Toni Bennàssar

És de sobra conegut que sóc un estudiós i admirador de la figura d'Enrico Berlinguer; del PCI italià i del seu "compromís històric". Un dels episodis més recordats de la història política italiana contemporània fou quan, a la vetlla del cos d'Enrico Berlinguer, just després de la seva mort, hi va comparèixer Giorgio Almirante, el líder del moviment feixista italià. Almirante, en un gest històric, es va quadrar públicament davant el féretre del dirigent comunista mostrant-li públicament els seus respectes. A la sortida, li demanaren a Almirante perquè havia acudit a les exèquies i per quin motiu havia reverenciat el fèretre. La seva resposta fou: "No he vingut aquí per fer propaganda, he vingut perquè avui ha mort un home decent". Ja en podrien aprendre els hereus catalans d'Almirante en quant a senyoriu i saber estar. No, Sílvia, no, no tot val en política.

Els joves no s'ho creuran, però hi hagué un temps que a Mallorca hi hagué un partit marxista sobirà que es deia PSM-PSI. Aquest partit va trencar el bipartidisme, obtenint representació a totes les institucions declarant-se defensor del socialisme autogestionari; reconeixent la lluita de classes com a motor de la història; rebutjant i denunciant a la "socialdemocràcia" del PSOE; i lluitant per una "Mallorca lliure i socialista" i per construir una "societat sense classes socials" 👇

Crec que és un bon dia per recordar que Nicolás Maduro va ser un dels pocs líders internacionals que donaren suport al moviment independentista català i condemnaren sense paliatius la repressió policial als votants independentistes.  

La pregunta clau és: Com podem evitar la Catalunya dels 10 milions, o la Mallorca dels 2 milions? Siguem realistes: no tenim sobirania; no tenim control de fronteres; i, per l'Estat, quanta més gent ens arribi a les colònies (ja siguin residents o turistes) millor, ja que li generarà més ingresos per la metròpoli. L'única manera de revertir aquesta situació és aprofitar l'aritmètica parlamentària per ser decissius a Madrid, i fer valer els vots dels diputats "de provincias" per doblegar, ni que sigui mínimament, a la metròpoli. I això, fins ara i malauradament, no s'ha aconseguit, ja que, un cop a Madrid, la majoria de diputats i senadors suposadament sobiranistes es dediquen a fer política espanyola. Rufián, n'és el major exemple del que dic.

  Molt interessant resum històric, fet pel diari Público, sobre els orígens de l'extrema dreta catalana (AC) 👇

Quan jo era infant només podien jugar dos jugadors estrangers als Clubs de futbol. I, els jugadors comunitaris, es consideraven també estrangers. El Barça tenia d'estrangers a n'aquella època a Laudrup i Koeman (després, ampliaren a un tercer estranger, però només es permetia que dos jugassin simultàniament; i va ser quan arribar un tal Hristo Stoichkov...). Amb ells, es va guanyar la primera Copa d'Europa del Barça. Avui, el Barça s'ha posat líder de la lliga. I, el més important de tot per mi: a la darrera alineació del Barça contra l'Alavés jugaren 9 jugadors catalans; i d'ells, 7 han estat formats a la pedrera del Barça. Aquest camí, que és el de l'Athletic de Bilbao des de la seva fundació, hauria de ser el far pel futur del Barça. Gràcies Jan Laporta per fer-ho possible.

Ahir es va inaugurar el "nou" Camp Nou. He trobat aquesta joia 👇 en la que es pot veure com era un dia de partit al Camp Nou a l'any 1977, l'any en que vaig néixer...

Quan es reuneixen els socialistes (PSOE) de Catalunya, País Valencià i Illes Balears ho autodenominen com una trobada dels "socialistes de la Mediterrània". Doncs no, el que fa en comú a n'aquests tres països no és la Mediterrània, sinó la llengua, la cultura i la història comunes. Els socialistes de Múrcia, Almeria o Màlaga també ho són "de la Mediterrània" i no hi eren ahir a la reunió. És per tant, i serà sempre, una cimera dels "socialistes dels Països Catalans", tot i que els hi faci aversió el terme. Un terme, el dels "Països Catalans", creat per un jurista i historiador valencià de Catarroja, funcionari del Govern espanyol: Benvingut Oliver i Estellés. Però aquesta, ja és una altra història...

