament aprovàs la Llei 9/1999, de 30 de juliol, de suport a les seleccions esportives catalanes. Mentrestant, el Govern de José María Aznar recorria la norma davant el Tribunal Constitucional. I futbolistes com Oleguer Presas, a Catalunya; Nacho Fernández, a Galícia; o Inaxio Kortabarria, a Euskal Herria, eren considerats per molts autèntics referents nacionals per haver renunciat o expressat la seva negativa a representar la selecció espanyola per motius de convicció política. Hem passat de tot això a la situació actual, que no crec q...

Celebració de l'afició argentina resident a Palma a la Font de les Tortugues després de la victòria contra Anglaterra al Mundial de futbol. I cap d’ells ha arribat en pastera. El gruix més important de la immigració a les Illes Balears és llatinoamericana, i ha arribat amb un visat turista via Son Sant Joan. I bé que calla l’extrema dreta sobre dita immigració llatina, atacant en exclusiva a la immigració africana. Serà perquè els llatinoamericans són, per ells, “culturalmente afines”, tal i com diu Feijoo… El vídeo és de Guillermo Esteban, periodista de tribunals de Ultima Hora Mallorca.  

Enguany, novament, la propietat de l’Atlètic Balears ha anunciat que retolarà la roba esportiva d’aquesta temporada i el marxandatge del club amb l’any 1942 com a data de fundació. Per què ho fan, quan la data real de fundació de l’ATB és el 1920? Sembla clar que la principal motivació d’aquest revisionisme històric és, sens dubte, intentar amagar els orígens obrers i esquerrans de l’entitat. L’any 2023, poc abans de morir, la companya Joana Maria Escartín, doctora en Història Econòmica i professora titular de la UIB en aquesta matèria, va publicar aquest article al diari Ultima Hora Mallorca 👇. Un article que, tristament, poc temps després esdevindria el seu epitafi balearico. El rellegesc de tant en tant. No hi tenc res més a afegir, perquè és brillant, emotiu i sintètic; i explica amb la seva història familiar tot el que som i tot el que hem estat els balearicos. Per ella, per la memòria de tots els qui ja no hi són i per la de tots els qui encara han de venir, continuaré lluitant...

Donald Trump mostrant-se orgullós d’haver telefonat a Gianni Infantino, president de la FIFA, perquè retiràs la targeta vermella al davanter nord-americà Folarin Balogun. I, encara més, presumint d’haver-ho aconseguit… tot i no saber ni tan sols què significava una targeta vermella al «soccer». " ...parlen de la targeta vermella com si estigués bé. Ningú en parla—la decisió de l'àrbitre de treure targeta vermella... Jo no sabia què coi era una targeta vermella. Quan me'n vaig assabentar, vaig dir 'Això ha de ser una broma'. Aquest tipus només aixeca les mans, d'acord, el teu millor jugador no jugarà la setmana que ve o el pròxim partit. Vaig dir, 'Carai, això és molt de poder. És terrible'. Per cert, hem de tenir els nostres millors jugadors, i ells han de tenir els seus, i si guanyem o perdem, és just. De lo contrari, posem que els perdéssim i perdéssim el partit, seria una cosa terrible. Així que crec que van prendre una decisió realment brillant. Cre...

Messi haurà estat, probablement, el millor jugador del món. Però mai no arribarà a la categoria de mite entre les classes populars que, malgrat els seus múltiples defectes, sempre tindrà Maradona. Ara que Donald Trump elimina sancions a jugadors nord-americans amb una simple telefonada, convé recordar que Messi passarà a la història per haver-se agenollat davant Trump en plena guerra d'Iran, mentre que Maradona ho farà, entre altres coses, per haver denunciat la corrupció endèmica de la FIFA. Després d’aquelles denúncies, Manu Chao li va dedicar aquesta meravellosa cançó:

La segregació de la població indígena en l’esport ha estat un dels trets característics de molts processos colonials. Els britànics impediren durant dècades que la població autòctona practicàs el cricket en igualtat de condicions als territoris que colonitzaren i, quan finalment ho permeteren, sovint els impediren formar part dels clubs reservats als colons. El Calcutta Cricket Club, creat exclusivament per als colonitzadors britànics a l’Índia, n’és un cas paradigmàtic. Pel que fa al futbol, també hi ha hagut clubs que històricament s’han identificat amb les comunitats colonitzadores. A Irlanda del Nord, el Linfield ha estat tradicionalment el club de referència de la comunitat protestant unionista, descendent dels colons britànics de l’Ulster, i durant dècades mantingué una política de fet que excloïa els jugadors catòlics. La rivalitat amb el Belfast Celtic, identificat amb la comunitat nacionalista irlandesa, fou intensa tant en l’àmbit esportiu com en el polític. Després dels gre...

