Toni Bennàssar

Porto infinits anys seguint per YouTube els debats al Parlament de les Illes Balears. I puc dir que mai havia vist un Parlament tan castellanitzat com el de l’actual legislatura. En aquesta línia, també puc dir que no record cap intervenció en castellà de l’actual diputada del PSOE, Sra. Patricia Gómez, durant els 8 anys en què fou consellera de Salut. Es veu que ara, no sé per quins motius, s’ha passat al castellà en les seves intervencions 👇. Una reflexió final per a tota la classe política actual: menys fotos al Correllengua i més coherència en el dia a dia lingüístic!

  “Les Illes Balears han estat, durant molts d’anys, una reserva lingüística.” El Dr. Joan Veny i Clar, una eminència i un referent del nostre temps i de la nostra terra

  La pregunta clau que ens hem de fer els mallorquins és: per quin motiu ataquen els colons de forma tan ferotge l’ús de la llengua pròpia a l’escola i a la funció pública? La resposta la trobam en el fracàs de la Llei de normalització lingüística de 1986. Quaranta anys després de la seva aprovació, aquesta llei ha resultat ser un fracàs absolut. Una norma que havia de permetre recuperar el paper “normal” de la llengua catalana a les Illes Balears, després de tres segles de repressió i persecució, no ha servit per assolir aquest objectiu. Any rere any, la llengua pròpia no atura de recular i, per tant, la llei ha fracassat perquè no ha aconseguit el seu propòsit originari. La Llei de normalització ha permès tenir a les Illes uns mitjans de comunicació totalment castellanitzats, una justícia castellanitzada i un comerç castellanitzat; i els mallorquins no podem ni comprar un diari al quiosc ni anar a veure una pel·lícula al cinema en la nostra llengua. La llei només ha servit per im...

Sovint se'ns diu des de tots els fronts mediàtics que els joves actuals són majoritàriament fatxes espanyolistes i votants de l'extrema dreta. La revista "Cent per Cent" fa el retrat de 3 joves universitaris manacorins compromesos amb la llengua i el País. És el jovent silenciat pels mitjans majoritaris. Ells són l'esperança si volem sobreviure com a poble.

Les eleccions aragoneses són molt importants per noltros per un motiu: hi ha més de 81.000 aragonesos (el 6,1% de la població) que parlen català i aragonés. Tots ells es troben amb els seus drets humans trepitjats a diari ja que el govern aragonés considera que la seva llengua no és oficial, i la tracta com un "patois" menyspreable. I això continuarà sent així aquesta legislatura, ja que PP, VOX, PAR i el PSOE, s'han oposat històricament a la cooficialitat i reconeixement de les llengues no castellanes que es parlen a Aragó. VOX i PAR inclús van més enllà, i han defensat sempre polítiques actives a favor de l'extermini del català i de l'aragonès. Dels 81.000 aragonesos no castellanoparlants, 55.000 són compatriotes catalanoparlants de la Franja de Ponent. Per ells, hem de continuar lluitant, i donant suport, des d'aquí, a l'únic partit aragonés que sempre ha defensat, sense complexos, els drets lingüístics dels no castellanoparlants a l'Aragó: la Chun...

Aquest és el resultat lingüístic de les polítiques etnocides angleses portades a terme durant segles en contra del poble irlandès. Quan part del poble irlandès va tenir un Estat propi, ja fou massa tard a nivell lingüístic. En podem prendre exemple els mallorquins si no volem acabar com els irlandesos; i en portam camí.

VOX pretén castellanitzar el sistema educatiu de les Illes Balears amb aquest argument: “No se puede hablar de igualdad mientras se excluye el castellano de las aulas" Igualtat? De quina igualtat lingüística parlen? Quina "igualtat lingüística" tenim els mallorquins? 👉 Tendríem "igualtat lingüística" si el 50% de la televisió i ràdio que s'emetés a les Illes fos en català. 👉 Tendríem "igualtat lingüística" si el 50% de la premsa i revistes que es venen a les Illes Balears fos en català. 👉 Tendríem "igualtat lingüística" si el 50% de la cartellera de cinema de les Illes fos en català. 👉 Tendríem "igualtat lingüística" si, com a consumidors, tots els productes s'etiquetassin en català i castellà. 👉 Tendríem "igualtat lingüística" si, als comerços, tinguéssim dret a ser atesos en la nostra llengua per part del dependents. 👉 Tendríem "igualtat lingüística" si, quan estam malalts, tinguéssim dret a que ...