Aquesta setmana es compleixen els 90 anys de la fundació del POUM (un 29 de setembre de 1935). Un partit comunista català, popular i antiestalinista. Fou represaliat a parts iguales pels feixistes de Falange, pel PSOE (amb Negrín al capdavant) i pels estalinistes espanyols del PCE fidels a Stalin. George Orwell va immortalitzar de diferents formes el seu martiri en les seves obres, des de "Rebelió a la Granja" fins a "Homenatge a Catalunya" ...

Porti estanquera, senyera, o "stars and stripes"; l'extrema dreta, arreu del món, es comporta igual: defensant el genocidi del poble palestí. 🎥 manifestants orriolistes increpant a un independentista que portava una bandera palestina a la diada del 11S 👇  

Aquesta setmana Mauricio Pochettino, ex capità argentí de l'Espanyol, ha dit que el RCD Espanyol era un Club molt més català que no el Barça. Al vídeo podeu veure com va acabar un accionista de l'Espanyol que, a una Junta General, es va atrevir a declarar-se independentista...

Bartomeu Mestre m'ha recordat que fa 10 anys érem a Barcelona commemorant la pèrdua soberania dels Països Catalans a mans dels Borbons. Ell era coorganitzador de l'exposició; jo hi anava, en qualitat de directiu, en representació de l' Obra Cultural Balear. Un dels assistents mallorquins, amb qui coincidírem a BCN, fou Manel Domènec, que, malauradament, ja no és entre nostros.  

El portaveu de VOX a l'Ajuntament de Paiporta ha atacat al portaveu del PSOE-PSPV al darrer Ple de l'Ajuntament valencià dient-li a crits que si algú es dirigeix a ell en castellà, no pot contestar-li en valencià, ja que això és una mostra de "mala educación"; i que si es algú li parla en "la lengua común", el regidor socialista té l'obligació de contestar-li en castellà. Davant la negativa del regidor del PSOE a canviar la llengua, VOX publica un post amb el vídeo, que redifon Santiago Abascal, dient que negar-se a parlar en castellà, i fer-ho en valencià, és un "látigo ideológico" que demostra el "desprecio y supremacismo lingüístico" dels catalanoparlants. A més, el partit qualifica el fet de parlar en valencià al Ple municipal com una mostra de "sectarismo y arrogancia" dels valencians. A n'aquest punt d'odi en contra dels catalanoparlants hem arribat...

L'Abadia de Montserrat no només és un símbol religiós, sinó polític. Durant la dictadura, Montserrat fou un nucli de resistència antifranquista. Juan Carlos de Borbón va visitar Montserrat el 17 de febrer de 1976. L'abat Cassià Maria Just va reivindicar en aquella visita, i davant tot el món, l'amnistia dels presos polítics que romanien a les presons franquistes sota el regnat del Borbó. Ahir, víspera de Sant Joan (diada oficiosa dels Països Catalans), el rei dels espanyols va visitar el Monastir. La visita, segons la Casa Reial espanyola, respon a la "nueva normalidad" que es ve produint des de que el PSOE governa Catalunya. Felip VI va atacar des de Montserrat en el seu discurs a les "identidades excluyentes" que es fonamenten en una "superioridad moral" en contra de les altres. Les seves paraules es devien referir a la identitat castellano/espanyola, m'imagin...

Avui, diada de Sant Jordi, en que idolatram el llibre, una imatge impactant 👇 Publicació del "Corriere della Sera" del 5 de febrer de l'any 1939 en que es retrata i descriu la gran crema de llibres que feren les trobes feixistes de Franco un cop conquerida Barcelona el 29 de gener de 1939. Foren, en total, 72 tones de llibres cremats. La crònica descriu com, mentre cremaven els llibres, sonava l'himne espanyol i es saludava braç en alt celebrant la crema.  Ni oblit ni perdó: memòria històrica!

La situació de la llengua és dramàtica. Arreu del territori els catalanoparlants no arribam al 30% de la població. L'origen de tot plegat està en la repressió franquista, tot i que i s'ha accentuat amb l'arribada massiva d'immigrants castellanoparlants durant les darreres dècades arreu dels Països Catalans. Davant el revisionisme històric dels neofalangistes que patim, i que neguen la repressió franquista de la llengua, aquí unes petites mostres de com el franquisme va perseguir i reprimir durant 40 anys tota llengua que no fos el castellà 👇