Toni Bennàssar

  Irlanda (V) "Great Famine" A Dublin hi ha diferents monunents dedicats a la "An Gorta Mór" o "Great Famine". Amb aquest nom es coneix a la "gran fam" que va patir el poble irlandès entre 1845 i 1849. La "Great Famine" va provocar més d'un milió de morts, i un milió d'emigrants, quedant Irlanda devastada i buida d'irlandesos. Les causes immediates de la fam fou una plaga a la collita de la patata. Les causes reals fou el règim d'apartheid i discriminació a que sotmetien els anglesos als irlandesos. Així, la legislació britànica tenia vetat als irlandesos el conreu de les terres productives, que eren explotades pel cultiu de cereals per grans nobles latifundistes que vivien a Anglaterra. Amb aquestes condicions polítiques, els irlandesos havien de subsistir amb el conreu de patata a terres dificultoses i poc productives. Quan va arribar una plaga i les va destruir la collita d'aquells anys, varen morir literalment de...

  Irlanda (IV) "Croppies Acre Memorial Park" i "Rory O'More Bridge" Caminant pel marge esquerra del riu Liffey, hom es troba amb el "Croppies Acre Memorial Park". El Parc és una gran fossa comuna allà a on s'hi enterraren els irlandesos assassinats pels britànics durant la revolta independentista de 1798. La fossa comuna està situada en front de les "Royal Barracks", quarter de les tropes britàniques a Dublin durant més de tres-cents anys. Just davant dels quarter, els irlandesos eren executats i els seus cossos llançats a l'enorme fossa comuna que constitueix ara el "Croppies Acre Memorial Park". S'ha de tenir en compte que la derrota irlandesa a la Revolta de 1798 va acabar amb més de 50.000 irlandesos assassinats pels britànics; a més de múltiples crims contra la humanitat comesos pels britànics, ja que l'exèrcit invasor va emprar les agressions sexuals en contra de les dones irlandeses com una arma comú de guerr...

  Irlanda (III) La creu catòlica de Phoenix Park Continuant amb la religió catòlica com a símbol nacional històric d'Irlanda s'ha de dir que un dels moments més destacats de la història recent d'Irlanda fou la missa que va celebrar el Papa Joan Pau II a Dublin el dia 29 de setembre de 1979 . Aquell dia, més d'un milio de persones es reuniren a Phoenix Park per assistir a la missa celebrada pel pontífex d'origen polonès. L'acte religiós fou molt més que una celebració litúrgica, i, molt probablement, va esdevenir en si mateix en un símbol nacional reivindicatiu front al protestantisme lleialista. Hem de pensar que, tot plegat, va esdevenir en una època de guerra freda a nivell mundial, i de dura guerra civil a Irlanda del Nord entre el IRA i l'exèrcit anglès i els grup paramilitars afins. Amb motiu de la visita papal es va construir una gegantina creu de 35 metres d'altària que es conserva a Phoenix Park com a un dels principals símbols religiosos contemp...

Irlanda (II) Saint Patrick's Cathedral Dublin El 78,3% de la població irlandesa és catòlica. Els anglicans no arriben al 5% de la població. No obstant això, a la capital de la República, Dublin, hi ha construïdes dues catedrals anglicanes protestants i no n'hi ha cap de catòlica. El motiu? Pels anglesos, la religió formava part del seu imperialisme, i imposar com a religió l'anglicana als territoris ocupats front al catolicisme irlandès era una mostra més de la seva ocupació colonial. Per tant, les úniques grans construccions religioses que es permeteren a la capital d'Irlanda durant l'ocupació anglesa foren catedrals anglicanes (Saint Patrick's Cathedral i la Cathedral of the Most Holy Trinity; coneguda con la Christ Church). L'interior de Saint Patrick's Cathedral sembla més un monument militar a l'exèrcit britànic que un temple religiós. Abunden les plaques, estàtues i homenatges als militars caiguts a les guerres colonials britàniques arreu del m...

 Irlanda (I) L'Alçament de Pàsqua (Easter Rebellion) En la meva expedició estiuenca a Irlanda, aquesta és una de les grans joies que m''he trobat 👇 : es tracta d'un dels pocs exemplars originals que es conversen de la proclamació de la independència irlandesa, que es coneguda com " l'Alçament de Pàsqua ". El document es troba, guardat com una joia nacional, al Trinity College de Dublin. El text fou imprès pels revolucionaris independentistes en una quantitat aproximada de 100 exemplars, dels quals, com es lògic, la pràctica totalitat s'han perdut en el dia d 'avui. El text fou llegit el 24 d'abril de 1916 pel dirigent independentista i poeta Patrick Pearse , davant l'Oficina de Correus de Dublin. Poc abans de la proclamació, les tropes independentistes havien ocupat els principals edificis públics de la ciutat, que romanien en aquell moment en mans dels independentistes. El somni, no obstant, va durar poc. En menys d'una setmana, l...