El futbol professional és un negoci que viu del sentiment dels aficionats. Uns aficionats que, a la pràctica, importem ben poc als CEOs i als propietaris de les SAD. I dels jugadors mercenaris, més val ni parlar-ne. Avui els passa als alfonsins, però és una realitat que es repeteix arreu. Molt trist per a tots els que encara entenem el futbol com una qüestió de sentiment, identitat i pertinença, i no només de doblers.  

La UIB és una institució pública que disposa de milers de metres quadrats d’instal·lacions pròpies. És vergonyós que, sense cap necessitat aparent, enguany hagi optat per llogar unes instal·lacions a una empresa ianqui. I, a més, trob que celebrar una cerimònia de graduació en un camp de futbol és una autèntica vulgaritat protocol·lària i acadèmica, que em recorda aquells batejos multitudinaris que els Testimonis de Jehovà celebraven al camp del Rayo Vallecano…

El futbol professional actual és un negoci com qualsevol altre. Totes les SAD depenen de la propietat i del que el seu propietari vulgui gastar o invertir. Es compren i es venen places, es canvien colors i, fins i tot, s’ha arribat a canviar el nom i la ciutat on juguen algunes SAD. Els aficionats ja no hi tenim ni veu ni vot i depenem de la voluntat de l’accionista majoritari. L’afició, els qui patim i ploram, som un simple atrezzo fungible i prescindible a gairebé totes les SAD. Tot aquell sentimentalisme que vaig viure als anys vuitanta i noranta ha desaparegut completament. Tal com cantava Bob Dylan, The Times They Are A-Changin’, i, personalment, no crec que sigui per a bé… PS: El principal problema afegit que tenim els balearicos és que l’ATB, com a negoci, li ha sortit ben foradat al propietari, acumulant pèrdues milionàries temporada rere temporada. Les causes d’aquest fracàs esportiu i empresarial són múltiples i complexes, però el resultat és innegable: després d’anys d’inver...

ÉS QUEDA! Després de 48 hores d'incertesa el CEO i director esportiu de l'Atlètic Balears ha anunciat, per tranquil·litat de tots els balearicos, que es queda, ja que "no puede dejar el Club estando en esta situación tan difícil". Tots els balearicos estam d'enhorabona! Des d'avui comença oficialment la tretzena temporada de Patrick Messow al capdavant de l'ATB.  

Els balearicos hem patit avui una nova nit desgraciada de derrota. I ja en van moltes. En els darrers deu anys, els balearicos hem perdut cinc promocions d’ascens: tres a Segona Divisió A i les dues que hem disputat per pujar a Primera RFEF. A més, des de la marxa de Mánix Mandiola, la corba esportiva i classificatòria del club ha estat clarament descendent 👇 . La propietat ha invertit durant la darrera dècada més de 40 milions d’euros, ha fitxat més de 200 jugadors i, malgrat això, no ha aconseguit mai l’ascens, ni a Segona A, ni a l’actual Primera RFEF. De fet, l’equip milita avui en una categoria inferior a aquella en què es trobava la SAD quan l’actual propietat la va adquirir. Crec que, encara que sé que probablement no passarà, la propietat hauria de replantejar-se si la direcció esportiva que ha gestionat la SAD durant la darrera dècada ha fet bé la seva feina. Mentrestant, la meva principal preocupació és que, si la propietat redueix un 50% la inversió la temporada vinent, tal...

Aquest al·lot va ben errat 👇 . No: “El Mallorca no sois vosotros”; el RCD Mallorca SAD és propietat d’un grup de socis nord-americans i els abonats dins l’empresa no hi pintau res. De la mateixa manera que els balearicos no pintam res a l’Atlètic Balears. Costa assumir-ho, però des de la Llei 10/1990, de l’esport, és així: les SAD són empreses privades en què els seus propietaris poden fer el que vulguin amb elles. Capitalisme, se’n diu. PS. I he de dir, com a advocat que va portar la transformació de l’ATB en SAD —decisió aprovada pels socis en una assemblea celebrada a l’antic cine Metropolitan—, que la directiva que aleshores dirigíem l’Atlètic Balears intentà que una part del capital social quedàs repartida entre tots els socis d’aquell moment, i férem un gran esforç perquè fos així. L’any 2014, la nova propietat, de forma legítima com a titular majoritària del paquet principal d’accions, va dur a terme una “operació acordió” i va amortitzar, fent-les desaparèixer, les accions de...

Els barrals no han descendit avui. Començaren a descendir fa dos anys; en concret, el 22 de maig de 2024 quan, després d’arribar a una final de Copa del Rei, acomiadaren el “Vasco” Aguirre. Record com discutia, en aquella època, amb els aficionats alfonsins que conec i que me defensaven l’acomiadament de l’entrenador mexicà al·legant que, amb Aguirre, “el Mallorca no feia espectacle”. Enguany, la veritat és que, almanco per als balearicos, els barrals han fet espectacle del bo. Aguirre era el seu Mánix, i esper que l’enyorin tant com els balearicos hem enyorat el nostre “basc” d’Eibar. Mánix i Aguirre eren dos entrenadors de més de seixanta anys; eren dos “entrenadors miracle”; i tots dos acabaren acomiadats injustament per una propietat estrangera després d'haver salvat de forma miraculosa la categoria i d'haver portat l'equip, la següent temporada, a les millors fites esportives dels darrers anys. Hi ha molts de paral·lelismes, tal i com dic, entre Mánix i Aguirre. I, aqu...

Fa 7 anys, el Racing de Santander ens guanyava l’ascens a 2a A al camp de Son Malferit. Aquesta setmana, el Racing ha ascendit a Primera Divisió. I ho ha fet amb un projecte social quasi més sòlid que l’esportiu 👇 Aquest projecte social ha estat el seu gran èxit. Sense vinculació amb el país i amb la seva gent és impossible aconseguir res en el món de l’esport. Més d’un n’hauria de prendre nota…

Ahir va tenir lloc la gala del centenari de la Federació de Futbol de les Illes Balears. S’hi va retre homenatge a tots els clubs de les Illes Balears amb més de cent anys d’història. L’Atlètic Balears no hi va ser. Els negacionistes de la nostra història que dirigeixen actualment el club han aconseguit el seu objectiu. Enhorabona. Mentrestant, els aficionats, de la mà de la historiografia, continuarem lluitant per preservar el llegat de tots els balearicos que han defensat el nostre escut, els nostres colors i, sobretot, els nostres valors des de 1920. Seguirem lluitant per ells, encara que ja no siguin entre nosaltres. S’ho mereixen ✊.

Estava tot organitzat perquè Marroc guanyàs la Copa d'Àfrica d'enguany. A la final, jugada el 18 de gener de 2026 al Marroc, els recull pilotes marroquins intentaren robar en repetides ocasions de forma violenta la tovallola al porter suplent de la selecció Senegal per evitar que el porter titular es pogués aixugar l'aigua de la pluja dels guants. Guanyada la Copa d'Àfrica per Senegal, el príncep Moulay Rachid, germà del rei Mohamed VI, es va negar a entregar el trofeu de campions als jugadors senegalesos. Ara, estan amenaçant des del parlament marroquí a l'àrbitre de la final. Marroc, el Reino de España i Portugal organitzaran el Mundial de Futbol 2030. Odi etern al futbol modern.

S'acaba una setmana en la que tots els balericos miram en bucle un gol històric protagonitzat per 3 jugadors mallorquins: la penja, des de banda esquerra, Axel Bejarano (Palma, 2005); la pentina Jaume Pol (Palma, 1994); i l'envia al fons de la xarxa Jaume Tovar (Palma, 1998).

Em sent afortunat d'haver pogut veure jugar a René Higuita. No sé si va ser el millor porter de la seva època, però el que sí sé és que ha estat el més espectacular de la història. Gol de falta directe contra el River Plate a les semifinals de la Copa Libertadores de l'any 1995 👇

Quan jo era infant només podien jugar dos jugadors estrangers als Clubs de futbol. I, els jugadors comunitaris, es consideraven també estrangers. El Barça tenia d'estrangers a n'aquella època a Laudrup i Koeman (després, ampliaren a un tercer estranger, però només es permetia que dos jugassin simultàniament; i va ser quan arribar un tal Hristo Stoichkov...). Amb ells, es va guanyar la primera Copa d'Europa del Barça. Avui, el Barça s'ha posat líder de la lliga. I, el més important de tot per mi: a la darrera alineació del Barça contra l'Alavés jugaren 9 jugadors catalans; i d'ells, 7 han estat formats a la pedrera del Barça. Aquest camí, que és el de l'Athletic de Bilbao des de la seva fundació, hauria de ser el far pel futur del Barça. Gràcies Jan Laporta per fer-ho possible.

Ahir es va inaugurar el "nou" Camp Nou. He trobat aquesta joia 👇 en la que es pot veure com era un dia de partit al Camp Nou a l'any 1977, l'any en que vaig néixer...